Notícies des de l'Institut de Català de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya

Noticias desde el Instituto de Seguridad y Salud Laboral de la Generalitat de Catalunya

News from the Instituto de Seguridad y Salud Laboral de la Generalitat de Catalunya

RSE I PRL: CAL SEPARAR EL GRA DE LA PALLA

Ja fa anys que, en la societat en què vivim, tenim consciència que més enllà del preu, hi ha molts altres aspectes a considerar quan comprem un article. A banda de la seva funció i del seu preu, la qualitat és un aspecte que ja fa temps va anar calant en els consumidors, fins que a ser considerat com una part "essencial". Molta gent vol els articles a un preu determinat, però està disposada a pagar més si li donen un producte amb un valor afegit pel que fa a qualitat. Poc a poc, la societat ha anat evolucionant i ha incorporat altres aspectes com el respecte pel medi ambient dels fabricants dels productes, o bé que es pagui un preu digne als productors de la matèria primera (el que es coneix com a "comerç just"), etc.

Però es clar, allò que inicialment feia referència als productes i, posteriorment, a l'entorn (per exemple mediambiental) va donar pas a aspectes de caire més social. Per exemple, sovint les empreses que subcontractaven la fabricació dels seus productes a països on era patent l'explotació dels treballadors s'han vist obligades en molts casos a canviar les seves polítiques productives o a crear programes paral·lels de promoció social als esmentats països, donada la sensibilitat dels consumidors davant aquestes situacions.

Arribats a aquest punt de consciència en què bona part de la societat ha madurat i reclama responsabilitat a tots els actors socials, les empreses no podien quedar al marge, de manera que el concepte Responsabilitat Social Empresarial (RSE) ja fa temps que és ben present al llenguatge empresarial.

Així doncs, és lògic que ens preguntem si les empreses poden exercir la seva responsabilitat social en relació amb la prevenció de riscos laborals (PRL). La resposta, tot i que pugui semblar confosa, és que sí, que les empreses poden fer polítiques de responsabilitat social en l'àmbit de la seguretat i salut en el treball, tot i que cal ser curós per no confondre responsabilitat social amb el que, ras i curt, és el simple compliment de la normativa de prevenció. I per discernir entre compliment d'obligacions legals i responsabilitat és bo comptar amb uns criteris que ens ajudin a discernir quan ens trobem davant d'una o altra.

A qui va dirigida l'acció?

El primer que caldria és determinar si les mesures que es pretenen de RSE en matèria de PRL van dirigides a personal que està treballant per compte de l'empresa, és a dir personal "propi", o si es tracta de personal aliè a l'empresa. Cal tenir present que els treballadors "autònoms dependents" s'inclouen en la categoria de "personal propi", ja que pel que fa a la prevenció de riscos laborals han de gaudir de les mateixes mesures preventives que els treballadors que integren la plantilla de l'empresa.

Respecte el personal "propi" -i coneixent la pormenoritzada normativa de prevenció que ha de complir l'empresari-, la primera conclusió és que difícilment pot existir responsabilitat social empresarial en matèria de prevenció d'un empresari envers els seus treballadors, ja que les mesures de prevenció que pugui prendre sempre quedaran dins l'àmbit d'aplicació de la normativa. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) i la resta de normativa de PRL és tant amplia que qualsevol acció que es prengui per millorar la seguretat i la salut dels treballadors hi estarà inclosa. És més, de fet existeix l'obligació empresarial de prendre totes les mesures necessàries per protegir la seguretat i la salut dels treballadors en relació amb la seva feina.

Ara bé, l'empresa pot adoptar mesures en l'àmbit de la salut que no guardin relació amb la prevenció de riscos laborals. Així, si una empresa promociona el "menjar saludable" en el seu menjador, o posa a disposició dels treballadors una campanya per combatre el tabaquisme, llavors sí que serem davant mesures de responsabilitat social empresarial, perquè poden millorar la salut de les persones (els treballadors en aquest cas), però en aspectes no relacionats amb la seva activitat laboral.

D'altra banda, pel que fa al personal extern (treballadors d'altres empreses o autònoms) cal distingir si les propostes que es fan es posen a disposició d'empreses amb les quals es té una relació contractual o si, en canvi, es posen a disposició de qualsevol empresa perquè pugui fer-ne ús.

En aquest sentit si una empresa ha desenvolupat, per exemple, una eina que li ha estat útil per millorar un aspecte de prevenció associat a la seva activitat i la posa a disposició d'altres empreses, com ara les del seu sector, això sí serà una acció de responsabilitat social empresarial en matèria de prevenció. Al cap i al a fi, el que està fent, en ser una eina o bona pràctica que posa a disposició dels grups d'interès (en el cas de l'exemple, les empreses del seu sector d'activitat econòmica) és contribuir a la millora de la seguretat i salut dels treballadors d'altres empreses envers els quals no té cap obligació legal.

Però... i si l'empresa posa aquests instruments a disposició d'una altra amb la qual té relació contractual? Doncs en aquest cas cal parar més atenció. Suposem que l'empresa que aporta o exigeix el compliment de determinades mesures ho fa tenint una relació estrictament mercantil. En aquest cas, cal considerar que les mesures que aporta o que exigeix aplicar en benefici dels treballadors de l'altra empresa poden englobar-se dins l'àmbit de la responsabilitat social empresarial. A tall d'exemple, suposem que una empresa exigeix als seus proveïdors, ja que la seva posició predominant li ho permet, el compliment d'unes determinades mesures de l'àmbit de la prevenció respecte els treballadors de les empreses proveïdores. Aquesta pràctica es pot considerar de responsabilitat social, ja que l'empresa proveïdora no tindria per què complir-les amb les mesures exigides pel client (en el ben entès que aquestes van més enllà d'allò legalment exigible) i, naturalment, l'empresa client no ho podria fer directament atès que no són treballadors seus. Condicionar la contractació amb una empresa al compliment de certes mesures preventives, doncs, és una pràctica de responsabilitat social empresarial.

També parlaríem de responsabilitat social empresarial en prevenció de riscos si un proveïdor o client posés, simplement, a disposició de l'altra empresa una bona pràctica empresarial en matèria de PRL, però sense condicionar la contractació.

La coordinació és una obligació

I si l'empresa, té una relació mercantil on ha més, els seus treballadors i els de la contractista fan la seva feina al mateix centre de treball? En aquest cas, estaríem en una situació de concurrència i cap aplicar les mesures que, en l'àmbit de la coordinació d'activitats empresarials, exigeix l'article 24 de la Llei de prevenció, desenvolupat pel Reial decret 171/2004, de 30 de gener. Si hi ha una concurrència de treballadors de diferents empreses en un mateix centre de treball, cal adoptar totes les mesures de coordinació en prevenció que preveu la normativa i, per tant, en aquest cas no hi ha responsabilitat social empresarial en l'àmbit de la PRL, sinó, un cop més, el simple compliment d'obligacions legals. Naturalment, també es donaria aquest supòsit si, encara que no hi hagi concurrència, calgués coordinar-se.

En canvi, es pot considerar que hi ha responsabilitat social empresarial en matèria de PRL quan les mesures, les eines o les bones pràctiques posades a disposició o exigides a una empresa amb la qual es manté una relació mercantil i hi ha concurrència de treballadors no fan referència a mesures vinculades a la coordinació d'activitats empresarials, si no a d'altres aspectes no relacionats amb la concurrència.

Com a conclusió es pot dir que la fracció que es pot considerar RSE dins de les activitats de PRL desenvolupades per les empreses és petita en comparació a les mesures exigides per la normativa. Ara bé, no es pot menystenir la importància de la RSE en matèria de prevenció de riscos laborals, ja que anar més enllà del compliment normatiu i promoure la millora de la prevenció entre les empreses del mateix sector o amb les quals es tenen relacions mercantils és un mecanisme molt eficaç per fer avançar la cultura de la prevenció i per millorar la integració de la prevenció en les empreses i en la societat.