Abstract

MONASTERIO ASTOBIZA, Aníbal et al. Traduir el pensament en acció: Interfícies cervell-màquina i el problema ètic de l'agència. Rev. Bioética y Derecho [online]. 2019, n.46, pp.29-46.  Epub Oct 01, 2019. ISSN 1886-5887.

En aquest article, ens proposem dos objectius: el primer, descriure la teoria clàssica de l'agència intencional i com la neurotecnologia de les interfícies cervell-màquina desafia els requisits de la teoria clàssica de l'agència i de la consciència corporal. La neurotecnologia de les interfícies cervell-màquina funciona implantant elèctrodes directament en l'àrea de l'escorça motora del cervell que controla el moviment, i està dissenyada per a detectar els senyals neuronals associades amb la intenció de moure's, que són després decodificades per un algoritme en un computador en temps real. Així, una persona podria pensar a moure la seva cama o el seu braç i la màquina rebria la informació del seu pensament per a traduir el pensament en acció, mitjançant pròtesis internes o exoesquelets. Això és possible i les seves aplicacions es projecten tant sobre la rehabilitació de la funcionalitat motora, com sobre la possibilitat de millorament (enhancement) de les capacitats humanes. Totes dues aplicacions donen lloc a nombroses implicacions ètiques, però destaquem principalment una, que denominem: el problema ètic de l'agència. El segon objectiu de l'article és explorar breument l'ètica algorítmica en el context de les interfícies cervell-màquina i com s'entenen en aquest àmbit l'autonomia, la responsabilitat i la privacitat informacional. Finalment, advoquem per la necessitat d'un marc ètic de principis que reguli la neurotecnologia, i en tal sentit apel·lem als nous neuro-drets.

Keywords : interfícies cervell-màquina; neurotecnologia; acció; pensament; intenció; ètica.

        · abstract in English | Spanish     · text in Spanish     · Spanish ( pdf )