Revista de Bioética y Derecho

Editorial

La bioética en el época del 'Big Data': la salud y más allá

Abstract 'Big data' and data-intensive research approaches are rapidly gaining momentum in health and biomedical research, with potential to transform health at all levels from personal to public. The use of 'big data' for health research, however, raises a number of ethical challenges. In this paper I discuss ethical aspects of the advent of big data in health. I argue that although public discourse has focused on immediate concerns relating to use of individuals' information, 'big health data' requires us to explore alternative conceptual approaches to research ethics, including the 'social contract' model. Further, we need to think beyond health research uses of data to the social consequences of big data epistemology and practice, and the moral implications of 'datafying' the human.

Resumen La ciencia de 'big data' (o datos masivos) lleva mucho potencial para la investigación biomédica, y promete una transformación en la salud y la asistencia médica. Al mismo tiempo, el uso de datos de salud en investigación presenta varios retos éticos. En este artículo, exploraré aspectos éticos de la llegada del 'big data' al ámbito de la salud. Aunque el discurso público y regulatorio se ha focalizado mucho en el uso de datos del individuo, lidiar con los nuevos desafíos de datos masivos requiere considerar enfoques alternativos a la ética de la investigación, tal como el modelo del "contrato social". Hay que pensar más allá del uso de datos para investigaciones en salud y contemplar las consecuencias sociales de la epistemología y la práctica de 'big data' y las implicancias morales de la 'datificación' del humano.

Resum La ciència del 'big data' (o dades massives) comporta un enorme potencial per a la recerca biomèdica, i promet ocasionar una gran transformació en l'àmbit de la salut i l'assistència mèdica. Al mateix temps, l'ús de dades de salut en recerca presenta diversos reptes ètics. En aquest article, analitzaré els aspectes ètics de l'arribada del 'big data' a l'àmbit de la salut. Encara que el discurs públic i regulador s'ha focalitzat principalment en l'ús de les dades personals, bregar amb els nous desafiaments que comporten la irrupció de les dades massives requereix enfocaments alternatius a l'ètica de la recerca, com ara el model del "contracte social". A més, cal pensar més enllà de l'ús de dades per a recerques en salut i tenir en compte les conseqüències socials de l'epistemologia i la pràctica del 'big data' i les implicacions morals de la 'datificació' d'allò que és humà.

'Big Data' en genómica: retos y riesgos éticos

Abstract Genomic information is a class of Big Data in expanding use thanks to technological developments. Here, we review three categories of ethical risks and challenges associated with genomic information: privacy issues, the management of incidental findings, and challenges in data storage and sharing. First, we need to implement strong mechanisms to protect privacy, but genomic data faces specific risks and we need to acknowledge the possibility of re-identification. Proper usage of genomic information has to be regulated, including recommendations on incidental finding management. Also, clear policies for data sharing and explicit efforts to promote central repositories of genomic data should be established. However, technology and new applications of genetic information will develop fast and we should anticipate potential new risks.

Resumen La información genómica es un tipo de 'Big Data' de uso creciente debido a mejoras tecnológicas. En este trabajo, revisamos tres grupos de retos y riesgos éticos asociados con esta información: riesgos de privacidad, gestión de los hallazgos incidentales y retos en el almacenamiento y compartición de datos. En primer lugar, debemos establecer mecanismos sólidos para proteger la privacidad, pero los datos genómicos presentan riesgos específicos y debemos admitir la posibilidad de reidentificación. Hay que regular el uso adecuado de la información genómica incluyendo recomendaciones para la gestión de los hallazgos incidentales. También hay que establecer políticas claras para compartir datos y fomentar el uso de repositorios de datos genómicos. No obstante, debemos esperar desarrollos rápidos en la tecnología y nuevas aplicaciones de la información genética, y debemos anticiparnos a los futuros riesgos potenciales.

Resum La informació genòmica és un tipus de 'Big Data' d'ús creixent a causa de millores tecnològiques. En aquest treball, revisem tres grups de reptes i riscos ètics associats amb aquesta informació: riscos de privadesa, gestió de les troballes incidentals i reptes en l'emmagatzematge i compartició de dades. En primer lloc, hem d'establir mecanismes sòlids per protegir la privadesa, però les dades genòmiques presenten riscos específics i hem d'admetre la possibilitat de reidentificació. Cal regular l'ús adequat de la informació genòmica incloent-hi recomanacions per a la gestió de les troballes incidentals. També cal establir polítiques clares per compartir dades i fomentar l'ús de repositoris de dades genòmiques. No obstant això, hem d'esperar desenvolupaments ràpids a la tecnologia i noves aplicacions de la informació genètica, i hem d'anticipar-nos als riscos potencials futurs.

Análisis de datos sanitarios y retorno de la inversión para el cuidado de los pacientes: los retos para un hospital universitario

Abstract Ethical and scientific reasons sustain concerns when applying Big Data analytics in Healthcare. Patient's data must be anonymized and must have enough quality. But the extreme variety of data and their multiple sources combined with many different stakeholders registering data in the Electronic Patient Record without a semantic standardization makes the process harder than in other business. Majority of patient's data are in natural text or are only communicated verbally without a formal registration. To take a real benefit of the Healthcare data we must ensure their quality, high integrity, explicit meaning, context recording and complete anonymization. Three technologies must be of great help: Standardization for Semantic interoperability, Knowledge representation using Ontologies and advanced Natural Language Processing. Ethical conscience regarding confidentiality and ecological impact of ICTs must be empowered and practiced by individuals and organizations.

Resumen La aplicación de la analítica de datos masivos en salud levanta preocupaciones éticas y científicas. Los datos de los pacientes deben ser anónimos y de calidad. Pero la gran variedad de datos, sus múltiples fuentes y los diferentes actores que registran datos en la historia clínica del paciente sin un estándar semántico, dificulta más el proceso que en otras áreas. La mayoría de los datos de los pacientes se dan en texto natural o se comunican sólo verbalmente, sin registro formal. Para beneficiarnos efectivamente de los datos de salud tenemos que asegurar su calidad, integridad, contenido explícito, contexto de registro y su completo anonimato. Existen tres tecnologías que pueden ser de gran ayuda: estandarización para la interoperabilidad semántica, representación del conocimiento usando ontologías y el procesamiento avanzado de lenguaje natural. La conciencia ética sobre la confidencialidad y el impacto ecológico de las tecnologías de información y comunicación (TIC) deben ser practicadas y potenciadas por los individuos y las organizaciones.

Resum L'aplicació de l'analítica de dades massives en salut aixeca preocupacions ètiques i científiques. Les dades dels pacients han de ser anònimes i de qualitat. Però la gran varietat de dades, les seves múltiples fonts i els diferents actors que enregistren dades en la història clínica del pacient sense un estàndard semàntic en dificulta el procés. La major part de les dades dels pacients es donen en text natural o es comuniquen només verbalment, sense cap registre formal. Per beneficiar-nos efectivament de les dades de salut hem d'assegurar la seva qualitat, integritat, contingut explícit, context de registre i anonimat. Existeixen tres tecnologies que poden ser de gran ajuda: estandardització per a la interoperabilitat semàntica, representació del coneixement usant ontologies i el processament avançat de llenguatge natural. La consciència ètica sobre la confidencialitat i l'impacte ecològic de les tecnologies d'informació i comunicació (TIC) han de ser practicats i potenciats tant pels individus com per les organitzacions.

Abierto por defecto, cerrado cuando sea necesario: el caso de los datos de investigación

Abstract The latest decisions on policies from research funders have been aimed at promoting open dissemination of research outputs, available to everyone, without any restriction, and allowing their reuse. These policies, which began to be applied to publications, have been spread to research data, a well appreciated good among researchers who do not easily get rid of it. The requirement of sharing data has opened a debate on what to share and how to do it. In addition, there have been reluctances, some of them shielded from the fact that some data would never be open due to its nature: personal or sensitive data. In this text we want to clarify some aspects of these policies addressed to open data whenever it is possible and close them when it is necessary.

Resum Les darreres decisions polítiques dels agents finançadors de la recerca han estat encaminades a fomentar la difusió dels resultats en obert, és a dir a oferir-los a tothom, sense cap mena de restricció, i permetent-ne la reutilització. Aquestes polítiques que van començar aplicant-se a les publicacions, s'han estès a les dades, un bé molt preuat entre els investigadors als quals no els és fàcil desprendre-se'n. El fet d'haver de compartir les dades ha obert un debat sobre quines dades cal compartir i com s'ha de fer-ho. A més, han sorgit moltes reticències algunes de les quals s'han escudat en el fet que hi ha dades que difícilment es podran oferir mai en obert atesa la seva naturalesa: dades personals o sensibles. En aquest text volem aclarir alguns aspectes d'aquestes polítiques encaminades a obrir les dades sempre que sigui possible i a tancar-les quan calgui.

Resumen Las últimas decisiones políticas de los agentes financiadores de la investigación han sido encaminadas a fomentar la difusión de los resultados en abierto, es decir a ofrecerlos a todo el mundo, sin ningún tipo de restricción, y permitiendo la reutilización. Estas políticas que empezaron aplicándose a las publicaciones, se han extendido a los datos, un bien muy preciado entre los investigadores a los cuales no les es fácil desprenderse. El hecho de tener que compartir los datos ha abierto un debate sobre qué datos hay que compartir y cómo se tiene que hacer. Además, han surgido muchas reticencias algunas de las cuales se han escudado en el hecho que hay datos que difícilmente se podrán ofrecer nunca en abierto dada su naturaleza: datos personales o sensibles. En este texto queremos aclarar algunos aspectos de estas políticas encaminadas a abrir los datos siempre que sea posible y a cerrarlos cuando sea necesario.

Hacia una regulación de los datos masivos basada en valores sociales y éticos. Las directrices del Consejo de Europa

Abstract This article discusses the main provisions of the Guidelines on big data and data protection recently adopted by the Consultative Committee of the Council of Europe. After an analysis of the changes in data processing caused by the use of the predictive analytics, the author outlines the impact assessment model suggested by the Guidelines to tackles the potential risks of big data applications. This procedure of risk-assessment represents a key element to address the challenges of Big Data, since it goes beyond the traditional data protection impact assessment encompassing the social and ethical consequences of the use of data, which are the most important and critical aspects of the future algorithmic society.

Resumen Este artículo ofrece un análisis de las principales disposiciones de las Directrices sobre datos masivos y protección de datos recientemente aprobadas por el Comité Consultivo del Consejo de Europa. Después de un examen de los cambios ocurridos en el procesamiento de datos por el uso de la analítica descriptiva, el autor describe el modelo de evaluación de impacto que se sugiere en las Directrices para encarar los riesgos potenciales de las aplicaciones que utilizan la analítica de datos masivos. Este procedimiento de evaluación de riesgos es un elemento clave para gestionar los datos masivos, ya que no se limita a la evaluación tradicional del impacto en la protección de datos sino que abarca también las consecuencias sociales y éticas de su uso, aspectos que son importantes y críticos de la futura sociedad algorítmica.

Resum Aquest article ofereix una anàlisi de les principals Directrius sobre dades massives i protecció de dades recentment aprovades pel Comitè Consultiu del Consell d'Europa. Després d'un examen dels canvis ocorreguts en el processament de dades mitjançant l'ús de l'analítica descriptiva, l'autor descriu el model d'avaluació d'impacte que se suggereix en les Directrius a fi d'encarar els riscos potencials de les aplicacions que utilitzen l'analítica de dades massives. Aquest procediment d'avaluació de riscos és un element clau per gestionar les dades massives, ja que no es limita a l'avaluació tradicional de l'impacte en la protecció de dades sinó que inclou també les conseqüències socials i ètiques del seu ús, aspectes crítics de la futura societat algorítmica.

La mala educación: la violación sistemática del secreto médico en Argentina

Resumen La violación del secreto médico es una transgresión a un deber moral y un ilícito penal en la República Argentina. Sin embargo, se registran demasiados casos en la jurisprudencia local, en que el personal médico viola el secreto para formular denuncias penales contra sus pacientes. Casos que habitualmente son anulados por los tribunales superiores, pero permiten someter a las víctimas a severos casos de violencia institucional durante su trámite en los tribunales inferiores. Sostengo que este fenómeno es la consecuencia de severas deficiencias en la educación médica, que persisten hasta la actualidad y que, por consiguiente, deben desplegarse acciones destinadas a corregir esta conducta ilícita en la educación universitaria.

Abstract Violation of medical confidentiality is not only a moral transgression but also a criminal offence according to Argentinian law. However, there are too many cases in local jurisprudence where physicians breach confidentiality to file criminal charges against their patients. These cases are usually dismissed by appeal courts, but allow lesser courts to exert some degree of institutional violence over their victims. I claim that this phenomenon is the consequence of severe deficiencies in medical education, both historical and current, and therefore, I appeal to the local educational community to take actions in order to correct this medical misconduct.

Resum La violació del secret mèdic és una transgressió a un deure moral i un il·lícit penal a la República Argentina. No obstant això, es produeixen excessius casos en la jurisprudència local en què el personal mèdic viola el secret amb la finalitat de presentar denúncies penals contra els seus pacients. Són casos que habitualment són anul·lats pels tribunals superiors, però que permeten sotmetre a les víctimes a situacions de violència institucional greu durant el seu tràmit en els tribunals inferiors. Aquest fenomen és la conseqüència de deficiències importants en l'educació mèdica, que persisteixen fins l'actualitat i que, per tant, s'han de dur a terme accions a fi de corregir aquesta conducta il·lícita en l'educació universitària.

Estresores éticos y atención sanitaria. Análisis de estresores éticos en el ámbito del CèAVOC (Comité de Ética Asistencial del Vallés Oriental Central)

Abstract Medical practices and patient's care activities may be associated with conflicts of different nature, such as personal, professional, or ethical. These conflicts, furthermore, may have even increased due to the arrival of austerity policies devised to deal with the effects of the global economic crisis. With the purpose of detecting, defining and proposing solutions to some of these conflicts, CèAVOC encouraged a debate, which afterwards resulted in exploring its staffs' work environment, in examining their daily realities as well as the ethical principles that affected them. Multiple ethical stressor factors were identified, one of which reflected higher awareness of their personal and social vulnerability. It seems necessary that health professionals are deeper involved in the management of health by adopting a patient service approach.

Resum La pràctica mèdica i l'atenció al pacient poden estar associades a conflictes d'índole diversa: personals, professionals, ètics. Les polítiques d'austeritat derivades dels reajustaments econòmics arran de la crisi global han vingut a incrementar aquests conflictes. Amb intenció de detectar, definir i proposar solució a alguns d'ells, el CèAVOC va promoure un debat que va generar un treball de prospecció en l'entorn laboral dels seus membres, per esbrinar la realitat quotidiana i els principis ètics que aquesta vulnerava. Es van identificar múltiples factors estressors ètics. De l'anàlisi d'ells se'n desprèn un increment de sensació de vulnerabilitat personal i social. Es fa necessària una major implicació dels professionals de la salut en la gestió sanitària des de la visió de servei a les persones.

Resumen La práctica médica y la atención al paciente pueden estar asociadas a conflictos de distinta índole: personales, profesionales, éticos. Las políticas de austeridad derivadas de los reajustes económicos a raíz de la crisis global han incrementado estos conflictos. Con intención detectar, definir y proponer solución a algunos de ellos, el CèAVOC promovió un debate que generó un trabajo de prospección en el entorno laboral de sus miembros, para averiguar la realidad cotidiana y los principios éticos que ésta vulneraba. Se identificaron múltiples factores estresores éticos. De su análisis se desprende un incremento de sensación de vulnerabilidad personal y social. Se hace necesaria una mayor implicación de los profesionales de la salud en la gestión sanitaria des de la visión de servicio a las personas.

La dimensión bioética de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS)

Resumen En 2015, la comunidad de Estados reunidos bajo el amparo de Naciones Unidas renovó su compromiso de avanzar hacia el desarrollo adoptando la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible y fijando 17 objetivos a alcanzar en los siguientes 15 años. Esta agenda programática, continuadora de la Declaración del Milenio y sus Objetivos (2000), representa un cambio de paradigma en el modo de comprender el desarrollo, integrando a la mirada exclusivamente economicista, las dimensiones social y ambiental. Esta comprensión holística del desarrollo, reflejada en la idea "que nadie se quede atrás", conlleva un fuerte compromiso para atender a las causas multidimensionales y multifactoriales de la pobreza, el hambre, la discriminación, las exclusiones y las desigualdades, espacios donde la Bioética, desde su concepción laica, social y humana, tiene mucho que aportar.

Abstract In 2015, the member states of the United Nations renewed their commitment towards development. In fact, the constituents adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, 17 Goals to be achieved over the next 15 years. This programmatic agenda, an extension of the 2000 Millennium Development Goals, exemplifies the shift in our understanding of progress. Originally exclusively focused on the economist point of view, it now encompasses social and environmental dimensions. This holistic understanding of development contained in the idea that "no one is left behind", reflects a strong commitment towards addressing the multidimensional and multifactorial causes of poverty, hunger, discrimination, exclusions and inequalities, all of these spaces where Bioethics, from its secular, social and human conception has much to contribute.

Resum Al 2015, la comunitat d'Estats reunits sota l'empara de Nacions Unides va renovar el seu compromís d'avançar cap al desenvolupament adoptant l'Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible i fixant 17 objectius a assolir en els següents 15 anys. Aquesta agenda programàtica, continuadora de la Declaració del Mil·lenni i els seus Objectius (2000), representa un canvi de paradigma en la manera de comprendre el desenvolupament, integrant la mirada exclusivament economicista, les dimensions social i ambiental. Aquesta comprensió holística del desenvolupament, reflectida en la idea "que ningú es quedi enrere", comporta un fort compromís per atendre les causes multidimensionals i multifactorials de la pobresa, la fam, la discriminació, les exclusions i les desigualtats, espais en els que la Bioètica, des de la seva concepció laica, social i humana, pot fer-hi moltes aportacions.

Derecho al patrimonio genético como derecho transindividual: consideraciones sobre la controversia de la sangre Yanomami

Resumo O presente artigo revisita a controvérsia sobre o Sangue Yanomami, no qual uma aldeia do povo yanomami exigiu a repatriação de amostras de sangue indígena coletada por pesquisadores estrangeiros nos anos 1960, quando eles estiveram na floresta amazônica. Ela é apresentada como um leading case no processo de reconhecimento tanto do direito individual à identidade genética (direito ao genoma) como do direito transindividual ao patrimônio genético da Humanidade (direito do genoma). O caso é relevante, dentre outros, porque permite que se compreenda a postulação dos yanomamis a partir (i) do direito ao genoma exercido coletivamente por uma comunidade e (ii) do direito difuso que têm a Humanidade em exigir respeito ao material genético que possua um valor cultural (imaterial) específico (não científico) para aquela comunidade.

Abstract This paper revisits the Yanomami Blood Controversy, in which a yanomami village demanded repatriation of indigenous blood samples collected by foreign researchers in '60s when they were in Amazon jungle. It is shown as a leading case in the process of recognition both individual right to genetic identity (right to genome) as well as transindividual right to genetic patrimony of Humanity (genome law). This case is relevant, among others, because it allows one to understand the yanomami demand from (i) right to genome collectivelly exercised by the community and (ii) Humanity's right to demand respect to genetic material for its specific cultural values (immaterial) for that community.

Resumen Este artículo retoma la controversia de la Sangre Yanomami, en que una aldea yanomami exigió la repatriación de las muestras de sangre indígena recolectadas por investigadores extranjeros en la jungla amazónica en los años '60. Se muestra como un caso destacado en el proceso de reconocimiento de dos derechos: a la identidad genética (derecho al genoma) y el derecho transindividual al patrimonio genético de la Humanidad (derecho genómico). Este caso es relevante, entre otros, porque permite entender la demanda yanomami del (i) derecho a genoma, ejercido colectivamente por la comunidad, y (ii) el derecho de la Humanidad a exigir respeto por su material genético en virtud de sus valores culturales específicos (inmateriales) para la comunidad.

Resum Aquest article reprèn la controvèrsia de la Sang Yanomami, en la qual un poblat yanomami va exigir la repatriació de les mostres de sang indígenes recol·lectades per investigadors estrangers a la jungla amazònica en els anys '60. Es tracta d'un cas remarcable en el procés de reconeixement de dos drets: el dret a la identitat genètica (dret al genoma) i el dret transindividual al patrimoni genètic de la humanitat (dret genòmic). Aquest cas és rellevant, entre d'altres coses, perquè permet entendre la demanda yanomami del (i) dret a genoma, exercit col·lectivament per la comunitat, i (ii) el dret de la humanitat a exigir respecte pel seu material genètic en virtut dels seus valors culturals específics (immaterials) per la comunitat.

Claves éticas en el tratamiento clínico-comunitario de personas con esquizofrenia

Resumen Este artículo discute la consideración de algunos elementos éticos fundamentales en la intervención a personas con esquizofrenia, en el ámbito clínico y comunitario, escenarios preferentes de las prestaciones de salud en la actualidad. Los conceptos tratados son vulnerabilidad, autonomía y paternalismo, consentimiento informado y confidencialidad. Se expone la necesidad de que los profesionales de la salud mental reflexionen sobre el tipo de intervenciones realizadas, integrando en cada caso la opinión y deseos de los pacientes, así como de sus familiares y/o tutores. Se pregunta si estos aspectos son o no considerados y cómo mejorarlos, resguardando los intereses de los intervenidos y no transgrediendo el respeto y dignidad en un marco ético consensuado y mínimo.

Abstract This article discuss some fundamental ethical elements to consider in the intervention in people with schizophrenia in the clinical and community treatment. Discussed concepts are vulnerability, autonomy and paternalism, informed consent and confidentiality. It addresses the need that mental health professionals reflect on the type of interventions performed, integrating patients' opinions and will, as well as of their relatives and / or legal guardians. It raises questions about whether or not these aspects are considered and how to improve them, safeguarding the interests of those involved and not transgressing respect and dignity, within a minimum ethical framework.

Resum Aquest article discuteix la consideració d'alguns elements ètics fonamentals en la intervenció a persones amb esquizofrènia, en l'àmbit clínic i comunitari, escenaris preferents de les prestacions de salut en l'actualitat. Els conceptes que s'hi tracten són els de vulnerabilitat, autonomia i paternalisme, consentiment informat i confidencialitat. S'exposa la necessitat de que els professionals de la salut mental reflexionin sobre el tipus d'intervencions realitzades, integrant en cada cas l'opinió i els desitjos dels pacients, així com dels seus familiars i/o tutors. Es pregunta si aquests aspectes són o no tinguts en compte i com millorar-los, protegint els interessos de les persones tractades i sense transgredir el respecte i la dignitat que mereixen en un marc ètic consensuat i de mínims.

Hacer públicas las listas de espera para aumentar la donación de órganos: ¿es posible?

Abstract This paper reviews the close connection between unwillingness to donate and a perception that organ allocation is driven not by medical need but by ostensibly unfair factors, such as status, income, ethnicity, or connections. The lack of organs for transplantation is one of the biggest hurdle facing transplantation systems worldwide and transplantation is the only technologically advanced field of medicine that is totally dependent on public understanding and support and that provides strong reasons to increase transparency and make waiting lists publicly available.

Resumen Este artículo revisa la estrecha relación que ha sido observada entre la negativa a donar órganos y la percepción de que los mecanismos de asignación no están, siempre, motivados por la necesidades médicas, sino que por factores aparentemente injustos como el estatus, los ingresos, el origen étnico o las conexiones. La falta de órganos para trasplante es uno de los mayores obstáculos que enfrentan los sistemas de trasplante en todo el mundo y el trasplante es el único campo tecnológicamente avanzado de la medicina que depende totalmente de la comprensión y el apoyo público, lo que ofrece fuertes razones para aumentar la transparencia y la confianza de la comunidad haciendo las listas de espera públicas.

Resum Aquest article revisa l'estreta relació entre la negativa a donar òrgans i la percepció de que els mecanismes d'assignació no sempre estan motivats per necessitats mèdiques, sinó per factors aparentment injustos com són l'estatus, els ingressos, l'origen ètnic o les connexions individuals. La falta d'òrgans per a trasplantaments és un dels majors obstacles que han d'afrontar els sistemes de trasplantament a tot el món i el trasplantament és l'únic camp tecnològicament avançat de la medicina que depèn totalment de la comprensió i el suport públic, la qual cosa ofereix fortes raons per augmentar-ne la transparència i la confiança de la comunitat fent que les llistes d'espera siguin públiques.

El TJUE reafirma que las bebidas vegetales no pueden llamarse ""leche"" en base a las normas de protección del mercado lácteo, pero ¿qué hay del interés del consumidor?

Resumen El pasado 14 de junio, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea resolvió en cuestión prejudicial que la denominación "leche" y otras denominaciones de "productos lácteos" deben reservarse a productos de origen animal. El fallo responde a la cuestión prejudicial planteada por un Tribunal alemán durante el litigio entre VSW, asociación empresarial alemana y TofuTown, productora y distribuidora de alimentos vegetarianos/veganos. El fallo del Tribunal señala que designar un producto puramente vegetal como "leche de..." vulnera el derecho de la Unión por ser contrario a la normativa de protección del sector lácteo. Pero la sentencia no analiza si estas denominaciones ponen en jaque la protección del derecho del consumidor a una información alimentaria clara, objetiva y contrastada científicamente.

Abstract On June 14, the Court of Justice of the European Union resolved in a preliminary ruling that the name 'milk' and other denominations of 'dairy products' must be reserved for products of animal origin. The verdict responds to the preliminary ruling proposed by a German Court during the lawsuit between VS W, German business association and TofuTown, a company that produces and distributes vegetarian/vegan foodstuffs. The Court's ruling indicates that designating a purely plant based product like 'milk' breaks the Union Law to be contrary to the legislation protecting the dairy sector. However, the ruling does not analyze whether these descriptions check the protection of the consumer right to clear, objective and scientifically corroborated food information.

Resum El passat 14 de juny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre en qüestió prejudicial que la denominació "llet" i altres denominacions de "productes làctics" han de reservar-se a productes d'origen animal. La decisió respon a la qüestió prejudicial plantejada per un Tribunal alemany durant el litigi entre VSW, associació empresarial alemanya i TofuTown, productora i distribuïdora d'aliments vegetarians/vegans. La decisió del Tribunal estableix que designar un producte purament vegetal com a "llet de..." vulnera el dret de la Unió Europea perquè és contrari a la normativa de protecció del sector làctic. Però la sentència no analitza si aquestes denominacions posen en entredit la protecció del dret del consumidor a una informació alimentària clara, objectiva i contrastada científicament.

Bioética para la comunidad: identificación y transmisión de nociones relevantes de bioética para la comunidad

Resumen Se presenta el marco, desarrollo y resultados de un estudio en el que se concluye que los asuntos bioéticos pueden ser tratados con interés y aprovechamiento (con las adaptaciones y metodologías adecuadas) en actividades comunitarias. Se concluye también que la bioética debe impulsar y permear una acción comunitaria desde los centros de atención primaria, imbricada con la atención individual, promotora de la participación y el empoderamiento ciudadano, integrada intersectorialmente con otros sistemas en el territorio y comprometida con la justicia.

Abstract The article presents the framework, development and results of a study which concludes that bioethical issues can be treated with interest and profit (with appropriate adaptations and methodologies) in community activities. Above all, bioethics must promote and permeate a community action developed by primary care centres, imbricated with individual attention, promoting participation and citizen empowerment, integrated intersectorally with other systems in the territory and committed to justice.

Resum Es presenta el marc, el desenvolupament i els resultats d'un estudi en el qual es conclou que els temes bioètics poden ser tractats amb interès i aprofitament (amb les adaptacions i metodologies adequades) en activitats comunitàries. Es conclou que la bioètica ha d'impulsar i transcendir a una acció comunitària des dels centres d'atenció primària, imbricada amb l'atenció individual, promotora de la participació i l'empoderament del ciutadà, integrada intersectorialment amb altres sistemes al territori i compromesa amb la justícia.

Ética de la investigación desde el pensamiento indígena: derechos colectivos y el principio de la comunalidad

Resumen Desde hace unas décadas, son frecuentes las investigaciones científicas con pueblos indígenas en diversos campos del conocimiento: cuestiones genéticas, lingüísticas, jurídicas, etnográficas, investigaciones sobre sus plantas medicinales, sus ritos y tradiciones, entre otras. Es importante no solo abrir espacios de discusión y análisis para conocer aspectos regulatorios y éticos para su protección, sino para asumir dichas investigaciones desde sus cosmovisiones y epistemologías. Éstas son en esencia relacionales, con valores como pluralidad, diversidad, reciprocidad, complementariedad, compartencia. Todos estos valores se engloban en el principio de comunalidad, que reafirma la apuesta por los derechos colectivos de las poblaciones indígenas, más allá de la vivencia individual de los Derechos Humanos. Esta mirada diferente a la ética de la investigación es el objetivo de este artículo, como un campo aún por explorar.

Abstract In the last few decades, scientific research with indigenous population has been more frequent in different fields: genetics, linguistics, legal, and ethnographic studies, research related to medicinal plants, their rites, and traditions, among others. For this reason it is important to know regulatory and ethical aspects for their protection, but also to assume these research from their world view and epistemologies. These are essentially relational, with values such as plurality, diversity, reciprocity, complementarity and sharing ("compartencia"). All of these values are part of the commonality principle (comunalidad), which reaffirms the commitment to the collective rights of indigenous population, beyond the individual experiences of Human Rights. This different approach to research ethics is the objective of this article, as a field yet to explore.

Resum Des de fa dècades són freqüents les investigacions científiques amb poblacions indígenes en diversos camps del coneixement: qüestions genètiques, lingüístiques, jurídiques, etnogràfiques, investigacions sobre plantes medicinals, els seus rituals i tradicions, entre d'altres. És important no només obrir espais de discussió i anàlisi a fi de conèixer aspectes reguladors i ètics per a la seva protecció, sinó que cal, a més, plantejar aquestes investigacions des de les cosmovisions i epistemologies pròpies d'aquestes poblacions. Aquestes cosmovisions i epistemologies són, en essència, relacionals, i inclouen valors com ara la pluralitat, diversitat, reciprocitat, complementarietat i compartició. Tots aquests valors s'inclouen en el principi de comunalitat, que posa de relleu la defensa dels drets col·lectius de les poblacions indígenes, més enllà de la vivència individual dels Drets Humans. Aquesta mirada diferent en l'àmbit de l'ètica de la investigació és l'objectiu d'aquests article.