EDITORIAL

 

El paper de l'administració laboral com a pont entre el coneixement i la ciutadania: l'experiència de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral

El papel de la administración laboral como puente entre el conocimiento y la ciudadadanía: la experiencia del Institut Català de Seguretat i Salut Laboral

The role of the occupational health administration as a bridge between knowledge and the citizenry: the experience of the Catalonian Institute of Occupational Health and Safety

 

 

Emilia Molinero Ruiz

Cap de l'Àrea d'Investigació. Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.

Correspondència

 

 

L'administració laboral (AL), tot i ser molt sovint el centre d'atenció en tots els temes relacionats amb la seguretat i la salut laboral (SSL), no és la protagonista directa de l'acció preventiva (en són els empresaris i les persones treballadores), però tampoc ha de ser exclusivament l'ens que els regula i els "observa" de forma passiva. L'AL ha de ser facilitadora d'accions preventives eficients a través de la creació d'instruments basats en l'evidència científica tot posant-los a disposició del país, dels agents i dels organismes que tenen relació amb la SSL, i ha de ser dinamitzadora de sinergies que els condueixin a una prevenció efectiva. Des de les seves estructures tècniques, està en situació d'avantatge per operativitzar i materialitzar el pas entre l'acadèmia i la ciutadania.

Aquest model de treball, alineat amb els principals referents europeus en aquest àmbit, és en el que l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) de la Generalitat de Catalunya centra els seus esforços per assolir l'objectiu de contribuir en la reducció de les exposicions als riscos de l'entorn de treball i en la millora de les condicions de treball que s'hi relacionen. Aquests objectius es plantegen sempre d'acord amb l'evidència científica, traslladant aquest coneixement a les actuacions pròpies i a les dels altres agents responsables de la seguretat i la salut laboral (agents socials, empreses, treballadors, professionals de la prevenció, mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social...).

Fa uns anys que l'equip humà integrat a l'ICSSL treballa amb l'objectiu de fer realitat el pas des de l'evidència científica fins a l'elaboració d'instruments que facin que el coneixement sigui operatiu en mans dels destinataris i s'hi treballa en la sistematització i anàlisi de la informació per garantir-ne la qualitat.

L'abordatge, des de l'AL, de l'exposició als factors de risc en l'entorn de treball requereix un bon sistema d'informació que monitori l'evolució dels aspectes rellevants que es relacionen amb la SSL i en pugui detectar altres de nous. Aquesta necessitat es fonamenta en la responsabilitat que té l'Administració de desenvolupar polítiques públiques per a la millora de les condicions de treball relacionades amb la salut de les persones i la productivitat de les empreses. A l'ICSSL s'està desenvolupant des de fa uns anys el Sistema d'informació català de seguretat i salut laboral (SIC_SSL)¹ que ha de sustentar la presa de decisions per tal de planificar les polítiques públiques en matèria de SSL, així com les actuacions tant d'inspecció i control com de promoció i assessorament. És fonamental que les actuacions es facin des de la prevenció, abans que es produeixen els danys a la salut. Per poder respondre a aquests objectius, ha d'estar basat en informació de qualitat. És per això que entenem que un dels eixos d'actuació de les administracions competents és l'anàlisi de la fiabilitat i validesa de les fonts d'informació de les quals són dipositàries i dels diferents instruments que desenvolupen.

Les enquestes de condicions de treball són una font bàsica i imprescindible per monitorar l'evolució de les condicions d'ocupació i de treball que poden ser l'origen de riscos, i per això és fonamental garantir-ne la qualitat. En els darrers anys s'ha fet un esforç des de l'ICSSL per millorar aspectes que podien afectar-ne la qualitat, tant pel que fa al disseny mostral com al seu contingut. La III ECCT s'elaborarà mitjançant un mostreig aleatori simple de la població ocupada del país, el seu contingut abastarà aspectes rellevants i pertinents en matèria de SSL que es recolliran amb instruments dels quals es coneix la seva fiabilitat i validesa. Això permetrà fer la comparació amb anys anteriors i també amb altres països del nostre entorn.

Aquesta tercera edició de l'ECCT estarà dirigida només a treballadors ocupats, ja que, arran d'un estudi anterior², es va decidir recollir la informació sobre gestió de la prevenció a les empreses mitjançant un altre mètode diferent a l'enquesta contestada per les empreses. Concretament, l'enquesta de gestió de la prevenció que estava inclosa a la ECCT fins al 2010 ha estat substituïda per un programa de recollida directa de la informació per part d'experts de l'ICSSL que es desenvolupa cada dos anys.

Els biaixos que poden comprometre de forma greu la fiabilitat dels resultats estan presents a les enquestes que es fan a les empreses en l'àmbit europeu (taxa de resposta molt baixa, mecanisme de recollida d'informació i perfil de l'informant) i generen uns resultats allunyats de la realitat³. Així, vàrem poder comprovar que s'infraestimaven les deficiències o se sobreestimaven aspectes positius i que les magnituds dels biaixos variaven en funció de qui era l'informant. Amb el nou programa, l'ICSSL pot garantir la representativitat de la mostra i tenir confiança en que els resultats obtinguts corresponen a la realitat de les empreses de Catalunya i, en conseqüència, tant l'AL com la resta d'agents de la prevenció estarien en condicions de prendre decisions més eficients i d'acord amb la realitat⁴.

Hi ha exposicions laborals que per la gravetat dels danys que poden generar requereixen un esforç específic en la seva vigilància. Aquest és el cas de l'exposició laboral a agents cancerígens i a plaguicides. A Catalunya s'estima una incidència de 40.000 nous casos de càncer per a l'any 2015⁵, dels quals entre 2.100 i 3.300 tindrien origen laboral, malgrat que en els darrers 7 anys només han estat reconeguts com a malaltia professional 42 casos. En aquest context, l'ICSSL va fomentar la inclusió en el Marc estratègic català de seguretat i salut laboral 2015-2020⁶, que compromet tant l'administració com els agents socials, de la realització de programes d'actuació sobre l'exposició a agents cancerígens. Aquests programes es van concretar en el III Pla de Govern 2015-2020⁷. És especialment rellevant identificar quins són els agents cancerígens que estan presents en el lloc de treball, les característiques de l'exposició, els sectors d'activitat econòmica on es presenta l'exposició i quins processos de la producció i el desenvolupament de l'activitat han de ser especialment controlats, sempre d'acord amb l'evidència científica. Qualsevol acció preventiva per eliminar, reduir o controlar el risc requereix informació rigorosa conceptual, tècnica i operativa.

L'ICSSL, com a referent català en la SSL, davant de la inexistència d'un mapa d'exposició a cancerígens a Catalunya i conscient de l'exigència d'incorporar el coneixement científic i els instruments que garanteixin el rigor metodològic en la presa de decisions dels agents de la prevenció, l'any 2013 es va plantejar el desenvolupament de forma específica per a Catalunya⁸, del Sistema d'informació d'exposició a cancerígens en l'entorn de treball CAREX-CAT, que properament estarà a disposició de tots els interessats mitjançant la consulta interactiva al web de l'ICSSL. Des de 2014, l'autoritat laboral sustenta en CAREX-CAT les decisions per definir els sectors prioritaris d'actuació per a la vigilància de la Inspecció de Treball de Catalunya i per determinar una part de les activitats preventives que han de desenvolupar les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social a Catalunya per reduir l'exposició a aquests agents^{9, 10}.

En darrer terme, temes especialment importants són els relacionats amb les conseqüències de l'exposició laboral als diferents factors de risc. Els efectes que l'AL ha de monitorar són els accidents de treball, les malalties laborals i els costos que ocasionen i, des de la SSL, plantegem que són aquests indicadors els que cal incloure, atès que, quan es materialitzen, representen la fallida de l'acció preventiva.

La informació en què s'han de fonamentar les decisions per a la prevenció dels accidents està definida per la metodologia de l'Estadística europea d'accidents de treball¹¹, que inclou eines harmonitzades per recollir la informació relacionada amb l'accident i les circumstàncies immediates. A l'ICSSL mantenim una línia d'actuació relacionada amb la valoració de la fiabilitat de les dades contingudes en els comunicats d'accidents per evitar actuacions que comportarien una despesa important per part de l'AL, però que no conduirien a la millora en la protecció de la salut de les persones treballadores en no estar basades en dades que representen la realitat del país¹². Alhora desenvolupem programes específics per a la identificació de les condicions de treball que han de ser objecte d'una supervisió específica en contribuir de forma important en la producció dels accidents de treball. Pel que fa a les malalties laborals, el SIC_SSL té plantejat incloure l'estimació de les malalties existents mentre els registres oficials recullin dades tant allunyades de les reals.

Aquest model proposat per a les administracions laborals implica dificultats tècniques i de coneixement que són resoltes, però també implica dificultats organitzatives i noves formes de treball per part de l'AL ja que és un model que requereix del treball en equips multidisciplinaris que interrelacionen diferents serveis.

En resum, a l'ICSSL entenem que en matèria de SSL, els protagonistes fonamentals són les empreses i les persones treballadores, però l'AL es troba en posició avantatjada per aportar instruments rigorosos i de qualitat que facin realitat el pas entre el coneixement i la ciutadania. Aquesta funció facilitadora d'una prevenció efectiva requereix del treball conjunt d'investigadors, administracions i agents socials que condueixi a determinar intervencions raonades i rigoroses.

 

 

Correspondència:
Emilia Molinero Ruiz
Cap de l'Àrea d'Investigació
Institut Català de Seguretat i Salut Laboral
Departament de Treball, Afers socials i Famílies
C/ Sepúlveda 148, 4^a planta
08013 Barcelona
emilia.molinero@gencat.cat

 

 

Referències

1. Àrea d'Investigació. Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral. Institut Català de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya. Indicadors de Seguretat i Salut en el Treball. Catalunya 2008-2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació; 2015. Disponible en: http://treball.gencat.cat/web/.content/03_-_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/06_-_seguretat_i_salut_laboral/arxius/Indicadors_SSL_CAT_2008_2013_2a_ed.pdf.         [ Links ]

2. Molinero-Ruiz E. Coordinadora. Segona Enquesta Catalana de Condicions de Treball. Enquesta a treballadors. Barcelona: Departament d'Empresa i Ocupació. Generalitat de Catalunya; 2013. Disponible en: http://treball.gencat.cat/ca/ambits/seguretat_i_salut_laboral/recursos/publicacions/estadistiques_estudis/ii_ecct/.         [ Links ]

3. Fondevila-McDonald Y, Molinero-Ruiz E, Vergara-Duarte M, Guillén M, Ollé-Espluga L, Menéndez M, et al. Is there an estimation bias in occupational health and safety surveys? The mode of administration and informants as a source of error. Sociol Methods Res. Aceptado 2016.         [ Links ]

4. Fondevila-McDonald Y, Molinero-Ruiz E. Gestió de la prevenció de riscos laborals a les empreses de Catalunya 2014. Barcelona: Departament d'Empresa i Ocupació. Genralitat de Catalunya; 2015. Disponible en: http://treball.gencat.cat/web/.content/03_-_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/06_-_seguretat_i_salut_laboral/arxius/INFORME_gestio_PRL_empreses_CAT_2004_2015.pdf.         [ Links ]

5. Càncer(Internet). Catalunya: Generalitat de Catalunya; (actualitzat el 4 de juny de 2013; consultat el 21 de juny de 2016). Incidència del càncer a Catalunya. Disponible en: http://cancer.gencat.cat/ca/professionals/estadistiques/incidencia/.         [ Links ]

6. Consell de Relacions Laborals de Catalunya. Comissió de Seguretat i Salut Laboral. Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020. Barcelona: Consell de Relacions Laborals de Catalunya; 2014. Disponible en: http://treball.gencat.cat/web/.content/13_-_consell_relacions_laborals/documents/04_-_recursos/publicacions/arxius/Maqueta_MECSSL_gencat_04_interactivo.pdf.         [ Links ]

7. Generalitat de Catalunya. III Pla de Govern de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020. Catalunya: Departament d'Empresa i Ocupació. Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball; 2015. Disponible en: http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/03_-_centre_de_documentacio/documents/01_-_publicacions/06_-_seguretat_i_salut_laboral/arxius/III_PLA_SEGURETAT_web.pdf.         [ Links ]

8. De Grado A, Molinero-Ruiz E, Van der Haar R. Exposición laboral a cancerígenos: análisis del sistema de información CAREX para su uso en Cataluña. Arch Prev Riesgos Labor. 2014; 17(2):74-83.         [ Links ]

9. Resolució EMO/2844/2014, de 15 de desembre, per la qual es determinen les activitats preventives que han de desenvolupar les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social a Catalunya durant l'any 2015. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6775, (22 de desembre de 2014).         [ Links ]

10. Resolució EMO/3007/2015, de 23 de desembre, per la qual es determinen les activitats preventives que han de desenvolupar les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social a Catalunya durant l'any 2016. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 7028, (30 de desembre de 2015).         [ Links ]

11. European statistics on acccidents at work (ESAW). Methodology. 2001. Disponible en: http://ec.europa.eu/eurostat/ramon/statmanuals/files/ESAW_2001_EN.pdf.         [ Links ]

12. Molinero-Ruiz E, Pitarque S, Fondevila-McDonald Y, Martín-Bustamante M. How reliable and valid is the coding of the variables of the European Statistics on Accidents at Work (ESAW)? A need to improve preventive public policies. Saf Sci. 2015; 79:72-9.         [ Links ]