CARTAS A LA DIRECTORA

Riscos psicosocials: Cal avaluar les condicions d'ocupació?

Riesgos psicosociales: ¿Hay que evaluar las condiciones de ocupación?

Correspondència

Directora,

Recentment, el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya ha editat la versió 2 del qüestionari CoPsoQ (PSQCAT) per a l'avaluació de riscos psicosocials en el treball¹. És, a propòsit d'aquesta publicació, que crec adient obrir el debat sobre la idoneïtat de l'aplicació d'aquest mètode d'avaluació dels risc psicosocial en l'àmbit de la prevenció de riscos laborals.

A continuació, iniciaré aquesta reflexió, pel terme risc psicosocial, entenent-lo com el que fa referència a aquelles característiques de les condicions de treball i, molt especialment, de la seva organització que puguin afectar la salut dels treballadors a través de diferents mecanismes psicològics. Així, segons Levi², l'organització del treball afecta les persones per mitjà de processos emocionals, cognitius, de comportament i fisiològics estretament relacionats, que té la base en la interacció entre les oportunitats i les demandes ambientals, així com entre les necessitats, habilitats i expectatives individuals. Sota certes circumstàncies d'especial intensitat, freqüència i durada i, davant la presència o absència d'altres interaccions, aquests processos poden ser precursors de malaltia. Aquests processos psicològics, relacionats amb l'organització del treball, que poden influir sobre la salut, són els que anomenem, en termes operatius, factors psicosocials del treball.

A partir d'aquesta definició del terme factor de risc psicosocial, que la majoria de professionals podem subscriure, és procedent revisar el que diu el text de la llei 31/95 pel que fa referència als conceptes de condicions de treball i organització del treball.

En aquest sentit, la Llei de prevenció de riscos laborals Llei 31/95 en el seu art. 15.1 diu, literalment, que els principis de l'acció preventiva es fonamenten en evitar els riscos, avaluar els riscos que no es puguin evitar, combatre els riscos en el seu origen, adaptar el treball a la persona (en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball); així com a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció. Tot això, amb mires, en particular, a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes del mateix sobre la salut, tenir en compte l'evolució de la tècnica, substituir allò perillós pel que comporti poc o cap perill, planificar la prevenció buscant un conjunt coherent que integri en ella la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball, adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual i facilitar les degudes instruccions als treballadors.

En l'article següent (16.1), la norma indica que l'acció preventiva a l'empresa es planificarà per l'empresari a partir d'una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, que es realitzarà, amb caràcter general, tenint en compte la naturalesa de l'activitat i en relació amb aquells que estan exposats a riscos especials.

La mateixa avaluació s'ha de fer amb ocasió de l'elecció dels equips de treball, de les substàncies o preparats químics, del condicionament del lloc de treball i, en definitiva, de les condicions de treball.

En aquest punt és rellevant aturar-se en el concepte de condicions de treball. La mateixa llei 31/95 ho defineix en el seu article 4, en el qual indica que s'entendrà com a condició de treball qualsevol característica del mateix que pugui tenir una influència significativa en la generació de riscos per a la seguretat i salut del treballador. Queden específicament incloses en aquesta definició: les característiques generals dels locals, instal·lacions, equips, productes i altres estris existents en el centre de treball. La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l'ambient de treball i les seves corresponents intensitats, concentracions o nivells de presència. Els procediments per a la utilització dels agents esmentats anteriorment que influeixin en la generació dels riscos esmentats i totes aquelles altres característiques del treball, incloses les relatives a la seva organització i ordenació, que influeixin en la magnitud dels riscos als quals està exposat el treballador.

En aquest sentit, al meu entendre, queda clar que s'han d'avaluar els riscos relacionats amb les condicions de treball enteses, segons la pròpia definició de la norma, com les relatives a l'organització i ordenació del treball.

La definició del terme organització del treball no queda reflectit dins de la pròpia llei 31/95 i per això hem d'acudir a altres referències per entendre el concepte i abast d'aquest terme. Així, Bonet³ el defineix com "la manera com s'han de combinar tecnologia, materials i treball per a l'obtenció d'un producte determinat", el que en la pràctica equival a l'organització de la producció. Ambdues expressions estan relacionades amb la presa de decisions i exercici del poder a l'empresa, incloent les potestats de dirigir i ordenar, modificar les condicions de treball i aplicar les mesures disciplinàries necessàries amb aquesta finalitat. L'organització del treball divideix, s'especialitza i agrupa el treball de manera que aquest adopta les formes de treball en cadena, individualitzat, per grups i en tallers flexibles, el que determina tant la manipulació i el moviment dels materials, com els moviments dels treballadors⁴.

Per tant, el text de la norma defineix condicions de treball incloent les relatives a organització, referenciant les relacions socials i ordenació (treball monòton i repetitiu). Així, en aquest text no s'aprecia, segons la meva interpretació, cap referència a les condicions d'ocupació i, per tant, identificar dimensions com ara tipus de contracte, salari, horari, tipus de jornada o possibilitat de conciliació que, evidentment, poden tenir efectes sobre la salut, considero que haurien de quedar fora de l'àmbit de l'acció preventiva prevista a la llei de prevenció de riscos laborals. De fet, abordar aquestes qüestions, pròpies de la negociació col·lectiva, no afavoreix la gestió dels riscos psicosocials vinculats, específicament, a les condicions de treball i si més no, tot sovint, compliquen aquesta gestió des de els òrgans preventius de les empreses.

La identificació de riscos psicosocials limitada a les dimensions específiques de les condicions de treball sense entrar en les condicions d'ocupació, facilitaria la intervenció preventiva i els processos de millora continua d'aquestes condicions de treball sense "la contaminació" que, tot sovint es produeix, al tractar d'intervenir sobre les condicions d'ocupació que, òbviament per la seva importància, acaben desviant l'atenció i derivant-se, en el millor dels caos a l'àmbit de la negociació col·lectiva fora del marc de la prevenció dels riscos laborals.

Finalment, confio que aquesta reflexió sigui el punt de partida d'un millor debat dins de la comunitat científica i em permeto suggerir als òrgans tècnics de l'Administració que, en base als arguments exposats, revisin la conveniència de continuar proposant l'instrument actual (PSQCAT) com el més adequat per avaluar els factors de risc psicosocial de les condicions de treball, segons el que preveu la llei 31/95.

Nota Final: la utilització del mot treballador, per simplificar el llenguatge emprat, es refereix tant als treballadors com a les treballadores.

Miquel Mira Muñoz^a
a Transports Metropolitans de Barcelona, Direcció de salut, seguretat i benestar laboral.

Correspondència:
Miquel Mira Muñoz
Universitat Pompeu Fabra,
Departament de ciències experimentals i de la salut.
mmira@tmb.cat

Bibliografía

1. Departament d'Empresa i Ocupació (Página principal en Internet). Barcelona: Departament d'Empresa i Ocupació (actualizado 10 Abril 2015). Disponible en: http://empresaiocupacio.gencat.cat/ca/treb_departament/emo_centre_documentacio_biblioteques/treb_centre_de_documentacio_treball/treb_publicacions/treb_seguretat_i_salut_laboral/emo_gestio_prevencio/emo_canals_interns/treb_manual_id_av_riscos_laborals/treb_canals_interns/treb_versio_mitjana.         [ Links ]

2. Levi L. Work, worker and wellbeing. An overview. En AA.VV. A healthier work environment. Basic concepts and methods of measurement. Proceedings of an International Meeting, Estocolmo, 27-30 mayo 1991.         [ Links ]

3. Bonet AV. Guía técnico sindical de organización del trabajo. Col·lecció Sociologia del Treball, núm. 2. Barcelona: Columna-CONC Edicions, 1993.         [ Links ]

4. Jodar P. Condiciones de Trabajo. En: Benavides FG, Ruiz C, Garcia AM, eds., Salud laboral: conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales. Barcelona 2^a edición, 2000. p. 17-33.         [ Links ]