ORIGINALES

 

Qualitat i adequació tècnica a la normativa dels exàmens de vigilància de la salut de la població treballadora en relació amb la seva finalitat preventiva

Calidad y adecuación técnica a la normativa de los exámenes de vigilancia de la salud de la población trabajadora en relación con su finalidad preventiva

Quality and compliance with the regulations of workers' health examinations in relation to their preventive purpose

 

 

Maria Cruz Rodríguez-Jareño^a,b, Emilia Molinero^c, Jaume de Montserrat^c, Antoni Vallès^d i Marta Aymerich^e,f

^a Departament de Ciències Mèdiques, Facultat de Medicina, Universitat de Girona.
^b Servei de Prevenció. Serveis de Salut Integrats Baix Empordà. Palamós. Girona.
^c Institut de Seguretat i Salut Laboral, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya.
^d Departament de Salut Pública, Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona.
^e TransLab Research Group, Departament de Ciències Mèdiques, Facultat de Medicina, Universitat de Girona.
^f Estudis de Ciències de la Salut. Universitat Oberta de Catalunya, UOC.

Aquest estudi va ser finançat parcialment amb una Beca Fundació Prevent en I+D de Prevenció de Riscos Laborals.

Correspondència

 

 

---

RESUM

Objectiu. Analitzar si els exàmens de vigilància de la salut a Catalunya es fan amb un grau de qualitat suficient que permetria donar resposta a la finalitat preventiva inherent a la normativa i identificar possibles diferències segons el tipus de servei de prevenció.
Mètode. Anàlisi de contingut de la normativa relacionada amb la vigilància de la salut i la identificació de conceptes preventius. Aquests conceptes es van associar a les preguntes d'un qüestionari elaborat per a professionals sanitaris que feien exàmens de salut en la seva pràctica habitual. Es van establir criteris de qualitat (mínims que han de complir-se per garantir que la pràctica professional sigui de qualitat) i es van calcular indicadors de qualitat (percentatge de professionals la pràctica professional dels quals complia els criteris de qualitat) de forma global i per tipus de servei de prevenció. Es van definir estàndards de qualitat (mínim exigible: compliment dels criteris de qualitat per part de més del 75% dels professionals).
Resultats. Els conceptes identificats van ser: disponibilitat d'informació clínica i d'exposició, especificitat, identificació de treballadors especialment sensibles, derivació a una mútua, elaboració de propostes preventives, i independència professional i no-perjudici per al treballador. Els indicadors de qualitat van oscil·lar entre 0 i 88%, de manera que eren, en general, més baixos en els serveis de prevenció aliens. Cap concepte va superar globalment l'estàndard de qualitat.
Conclusions. El grau de qualitat amb què es fan els exàmens de vigilància de la salut a Catalunya no sembla ser suficient per donar resposta a la finalitat preventiva inherent a la normativa i ón la situació és pitjor en els serveis de prevenció aliens.

Paraules clau: Estudis transversals (DeCS); recerca qualitativa (DeCS); medicina del treball (DeCS); salut laboral (DeCS); serveis de salut del treballador (DeCS); lloc de treball (DeCS); vigilància en salut pública (DeCS); indicador de qualitat (DeCS).

---

RESUMEN

Objetivo. Analizar si los exámenes de vigilancia de la salud en Cataluña se realizan con un grado de calidad suficiente que permitiría dar respuesta a la finalidad preventiva inherente a la normativa e identificar posibles diferencias según el tipo de servicio de prevención.
Método. Análisis de contenido de la normativa relacionada con la vigilancia de la salud e identificación de conceptos preventivos. Estos conceptos se asociaron a las preguntas de un cuestionario realizado a profesionales sanitarios que realizaban exámenes de salud en su práctica habitual. Se establecieron criterios de calidad (mínimos que deben cumplirse para garantizar que la práctica profesional sea de calidad) y se calcularon indicadores de calidad (porcentaje de profesionales cuya práctica profesional cumplía los criterios de calidad) de forma global y por tipo de servicio de prevención. Se definieron estándares de calidad (mínimo exigible: cumplimiento de los criterios de calidad por parte de más del 75% de los profesionales).
Resultados. Los conceptos identificados fueron: disponibilidad de información clínica y de exposición, especificidad, identificación de trabajadores especialmente sensibles, derivación a mutua, elaboración de propuestas preventivas, e independencia profesional y no perjuicio para el trabajador. Los indicadores de calidad oscilaron entre 0 y 88%, siendo en general más bajos en los servicios de prevención ajenos. Ningún concepto superó globalmente el estándar de calidad.
Conclusiones. El grado de calidad con que se realizan los exámenes de vigilancia de la salud en Cataluña no parece ser suficiente para dar respuesta a la finalidad preventiva inherente a la normativa, siendo la situación peor en los servicios de prevención ajenos.

Palabras clave: Estudios transversales (DeCS); investigación cualitativa (DeCS); medicina del trabajo (DeCS); salud laboral (DeCS); servicios de salud del trabajador (DeCS); lugar de trabajo (DeCS); vigilancia en salud pública (DeCS); indicador de calidad (DeCS).

---

ABSTRACT

Objective. To analyze whether examinations for health surveillance in Catalonia are carried out with a high enough degree of quality as to comply with the preventive aim of the regulations, and to identify potential differences by type of prevention service.
Method. Qualitative and quantitative techniques. Body of data: Spanish regulations related to health surveillance, and a self-reported questionnaire answered by occupational health professionals who performed health examinations in their usual practice. Content analysis of regulations, identifying concepts, and linking them to survey questions. Quality criteria were established for each concept, referring to the minimum that must be met to ensure that the professional practice can be of quality; quality indicators (percentage of professionals whose practice met the quality criteria) were calculated globally and by type of prevention service; and quality standards (fulfilment of quality criteria by 75% or more of the professionals) were set.
Results. The concepts identified were: availability of clinical and exposure information, job-specificity, identification of workers with special susceptibilities, referral to mutual insurance companies for appropriate diagnosis and treatment, development of preventive proposals, and professional independence and non detriment for workers. Quality indicators ranged between 0 and 88%. None of the concepts globally reached the quality standard.
Conclusions. The quality of health examinations performed for health surveillance in Catalonia, doesn't seem to be high enough as to comply with the preventive aim of the regulations. The situation is worse in external prevention services.

Key words: Cross-sectional studies (MeSH terms); qualitative research (MeSH terms); occupational medicine (MeSH terms); occupational health (MeSH terms); occupational health services (MeSH terms); workplace (MeSH terms); public health surveillance (MeSH terms); quality indicator (MeSH terms).

---

 

Introducció

Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), el propòsit central de la vigilància de la salut (VS) dels treballadors és la prevenció primària i secundària de malalties professionals i les relacionades amb el treball. Els programes de VS han de fonamentar-se en pràctiques correctes, tant des del punt de vista tècnic com de l'ètic, i ajustar-se a quatre criteris: necessitat, pertinència, validesa científica i eficàcia¹.

El marc normatiu defineix la vigilància de la salut com una activitat preventiva que té l'objectiu d'"investigar i analitzar les possibles relacions entre l'exposició als riscos professionals i els perjudicis per a la salut, i proposar mesures encaminades a millorar les condicions i el medi ambient del treball"^2,3. La VS disposa de diverses eines, i la realització d'exàmens de salut (ES) n'és una, però no l'única, encara que sí que és la més utilitzada tant a Catalunya com a la resta d'Espanya fins al punt de ser de vegades equiparats els termes ES (o "reconeixements mèdics") i VS. Els ES tenen un paper molt important, encara que no exclusiu, en la VS, però no constitueixen una fi en si mateixos, ja que "els ES no protegeixen els treballadors dels riscos per a la salut i no poden substituir les mesures de control adequades, que tenen prioritat en la jerarquia d'accions"⁴. Els principals objectius dels exàmens de salut són identificar precoçment danys a la salut relacionats amb les condicions de treball, detectar circumstàncies que puguin fer a un treballador més vulnerable als efectes d'aquestes condicions (treballadors especialment sensibles), identificar casos de malalties professionals d'acord amb la legislació nacional, i avaluar l'aptitud d'un treballador per a realitzar certs treballs⁴.

Per complir amb els objectius de la VS cal el desenvolupament d'una pràctica professional de qualitat que permeti la traducció en una millora real i efectiva de la salut dels treballadors i la prevenció dels riscos als quals estan exposats, i no n'hi ha prou amb un mer "compliment formal" de la normativa. No obstant això, un estudi previ⁵ va posar de manifest que un alt percentatge de professionals de salut laboral a Catalunya tenen una opinió negativa sobre l'eficàcia i la utilitat preventiva dels exàmens de salut dels treballadors. Un alt percentatge d'aquests professionals descriuen els ES com a inespecífics, ineficients i no basats en l'evidència. També opinen que el sistema de VS no és eficient i no compleix amb el seu objectiu de detecció precoç de danys relacionats amb el treball, ni contribueix a la prevenció de riscos laborals. La situació semblaria pitjor en serveis de prevenció aliens que en propis⁵.

Aquest estudi té un doble objectiu: analitzar si els ES a Catalunya es fan amb un grau de qualitat suficient que permetria donar resposta a la finalitat preventiva inherent a la normativa i identificar possibles diferències segons el tipus de servei de prevenció (SP).

 

Mètodes

Es va utilitzar una metodologia mixta^6-8 que apliqués tècniques qualitatives i quantitatives. La població d'estudi van ser els professionals sanitaris associats a la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball (SCSMT) que feien exàmens de salut en SP (n=359 estimat d'un total de 539 socis) i que van respondre el 2011 a un qüestionari elaborat ad hoc i distribuït telemàticament sobre diferents aspectes específics de la seva pràctica professional habitual^5,9. La taxa de participació va ser del 57,1% (n=205). La taula 1 compara les característiques sociodemogràfiques dels participants amb les dels membres de la SCSMT segons el sexe, l'edat, la qualificació i el tipus de SP: SP aliè (SPA) i SP propi o mancomunat (SPPM). Només es van observar diferències entre ells en l'edat, i els participants eren més joves.

 

 

Es va considerar ES el que inclou l'anamnesi clínica i laboral, exàmens físics i altres proves que fan els professionals sanitaris de salut laboral a cada treballador en el context de les activitats de VS amb el propòsit d'establir una possible relació entre la salut del treballador i les seves condicions de treball. Per a aquest estudi es va incloure qualsevol tipus d'ES, independentment del tipus de protocol de VS aplicat.

Per a l'anàlisi qualitativa es van utilitzar els textos normatius relacionats amb la VS^1-3,10,11 i el qüestionari esmentat a partir de les dades proporcionades pels professionals sobre preguntes directes i neutres que descrivien la seva pràctica habitual. Mitjançant anàlisi del contingut^12,13, tres investigadors van identificar, primer de forma independent i després mitjançant consens, els fragments de la normativa relacionats conceptualment amb la finalitat preventiva de la VS segmentant-los i codificant els diferents conceptes que contenien (taula 2). Aquests conceptes es van refinar, sistematitzar i classificar, es varen establir jerarquies que permetien subdividir-los en una sèrie d'aspectes diferenciats. A continuació es van definir criteris de qualitat per a cada concepte entesos com els mínims que havien decomplir-se per garantir que la pràctica professional fos de qualitat. La figura 1 il·lustra el procés prenent com a exemple el concepte d'especificitat dels ES (especificitat entesa com a ES realitzats en funció dels riscos presents al lloc de treball).

 

 

Més tard es van identificar les preguntes del qüestionari (ítems) relacionades amb els conceptes a estudiar, i es van vincular ambcada aspecte concret. Les respostes van ser dicotomitzades i/o recodificades d'acord amb els criteris de qualitat descrits prèviament que marcaven quines de les opcions de resposta de cada pregunta havien de constar, en relació amb cada aspecte concret, pel fet de considerar que aquest es realitzava correctament. Cada aspecte a estudiar (i per tant cada concepte) va quedar així definit per un grup de variables.

Posteriorment es van definir indicadors i estàndards de qualitat. Els indicadors de qualitat van consistir, per a cadascuna de les variables, en el percentatge de professionals que desenvolupaven el seu treball d'acord amb els criteris de qualitat definits. Aquests percentatges es van calcular de forma global i per tipus de SP i es van expressar en franges segons el grau de compliment dels criteris de qualitat: acceptable ≥ 75%, baix ≥ 50% i < 75 %, molt baix ≥ 25% i < 50% i extremament baix <25%.

Per estimar la magnitud de les diferències dels indicadors entre SP,es va calcular la diferència de prevalences entre aquests amb el seu interval de confiança del 95% (IC 95%). Per a l'anàlisi es va utilitzar SPSS 15.0 per a Windows. L'estàndard de qualitat (o grau de compliment mínim exigible), definit per a cadascuna de les variables, va consistir en el fet que el 75% o més dels professionals desenvolupaven la seva pràctica habitual d'acord amb els criteris de qualitat.

 

Resultats

Els conceptes identificats van ser: disponibilitat d'informació clínica i d'exposició per fer l'ES; especificitat; identificació de treballadors especialment sensibles; diagnòstic precoç i derivació a mútues col·laboradores amb la Seguretat Social (MCSS); elaboració de propostes preventives, i independència professional i no perjudici per al treballador com a conseqüència de la vigilància de la salut. Les taules 3, 4 i 5 mostren aquests conceptes, els aspectes concrets en què se subdivideixen, les variables utilitzades per definir-los, els criteris de qualitat establerts i els indicadors de qualitat juntament amb les diferències de prevalença entre SP i els seus IC 95%.

Cap dels conceptes va superar globalment l'estàndard de qualitat (grau de compliment major o igual al 75%). Solament dues variables van superar l'estàndard de qualitat en tots dos tipus de SP: disposar del nom del lloc de treball i sol·licitar informació clínica addicional en cas necessari; en els SPPM, també ho va superar la disponibilitat d'història clinicolaboral pròpia, coneixement de baixes per contingència professional i accessibilitat dels treballadors al SPPM.

Tal com mostra la taula 3, un 9,8% dels professionals en els SPA i un 20,8% en els SPPM disposaven d'informació clínica suficient al moment de passar l'ES. Respecte a la informació d'exposició, en disposaven un 6,2% i un 32,4% dels professionals de SPA i de SPPM respectivament.

En la taula 4 es mostra que l'especificitat dels ES va resultar ser baixa o molt baixa, ja que, a més de no comptar amb prou informació sobre exposició, les analítiques i altres proves complementàries utilitzades habitualment eren poc específiques, i només un 22,2% de professionals de SPA i un 55,2% de SPPM no tenia problema per sol·licitar proves complementàries específiques addicionals.

Es va observar que la capacitat per detectar treballadors especialment sensibles mitjançant els ES era extremament baixa en els SPA (tots els indicadors de qualitat < 25%) i baixa en els SPPM (< 75%). També era baix el percentatge de casos en què es garantia la independència dels professionals i el no-perjudici per als treballadors (taula 5), tant per les pressions directes o indirectes que rep el professional com per les possibles conseqüències negatives que es poguessin derivar per al treballador. A més, els professionals exposaven que hi ha treballadors que no acudeixen al SP a fer ES per por d'un "no apte" o "apte condicionat o amb restriccions" (en menor mesura en els SPPM que en els SPA).

Amb referència a la derivació de casos de sospita de malaltia professional o relacionada amb el treball a MCSS, els criteris de qualitat se superaven en un 52,5% de casos sense diferència per tipus de SP, i el professional estava subjecte a pressions per no derivar algunes vegades.

Un percentatge molt baix de professionals compartia amb altres tècnics del SP informació de VS amb finalitat preventiva (15,4% SPA - 40,4% SPPM), i participava en la recerca de malalties professionals (3,7% SPA - 51,9% SPPM) i d'accidents de treball (0,0% SPA - 40,6% SPPM). Els ES anaven seguits de recomanacions preventives a l'empresa en un percentatge molt baix dels casos i, en cas de realitzar-se, un percentatge baix o molt baix d'aquestes recomanacions eren tingudes en compte.

 

Discussió

Els ES de VS dels treballadors no superaven els mínims de qualitat establerts en el nostre estudi en temes relacionats amb la disponibilitat d'informació clínica i d'exposició, especificitat, identificació de treballadors especialment sensibles, derivació a MCSS, elaboració de propostes preventives, i independència professional i no-perjudici per al treballador, la situació és significativament pitjor en els SPA que en els SPPM. Els ES realitzats així no complirien amb la normativa establerta en relació amb la seva finalitat preventiva.

És de destacar el baix percentatge de professionals que tenien a la seva disposició prou informació clínica i d'exposició. Segons dades per a la mateixa mostra obtingudes en un altre estudi del mateix projecte⁹, un percentatge molt alt d'ES incloïa anàlisi de sang (96% SPA i 89% SPPM) i orina (88% SPA i 66% SPPM), la qual cosa contrasta amb la baixa o molt baixa especificitat d'analítiques i altres proves complementàries utilitzades habitualment pels professionals, que a més referien tenir dificultat per sol·licitar altres proves que sí que ho fossin. Això, unit a la falta d'informació sobre exposició, impediria que l'especificitat dels ES estigués garantida. No obstant això, en preguntar als professionals no per la seva pràctica habitual sinó per la seva opinió, aquesta va resultar ser més optimista: un 60,5% (SPA) i 40,2% (SPPM) opinaven que els ES eren específics⁹. Aquesta discordança es podria explicar per entendre's que el fet de ser realitzats seguint un protocol atorga als ES automàticament el caràcter d'específics, encara que els mateixos professionals reconeguin que les proves utilitzades no ho són, ni comptin amb prou informació sobre exposició, o que només un 3,4%, sense diferència per tipus de SP, opinés que els ES estaven basats en l'evidència científica⁹. D'acord amb altres estudis¹⁴, la utilitat pràctica dels protocols i l'evidència en què se sustenten hauria de ser també revisada.

Un dels objectius principals dels ES en la VS és la identificació de treballadors especialment sensibles, subjectes per llei a una protecció especial; però els ES mostraven una baixa capacitat de detecció, encara que en els SPPM podria ser compensada per un millor coneixement sobre contingències professionals i l'alta accessibilitat que els treballadors tenien al SP, la qual cosa els donava ocasió per consultar precoçment un problema de salut que sospitessin que era relacionat amb el treball.

En relació amb un altre dels objectius dels ES com és el diagnòstic precoç de malalties professionals o relacionades amb el treball i tenint en compte que els SP no s'encarreguen del diagnòstic de confirmació ni del seu tractament, tota sospita hauria de ser comunicada i derivada a una mútua per sotmetre-la a confirmació i tractament si escau, a més d'informar a l'empresa. Només la meitat dels professionals enquestats declaraven fer-ho sempre/gairebé sempre. Més encara, quan se'ls preguntava no sobre la seva pràctica concreta sinó sobre la seva opinió per "la pràctica habitual en els SP en general", només un 1,1% considerava que el grau de derivació a una mútua era molt alt, i només el 0,6% opinava que la VS complia amb el seu objectiu de diagnòstic precoç⁹. Aquestes preguntes d'opinió es van plantejar seguint les indicacions d'alguns autors¹⁵, en considerar-se que una opinió que pot suposar un conflicte de valors o de la pròpia imatge de l'entrevistat aconsegueix més veracitat si es projecta sobre uns altres que quan es projecta sobre un mateix.

Respecte a l'elaboració de propostes preventives, els ES anaven seguits de recomanacions a l'empresa en un percentatge molt baix dels casos, en contrast amb l'alt percentatge en què anaven seguits de certificats d'aptitud (98% SPA, 88% SPPM)⁹; a més, en cas de fer-se aquestes recomanacions preventives, un percentatge baix o molt baix eren tingudes en compte (però no necessàriament portades a terme). Això coincideix amb l'opinió dels professionals: només un 2,2% sense diferència per tipus de SP opinaven que els ES contribuïen efectivament a la prevenció de riscos laborals⁹. Aquestes dades, juntament amb la falta d'informació d'exposició suficient, suposen un gran obstacle per garantir la possibilitat d'elaborar propostes preventives i que aquestes puguin traduir-se en millores reals.

Les limitacions en la independència professional i en la garantia que el treballador no sofrirà un perjudici com a conseqüència de la comunicació de danys a la seva salut o de possibles restriccions/condicions a la seva aptitud, podrien estar relacionades, d'una banda, amb el fet que la legislació espanyola determina compensació econòmica i responsabilitats corporatives per a les empreses en cas de reconeixement d'accident de treball o malaltia professional, i, d'una altra, amb el fet que, segons l'opinió dels professionals, el grau de sensibilització de les empreses per acceptar aptituds condicionades era baix (puntuació 3,7/10 a SPA i 4,7/10 a SPPM)⁹. En matèria de salut laboral hi ha molts agents involucrats, de vegades amb interessos contraposats, i encara que el codi ètic de la Comissió Internacional de Salut Ocupacional estableix en els seus principis bàsics que els "professionals de salut laboral són experts que han de gaudir de plena independència professional en l'exercici de les seves funcions"¹⁶, no es pot garantir que això sempre sigui així¹⁷.

Una fortalesa de l'estudi, el primer d'aquest tipus a Espanya, és que la inferència es va fer des de la informació aportada pels professionals que desenvolupaven quotidianament aquesta activitat, i que per a l'anàlisi dels conceptes exposats es van tenir en compte només els resultats que defineixen la seva pràctica i no els d'opinió del professional.

La definició dels criteris i estàndards de qualitat es va fer ad hoc a causa de la seva inexistència en la literatura, així com d'estudis previs similars que ens servissin de patró o comparativa. En qualsevol cas, es van establir sempre d'acord amb mínims, i de forma raonada, justificada i consensuada.

Com ja va ser discutit en un article previ⁵, no podem descartar un biaix de selecció en ser la població d'estudi la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball (SCSMT), ja que la pràctica professional dels seus associats podria ser diferent de la dels no-associats; així mateix, podria haver-hi diferències entre participants i no-participants a l'estudi. No obstant això, sí que podem afirmar que la situació descrita per la mostra estudiada correspon a un 40,3% dels metges del treball que fan ES a Catalunya, i que és representativa de la seva població de referència amb un error final de +/- 7,5% (atesa la composició de la SCSMT, la representativitat del col·lectiu d'infermeria respecte a la població de referència és menor)^5,18. A més, atès que la normativa i la inspecció de treball són comunes a Espanya, i les empreses i els SP (especialment els SPA) comparteixen pràctiques i procediments similars, seria raonable pensar que els nostres resultats podrien descriure la realitat en altres parts d'Espanya.

Les limitacions de l'estudi obliguen a ser cauts a l'hora d'extrapolar resultats, però la situació descrita, amb ES que es fan majoritàriament de forma inespecífica, i no compleixen amb el seu objectiu preventiu, és la millor aproximació amb què comptem actualment i no podem ignorar-la. Els nostres resultats estan en concordança amb un estudi qualitatiu a l'Aragó¹⁹ i amb altres estudis que qüestionen la utilitat preventiva dels ES indiscriminats tant de caire poblacional^20,21 com laboral, i, dins de l'àmbit laboral, tant els previs i inicials²² com els periòdics en el context de la VS^23,24.

En conclusió, es pot afirmar que el grau de qualitat amb què es fan els exàmens de vigilància de la salut a Catalunya no sembla suficient per donar resposta a la finalitat preventiva inherent a la normativa, i la situació pitjor és en els SPA que cobreixen la gran majoria de la població assalariada.

En relació amb les implicacions per a la pràctica, aquests resultats mereixen clarament l'atenció de les institucions amb competències en matèria de seguretat i salut laboral i del conjunt d'agents socials, econòmics, professionals i acadèmics implicats. Per garantir que la vigilància de la salut aconsegueixi l'objectiu preventiu que recull la normativa, a part de revisar el contingut i el sentit de les actuacions de vigilància i control que desenvolupen les autoritats laborals a través de la inspecció de treball, seria imprescindible incrementar, qualitativament i quantitativament, les accions de vigilància, control i assessorament de les activitats sanitàries dels SPA i SPPM per part de l'autoritat sanitària seguint criteris tècnics guiats per l'evidència científica.

S'haurien de crear programes de vigilància de la salut en què els procediments s'ajustessin als principis propugnats per l'OIT1 de necessitat, pertinència, validesa científica i eficàcia. Per això és imprescindible el treball coordinat, mitjançant acords multilaterals clarificadors i de consens, de les autoritats laborals i sanitàries, de representants del món acadèmic i professional de la medicina del treball, i dels interlocutors socials i econòmics, inclosos els representants d'empresaris i de treballadors. Paral·lelament s'haurien d'elaborar directrius o guies clares per als professionals sanitaris dels SP que, d'acord amb els principis de la recerca traslacional, garanteixin que els nous coneixements científics es transfereixin a la pràctica de forma ràpida i efectiva.

 

Agraïments

Ens agradaria donar les gràcies als professionals de la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball (SCSMT) que van participar en l'enquesta, i a la junta directiva de la societat pel seu suport.

També voldríem agrair a dos revisors anònims i als editors de la revista pels seus comentaris enriquidors.

 

Conflictes d'interessos

Cap.

 

 

Correspondència:
Rodríguez-Jareño, Maria Cruz
Departament de Ciències Mèdiques,
Facultat de Medicina,
Universitat de Girona
Emili Grahit 77, 17071 Girona
A/e: maricruz.rodriguez@udg.edu

Recibido: 18 de junio de 2015
Aceptado: 10 de marzo de 2016

 

 

Referències

1. Organización Internacional del Trabajo. Principios directivos técnicos y éticos relativos a la vigilancia de la salud de los trabajadores. Ginebra: OIT; 1998.         [ Links ]

2. Ley de Prevención de Riesgos Laborales. L. N.^o 31/1995 (8 Nov 1995).         [ Links ]

3. Reglamento de los Servicios de Prevención. RD 39/1997 (17 Ene 1997).         [ Links ]

4. Rantanen J, Fedotov IA, Saux M. Servicios de salud en el trabajo (Internet). 4.^a ed. Enciclopedia de seguridad y salud en el trabajo. Organización Internacional del Trabajo. Disponible en: http://www.insht.es/portal/site/Insht/menuitem.1f1a3bc79ab34c578c2e8884060961ca/?vgnextoid=a981ceffc39a5110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&vgnextchannel=9f164a7f8a651110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD.         [ Links ]

5. Rodríguez-Jareño MC, Molinero E, de Montserrat J, Vallès A, Aymerich M. How much do workers' health examinations add to health and safety at the workplace? Occupational preventive usefulness of routine health examinations. Gac Sanit (Internet). 2015;29:266-73. Disponible en: http://www.gacetasanitaria.org/en/how-much-do-workers-health/articulo/S0213911114002763/.         [ Links ]

6. Creswell JW. A Framework for Design. En: Research design. Qualitative, quantitative, and mixed methods approaches. 2.^a ed. Thousand Oaks, CA: Sage; 2003.         [ Links ]

7. Curry LA, Krumholz HM, O'Cathain A, Clark VLP, Cherlin E, Bradley EH. Mixed Methods in Biomedical and Health Services Research. Circ Cardiovasc Qual Outcomes (Internet). 2013;6:119-23. Disponible en: http://circoutcomes.ahajournals.org/content/6/1/119.short.         [ Links ]

8. Wisdom J, Creswell JW. Mixed Methods: Integrating Quantitative and Qualitative Data Collection and Analysis While Studying Patient-Centered Medical Home Models (Internet). Rockville, MD: Agency for Healthcare Research and Quality; 2013. Disponible en: http://pcmh.ahrq.gov/sites/default/files/attachments/MixedMethods_032513comp.pdf.         [ Links ]

9. Rodríguez-Jareño M, Aymerich M, Vallès A. Adecuación de la práctica de la vigilancia de la salud al marco normativo en relación a su finalidad preventiva. Memoria final de Beca Fundación Prevent I+D en PRL. Barcelona: Fundación Prevent; 2013.         [ Links ]

10. Criterios básicos sobre la organización de recursos para desarrollar la actividad sanitaria de los servicios de prevención. RD 843/2011 (17 Jun 2011).         [ Links ]

11. Nota técnica de prevención 959: La vigilancia de la salud en la normativa de prevención de riesgos laborales. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.         [ Links ]

12. Hsieh H, Shannon S. Three approaches to qualitative content analysis. Qual Health Res (Internet). 2005;15:1277-88. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16204405.         [ Links ]

13. Graneheim U, Lundman B. Qualitative content analysis in nursing research: concepts, procedures and measures to achieve trustworthiness. Nurse Educ Today (Internet). 2004;24:105-12. Disponible en: http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0260691703001515.         [ Links ]

14. Seguí Crespo M, Ronda Pérez E, López Navarro A, Juan Pérez PV, Tascón Bernabéu E, Martínez Verdú FM. Protocolo de vigilancia sanitaria de trabajadores con pantallas de visualización de datos: una valoración desde la perspectiva de la salud visual. Rev Esp Salud Pública. 2008;82:691-701.         [ Links ]

15. Silva Ayçaguer LC. Diseño razonado de muestras y captación de datos para la investigación sanitaria. 1.^a ed. Ediciones Diaz de Santos. ISBN-13:9788479784546; 356 p.         [ Links ]

16. International Code of Ethics for Occupational Health Professionals (Internet). Rome: International Commission on Occupational Health; 2014. Disponible en: http://www.icohweb.org/site/multimedia/code_of_ethics/code-of-ethics-en.pdf.         [ Links ]

17. Ladou J, Teitelbaum DT, Egilman DS, Frank AL, Kramer SN, Huff J. American College of Occupational and Environmental Medicine (ACOEM): a professional association in service to industry. Int J Occup Env Heal (Internet). 2007;13:404-26. Disponible en: http://www.scielo.org.pe/pdf/afm/v72n1/a11v72n1.pdf.         [ Links ]

18. de Montserrat J, de Peray J, Fernández R, Juanola E, Molinero E, Pitarque S, et al. Anàlisi de les memòries dels serveis de prevenció a Catalunya 2010 (Internet). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals. Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball; 2013. Disponible en: http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/03_-_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/06_-_seguretat_i_salut_laboral/arxius/estudi_memories_sprl_2010.pdf.         [ Links ]

19. Minguijón Pablo J, Laguna Hernández M, Espluga Trenc J. Situación de la vigilancia de la salud de los trabajadores en Aragón (Internet). Zaragoza: Consejo Aragonés de Seguridad y Salud Laboral; 2007. Disponible en: http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Departamentos/SaludConsumo/Profesionales/13_SaludPublica/INFORME_FINAL_VIGILANCIA_SALUD_TRABAJADORES_ARAGON.pdf.         [ Links ]

20. Holland W. Periodic health examination: A brief history and critical assessment. Eurohealth (Lond) (Internet). 2009;15(4):16-20. Disponible en: http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0011/83990/Eurohealth15_4.pdf.         [ Links ]

21. Krogsbøll L, Jørgensen K, Grønhøj LC, Gøtzsche P. General health checks in adults for reducing morbidity and mortality from disease. Cochrane Database Syst Rev (Internet). 2012;(10). Disponible en: http://www.thecochranelibrary.com.         [ Links ]

22. Mahmud N, Schonstein E, Schaafsma F, Lehtola M, Fassier J, Reneman M, et al. Pre-employment examinations for preventing occupational injury and disease in workers. Cochrane Database Syst Rev (Internet). 2010;(12). Disponible en: http://www.thecochranelibrary.com.         [ Links ]

23. Bachet D. Des pratiques professionnelles sous tension. L'examen clinique des salariés en médecine du travail. Actes Rech Sci Soc. 2011;188:54-69.         [ Links ]

24. Association Professionnelle Belge des Médecins du Travail. Enquête menée auprès des médecins belges du travail septembre 2009 (Internet). Brussels: Service Public Fédéral. Emploi, Travail et Concertation sociale; 2012. Disponible en: http://www.emploi.belgique.be/moduleDefault.aspx?id=29502.         [ Links ]