Revista de Bioética y Derecho

Editorial

Gene editing in translational research

Abstract DNA read and write technologies have accelerated biotechnology at an unprecedented pace. This enhanced capacity to engineer living beings has accelerated not only scientific research, but also the translation into novel therapies. New approved medicinal products include the correction of the diseased genome and synthetic enhancement to fight diseases. These practices are widely supported socially and scientifically. Applications beyond therapy have also be attempted. In 2018, researcher He Jiankui reported on the edition of human germline during the Second International Summit on Human Genome Editing. On the other hand, during the last years, there have also been attempts at somatic genetic enhancement without the provision of detailed outcomes. Reading and writing DNA empowers us to change our world, even ourselves. The social benefits may be enormous. We need to accelerate the debate, including the stakeholders, to foster a responsible use of these technologies and maximize the positive impact on society.

Resumen Las tecnologías de lectura y escritura de ADN han acelerado la biotecnología a un ritmo sin precedentes. Esta capacidad mejorada para diseñar seres vivos no solo ha acelerado la investigación científica, sino también la translación a terapias novedosas. Nuevos medicamentos aprobados incluyen la corrección del genoma enfermo y la mejora sintética para combatir las enfermedades. Estas prácticas son ampliamente apoyadas social y científicamente. También se han intentado aplicaciones más allá de la terapia. En 2018, el investigador He Jiankui informó sobre la edición de la línea germinal humana durante la Segunda Cumbre Internacional sobre la Edición del Genoma Humano. Por otro lado, en los últimos años también se han producido intentos de mejora genética somática. Leer y escribir ADN nos permite cambiar nuestro planeta, incluso cambiarnos a nosotros mismos. Los beneficios sociales pueden ser enormes. Necesitamos acelerar el debate, incluyendo a las partes interesadas para fomentar un uso responsable de estas tecnologías y maximizar el impacto positivo en la sociedad.

Resum Les tecnologies de lectura i escriptura d'ADN han accelerat la biotecnologia a un ritme sense precedents. Aquesta capacitat millorada per dissenyar éssers vius no només ha accelerat la recerca científica, sinó també la translació a teràpies noves. Nous medicaments aprovats inclouen la correcció del genoma malalt i la millora sintètica per a combatre les malalties. Aquestes pràctiques són àmpliament recolzades social i científicament. També s'han intentat aplicacions més enllà de la teràpia. El 2018, l'investigador He Jiankui va informar sobre l'edició de la línia germinal humana durant la Segona Cimera Internacional sobre l'Edició del Genoma Humà. D'altra banda, en els últims anys també s'han produït intents de millora genètica somàtica. Llegir i escriure ADN ens permet canviar el nostre planeta, fins i tot canviar-nos a nosaltres mateixos. Els beneficis socials poden ser enormes. Necessitem accelerar el debat, incloent-hi les parts interessades a fi de fomentar un ús responsable d'aquestes tecnologies i maximitzar-ne l'impacte positiu en la societat.

Open questions and challenges of gene editing

Resumen La tecnología de la edición génica por CRISPR ha revolucionado tanto la investigación en biotecnología como en biomedicina. Esta técnica tan poderosa y versátil permite editar los genes de cualquier especie a la carta. A pesar de su potencia y efectividad, quedan muchas cuestiones para resolver y controlar su resultado final, particularmente en las aplicaciones sobre el genoma de los seres humanos. En este artículo se plantean tanto los puntos fuertes y puntos débiles de la técnica, como otras cuestiones abiertas sobre la edición génica, sobre si debe dirigirse a la terapia o a la mejora, si la modificación debe constreñirse a células somáticas o también a editar a embriones, modificando el genoma de los seres humanos del futuro.

Abstract Gene editing using CRISPR has completely revolutionized the research in biotechnology and biomedicine. This powerful and versatile technique enables the precise edition of genes from any organism. Even though the technique is so effective and amenable, many questions remain to be solved before the final genetic outcome can be fully controlled, particularly in its uses on the human genome. In this article, I discuss the current strengths and weaknesses of the technique. I also pose other open questions on gene editing, such as whether it should be used for either therapy or genetic enhancement, and whether it should be used only on somatic cells or also for embryo gene editing, the latter resulting in the modification of future human beings.

Resum La tecnologia de l'edició gènica mitjançant CRISPR ha revolucionat tant la recerca en biotecnologia com en biomedicina. Aquesta tècnica tan poderosa i versàtil permet editar els gens de qualsevol espècie a la carta. Malgrat la seva potència i efectivitat, queden moltes qüestions per resoldre i controlar el seu resultat final, particularment en les aplicacions sobre el genoma dels éssers humans. En aquest article es plantegen els punts forts i els punts febles de la tècnica, així com altres qüestions obertes sobre l'edició gènica, si ha de dirigir-se a la teràpia o a la millora, si la modificació ha de constrènyer-se a cèl·lules somàtiques o també es poden editar en embrions, modificant el genoma dels éssers humans del futur.

Human genetic enhancement in times of CRISPR/Cas9

Resumen La mejora genética en la especie humana ha suscitado desde siempre un amplio debate por lo que respecta a los aspectos éticos asociados a ella. Dicho debate había quedado circunscrito al ámbito meramente especulativo hasta la aparición de una nueva tecnología de edición genómica (CRISPR/Cas9) la cual lo ha reabierto al vislumbrarse una aplicabilidad a medio plazo que nos obliga a retomarlo y a reflexionar sobre la conveniencia o no de iniciar un camino excepcional en la historia de la evolución humana. En este artículo se detallan algunos de los argumentos esgrimidos a favor y en contra referentes a esta tecnología.

Abstract Human genetic enhancement has always risen a wide debate regarding the ethical aspects associated with it. This debate had remained into a merely speculative realm until the appearance of a new genome editing technology (CRISPR / Cas9) which has reopened it when a mid-term applicability can be envisaged. This new situation forces us to resume it and ponder the convenience or not of initiating an exceptional path in the history of human evolution. This article details some of the arguments put forward in favour and against this technology.

Resum La millora genètica en l'espècie humana ha suscitat des de sempre un ampli debat pel que respecta als aspectes ètics associats a ella. Aquest debat havia quedat circumscrit a l'àmbit merament especulatiu fins l'aparició d'una nova tecnologia d'edició genòmica (CRISPR/Cas9) la qual l'ha reobert en albirar-se una aplicabilitat a mitjà termini que ens obliga a reflexionar sobre la conveniència o no d'iniciar un camí excepcional en la història de l'evolució humana. En aquest article es detallen alguns dels arguments esgrimits a favor i en contra referents a aquesta tecnologia.

Gene editing and responsibility

Resumen En este trabajo se plantean algunas reflexiones respecto de la edición genética y su impacto en la responsabilidad. Me centraré en la investigación y en las prácticas que se realizan en línea germinal, ya que son las que más preocupan a nuestra sociedad. Aunque estas tecnologías no generan problemas realmente novedosos, cuestionan el alcance de nuestra noción tradicional de responsabilidad y nos plantean nuevos desafíos respecto de cómo afrontarlas. Podemos pensar la responsabilidad de manera individual, en tanto progenitores, a la hora de decidir respecto de nuestra descendencia. Pero también se puede plantear una responsabilidad colectiva: por ejemplo, en tanto científicos a la hora de regular la ciencia, o en tanto sociedad. En este último sentido pareciera que deberíamos considerar cómo estas tecnologías puedan afectar el sistema público de acceso al cuidado de la salud así como también tener en cuenta si determinados grupos de pacientes corren el riesgo de ser postergados sin olvidar cuál pueda ser el impacto en las futuras generaciones.

Abstract In this article I would like to examine gene editing and its impact on responsibility. I will focus on germ line' research and practice. Though these technologies do not raise novel issues, they make us re-think the scope of traditional responsibility. I will examine responsibility from an individual perspective: for example our role as parents and the impact of our decisions on our descendants. I will also examine responsibility from a collective perspective: scientists should examine how to regulate these technologies. In addition, as a society we should address how these technologies may affect public access to health care, or if groups of patients might be overlooked. We should also think the impact gene editing may have on future generations.

Resum En aquest treball es plantegen algunes reflexions respecte de l'edició genètica i el seu impacte en la responsabilitat. Em centraré en la recerca i en les pràctiques que es realitzen en la línia germinal, ja que són les que més preocupen la nostra societat. Encara que aquestes tecnologies no generen problemes realment nous, qüestionen l'abast de la nostra noció tradicional de responsabilitat i ens plantegen nous desafiaments respecte de com afrontar-les. Podem pensar la responsabilitat de manera individual, en tant progenitors, a l'hora de decidir respecte de la nostra descendència. Però també es pot plantejar una responsabilitat col·lectiva: per exemple, en tant que científics a l'hora de regular la ciència, o en tant que societat. En aquest últim sentit hauríem de considerar com aquestes tecnologies poden afectar el sistema públic d'accés a la salut així com també tenir en compte si determinats grups de pacients corren el risc de ser postergats sense oblidar quin pugui ser l'impacte en les futures generacions.

To modify or not to modify the genome of our offspring? Some comments following the Declaration of the Spanish Bioethics Committee on genomic editing in humans

Resumen La modificación genética de la línea germinal humana presenta grandes problemas de carácter ético y jurídico. El Comité de Bioética de España ha publicado una Declaración ofreciendo una respuesta a estos retos. Este artículo analiza críticamente su postura, subrayando la escasa consistencia de cualquier argumento que pretenda censurar cualquier forma de mejora en la salud humana. Con tal fin, se exponen cuestiones como la relación entre dignidad humana y modificación genética o la inconsistencia de la apelación al argumento de la pendiente resbaladiza en este contexto. Asimismo, se afirma la necesidad de trazar distinciones entre las intervenciones que afectan a bienes absolutos, como la salud, y los que no lo son.

Abstract Genetic modification of the human germline presents major ethical and legal problems. The Spanish Bioethics Committee has published a Declaration offering a response to these challenges. This article critically analyzes its position, underlining the scarce consistency of any argument that attempts to censor any form of improvement in human health. To this end, questions such as the relationship between human dignity and genetic modification or the inconsistency of the appeal to the argument of the slippery slope in this context are raised. At the same time, this paper highlights the need to draw distinctions between interventions that affect absolute goods, such as health, and those that are not.

Resum La modificació genètica de la línia germinal humana presenta enormes problemes de caràcter ètic i jurídic. El Comitè de Bioètica d'Espanya ha publicat una Declaració oferint una resposta a aquests reptes. Aquest article analitza críticament la seva postura, subratllant l'escassa consistència de qualsevol argument que pretengui censurar qualsevol forma de millora en la salut humana. Amb tal fi, s'exposen qüestions com la relació entre dignitat humana i modificació genètica o la inconsistència de l'apel·lació a l'argument del pendent relliscós en aquest context. Així mateix, s'afirma la necessitat de traçar distincions entre les intervencions que afecten béns absoluts, com la salut, i els que no ho són.

The Three Europes at the genomic crossroad

Resumen La reciente aceleración de las investigaciones en ingeniería genética ha situado a Europa en una aporía de difícil solución. Por un lado, se halla en medio de dos bloques contendientes, China y Estados Unidos, en una reedición de la Guerra Fría, solo que con la biotecnología como mecanismo de dominación; de otro, Europa se encuentra institucionalmente fraccionada en tres entidades superpuestas, el Consejo de Europa, la Unión Europea y la Oficina Europea de Patentes, con diferencias notables en cuanto a legitimidad democrática y a eficacia normativa. Pues bien, no queremos renunciar a determinados valores, aun cuando suponga no poder seguir el ritmo de China o de Estados Unidos; pero si no lo hacemos, corremos el riesgo de ser objeto de una forma de colonialismo muy diferente a la que hemos observado en los siglos precedentes.

Abstract The recent acceleration of research in genetic engineering has placed Europe in an aporia of difficult solution. On the one hand, it is in the midst of two contending blocs, China and the United States, which in their struggle for world primacy have reissued the Cold War, only with biotechnology as a mechanism of domination. On the other, Europe is institutionally divided into three overlapping entities, the Council of Europe, the European Union and the European Patent Office, with notable differences in terms of democratic legitimacy and normative effectiveness. So, we do not want to give up certain values, even if it means not being able to keep pace with China or the United States; but if we do not, we run the risk of being the object of a form of colonialism very different from that we have observed in previous centuries.

Resum La recent acceleració de les recerques en enginyeria genètica ha situat a Europa en una aporia de difícil solució. D'una banda, es troba enmig de dos blocs contendents, la Xina i els Estats Units, en una reedició de la Guerra Freda, només que amb la biotecnologia com a mecanisme de dominació; d'un altre, Europa es troba institucionalment fraccionada en tres entitats superposades, el Consell d'Europa, la Unió Europea i l'Oficina Europea de Patents, amb diferències notables quant a legitimitat democràtica i a eficàcia normativa. Doncs bé, no volem renunciar a determinats valors, tot i que suposi no poder seguir el ritme de la Xina o dels Estats Units; però si no ho fem, correm el risc de ser objecte d'una forma de colonialisme molt diferent a la que hem observat en els segles precedents.

Stigma and discrimination in people with HIV/AIDS, an ethical challenge for health professionals

Resumen Este artículo tiene como propósito reflexionar sobre la situación de estigma y discriminación que afecta a personas con VIH/SIDA. Esto constituye una vulneración a los derechos fundamentales de estas personas y una barrera en el avance hacia la eliminación de la enfermedad. Ya que estudios realizados en diferentes países dan cuenta que las personas en esta condición se sienten discriminadas por la sociedad, y por los profesionales de la salud. Este es uno de los aspectos que ha dificultado el acceso al tratamiento, su adhesión, y educación para el cambio de conducta en los grupos de riesgo.

Abstract This article aims to reflect on the situation of stigma and discrimination affecting people with HIV/AIDS. This constitutes a violation of the fundamental rights of these people and a barrier to progress towards the elimination of the disease. Studies carried out in different countries show that people in this condition feel discriminated against by society and by health professionals. This is one of the aspects that has hindered access to treatment, adherence, and behaviour change education in at-risk groups.

Resum Aquest article té com a propòsit reflexionar sobre la situació d'estigma i discriminació que afecta a persones amb VIH/SIDA. Això constitueix una vulneració dels drets fonamentals d'aquestes persones i una barrera en l'avanç cap a l'eliminació de la malaltia. Estudis realitzats en diferents països exposen que les persones en aquesta condició se senten discriminades per la societat i pels professionals de la salut. Aquest és un dels aspectes que ha dificultat l'accés al tractament, l'adhesió al mateix, i educació per al canvi de conducta en els grups de risc.

The regulation of voluntary sterilization procedure in Brazil and Spain

Resumo A saúde sexual e reprodutiva é um direito humano fundamental que se concretiza através dos Direitos Sexuais e Reprodutivos, e a esterilização voluntária é um método contraceptivo importante para a promoção do exercício desses direitos. Enquanto no Brasil, o legislador optou pela imposição de limites para sua realização, na Espanha, o regramento promoveu a igualdade entre as pessoas, respeitando a autodeterminação corporal, especialmente das mulheres. A partir desse panorama, pretende-se identificar e compreender quais fundamentos justificam (ou não) a imposição de limites para o acesso ao procedimento. Para esse fim, utilizar-se-ão as contribuições jus-filosóficas dos autores Ronald Dworkin e Jürgen Habermas, traçando um paralelo com o regramento espanhol sobre o tema.

Resumen La salud sexual y reproductiva es un derecho humano fundamental que se concreta a través de los derechos sexuales y reproductivos, y la esterilización voluntaria es un método anticonceptivo importante para promover el ejercicio de estos derechos. Mientras que en Brasil el legislador optó por la imposición de límites para su realización, en España la norma promovió la igualdad entre las personas, respetando la autodeterminación del cuerpo, especialmente de las mujeres. A partir de este panorama, pretendemos identificar y comprender qué fundamentos justifican (o no) la imposición de límites para el acceso al procedimiento. Con este fin, se utilizarán las contribuciones jus-filosóficas de los autores Ronald Dworkin y Jürgen Habermas, trazando un paralelismo con la norma española sobre el tema.

Abstract Sexual and reproductive health is a fundamental human right concretized through sexual and reproductive rights, whose exercise is also promoted by voluntary sterilization. In Brazil, while the lawmaker opted for the imposition of limits for the realization of this contraceptive method, in Spain, the law promoted equality among people, respecting body self-determination, especially of women. From this panorama, we intend to identify and understand which fundamentals justify (or not) the imposition of limits to access this procedure. Therefor, the jus-philosophical contributions of the authors Ronald Dworkin and Jürgen Habermas will be used, tracing a parallel with the Spanish law across this subject.

Resum La salut sexual i reproductiva és un dret humà fonamental que es concreta a través dels drets sexuals i reproductius, i l'esterilització voluntària és un mètode anticonceptiu important per a promoure l'exercici d'aquests drets. Mentre que al Brasil el legislador va optar per la imposició de límits per a la seva realització, a Espanya la norma va promoure la igualtat entre les persones, respectant l'autodeterminació del cos, especialment de les dones. A partir d'aquest panorama, pretenem identificar i comprendre quins fonaments justifiquen (o no) la imposició de límits per a l'accés al procediment. A aquest efecte, s'utilitzaran les contribucions jus-filosòfiques dels autors Ronald Dworkin i Jürgen Habermas, traçant un paral·lelisme amb la norma espanyola sobre el tema.

EU regulation of blood donation and the importation of blood and blood products

Abstract The European Union recommends unpaid blood donation because it deems this to be the safest way of collecting blood and the best way of respecting the dignity of the donor as well as certain ethical principles relating to the availability of human-origin products. However, the risk of suffering shortages of blood has led EU law to authorize the importation and consequent circulation across EU territory of blood from countries where the law allows donors to be paid. This paper analyses the inconsistency this represents and mentions the alternative of blood donation becoming a civic duty. This would allow the necessary amounts of blood to be collected in a more consistent way for EU regulation than the situation as it currently stands.

Resumen La Unión Europea recomienda la donación no remunerada de sangre por considerar que este tipo de donación es el método más seguro para obtener sangre y sustancias derivadas de la misma, y el que mejor respeta la dignidad del donante así como algunos principios éticos relativos a la disposición de productos de origen humano. Sin embargo, el riesgo de sufrir escasez de sangre y de otros hemoderivados, ha hecho que el Derecho comunitario autorice la importación, y consiguiente circulación por el territorio comunitario, de productos sanguíneos provenientes de países en los cuales la ley permite remunerar a los donantes. Ante esta situación, se analiza la incoherencia que supone y se alude a la alternativa de que la donación de sangre sea considerada un deber cívico a cargo de los ciudadanos, lo que permitiría obtener las cantidades necesarias de sangre y derivados de forma más coherente y menos problemática para la regulación comunitaria que la situación en la que se encuentra en la actualidad.

Resum La Unió Europea recomana la donació no remunerada de sang per considerar que aquest tipus de donació és el mètode més segur per a obtenir sang i substàncies derivades d'aquesta, i el que millor respecta la dignitat del donant així com alguns principis ètics relatius a la disposició de productes d'origen humà. No obstant això, el risc de sofrir escassetat de sang i d'altres hemoderivats, ha fet que el Dret comunitari autoritzi la importació, i consegüent circulació pel territori comunitari, de productes sanguinis provinents de països en els quals la llei permet remunerar als donants. Davant aquesta situació, s'analitza la incoherència que suposa i s'al·ludeix a l'alternativa que la donació de sang sigui considerada un deure cívic a càrrec dels ciutadans, la qual cosa permetria obtenir les quantitats necessàries de sang i hemoderivats de forma més coherent i menys problemàtica per a la regulació comunitària que la situació actual.

Biotecnological machines or sentient beings? An antispeciesist approach to nonhuman animal cloning

Resumen La clonación y transgénesis animal son prácticas biotecnológicas en auge, para nada exentas de problemáticas éticas en lo que respecta al uso que hacen de los animales no humanos. En este artículo se examinan los diversos ámbitos de aplicación de la clonación animal (médico-farmacéutico, industria alimentaria, recreación de especies extintas, clonación de animales de compañía e industria artística y deportiva) y se revisan los principales argumentos éticos que cuestionan la clonación y la transgénesis animal desde una perspectiva antiespecista. Esta perspectiva sostiene que los animales no humanos son merecedores de consideración moral como sujetos de vidas significativas, y no únicamente como medios para la realización de fines humanos.

Abstract Animal cloning and animal transgenesis are growing biotechnological practices, not at all exempt from ethical problems regarding the use they make of non-human animals. This article examines the different areas of application of animal cloning (medical-pharmaceutical, food industry, recreating of extinct species, cloning of companion animals and the art and sport industries) and reviews the main ethical arguments that question cloning and animal transgenesis from an antispeciesist perspective. This perspective argues that non-human animals deserve moral consideration as subjects of meaningful lives, and not only as means for the achievement of human ends.

Resum La clonació i transgènesi animal són pràctiques biotecnològiques creixents i no exemptes de problemàtiques ètiques pel que fa a l'ús que fan dels animals no humans. En aquest article s'examinen els diversos àmbits d'aplicació de la clonació animal (metge-farmacèutic, indústria alimentària, recreació d'espècies extintes, clonació d'animals de companyia i indústria artística i esportiva) i es revisen els principals arguments ètics que qüestionen la clonació i la transgènesi animal des d'una perspectiva antiespecista. Aquesta perspectiva sosté que els animals no humans són mereixedors de consideració moral com a subjectes de vides significatives, i no únicament com a mitjans per a la realització de finalitats humanes.