Revista de Bioética y Derecho

Editorial

Monográfico sobre “Comités de Ética de la Investigación en el ámbito universitario”

Draft regulations on Medically Assisted Death in Argentina: Dignity, Autonomy, Disability and the Case of Non-Terminal Patients

Resumen La muerte médicamente asistida (MMA), que incluye a la eutanasia y el suicidio asistido, ha sido un tema fundamental del campo de la bioética y su regulación legal ha cobrado relevancia global en las últimas décadas. Actualmente se encuentran vigentes cuatro proyectos de regulación en Argentina. En este trabajo propongo analizar filosóficamente algunos pasajes de los proyectos mencionados, con el foco particular en las nociones de “dignidad”, “autonomía” y “padecimiento imposibilitante”, para indagar en una serie de implicancias conceptuales y de consecuencias éticas en la puesta en práctica de una MMA legalmente regulada, con el foco en el caso de pacientes no terminales. Para ello resultará fundamental evaluar la conceptualización y relación entre los derechos de dignidad y de autonomía que subyacen a los proyectos. En segundo lugar, reflexionaré en torno al sujeto para el cual es concebida la MMA en los proyectos de regulación presentados en Argentina, con especial énfasis en la categoría de “padecimiento imposibilitante” y en la ausencia de un diagnóstico terminal como requisito necesario. Finalmente, reconstruiré cuatro de los argumentos que se han desarrollado desde los estudios de la discapacidad para dar respuesta a la regulación de la MMA en pacientes no terminales: el respeto por la autonomía personal, la consideración de la injusticia testimonial, el impacto diferencial del capacitismo y la pendiente resbaladiza. El desarrollo de estas reflexiones se servirá del caso de Víctor Escobar, la primera persona de Colombia en acceder a una MMA sin un diagnóstico terminal, ocurrido en 2022.

Resum La mort mèdicament assistida (MMA), que inclou a l'eutanàsia i el suïcidi assistit, ha estat un tema fonamental del camp de la bioètica i la seva regulació legal ha cobrat rellevància global en les últimes dècades. Actualment es troben vigents quatre projectes de regulació a l'Argentina. En aquest treball proposo analitzar filosòficament alguns passatges dels projectes esmentats, amb el focus particular en les nocions de “dignitat”, “autonomia” i “patiment impossibilitant”, per a indagar en una sèrie de implicacions conceptuals i de conseqüències ètiques en la posada en pràctica d'una MMA legalment regulada, amb el focus en el cas de pacients no terminals. Per a això resultarà fonamental avaluar la conceptualització i relació entre els drets de dignitat i d'autonomia subjacents als projectes. En segon lloc, reflexionaré entorn del subjecte per al qual és concebuda la MMA en els projectes de regulació presentats a l'Argentina, amb especial èmfasi en la categoria de “patiment impossibilitant” i en l'absència d'un diagnòstic terminal com a requisit necessari. Finalment, reconstruiré quatre dels arguments que s'han desenvolupat des dels estudis de la discapacitat per a donar resposta a la regulació de la MMA en pacients no terminals: el respecte per l'autonomia personal, la consideració de la injustícia testimonial, l'impacte diferencial del capacitisme i el pendent relliscós. El desenvolupament d'aquestes reflexions es servirà del cas de Víctor Escobar, la primera persona de Colòmbia a accedir a una MMA sense un diagnòstic terminal, ocorregut en 2022.

Abstract Medically assisted death (MAD), which includes euthanasia and assisted suicide, has been a fundamental issue in the field of bioethics and its legal regulation has gained global relevance in recent decades. There are currently four draft regulations in vigor in Argentina. In this paper I propose to analyze philosophically some passages of the mentioned drafts, with a particular focus on the notions of “dignity”, “autonomy” and “disabling suffering”, to inquire into a series of conceptual implications and ethical consequences in the implementation of a legally regulated MAD, with a focus on the case of non-terminal patients. To do so, it will be essential to evaluate the conceptualization and relationship between the rights of dignity and autonomy that underlie the drafts. Secondly, I will reflect on the subject for whom the MAD is conceived in the regulatory drafts presented in Argentina, with special emphasis on the category of “disabling suffering” and on the absence of a terminal diagnosis as a necessary requirement. Finally, I will reconstruct four of the arguments that have been developed from disability studies to respond to the regulation of MAD in non-terminal patients: the respect for personal autonomy, the consideration of testimonial injustice, the differential impact of ableism and the slippery slope. The development of these reflections will be supported by the case of Victor Escobar, the first person in Colombia to have access to an MAD without a terminal diagnosis, which occurred in 2022.

Ethical Research with Children and Adolescents in Social Sciences: Key Principles and Legal Proposals to Guarantee their Rights to Participation, Consent, and Personal Data Protection

Resumen La participación de niños, niñas y adolescentes (NNA) en investigaciones académicas en el ámbito de las ciencias sociales no ha sido objeto de un desarrollo normativo específico por parte del legislador español, a pesar de que la ausencia de un adecuado rigor metodológico y ético en dichas investigaciones puede conllevar la vulneración de diversos derechos. El presente artículo aborda, desde una perspectiva jurídica, los elementos fundamentales a considerar en relación con los consentimientos informados que deben recabarse en este contexto. Asimismo, se ponen de relieve las deficiencias del marco legal español y se proponen modificaciones orientadas a establecer criterios claros y homogéneos que proporcionen seguridad jurídica y garanticen las cautelas necesarias para salvaguardar los derechos de la infancia en el desarrollo de estas investigaciones.

Resum La participació de nens, nenes i adolescents (NNA) en investigacions acadèmiques en l’àmbit de les ciències socials no ha estat objecte d’un desenvolupament normatiu específic per part del legislador espanyol, tot i que l’absència del rigor metodològic i ètic adequat en aquestes investigacions pot comportar la vulneració de diversos drets. El present article aborda, des d’una perspectiva jurídica, els elements fonamentals que cal tenir en compte en relació amb els consentiments informats que s’han de recollir en aquest context. Així mateix, es posen de manifest les deficiències del marc legal espanyol i es proposen modificacions orientades a establir criteris clars i homogenis que proporcionin seguretat jurídica i garanteixin les cauteles necessàries per salvaguardar els drets de la infància en el desenvolupament d’aquest tipus d’investigacions.

Abstract The participation of children and adolescents in academic research within the field of social sciences has not been specifically addressed by the Spanish legislator, despite the fact that the absence of adequate methodological and ethical rigor in such research may result in the violation of various rights. This article approaches the issue from a legal perspective, examining the fundamental elements to be considered with regard to the informed consents that must be obtained in this context. It also highlights the deficiencies in the Spanish legal framework and proposes legal amendments aimed at establishing clear and consistent criteria that provide legal certainty and ensure the necessary safeguards to protect children's rights in the conduct of such research.

Impact of generative artificial intelligence in scientific integrity: A bibliometric analysis

Resumen La generación del conocimiento debe validarse mediante su poder de reproducibilidad y replicabilidad, siendo pilares importantes en esa construcción la ética de la investigación y la integridad científica; sin embargo, un nuevo reto se presenta para los comités de integridad científica y es la aparición de la inteligencia artificial generativa, que supone un riesgo si no se utiliza de manera ética, eficiente y precisa. El objetivo del estudio fue identificar los problemas reportados con mayor frecuencia con respecto a la integridad científica y el uso de inteligencia artificial (IA). En cuanto a los métodos estudiados, se trata de un estudio bibliométrico que analizó 1100 artículos de los cuales 162 fueron seleccionados tras aplicar los criterios de inclusión y exclusión. Entre los principales hallazgos se identificó que el uso de IA en algunos casos ha sido relacionado al plagio y la deshonestidad académica, lo que requiere que las herramientas de detección sean más avanzadas y tengan regulaciones adecuadas para dar soporte a quienes deben velar por la calidad y veracidad de los productos de la investigación. Los estudios muestran una alta colaboración entre autores, lo que refleja la complejidad de la situación y la necesidad de enfoques conjuntos para abordar los retos éticos. Es crucial contar con un liderazgo ético y regulaciones más claras para asegurar el uso responsable de ChatGPT u otra IA en la producción científica.

Resum La generació del coneixement ha de validar-se mitjançant el seu poder de reproducibilitat i replicabil·litat, sent pilars importants en aquesta construcció l'ètica de la recerca i la integritat científica; no obstant això, un nou repte es presenta per als comitès d'integritat científica i és l'aparició de la intel·ligència artificial generativa, que suposa un risc si no s'utilitza de manera ètica, eficient i precisa. L'objectiu de l'estudi va ser identificar els problemes reportats amb major freqüència respecte a la integritat científica i l'ús d'intel·ligència artificial (IA). Quant als mètodes estudiats, es tracta d'un estudi bibliomètric que va analitzar 1100 articles dels quals 162 van ser seleccionats després d'aplicar els criteris d'inclusió i exclusió. Entre les principals troballes es va identificar que l'ús de IA en alguns casos ha estat relacionat al plagi i la deshonestedat acadèmica, la qual cosa requereix que les eines de detecció siguin més avançades i tinguin regulacions adequades per a donar suport als qui han de vetllar per la qualitat i veracitat dels productes de la recerca. Els estudis mostren una alta col·laboració entre autors, la qual cosa reflecteix la complexitat de la situació i la necessitat d'enfocaments conjunts per a abordar els reptes ètics. És crucial comptar amb un lideratge ètic i regulacions més clares per a assegurar l'ús responsable de ChatGPT o una altra IA en la producció científica.

Abstract The generation of knowledge must be validated through its reproducibility and replicability, with research ethics and scientific integrity being important pillars in this construction; however, a new challenge presents itself for Research Integrity Committees and is the emergence of generative artificial intelligence, which poses a risk if it is not used in an ethical, efficient and accurate manner. The aim of the study was to identify the most frequently reported problems regarding scientific integrity and the use of artificial intelligence (AI). Regarding the methods studied, this is a bibliometric study that analyzed 1100 articles of which 162 were selected after applying inclusion and exclusion criteria. Among the main findings, it was identified that the use of AI in some cases has been related to plagiarism and academic dishonesty, which requires that detection tools be more advanced and have adequate regulations to support those responsible for ensuring the quality and veracity of research products. Studies show high collaboration between authors, reflecting the complexity of the situation and the need for joint approaches to address ethical challenges. Clearer ethical leadership and regulations are crucial to ensure the responsible use of ChatGPT or other AI in scientific production.

Towards the ethical regulation of the use of artificial intelligence in scientific research: guidelines from the Autonomous University of Ciudad Juárez

Resumen La incorporación de herramientas de inteligencia artificial (IA) en la investigación científica plantea importantes retos éticos y regulatorios, especialmente en las universidades públicas mexicanas, donde el tema aún se encuentra en una etapa temprana de desarrollo. Este artículo reflexiona, desde la experiencia del autor como miembro del Comité de Ética de la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez (UACJ), sobre la propuesta y diseño de los Lineamientos para el Uso Ético de la IA, concebidos como un marco regulatorio para su futura implementación en esta institución. Estos lineamientos están orientados a asegurar la integridad académica, la transparencia y la responsabilidad en el uso de estas tecnologías emergentes. El enfoque metodológico es cualitativo, basado en un método documental y analítico que recoge años de experiencia en el Comité de Ética, complementado con un estudio exhaustivo de la normatividad nacional e internacional aplicable. Se utilizó ChatGPT como software para la revisión filológica. Se destacan principios clave, como la obligación de declarar explícitamente el uso de herramientas de IA en trabajos académicos, la citación adecuada según los estándares editoriales y la inclusión de apéndices que detallen los prompts utilizados. Los hallazgos enfatizan la necesidad de regular el uso de la IA para evitar prácticas indebidas y promover una cultura de ética e innovación en la investigación científica. Este análisis ofrece un modelo replicable para otras universidades mexicanas, al tiempo que fomenta un debate sobre los retos y oportunidades que implica la implementación de estas regulaciones en diversos contextos académicos.

Resum La incorporació d'eines de intel·ligència artificial (IA) en la recerca científica planteja importants reptes ètics i reguladors, especialment a les universitats públiques mexicanes, on el tema encara es troba en una etapa primerenca de desenvolupament. Aquest article reflexiona, des de l'experiència de l'autor como a membre del Comitè d'Ètica de la Universitat Autònoma de Ciudad de Juárez (UACJ), sobre la proposta i disseny de les Directrius per a l'ús ètic de la IA, concebuts com un marc regulador per a la seva futura implementació en aquesta institució. Aquestes directrius estan orientades a assegurar la integritat acadèmica, la transparència i la responsabilitat en l'ús de aquestes tecnologies emergents. L'enfoc metodològic es qualitatiu, basat en un mètode documental i analític que recull anys d'experiència en el Comitè d'Ètica, complementat amb un estudio exhaustiu de la normativitat nacional i internacional aplicable. Se va utilitzar ChatGPT como a software per la revisió filològica. Es destaquen principis clau, com l'obligació de declarar explícitament l'ús d'eines de IA en treballs acadèmics, la citació adequada segon els estàndards editorials i la inclusió d'apèndixs que detallin els prompts utilitzats. Les troballes emfatitzen la necessitat de regular l'ús de la IA per a evitar pràctiques indegudes i promoure una cultura d'ètica i innovació en la recerca científica. Aquesta anàlisi ofereix un model repetible per a altres universitats mexicanes, al mateix temps que fomenta un debat sobre els reptes i oportunitats que implica la implementació d'aquestes regulacions en diversos contextos acadèmics.

Abstract The incorporation of artificial intelligence (AI) tools in scientific research poses significant ethical and regulatory challenges, especially in Mexican public universities, where the topic is still in an early stage of development. This article reflects, from the author's experience as a member of the Ethics Committee of the Autonomous University of Ciudad Juárez (UACJ), on the proposal and design of the Guidelines for the Ethical Use of AI, conceived as a regulatory framework for its future implementation in this institution. These guidelines are aimed at ensuring academic integrity, transparency, and responsibility in the use of these emerging technologies. The methodological approach is qualitative, based on a documentary and analytical method that collects years of experience in the Ethics Committee, complemented by an exhaustive study of applicable national and international regulations. ChatGPT was used as software for philological review. Key principles are highlighted, such as the obligation to explicitly declare the use of AI tools in academic works, adequate citation according to editorial standards, and the inclusion of appendices detailing the prompts used. The findings emphasize the need to regulate the use of AI to avoid improper practices and promote a culture of ethics and innovation in scientific research. This analysis offers a replicable model for other Mexican universities, while encouraging a debate on the challenges and opportunities involved in implementing these regulations in diverse academic contexts.

Conflicts of Interests in Scientific Research: Impact on Publications

Resumen En las últimas décadas se han producido significativos avances científicos en diferentes áreas del conocimiento, los que han llevado a la reflexión sobre temas éticos y de integridad científica. La obligación moral del investigador consiste en actuar con rigurosidad científica y publicar todos los resultados de su investigación, manteniendo la veracidad de los datos, sean positivos o negativos, y la interpretación de estos. Además, debe declarar los posibles conflictos de intereses. En el proceso de publicación, los pares revisores y editores también están expuestos a conflictos de intereses que pueden influir en la toma de decisiones para la aprobación o no de la publicación. En este marco, el objetivo del presente artículo es actualizar la información sobre los conflictos de intereses que involucran el proceso de una publicación científica y concientizar a los investigadores respecto a la responsabilidad al firmar una declaración de ausencia de conflicto de intereses. Para ello, se analizarán los conflictos de intereses que pueden existir en el proceso de publicación y se mostrarán los avances que están realizando las editoriales para garantizar la transparencia y la integridad en sus publicaciones en cada una de las etapas, así como las herramientas de vigilancia que cada vez están más disponibles para su control. Asimismo, se presentarán los requisitos éticos solicitados por revistas uruguayas para las publicaciones, marcando el camino que aún deben continuar.

Resum En les últimes dècades s’han produït significatius avanços científics en diferents àrees del coneixement, els que han portat a la reflexió sobre temes ètics i d’integritat científica. L’obligació moral de l’investigador consisteix a actuar amb rigorositat científica i publicar tots els resultats de la seva recerca, mantenint la veracitat de les dades, siguin positius o negatius, i la interpretació d’aquests. A més, ha de declarar els possibles conflictes d’interessos. En el procés de publicació, els parells revisors i editors també estan exposats a conflictes d’interessos que poden influir en la presa de decisions per a l’aprovació o no de la publicació. En aquest marc, l’objectiu del present article és actualitzar la informació sobre els conflictes d’interessos que involucren el procés d’una publicació científica i conscienciar als investigadors respecte a la responsabilitat en signar una declaració d’absència de conflicte d’interessos. Per això, s’analitzaran els conflictes d’interessos que poden existir en el procés de publicació i es mostraran els avanços que estan realitzant les editorials per a garantir la transparència i la integritat en les seves publicacions en cadascuna de les etapes, així como les eines de vigilància que cada vegada estan més disponibles per al seu control. Així mateix, es presentaran els requisits ètics sol·licitats per revistes uruguaianes per a les publicacions, marcant el camí que encara han de continuar.

Abstract In recent decades, there have been significant scientific advances in different areas of knowledge, which have led to reflection on ethical issues and scientific integrity. The moral obligation of the researcher is to act with scientific rigor and publish all the results of his or her research, maintaining the veracity of the data, whether positive or negative, and the interpretation of the same. In addition, he or she must declare any potential conflicts of interest. In the publication process, peer reviewers and editors are also exposed to conflicts of interest that can influence the decision-making process for the approval or not of the publication. Within this framework, the objective of this article is to update the information on conflicts of interest that involve the process of a scientific publication and to raise awareness among scientific researchers regarding the responsibility of signing a declaration of absence of conflicts of interests. To do so, the conflicts of interest that may exist in the publication process will be analyzed and the advances that publishers are making to guarantee transparency and integrity in their publications at each stage will be shown, as well as the monitoring tools that are increasingly available for their control. A survey of the ethical requirements requested by national journals for publications will also be presented, marking the path that they must still follow.

Experiences in a Research Ethics Committee, from 2019 to 2023: Changes and new challenges

Resumen Los comités de ética de la investigación con medicamentos se crearon inicialmente para evaluar ensayos clínicos con medicamentos y productos sanitarios, y también otros tipos de investigaciones biomédicas fundamentalmente clínicas. Su dictamen favorable es preceptivo para que estos proyectos en los que participan personas y se utilizan sus datos personales y/o sus muestras biológicas puedan llevarse a cabo. La incorporación de nuevas tecnologías y la masiva digitalización de los datos de salud, han propiciado la aparición de nuevos proyectos de investigación cuya evaluación ética constituye un gran reto para los comités actuales. En este artículo se expone la experiencia de los últimos cinco años de un comité de ética de la investigación de un hospital terciario universitario en Barcelona, se identifican algunas herramientas y conocimientos que deberían incorporar los comités para poder desarrollar su labor de revisión ética actual y en un futuro próximo y se exponen líneas de trabajo surgidas en el comité para fomentar la educación en ética de la investigación.

Resum Els comitès d’ètica de la recerca amb medicaments es van crear inicialment per a avaluar assaigs clínics amb medicaments i productes sanitaris, i també altres tipus de recerques biomèdiques, fonamentalment clíniques. El seu dictamen favorable es preceptiu per que aquests projectes en els que participen persones i s’utilitzen les seves dades personals i/o mostres biològiques puguin dur-se a terme. La incorporació de noves tecnologies i la massiva digitalització de les dades de salut, han propiciat l’aparició de nous projectes de recerca i aquesta avaluació ètica constitueix un gran repte per als comitès actuals. En aquest article s’exposa l’experiència dels últims cinc anys d’un comitè d’ètica de la recerca d’un hospital terciari universitari a Barcelona, s’identifiquen algunes eines i coneixements que haurien d’incorporar els comitès per a poder desenvolupar la seva labor de revisió ètica actual i en un futur pròxim i s’exposen línies de treball sorgides en el comitè per a fomentar l’educació en ètica de la recerca.

Abstract Research ethics committees were initially established to evaluate clinical trials with drugs and medical devices, as well as other types of fundamentally clinical biomedical research. Obtaining their approval is mandatory before these projects involving human participants and the use of their personal data and/or biological samples are allowed to start. Technological innovations and the massive digitalization of health data have generated new research projects whose ethical evaluation poses a great challenge for current committees. This article describes the experience of the last five years of a research ethics committee at a tertiary university hospital in Barcelona, identifies some new tools and areas of expertise that these committees must incorporate to perform their ethical review of today and the near future biomedical research, and shows some work developed by this committee to foster education in research bioethics.

Access to the genome sequence (I). Interest in the access to the raw sequence and policies of sequencing institutions

Resumen La secuenciación genómica es ampliamente utilizada hoy en día en investigación y en la práctica clínica. Genera una ingente cantidad de datos crudos que, debidamente analizados e interpretados, se comunican a la persona secuenciada vinculados al asesoramiento genético. En el entorno asistencial el informe interpretativo se incluye en la historia clínica pero los datos crudos se archivan aparte. Sin embargo, cada vez con más frecuencia, un número creciente de personas solicita a las instituciones secuenciadoras acceder a sus datos personales crudos (sin interpretar) por razones muy diversas. Esta petición es objeto hoy en día de un intenso debate debido en gran parte a las múltiples posibilidades de reutilización. Para reflexionar sobre ello se contemplan en primer lugar unos conceptos básicos sobre el genoma personal y los datos genómicos crudos. A continuación, se analizan los factores que han contribuido a la creciente disponibilidad de información genómica y las posibilidades de reutilizar la secuencia cruda con fines adicionales, clínicos, de salud, de investigación o incluso recreativos. La solicitud de acceso a los datos genómicos plantea cuestiones éticas, legales y prácticas, y por ello es interesante revisar las actuales políticas de almacenamiento y acceso de las instituciones secuenciadoras europeas y americanas. Partiendo de estos conocimientos previos, en un segundo artículo (Acceso a la secuencia del genoma II Consideraciones éticas, legales y sociales) se analizan específicamente y en profundidad dichos temas.

Resum La seqüenciació genòmica és àmpliament utilitzada avui en recerca i en la pràctica clínica. Genera una ingent quantitat de dades crues que, degudament analitzades i interpretades, es comuniquen a la persona seqüenciada vinculats a l'assessorament genètic. En l'entorn assistencial l'informe interpretatiu s'inclou en la història clínica però les dades crues s'arxiven a part. No obstant això, cada vegada amb més freqüència, un nombre creixent de persones sol·licita a les institucions seqüenciadores accedir a les seves dades personals crues (sense interpretar) per raons molt diverses. Aquesta petició és objecte d'un intens debat degut en gran part a les múltiples possibilitats de reutilització. Per a reflexionar sobre això es contemplen, en primer lloc, uns conceptes bàsics sobre el genoma personal i les dades genòmiques crues. A continuació, s'analitzen els factors que han contribuït a la creixent disponibilitat d'informació genòmica i les possibilitats de reutilitzar la seqüència crua amb finalitats addicionals, clínics, de salut, de recerca o fins i tot recreatius. La sol·licitud d'accés a les dades genòmiques planteja qüestions ètiques, legals i pràctiques, i per això és interessant revisar les actuals polítiques d'emmagatzematge i accés de les institucions seqüenciadores europees i americanes. Partint d'aquests coneixements previs, en un segon article (Accés a la seqüència del genoma II Consideracions ètiques, legals i socials) s'analitzen específicament i en profunditat aquests temes.

Abstract Genome sequencing is nowadays widely used for research as well as in clinical practice. It generates a great amount of raw data that once analyzed and interpreted are delivered to the sequenced individuals linked to genetic counseling; in clinical practice, the laboratory report is included in the medical record. However, an increasing number of people request the sequencing institution the access to its personal raw (uninterpreted) data for very different reasons. This access is currently being subject to a deep debate due in large part to its multiple reuse possibilities. To reflect on it, there are considered, first of all, some basic concepts on personal genome and raw genomic data. Next, the factors that have contributed to the increasing availability of genomic information and the possible reuses of the raw genome sequence, which can then be used for additional clinic, health, research or even recreational purposes, are analyzed. Access upon request to raw genomic data pose ethical, legal and practical issues, it is therefore interesting to look at practices and policies of data storage and personal access to raw data of European and American sequencing institutions Based on this prior knowledge, in a second article access to genome sequence II. Ethical, legal and social (ELSI) issues, these topics are specifically and in depth analyzed.

Analysis of the application of the Euthanasia Law in Spain: first three years (2021-2023)

Resumen La ley que regula la eutanasia en España entró en vigor el 25 de junio de 2021. El propósito de este trabajo es analizar la aplicación de dicha ley durante los tres años que lleva en desarrollo (2021-2023). Como metodología de trabajo se ha realizado una revisión descriptiva de informes nacionales e internacionales, normativa jurídica y diversos artículos científicos relacionados con el desarrollo de la prestación de ayuda para morir. Así, desde la entrada en vigor de la ley, se han atendido 1515 solicitudes de prestación de ayuda para morir (PAM) y se han llevado a cabo 726 prestaciones, con una distribución desigual entre las distintas comunidades autónomas. Los solicitantes tienen entre 67 y 70 años, sin diferencias significativas en cuanto al sexo. Las enfermedades más comunes entre los peticionarios son las neurológicas y las oncológicas. La mayoría de las solicitudes y prestaciones se realizan en el ámbito de la asistencia pública y son tramitadas principalmente por médicos/as de familia. El estudio concluye señalando que la ley de eutanasia ha venido a completar el reconocimiento de la autonomía y derechos de los pacientes en la etapa final de la vida. La ley ha logrado proporcionar una respuesta jurídica a la demanda de regulación de la eutanasia, pero aún presenta ciertos problemas que necesitan ser abordados y solucionados.

Resum La llei que regula la eutanàsia a Espanya va entrar en vigor el 25 de juny de 2021. El propòsit d’aquest article és analitzar l’aplicació d’aquesta llei durant els anys 2021-2023. Com a metodologia de treball s’ha realitzat una revisió descriptiva d’informes nacionals i internacionals, normativa jurídica i diversos articles científics relacionats amb el desenvolupament de la prestació d’ajuda per a morir. Així, des de l’entrada en vigor de la llei, s’han atès 1515 sol·licituds de prestació d’ajuda per a morir (PAM) i s’han dut a terme 736 prestacions, amb una distribució desigual entre les diferents comunitats autònomes. Els sol·licitants tenen entre 67 i 70 anys, sense diferències significatives en quant al sexe. Les malalties més comuns entre els peticionaris són les neurològiques i les oncològiques. La majoria de les sol·licituds i prestacions es realitzen en l’àmbit de l’assistència pública i son tramitades principalment per metges/ses de família. L'estudi conclou assenyalant que la llei d'eutanàsia ha vingut a completar el reconeixement de l'autonomia i drets dels pacients en l'etapa final de la vida. La llei ha aconseguit proporcionar una resposta jurídica a la demanda de regulació de l'eutanàsia, però encara presenta uns certs problemes que necessiten ser abordats i solucionats.

Abstract The law regulating euthanasia in Spain became effective on June 25, 2021. The purpose of this paper is to analyze the application of this law during the first three years of its implementation (2021-2023). As a working methodology, a descriptive review of national and international reports, legal regulations and various scientific articles related to the development of the provision of aid in dying has been carried out. Thus, since the law came into force, 1515 applications for aid in dying benefits (PAM, for its acronym in Spanish) have been processed, and 726 benefits have been provided, with an unequal distribution among the different autonomous communities. The applicants are between 67 and 70 years of age, with no significant differences in terms of sex. The most common diseases among the claimants are neurological and oncological. Most of the requests and benefits are made in the public healthcare setting and are processed mainly by primary care physicians. The study concludes by pointing out that the euthanasia law has come to complete the recognition of the autonomy and rights of patients at the end of life. The law has succeeded in providing a legal response to the demand for regulation of euthanasia, but it still presents certain problems that need to be addressed and resolved.

On biopatents: the status of biological matter in the patent system and resulting concerns

Resumen La biotecnología es un sector creciente cuyo sustrato es la materia biológica. Para asegurar la exclusividad de los beneficios y rentabilizar y promover la inversión a lo largo del último siglo se protegieron las invenciones biotecnológicas incorporándolas al sistema de patentes tradicional. Este modelo está lleno de controversia como la privatización de elementos y organismos de la naturaleza al haber una difusa línea entre descubrimientos e invenciones, el espolio genético al que se ve sometida la biodiversidad de regiones indígenas por grandes empresas occidentales (biopiratería) o el choque con los derechos a la salud y a la alimentación que la creación de monopolios sobre productos esenciales como medicamentos y alimentos trae consigo. En este trabajo se repasa la evolución de las normativas que regulan las biopatentes en España, desde su introducción hasta la actualidad, y se exponen algunos problemas derivados del sistema haciendo énfasis en sus implicaciones bioéticas. Para acabar se describen algunas propuestas que un nuevo modelo más justo, fruto de la cooperación entre la bioética y el derecho, debería incorporar.

Resum La biotecnologia és un sector creixent i el seu substrat és la matèria biològica. Per a assegurar l'exclusivitat dels beneficis i rendibilitzar i promoure la inversió al llarg de l'últim segle es van protegir les invencions biotecnològiques incorporant-les al sistema de patents tradicional. Aquest model està ple de controvèrsia com la privatització d'elements i organismes de la naturalesa a l'haver una difusa línia entre descobriments i invencions, l'espoli genètic al qual es veu sotmesa la biodiversitat de regions indígenes per grans empreses occidentals (biopirateria) o el xoc amb els drets a la salut i a l'alimentació que la creació de monopolis sobre productes essencials com a medicaments i aliments porta amb si. En aquest article es repassa l'evolució de les normatives que regulen les biopatents a Espanya, des de la seva introducció fins a l'actualitat, i s'exposen alguns problemes derivats del sistema fent èmfasi en les seves implicacions bioètiques. Per a acabar es descriuen algunes propostes que un nou model més just, fruit de la cooperació entre la bioètica i el dret, hauria d'incorporar.

Abstract Biotechnology is a growing sector based on biological matter. To ensure the exclusivity of benefits and promote and make the investment profitable, biotechnological inventions have been protected by incorporating them in the traditional patent system over the last century. This procedure has thrown up great controversy such as privatization of natural elements and organisms due to the blurred line between a discovery and an invention, the genetic plundering of biodiversity of indigenous regions by large western companies (biopiracy) and the clash with rights to health and food caused by the creation of monopolies on essential products like food and medicines. This paper reviews the evolution of the regulations governing biopatents in Spain, from their introduction to the present day, and highlights some issues arising from the system, with a particular focus on their bioethical implications. It concludes with a series of proposals, product of cooperation between bioethics and law, that a fairer system should include.

An introduction to veterinary clinical ethics

Resumen Este trabajo busca contribuir a la discusión de la ética veterinaria contemporánea desde una visión panorámica, que puede resultar de utilidad para quienes estén interesados en la temática, y, proviniendo de la medicina veterinaria, no han tenido la opción de formarse en esta área del conocimiento veterinario. Para llevar a cabo lo anterior se requiere conocer el objeto de la ética y sus principales corrientes; conocer el surgimiento de la ética biomédica; comprender las expresiones más sobresalientes de la ética animal, su pertinencia en la ética clínica veterinaria y revisar críticamente algunas de las propuestas teóricas más destacadas de la ética veterinaria clínica. Una vez finalizada la exposición, se espera que el/la lector/a acceda a una comprensión panorámica e introductoria de la ética veterinaria, al mismo tiempo que le posibilite argumentar cómo y por qué incorporar la ética en la práctica clínica veterinaria, particularmente en el área de animales de compañía.

Resum Aquest treball vull contribuir a la discussió de l’ètica veterinària contemporània des de una visió panoràmica, que pot resultar d’utilitat per a quins estiguin interessats en la temàtica, i, provenint de la medicina veterinària no han tingut la opció de formar-se en aquesta àrea del coneixement veterinari. Per aconseguir l’anterior es requereix conèixer l’objecte de l’ètica i les seves principals corrents; conèixer el sorgiment de l’ètica biomèdica; comprendre les expressions més importants de l’ètica animal, la seva pertinença en l’ètica clínica veterinària i revisar críticament algunes propostes teòriques destacades de l’ètica clínica veterinària. Una vegada finalitzada l’exposició, s’espera que el/la lector/a accedí a una comprensió panoràmica e introductòria de l’ètica veterinària, al mateix temps que li possibiliti argumentar com i per què incorporar l’ètica en la pràctica clínica veterinària, particularment en l’àrea d’animals de companyia.

Abstract This work seeks to contribute to the discussion of contemporary veterinary ethics from a panoramic perspective, which may be useful to those interested in the subject and, coming from veterinary medicine, have not had the opportunity to train in this area of veterinary knowledge. To carry out this, the following tasks must be completed: understanding the object of ethics and its main currents; understanding the emergence of biomedical ethics; understanding the most outstanding expressions of animal ethics and their relevance to veterinary clinical ethics; and critically reviewing some of the most notable theoretical proposals in clinical veterinary ethics. After that, the reader is expected to gain a panoramic and introductory understanding of veterinary ethics, while also being able to argue how and why ethics should be incorporated into veterinary clinical practice, particularly in the area of companion animals.

The Prohibition of Euthanasia for Mental Disorders in Spain: Analysis of the Violation of the Principle of Equality and Non-Discrimination

Resumen Este artículo examina la exclusión de personas con trastornos mentales del acceso a la eutanasia en España según la interpretación del Tribunal Constitucional del 2023. En un primer momento, se analiza cómo la negativa a conceder la ayuda para morir a estos pacientes podría vulnerar el principio de igualdad y no discriminación. Posteriormente, se exploran los fundamentos constitucionales de la igualdad y su aplicación al acceso a prestaciones sanitarias, destacando que las diferencias de trato deben justificarse de forma legítima y proporcional. Se argumenta que el criterio relevante que justifica un enfoque unificado no es la etiología de la enfermedad, sino el sufrimiento insoportable y su impacto en la integridad personal. Además, se abordan precedentes internacionales que promueven la no jerarquización entre sufrimientos físicos y psíquicos, y se enfatiza la necesidad de evaluaciones caso por caso que incluyan el historial médico y la capacidad de decisión del paciente. Se concluye que, si una persona con capacidad de decisión experimenta un sufrimiento intolerable debido a un trastorno mental y no dispone de un tratamiento efectivo, el Estado español debería garantizarle el acceso a la eutanasia. Tratar de manera diferente a quienes tienen enfermedades mentales en comparación con quienes padecen enfermedades somáticas vulneraría el principio de igualdad en el deber de aliviar el sufrimiento intolerable.

Resum Aquest article examina l'exclusió de persones amb trastorns mentals de l'accés a l'eutanàsia a Espanya segons la interpretació del Tribunal Constitucional del 2023. En primer lloc, s'analitza com la negativa a concedir l'ajuda per morir a aquests pacients podria vulnerar el principi d'igualtat i no-discriminació. Posteriorment, s'exploren els fonaments constitucionals de la igualtat i la seva aplicació a l'accés a prestacions sanitàries, destacant que les diferències de tracte s'han de justificar de manera legítima i proporcional. S'argumenta que el criteri rellevant que justifica un enfocament unificat no és l'etiologia de la malaltia, sinó el patiment insuportable i el seu impacte en la integritat personal. A més, s'aborden precedents internacionals que promouen la no jerarquització entre patiments físics i psíquics, i s'emfatitza la necessitat d'avaluacions cas per cas que incloguin l'historial mèdic i la capacitat de decisió del pacient. Es conclou que si una persona amb capacitat de decisió experimenta un patiment intolerable a causa d'un trastorn mental i no disposa d'un tractament efectiu, l'Estat espanyol hauria de garantir-li l'accés a l'eutanàsia. Tractar de manera diferent aquells que tenen malalties mentals en comparació amb aquells que pateixen malalties somàtiques vulneraria el principi d'igualtat en el deure d'alleujar el patiment intolerable.

Abstract This article explores the exclusion of individuals with mental disorders from access to euthanasia in Spain, based on the Constitutional Court's 2023 ruling. It first examines how denying assisted dying to these patients may constitute a violation of the principles of equality and non-discrimination. Subsequently, we discuss the constitutional foundations of equality and their application to access to healthcare benefits, emphasizing that any differences in treatment must be justified in a legitimate and proportional manner. It is argued that the appropriate criterion for a unified approach is not the etiology of the disease, but the unbearable suffering and its impact on personal integrity. Furthermore, international precedents that advocate for a non-hierarchical distinction between physical and mental suffering are discussed, with an emphasis on the necessity for case-by-case evaluations that take into account the patient's medical history and decision-making capacity. The article concludes that if an individual with decision-making capacity is experiencing unbearable suffering due to a mental disorder and no effective treatment is available, the Spanish state should ensure access to euthanasia. Differentiating the treatment of those suffering from mental illness compared to those with somatic illnesses would violate the principle of equality in the duty to alleviate unbearable suffering.

Is there a violation of Art. 8 of the ECHR without the existence of a biological link or a de facto family life between the parties? Commentary on the Judgment A and B v. France (No. 12482/21) of the European Court of Human Rights

Resumen El artículo 8 del Convenio Europeo de Derechos Humanos (CEDH), que prevé el derecho al respeto de la vida personal y familiar de las personas, ha sido interpretado por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) en varias ocasiones. En este artículo se comenta el Asunto A y B v. Francia (12482/21), de 8 de junio de 2023, donde, una vez más, el TEDH examina si se ha vulnerado -o no- dicho artículo. A y C, un matrimonio francés, deciden acceder a un tratamiento de técnicas de reproducción asistida en España, fruto del cual nace B, a quien C reconoce. Sin embargo, tras una serie de circunstancias, C impugna la paternidad y solicita ante los tribunales franceses que se anule su reconocimiento. Los tribunales franceses estiman la pretensión de C. Ante este panorama, las demandantes, A (madre) y B (menor), recurren al TEDH alegando una intromisión ilegítima en su vida personal y familiar por parte del Estado francés ante la anulación de la paternidad de C previamente establecida. El TEDH examina el caso bajo el lente del art. 8 del CEDH, analizando si la anulación del reconocimiento de la paternidad de C es una injerencia en el derecho a la vida privada de B y si dicha injerencia es necesaria, si es conforme a Derecho y si persigue alguno de los intereses legítimos enunciados en dicho artículo. Tras dicho análisis, el TEDH no puede entender vulnerado el art. 8 del CEDH, puesto que no existe un vínculo biológico ni una relación familiar de facto entre B y C. Se analiza en este comentario si la sentencia del TEDH mantiene y respeta la doctrina que ha venido aplicando en casos de filiación en los que media alguna técnica de reproducción asistida, donde resulta necesario determinar si se ha vulnerado -o no- el art. 8 del CEDH. Se verá que la argumentación y, por tanto, el fallo del TEDH dependerán de la vertiente de dicho artículo del CEDH -vida privada o vida familiar- que se esté analizando caso por caso.

Resum L’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) que preveu el dret al respecte de la vida personal i familiar de les persones, ha estat interpretat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en diverses ocasions. En aquest article es comenta l'Assumpte A i B v. França (12482/21), de 8 de juny de 2023, on, una vegada més, el TEDH examina si s'ha vulnerat -o no- aquest article. A i C, un matrimoni francès, decideixen accedir a un tractament de tècniques de reproducció assistida a Espanya, fruit del qual neix B, a qui C reconeix. No obstant això, després d'una sèrie de circumstàncies, C impugna la paternitat i sol·licita davant els tribunals francesos que s'anul·li aquest reconeixement. Els tribunals francesos estimen la pretensió de C. Davant aquest panorama, les demandants, A (mare) i B (menor), recorren al TEDH al·legant una intromissió il·legítima en la seva vida personal i familiar per part de l'Estat francès davant l'anul·lació de la paternitat de C prèviament establerta. El TEDH examina el cas sota el lent de l'art. 8 del CEDH, analitzant si l'anul·lació del reconeixement de la paternitat de C és una ingerència en el dret a la vida privada de B i si aquesta ingerència és necessària, si és conforme a Dret i si persegueix algun dels interessos legítims enunciats en aquest article. Després d'aquesta anàlisi, el TEDH no pot entendre vulnerat l'art. 8 del CEDH, ja que no existeix un vincle biològic ni una relació familiar de facto entre B i C. S'analitza en aquest comentari si la sentència del TEDH manté i respecta la doctrina que ha vingut aplicant en casos de filiació en els quals media alguna tècnica de reproducció assistida, on resulta necessari determinar si s'ha vulnerat -o no- l'art. 8 del CEDH. Es veurà que l'argumentació i, per tant, la decisió del TEDH dependran del vessant d'aquest article del CEDH -vida privada o vida familiar- que s'estigui analitzant cas per cas.

Abstract Article 8 of the European Convention on Human Rights (ECHR) provides for the right to respect for private and family life. This provision has been interpreted by the European Court of Human Rights (ECtHR) on several occasions. This paper offers a commentary on the Case A and B v. France (12482/21), heard on June 8, 2023, wherein the ECtHR once again considers whether Article 8 of the ECHR has been infringed. A and C were a French married couple, they decided to undergo an assisted reproduction procedure in Spain of which B was born, and whom C recognized. Nevertheless, after a series of events, C contests the paternity of B and pleads the French Courts the annulment thereof, to which the Courts uphold C’s claim. In this context, the plaintiffs, A (the mother) and B (the minor), appeal to the ECtHR claiming that the French State has engaged in unlawful interference with their personal and family life in light of the annulment of C's previously established paternity. The ECtHR examines this case under the lens of art. 8 of the ECHR, analyzing whether the annulment of the recognition of C’s paternity is indeed an interference in in the private life of B, and, if such is necessary, if it is according to the rule of Law and if it is pursuant to any of the legitimate interests stipulated in this article. After this analysis, the ECtHR concluded that Article 8 of the ECHR has not been infringed, as there is no biological link or de facto family relationship between B and C. This commentary examines whether the ECtHR's judgment aligns with its established doctrine regarding filiation in cases involving assisted reproduction techniques when the possibility of noncompliance with the provision arises. The argumentation and, consequently, the decision of the ECtHR will depend on the aspect of said article of the ECHR -private life or family life- that is being analyzed on a case-by-case basis.