Revista de Bioética y Derecho

Editorial

Apuntes feministas para la construcción de una bioética latinoamericana: una propuesta

Resumen Este texto surge del proyecto de investigación “Bioética feminista” de la Universidad Nacional Autónoma de México, cuyo objetivo es contribuir al desarrollo de una bioética latinoamericana con fundamentos feministas y de(s)coloniales. Se exploran herramientas conceptuales provenientes de los feminismos, en particular de los feminismos de(s)coloniales y negros, que enriquecen la bioética a través de saberes situados, análisis interseccionales y un compromiso con la transformación social. Se retoman nociones clave como los cuidados y la autonomía relacional para cuestionar los supuestos individualistas de la bioética tradicional, destacando el papel de la interdependencia, los afectos y las desigualdades estructurales en la toma de decisiones éticas. A partir del diálogo con autoras que articulan la producción académica y la militancia, se invita a repensar la bioética como un campo sensible a las realidades latinoamericanas. Se plantea la necesidad de una perspectiva bioética renovada, que priorice la defensa del bienestar de las vivencias, que nos permita dimensionar y atender las relaciones de poder marcadas por el racismo, el clasismo, el patriarcado y el capitalismo. Esta propuesta apuesta por una bioética feminista plural, contextual y orientada a la justicia.

Resum Aquest text sorgeix del projecte de recerca “Bioètica feminista” de la Universidad Nacional Autónoma de México, amb l'objectiu de contribuir al desenvolupament d'una bioètica llatinoamericana amb fonaments feministes i de(s)colonials. S'exploren eines conceptuals provinents dels feminismes, en particular dels feminismes de(s)colonials i negres, que enriqueixen la bioètica a través de sabers situats, anàlisis interseccionals i un compromís amb la transformació social. Es reprenen nocions clau com les cures i l'autonomia relacional per a qüestionar els supòsits individualistes de la bioètica tradicional, destacant el paper de la interdependència, els afectes i les desigualtats estructurals en la presa de decisions ètiques. A partir del diàleg amb autores que articulen la producció acadèmica i la militància, es convida a repensar la bioètica com un camp sensible a les realitats llatinoamericanes. Es planteja la necessitat d'una perspectiva bioètica renovada, que prioritzi la defensa del benestar de les vivències, que ens permeti dimensionar i atendre les relacions de poder marcades pel racisme, el classisme, el patriarcat i el capitalisme. Aquesta proposta aposta per una bioètica feminista plural, contextual i orientada a la justícia.

Abstract This text emerges from the research project “Feminist Bioethics” at the National Autonomous University of Mexico, which seeks to contribute to the development of a Latin American bioethics grounded in feminist and de(s)colonial perspectives. It explores conceptual tools drawn from feminisms-particularly de(s)colonial and Black feminisms-that enrich bioethics through situated knowledge, intersectional analysis, and a commitment to social transformation. Key notions such as care and relational autonomy are revisited to challenge the individualistic assumptions of traditional bioethics, emphasizing the role of interdependence, affect, and structural inequalities in ethical decision-making. Through dialogue with authors who bridge academic work and political activism, this proposal invites us to rethink bioethics as a field attuned to Latin American realities. It argues for a renewed ethical perspective that prioritizes the well-being of lived experiences and enables us to recognize and address power relations shaped by racism, classism, patriarchy, and capitalism. This proposal advocates for feminist bioethics that is plural, contextual, and justice oriented.

Consideraciones bioéticas, legales y clínicas en el uso terapéutico de la psilocibina para trastornos depresivos

Resumen La psilocibina ha emergido como un posible tratamiento alternativo para los trastornos depresivos y los casos resistentes a terapias con psicofármacos convencionales. Ensayos clínicos han reportado mejorías significativas en la severidad de los síntomas depresivos, con un perfil de seguridad relativamente favorable bajo supervisión médica y acompañamiento terapéutico. No obstante, la complejidad de su mecanismo de acción -caracterizado por efectos psicodélicos, reorganización de redes cerebrales y potenciales cambios profundos en la experiencia subjetiva- plantea importantes retos legales y de ética biomédica. Aspectos como la necesidad de un consentimiento informado robusto, la vulnerabilidad de los pacientes ante experiencias, alucinaciones, o disolución del ego, y la supervisión rigurosa de los profesionales de la salud, resultan centrales para garantizar el respeto de los derechos de los pacientes. Por otro lado, la actual legislación en países como Colombia y España limita el uso de la psilocibina al ámbito investigativo bajo excepcionales requisitos, imponiendo barreras a su aplicación clínica y terapéutica. Este artículo integra hallazgos sobre la eficacia y la seguridad de la psilocibina para trastornos depresivos con las consideraciones bioéticas y legales asociadas, señalando la importancia de protocolos cuidadosamente diseñados, la formación especializada de los terapeutas y la adaptación de la normativa, para aprovechar de modo responsable el notable potencial terapéutico de esta sustancia.

Resum La psilocibina ha emergit com un possible tractament alternatiu per als trastorns depressius i els casos resistents a teràpies amb psicofàrmacs convencionals. Assajos clínics han reportat millores significatives en la severitat dels símptomes depressius, amb un perfil de seguretat relativament favorable sota supervisió mèdica i acompanyament terapèutic. No obstant això, la complexitat del seu mecanisme d'acció -caracteritzat per efectes psicodèlics, reorganització de xarxes cerebrals i potencials canvis profunds en l'experiència subjectiva- planteja importants reptes legals i d'ètica biomèdica. Aspectes com la necessitat d'un consentiment informat robust, la vulnerabilitat dels pacients davant experiències, al·lucinacions, o dissolució de l'ego, i la supervisió rigorosa dels professionals de la salut, resulten centrals per a garantir el respecte dels drets dels pacients. D'altra banda, l'actual legislació en països com Colòmbia i Espanya limita l'ús de la psilocibina a l'àmbit de la recerca sota excepcionals requisits, imposant barreres a la seva aplicació clínica i terapèutica. Aquest article integra troballes sobre l'eficàcia i la seguretat de la psilocibina per a trastorns depressius amb les consideracions bioètiques i legals associades, assenyalant la importància de protocols acuradament dissenyats, la formació especialitzada dels terapeutes i l'adaptació de la normativa, per a aprofitar de mode responsable el notable potencial terapèutic d'aquesta substància.

Abstract Psilocybin has emerged as a potential alternative treatment for depressive disorders and resistant cases to conventional psychiatric medications. Clinical trials have reported significant improvements in the severity of depressive symptoms, with a relatively favorable safety profile under medical supervision and therapeutic support. However, the complexity of its mechanism of action-characterized by psychedelic effects, reorganization of brain networks, and potentially profound changes in subjective experience-poses significant legal and biomedical ethics challenges. Aspects such as the need for robust informed consent, the vulnerability of patients to experiences, hallucinations, or ego dissolution, and rigorous supervision by healthcare professionals are central to ensuring respect for patient rights. Furthermore, current legislation in countries such as Colombia and Spain limits the use of psilocybin to research settings under exceptional requirements, imposing barriers to its clinical and therapeutic application. This article integrates findings on the efficacy and safety of psilocybin for depressive disorders with associated bioethical and legal considerations, highlighting the importance of carefully designed protocols, specialized training for therapists, and regulatory adaptation to responsibly harness the substance's remarkable therapeutic potential.

Acceso a la secuencia del genoma (II). Consideraciones éticas, legales y sociales

Resumen La respuesta a una solicitud de acceso a los datos genómicos por parte del sujeto plantea cuestiones sociales, éticas y legales. En esta segunda parte del estudio se describe, en primer lugar, el papel que están jugando en este escenario las compañías DTC-GT (Directed-to-Consumer Genetic Testing) y la importancia de la formación y concienciación sobre la entidad de esta información. En cuanto a los criterios para gestionar las solicitudes de acceso, se plantean distintas opciones desde el punto de vista ético, a partir de la implicación de los principios clásicos de la bioética y su ponderación, fundamentalmente, el principio de autonomía, el de beneficencia y el de no maleficencia. Finalmente, se analiza la respuesta legal a esta cuestión, es decir, la proyección del derecho de acceso a la información personal hacia los datos genéticos, sus requisitos y limitaciones.

Resum La resposta a una sol·licitud d'accés a les dades genòmiques per part del subjecte planteja qüestions socials, ètiques i legals. En aquesta segona part de l'estudi es descriu, en primer lloc, el paper que estan jugant en aquest escenari les companyies DTC-GT (Directed-to-Consumer Genetic Testing) i la importància de la formació i conscienciació sobre l'entitat d'aquesta informació. Quant als criteris per a gestionar les sol·licituds d'accés, es plantegen diferents opcions des del punt de vista ètic, a partir de la implicació dels principis clàssics de la bioètica i la seva ponderació, fonamentalment, el principi d'autonomia, el de beneficència i el de no maleficència. Finalment, s'analitza la resposta legal a aquesta qüestió, és a dir, la projecció del dret d'accés a la informació personal cap a les dades genètiques, els seus requisits i limitacions.

Abstract The response to a request for access to genomic data by the subject raises social, ethical, and legal issues. In this second part of the study, the role played by DTC-GT (Direct-to-Consumer Genetic Testing) companies in this context is first described, along with the importance of education and awareness regarding the significance of this information. Regarding the criteria for managing access requests, various options are considered from an ethical perspective, based on the application of the classical principles of bioethics and their weighting, primarily the principles of autonomy, beneficence, and non-maleficence. Finally, the legal response to this issue is analyzed, namely the extension of the right of access to personal information to genetic data, its requirements, and limitations.

Inteligencia artificial, derechos humanos y justicia social: un análisis bioético de las recomendaciones internacionales

Resumo A Inteligência Artificial (IA) vem transformando rapidamente diversos setores sociais, desde a saúde até a gestão pública, mas também levanta questões éticas complexas, especialmente em contextos de desigualdade estrutural. Este artigo tem como objetivo analisar quatro diretrizes internacionais sobre ética da IA, publicadas por organismos multilaterais: Organização para a Cooperação e Desenvolvimento Econômico - OCDE (2024), Organização das Nações Unidas para a Educação, Ciência e Cultura - UNESCO (2021), Organização Mundial da Saúde - OMS (2021) e Grupo de Especialistas de Alto Nível em Inteligência Artificial da Comissão Europeia (2019) A partir de uma abordagem qualitativa e da técnica de Análise de Conteúdo Temática, identificaram-se 27 questões éticas que foram organizadas em três grandes categorias: “Promoção dos Direitos Humanos”, “Riscos e Prevenção de Danos” e “Justiça Social”. Os resultados mostram que, embora compartilhem princípios como transparência, responsabilidade e equidade, os documentos variam em suas recomendações e se destinam a contextos institucionais distintos, muitas vezes descolados das realidades vividas por países do Sul global. Argumenta-se que a incorporação da Bioética Cotidiana - com seu foco em justiça social, engajamento democrático e enfrentamento das desigualdades - é fundamental para contextualizar e operacionalizar essas recomendações de forma justa e eficaz. Conclui-se que os esforços globais de regulamentação da AI devem ser acompanhados por mecanismos de governança éticos que não reproduzam lógicas de colonialidade tecnológica, mas que assegurem a participação social, a proteção de direitos e o reconhecimento das vulnerabilidades.

resumen está disponible en el texto completo

Resum La Intel·ligència Artificial (IA) està transformant ràpidament diversos sector socials, des de la sanitat a la gestió pública, però també planteja complexes qüestions ètiques, especialment en contextos de desigualtat estructural. Aquest article pretén analitzar quatre directrius internacionals sobre ètica de la IA, publicades por organismes multilaterals: l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) (2024), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) (2021), l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2021) i el Grup d’Experts d’Alt Nivell sobre la Intel·ligència Artificial de la Comissió Europea (2019). Utilitzant un enfocament qualitatiu i la Técnica de l’Anàlisi de Contingut Temàtic, es van identificar 27 qüestions ètiques i es van organitzar en tres grans categories: “Promoció dels Drets Humans”, “Riscos i Prevenció de Danys” i “Justícia Social”. Els resultats mostren que, encara que comparteixen principis com la transparència, la responsabilitat i l’equitat, els documents varien en les seves recomanacions i es dirigeixen a contextos institucionals diferents, sovint allunyats de les realitats que viuen els països del Sud global. S’argumenta que la incorporació de la Bioètica Quotidiana -amb el seu enfocament en la justícia social, el compromís democràtic i la lluita contra les desigualtats - és fonamental per a contextualitzar i posar en pràctica aquestes recomanacions d’una manera justa i eficaç. Es conclou que els esforços globals per a regular la IA han d’anar acompanyants de mecanismes de governança ètica que no reprodueixen lògiques de colonialitat tecnològica, sinó que garanteixin la participació social, la protecció dels drets i el reconeixement de les vulnerabilitats.

Abstract The field of Artificial Intelligence (AI) is undergoing rapid transformation across various social sectors, including healthcare and public administration. However, this development is accompanied by the emergence of complex ethical concerns, particularly in contexts involving structural inequality. The present article aims to analyse four international guidelines on AI ethics, published by multilateral organizations: the Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD) (2024), the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) (2021), the World Health Organization (WHO) (2021) and the European Commission's High-Level Expert Group on Artificial Intelligence (2019). Employing a qualitative approach and the Thematic Content Analysis technique, 27 ethical issues were identified and organised into three broad categories: The promotion of human rights, the identification of risks and the prevention of harm, and the establishment of social justice. The results indicate that, despite the presence of common principles such as transparency, responsibility and fairness, the documents exhibit variations in their recommendations and are directed towards different institutional contexts, frequently deviating from the actual experiences of countries in the global South. It has been posited that the integration of Everyday Bioethics, with its emphasis on social justice, democratic engagement and the mitigation of inequalities, is imperative for the fair and effective contextualisation and operationalisation of these recommendations. The study concludes that global efforts to regulate AI must be accompanied by ethical governance mechanisms that do not reproduce logics of technological coloniality, but ensure social participation, the protection of rights and the recognition of vulnerabilities.

ChatGPT en la educación superior: un estudio transversal sobre su uso, percepciones éticas e impacto en la integridad académica

Abstract The rapid adoption of ChatGPT-a Generative AI chatbot-in higher education has raised concerns about academic integrity, ethical responsibility, and the development of critical-thinking skills. This cross-sectional study investigates the usage patterns and ethical perceptions of ChatGPT among 381 students (technical, undergraduate, and postgraduate) at a university in Colombia during the first semester of 2024. An anonymous online survey-distributed through snowball sampling-collected data on demographics, ChatGPT usage, perceptions, and its impact on academic assignments. Descriptive statistics and bivariate analyses were conducted using crude prevalence ratios (PR) and 95% confidence intervals to explore associations between sex, training, and perceptions. Results indicate that 46.7% of students used ChatGPT for evaluative assignments, 34.6% for essays, and 25.2% for research projects. Notably, 60.4% allowed ChatGPT to complete parts of their assignments, and 17.1% used it to fully complete at least one of the last four assignments. Only 7.6% received training on its optimal use. Male students were significantly more likely to participate in training courses (PR = 5.57; 95% CI: 2.54-12.22; p < 0.001), and this participation was associated with an increased perception of incoherent responses generated by ChatGPT (PR = 1.31; 95% CI: 1.09-1.58; p = 0.033). This study highlights the widespread use of ChatGPT and underscores the urgent need for enhanced training and the integration of ethical considerations into academic curricula. Such measures are essential for maximizing the benefits of generative AI while mitigating risks to academic integrity, ethical responsibility, and critical thinking.

Resum La ràpida adopció de ChatGPT -un bot d'intel·ligència artificial generativa- en l'educació superior suscita inquietuds sobre la integritat acadèmica, la responsabilitat ètica i el pensament crític. Aquest estudi transversal va tenir com a objectiu caracteritzar patrons d'ús i percepcions ètiques en 381 estudiants de programes tècnics, de pregrau i de postgrau d'una universitat colombiana durant el primer semestre de 2024. Es va aplicar una enquesta en línia anònima, distribuïda per mostreig en bola de neu, que va recollir dades sociodemogràfiques, d'utilització de ChatGPT i del seu impacte en tasques acadèmiques. L'anàlisi va emprar estadístiques descriptives i proves bivariades amb raons de prevalença (RP) i intervals de confiança del 95%. El 46,7% va usar ChatGPT en tasques avaluatives, el 34,6% en assajos i el 25,2% en projectes de recerca; el 60,4% va permetre que l'eina completés part de les seves assignacions i el 17,1% va delegar per complet almenys una de les seves quatre tasques més recents. Només el 7,6% va rebre capacitació formal, més freqüent en homes (RP = 5.57; 95% IC: 2.54-12.22; p < 0.001), i la capacitació es va associar amb major percepció de respostes incoherents (RP = 1.31; 95% IC: 1.09-1.58; p = 0.033). Aquestes troballes evidencien la necessitat de reforçar formació fent ús de ChatGPT i incorporar reflexions ètiques en plans d'estudi. Implementar aquestes mesures és essencial per a aprofitar la intel·ligència artificial generativa sense comprometre integritat acadèmica, responsabilitat ètica ni el desenvolupament del pensament crític.

Resumen La rápida adopción de ChatGPT -un chatbot de inteligencia artificial generativa- en la educación superior suscita inquietudes sobre la integridad académica, la responsabilidad ética y el pensamiento crítico. Este estudio transversal tuvo como objetivo caracterizar patrones de uso y percepciones éticas en 381 estudiantes de programas técnicos, de pregrado y de posgrado de una universidad colombiana durante el primer semestre de 2024. Se aplicó una encuesta en línea anónima, distribuida por muestreo en bola de nieve, que recogió datos sociodemográficos, de utilización de ChatGPT y de su impacto en tareas académicas. El análisis empleó estadísticas descriptivas y pruebas bivariadas con razones de prevalencia (RP) e intervalos de confianza del 95%. El 46,7% usó ChatGPT en tareas evaluativas, el 34,6% en ensayos y el 25,2% en proyectos de investigación; el 60,4% permitió que la herramienta completara parte de sus asignaciones y el 17,1% delegó por completo al menos una de sus cuatro tareas más recientes. Solo el 7,6% recibió capacitación formal, más frecuente en hombres (RP = 5.57; 95% IC: 2.54-12.22; p < 0.001), y la capacitación se asoció con mayor percepción de respuestas incoherentes (RP = 1.31; 95% IC: 1.09-1.58; p = 0.033). Estos hallazgos evidencian la necesidad de reforzar formación en uso de ChatGPT e incorporar reflexiones éticas en planes de estudio. Implementar estas medidas es esencial para aprovechar la inteligencia artificial generativa sin comprometer integridad académica, responsabilidad ética ni el desarrollo del pensamiento crítico.

Formar para acompañar: rehabilitación inversa como contenido ético y docente

Abstract This article introduces the concept of inverse rehabilitation as an original theoretical-narrative construction, emerging from therapeutic practice with people facing complex illnesses, dependency, and/or end-of-life situations. From a critical perspective on the biomedical model-focused on functional restitution and the pathologization of the body-it proposes a form of therapeutic accompaniment that centers care, dignity, and presence. Inspired by the ethics of care, this approach seeks to highlight the needs of individuals whose life trajectories do not align with the traditional goals of rehabilitation, promoting care that is sensitive to fragility, relational autonomy, and the recognition of the other. Rather than intervening to restore functions, inverse rehabilitation invites a redefinition of therapeutic success, valuing gestures such as active listening, shared silence, and affective accompaniment. From a pedagogical standpoint, the article also reflects on the challenges of integrating this perspective into professional health education, promoting learning spaces that combine technical knowledge with ethical reflection on care and accompaniment. In this way, the article calls for rethinking care as a fundamental ethical duty and a transformative educational practice.

Resumen Este artículo propone el concepto de rehabilitación inversa como una construcción teórico-narrativa original, surgida desde la práctica terapéutica junto a personas con enfermedades complejas, en situación de dependencia y/o en final de la vida. A partir de una mirada crítica al modelo biomédico -centrado en la restitución funcional y la patologización del cuerpo-, se plantea una forma de acompañamiento terapéutico que pone en el centro el cuidado, la dignidad y la presencia. Inspirada en la ética del cuidado, la propuesta busca visibilizar las necesidades de personas cuya trayectoria vital no encaja en los objetivos clásicos de la rehabilitación, promoviendo una atención sensible a la fragilidad, la autonomía relacional y el reconocimiento del/la otro/a. En lugar de intervenir para recuperar funciones, la rehabilitación inversa invita a resignificar el éxito terapéutico, valorando gestos como la escucha activa, el silencio compartido y el acompañamiento afectivo. Desde una perspectiva pedagógica, se reflexiona también sobre los desafíos de incluir esta mirada en la formación profesional en salud, promoviendo espacios que integren el saber técnico con el aprendizaje ético sobre el cuidado y el acompañamiento. Así, el artículo propone repensar el cuidado como un deber ético fundamental y una práctica formativa transformadora.

Resum Aquest article proposa el concepte de rehabilitació inversa com una construcció teòric-narrativa original, sorgida des de la pràctica terapèutica al costat de persones amb malalties complexes, en situació de dependència i/o en final de la vida. A partir d'una mirada crítica al model biomèdic -centrat en la restitució funcional i la patologització del cos-, es planteja una forma d'acompanyament terapèutic que posa en el centre la cura, la dignitat i la presència. Inspirada en l'ètica de la cura, la proposta busca visibilitzar les necessitats de persones la trajectòria vital de les quals no encaixa en els objectius clàssics de la rehabilitació, promovent una atenció sensible a la fragilitat, l'autonomia relacional i el reconeixement del/la un altre/a. En lloc d'intervenir per a recuperar funcions, la rehabilitació inversa convida a resignificar l'èxit terapèutic, valorant gestos com l'escolta activa, el silenci compartit i l'acompanyament afectiu. Des d'una perspectiva pedagògica, es reflexiona també sobre els desafiaments d'incloure aquesta mirada en la formació professional en salut, promovent espais que integrin el saber tècnic amb l'aprenentatge ètic sobre la cura i l'acompanyament. Així, l'article proposa repensar la cura com un deure ètic fonamental i una pràctica formativa transformadora.

“Trastornos mentales como enfermedades del cerebro”: implicaciones bioéticas, culturales y sociales

Abstract Background: Advances in modern neuroscience have led to a transformation in the understanding of mental disorders, which are now being reinterpreted as “brain diseases.” Objective: To analyze the social, cultural, and bioethical implications of the shift towards a neurobiological paradigm in the understanding of mental disorders. Methods: A critical literature review was conducted, integrating insights from neuroscience, psychiatry, sociology, and bioethics to evaluate the impact of the neurobiological perspective. Results: The reinterpretation of mental disorders as brain diseases has significant implications, including changes in patient autonomy, the concept of biosociality, and ethical considerations regarding treatment. Initiatives like the “Decade of the Brain” and the “BRAIN Initiative” have fostered research linking brain dysfunctions to clinical symptoms, shaping both clinical practice and public perception. Conclusion: The neurobiological paradigm shift offers opportunities for advances in treatment but raises ethical, social, and cultural challenges. A balanced, interdisciplinary approach is essential to ensure fair and inclusive mental health policies and practices.

Resum Introducció: Els avanços en les neurociències modernes han transformat la comprensió dels trastorns mentals, que actualment estan sent reinterpretats com a “malalties del cervell”. Objectiu: Analitzar les implicacions socials, culturals i bioètiques del canvi cap a un paradigma neurobiològic en la comprensió dels trastorns mentals. Mètodes: Es va realitzar una revisió crítica de la literatura, integrant aportacions de la neurociència, la psiquiatria, la sociologia i la bioètica per a avaluar l'impacte de la perspectiva neurobiològica. Resultats: La reinterpretació dels trastorns mentals com a malalties cerebrals té implicacions significatives, incloent-hi canvis en l'autonomia del pacient, el concepte de biosocialitat i consideracions ètiques relacionades amb el tractament. Iniciatives com la “Dècada del Cervell” i el “BRAIN Initiative” han impulsat recerques que vinculen disfuncions cerebrals amb símptomes clínics, influint tant en la pràctica clínica com en la percepció pública. Conclusió: El canvi cap a un paradigma neurobiològic ofereix oportunitats per a avançar en els tractaments, però planteja desafiaments ètics, socials i culturals. Un enfocament equilibrat i interdisciplinari és essencial per a garantir polítiques i pràctiques de salut mental justes i inclusives.

Resumen Introducción: Los avances en las neurociencias modernas han transformado la comprensión de los trastornos mentales, que actualmente están siendo reinterpretados como “enfermedades del cerebro”. Objetivo: Analizar las implicaciones sociales, culturales y bioéticas del cambio hacia un paradigma neurobiológico en la comprensión de los trastornos mentales. Métodos: Se realizó una revisión crítica de la literatura, integrando aportes de la neurociencia, la psiquiatría, la sociología y la bioética para evaluar el impacto de la perspectiva neurobiológica. Resultados: La reinterpretación de los trastornos mentales como enfermedades cerebrales tiene implicaciones significativas, incluyendo cambios en la autonomía del paciente, el concepto de biosocialidad y consideraciones éticas relacionadas con el tratamiento. Iniciativas como la “Década del Cerebro” y el “BRAIN Initiative” han impulsado investigaciones que vinculan disfunciones cerebrales con síntomas clínicos, influyendo tanto en la práctica clínica como en la percepción pública. Conclusión: El cambio hacia un paradigma neurobiológico ofrece oportunidades para avanzar en los tratamientos, pero plantea desafíos éticos, sociales y culturales. Un enfoque equilibrado e interdisciplinario es esencial para garantizar políticas y prácticas de salud mental justas e inclusivas.

Confianza y autonomía en tiempos de vigilancia digital de los pacientes

Abstract The Internet of Things (IoT) is revolutionizing precision medicine and patient care by enabling connectivity between treatments with integrated technology and the healthcare professional. The pharmaceutical industry views IoT as an opportunity for innovation and profit, particularly as drug patents expire. The emergence of Pharma IoT firmly places patients in center of precision medicine, in which pharmaceutical products increasingly integrate digital components. IoT applications in healthcare include smart drug delivery systems, remote monitoring, and real-time data collection, improving patient outcomes and treatment personalization. Despite these advancements, IoT implementation in healthcare raises ethical, legal, and regulatory challenges. This contribution focuses on analysing how such digital therapies affect two fundamental values. Firstly, trust, a pillar on which the care relationship is based. The value of reasonable trust in the care relationship in a context of digitalised medicine will be addressed. Secondly, the principle of autonomy, which informs clinical practice. This section focuses on the imbalances of power and external influences on patient autonomy, the risks and biases inherent in the operation of sophisticated technologies, and the search for a balance between autonomy, transparency and the protection of public health. The conclusion underscores the need to balance technological progress with ethical and legal considerations. While IoT offers promising advancements for personalized medicine, its successful implementation depends on robust regulatory frameworks that protect patient rights while fostering innovation.

Resum La Internet de les coses (IoT) està revolucionant la medicina de precisió i l'atenció al pacient en permetre la connectivitat de tractaments terapèutics amb tecnologia integrada amb el professional. La indústria farmacèutica observa en el IoT una oportunitat d'innovació i benefici, perquè implica una forma d'innovació incremental davant la previsió d'expiració d'una patent. L'aparició del Pharma IoT situa fermament als pacients en el centre de la medicina de precisió, en la qual els productes farmacèutics integren progressivament més components digitals. Les aplicacions de IoT en l'atenció sanitària inclouen sistemes intel·ligents d'administració de fàrmacs, monitoratge remot i recopilació de dades en temps real, la qual cosa millora els resultats dels pacients i la personalització dels tractaments. No obstant això, pesar d'aquests avanços, la implantació del IoT en l'atenció sanitària planteja reptes ètics, legals i normatius. Aquesta contribució se centra en analitzar com afecten aquestes teràpies digitals a dos valors fonamentals. En primer lloc, la confiança, pilar sobre el qual es construeix la relació assistencial. S'analitzarà el valor de la confiança raonable en la relació assistencial en un context de medicina digitalitzada. En segon lloc, el principi d'autonomia, que informa la pràctica clínica. S'analitzaran els desequilibris de poder i les influències externes sobre l'autonomia del pacient, els riscos i biaixos inherents al funcionament de tecnologies sofisticades, i la cerca d'un equilibri entre autonomia, transparència i protecció de la salut pública. Se subratlla la necessitat d'equilibrar el progrés tecnològic amb consideracions ètiques i jurídiques. Encara que el IoT ofereix avanços prometedors per a la medicina personalitzada, la seva aplicació satisfactòria depèn de marcs normatius sòlids que protegeixin els drets dels pacients i fomentin al mateix temps la innovació.

Resumen El Internet de las cosas (IoT) está revolucionando la medicina de precisión y la atención al paciente al permitir la conectividad de tratamientos terapéuticos con tecnología integrada con el profesional. La industria farmacéutica observa en el IoT una oportunidad de innovación y beneficio, pues implica una forma de innovación incremental ante la previsión de expiración de una patente. La aparición del Pharma IoT sitúa firmemente a los pacientes en el centro de la medicina de precisión, en la que los productos farmacéuticos integran progresivamente más componentes digitales. Las aplicaciones de IoT en la atención sanitaria incluyen sistemas inteligentes de administración de fármacos, monitorización remota y recopilación de datos en tiempo real, lo que mejora los resultados de los pacientes y la personalización de los tratamientos. Sin embargo, pesar de estos avances, la implantación del IoT en la atención sanitaria plantea retos éticos, legales y normativos. Esta contribución se centra en analizar cómo afectan estas terapias digitales a dos valores fundamentales. En primer lugar, la confianza, pilar sobre el que se construye la relación asistencial. Se analizará el valor de la confianza razonable en la relación asistencial en un contexto de medicina digitalizada. En segundo lugar, el principio de autonomía, que informa la práctica clínica. Se analizarán los desequilibrios de poder y las influencias externas sobre la autonomía del paciente, los riesgos y sesgos inherentes al funcionamiento de tecnologías sofisticadas, y la búsqueda de un equilibrio entre autonomía, transparencia y protección de la salud pública. Se subraya la necesidad de equilibrar el progreso tecnológico con consideraciones éticas y jurídicas. Aunque el IoT ofrece avances prometedores para la medicina personalizada, su aplicación satisfactoria depende de marcos normativos sólidos que protejan los derechos de los pacientes y fomenten al mismo tiempo la innovación.

Hacia una planificación anticipada del cuidado de la salud en el contexto de la transformación digital en Argentina

Resumen Las directivas anticipadas en salud representan un pilar fundamental en la intersección entre la bioética y el derecho, al permitir a los individuos ejercer su autonomía en la toma de decisiones sobre su atención médica futura. Desde una perspectiva bioética, el principal fundamento de las directivas anticipadas radica en salvaguardar la autonomía de la voluntad en escenarios donde no puedan expresar su voluntad de manera directa. En los últimos años, en algunos países, este paradigma fue cambiando hacia un proceso continuo de planificación anticipada del cuidado de la salud. Un esquema de acompañamiento al paciente mucho más dinámico, que tiene en cuenta sus deseos y objetivos de vida. Este proceso no implica solo rechazar tratamientos y no se realiza solo frente a la inminencia de la muerte. Este cambio de paradigma coincide además con la transformación digital de las sociedades. El avance de las nuevas tecnologías informáticas, tales como el uso del machine learning y la inteligencia artificial permitió enriquecer y mejorar este proceso de planificación, al ofrecer múltiples herramientas que contribuyan al registro de los deseos y valores del paciente y de su entorno familiar. El objetivo de este trabajo es realizar una puesta al día sobre el estado actual de las Directivas Anticipadas de Salud en Argentina, proponiendo herramientas para abordar el cambio de paradigma hacia un formato más dinámico y humano como es la Planificación Anticipada del Cuidado de la Salud considerando el momento histórico de la transformación digital de la sociedad.

Resum Les directives anticipades en salut representen un pilar fonamental en la intersecció entre la bioètica i el dret, en permetre als individus exercir la seva autonomia en la presa de decisions sobre la seva atenció mèdica futura. Des d'una perspectiva bioètica, el principal fonament de les directives anticipades radica a salvaguardar l'autonomia de la voluntat en escenaris on no puguin expressar la seva voluntat de manera directa. En els últims anys, en alguns països, aquest paradigma va anar canviant cap a un procés continu de planificació anticipada de la cura de la salut. Un esquema d'acompanyament al pacient molt més dinàmic, que té en compte els seus desitjos i objectius de vida. Aquest procés no implica només rebutjar tractaments i no es realitza només enfront de la imminència de la mort. Aquest canvi de paradigma coincideix a més amb la transformació digital de les societats. L'avanç de les noves tecnologies informàtiques, com ara l'ús del machine learning i la intel·ligència artificial va permetre enriquir i millorar aquest procés de planificació, en oferir múltiples eines que contribueixin al registre dels desitjos i valors del pacient i del seu entorn familiar. L'objectiu d'aquest treball és realitzar una posada al dia sobre l'estat actual de les Directives Anticipades de Salut a l'Argentina, proposant eines per a abordar el canvi de paradigma cap a un format més dinàmic i humà com és la Planificació Anticipada de la Cura de la Salut considerant el moment històric de la transformació digital de la societat.

Abstract Advance directives in health care represent a fundamental pillar at the intersection between bioethics and law, allowing individuals to exercise their autonomy in making decisions about their future medical care. From a bioethical perspective, the main foundation of advance directives lies in safeguarding the autonomy of the will in scenarios where they cannot express their will directly. In recent years, in some countries, this paradigm has been changing towards a continuous process of advance health care planning. A much more dynamic patient support scheme, which takes into account their wishes and life goals. This process does not only involve refusing treatments and is not carried out only in the face of imminent death. This paradigm shift also coincides with the digital transformation of societies. The advancement of new computer technologies, such as the use of machine learning and artificial intelligence, has made it possible to enrich and improve this planning process by offering multiple tools that contribute to recording the wishes and values of the patient and their family environment. The objective of this work is to update the current status of Advance Health Directives in Argentina, proposing tools to address the paradigm shift towards a more dynamic and humane format such as Advance Care Planning, considering the historical moment of the digital transformation of society.

Estudio exploratorio sobre la Consulta de Ética Clínica en España

Resumen Antecedentes: La Consulta de Ética Clínica (CEC) es un servicio proporcionado por una persona o grupo de personas a pacientes, familiares o profesionales ante los problemas éticos que aparecen en el ámbito sanitario. Puede ser dependiente de los Comités de Ética Asistencial (CEAS) o independiente. Objetivo: Conocer la situación actual de la CEC en España. Método: Estudio cuantitativo descriptivo transversal mediante cuestionario online sobre la situación actual de la CEC a nivel nacional. Resultados: Se identificaron 23 CEC establecidas y 4 en proceso de implantación en España. Las fechas de implementación abarcan desde 1986 hasta 2023, siendo el periodo comprendido entre 2020 y 2024 en el que han surgido más CEC. La forma específica más utilizada por los centros para denominar a la CEC es “Consultas realizadas al CEAS” (50%), el 86,4% son dependientes de los CEAS. De media se han registrado 7,5 consultas a la CEC en el 2021 y 7,3 en el 2022, con una desviación estándar de 9,1 y 8,2 respectivamente. Conclusiones: existe una tendencia al alza de la CEC en España, aunque su prevalencia es todavía menor que en países extranjeros. La CEC puede convertirse en un servicio valioso, para dar respuesta a los problemas éticos en el ámbito sanitario en colaboración con los CEAS. Para potenciar este servicio se requiere unificar terminología y modelos de implementación.

Resum Antecedents: La Consulta d'Ètica Clínica (CEC) és un servei proporcionat per una persona o grup de persones a pacients, familiars o professionals davant els problemes ètics que apareixen en l'àmbit sanitari. Pot ser dependent dels Comitès d'Ètica Assistencial (CEAS) o independent. Objectiu: Conèixer la situació actual de la CEC a Espanya. Mètode: Estudi quantitatiu descriptiu transversal mitjançant qüestionari en línia sobre la situació actual de la CEC a nivell nacional. Resultats: Es van identificar 23 CEC establertes i 4 en procés d'implantació a Espanya. Les dates d'implementació abasten des de 1986 fins a 2023, sent el període comprès entre 2020 i 2024 en el qual han sorgit més CEC. La forma específica més utilitzada pels centres per a denominar a la CEC és “Consultes realitzades al CEAS” (50%), el 86,4% són dependents dels CEAS. De mitjana s'han registrat 7,5 consultes a la CEC en el 2021 i 7,3 en el 2022, amb una desviació estàndard de 9,1 i 8,2 respectivament. Conclusions: existeix una tendència a l'alça de la CEC a Espanya, encara que la seva prevalença és encara menor que en països estrangers. La CEC pot convertir-se en un servei valuós, per a donar resposta als problemes ètics en l'àmbit sanitari en col·laboració amb els CEAS. Per a potenciar aquest servei es requereix unificar terminologia i models d'implementació.

Abstract Background: The Clinical Ethics Consultation (CEC) is a service provided by a person or group of people to patients, relatives, or professionals when faced with ethical dilemmas in healthcare. This service can be dependent on the Healthcare Ethics Committees (HEC) or independent. Objective: This study aims to comprehensively understand the current status of the CEC in Spain. Methods: Quantitative descriptive cross-sectional study using an online questionnaire on the current status of CEC at the national level. Results: 23 CEC and 4 in the implementation process in Spain were identified. The implementation dates range from 1986 to 2023, with the period between 2020 and 2024 being the one in which the most CEC have emerged. The most common way used by the centres to refer to the CEC is ‘Consultations made to the HEC’ (50%), 86.4% of which are dependent on the HEC. On average, there are 7.5. consultations to the CEC in 2021, with a standard deviation of 9.1 and 8.2, respectively. Conclusions: The upward trend of ECC in Spain is promising, suggesting a bright future. Although its prevalence is still lower than in foreign countries, when working in collaboration with the HEC, CEC can become an important and influential service in Spain. To potentiate this service, terminology and implementation models must be unified.