Revista de Bioética y Derecho

Editorial

Salus populi suprema lex

Resumen La epidemia de la COVID-19 ha puesto en primer plano tensiones entre valores que se sintetizan en un dilema ético-político clásico: "seguridad-libertad" o "la salud como bien común-la salvaguarda de las libertades individuales". Al tratarse de una emergencia sociosanitaria, las medidas para su contención implican costes y sacrificios. También restricciones de derechos y libertades básicas. Determinar quién tiene que cargar con los costes se convierte en una cuestión acuciante con implicaciones morales. En este artículo, se plantea un ejercicio de filosofía aplicada a la salud pública en ocasión de esta pandemia y, a su vez, una genealogía de la relación entre la salud y la solidaridad basada en la máxima ciceroniana salus populi suprema lex esto.

Abstract The COVID-19 epidemic has brought to the fore tensions between values that are synthesized in a classic ethical-political dilemma: "security-freedom" or "health as a common good-the safeguard of individual liberties". As it is a socio-sanitary emergency, the measures for its containment involve costs and sacrifices. Also, restrictions on basic rights and freedoms. Determining who has to bear the costs and what their magnitude should be becomes a pressing question with moral implications. In this article, an exercise in philosophy applied to public health is presented on the occasion of this pandemic and, in turn, a genealogy of the relationship between health and solidarity based on the Ciceronian maxim salus populi suprema lex esto.

Resum L'epidèmia de la COVID-19 ha posat en primer pla tensions entre valors recollits en un dilema ètico-polític clàssic: "seguretat-llibertat" o "la salut com a bé comú-la salvaguarda de les llibertats individuals". Quan es tracta d'una emergència sociosanitària, les mesures per a la seva contenció impliquen costos i sacrificis. També restriccions de drets i llibertats bàsiques. Determinar qui ha de carregar amb els costos esdevé una qüestió urgent amb implicacions morals. En aquest article, es planteja un exercici de filosofia aplicada a la salut pública en qüestió d'aquesta pandèmia i, a la vegada, una genealogia de la relació entre la salut i la solidaritat basada en la màxima ciceroniana salus populi suprema lex esto.

Pandemics, zoonoses and wildlife trade

Resumen La pandemia de COVID-19 tiene un origen zoonótico: fue transmitida de los animales a los humanos. Lo mismo ha sucedido con otras epidemias recientes (como las causadas por los virus SARS-CoV-1 y H7N9, entre otros). Estas epidemias surgieron en un contexto de explotación animal: el comercio de animales silvestres. Mucha gente ha pedido la prohibición total de la venta de animales silvestres en mercados. Sin embargo, la prohibición puede ser contraproducente y tener peores consecuencias tanto para los animales como para la salud pública. Este artículo argumenta en contra de una prohibición total y a favor de una regulación progresiva que tome en cuenta el bienestar de los animales, pero que tenga como finalidad última la desaparición del comercio de animales silvestres.

Abstract The COVID-19 pandemic has a zoonotic origin: it was transmitted from animals to humans. The same has happened with other recent epidemics (such as those caused by the virus SARS-CoV-1 and H7N9, among others). These epidemics arose in a context of animal exploitation: the trade in wildlife. Many people have asked for a blanket ban of wildlife trade in wet markets. However, a blanket ban may be counterproductive and have worse consequences both for the animals and for public health. This paper argues against a blanket ban and argues for a progressive regulation that takes into account the welfare of animals, but that has as its final goal the disappearance of trade in wildlife.

Resum La pandèmia de la COVID-19 té un origen zoonòtic: es va transmetre dels animals als humans. El mateix ha passat amb altres epidèmies recents (com les causades pels virus SARS-CoV-1 i H7N9, entre d'altres). Aquestes epidèmies van sorgir en un context d'explotació animal: el comerç d'animals silvestres. Molta gent ha demanat la prohibició total de la venda d'animals silvestres en mercats. No obstant això, la prohibició pot ser contraproduent i tenir pitjors conseqüències tant per als animals com per a la salut pública. Aquest article argumenta en contra d'una prohibició total i a favor d'una regulació progressiva que tingui en compte el benestar dels animals, però que tingui com a finalitat última la desaparició del comerç d'animals silvestres.

Proposal for the elaboration of a triage guideline in the context of the COVID-19 pandemic

Resumen Este documento ofrece una propuesta desde la perspectiva de la bioética para la elaboración de un protocolo de triaje en el contexto de la pandemia de COVID-19. Dicha propuesta incluye recomendaciones sobre las normas procedimentales y normas sustantivas que deben regir la asignación y reasignación de recursos terapéuticos en condiciones de escasez extrema.

Abstract This document offers a proposal for the elaboration of a triage guideline in the context of the COVID-19 pandemic. This proposal includes recommendations on the procedural norms and substantive norms that should govern the allocation and reallocation of therapeutic resources in conditions of extreme scarcity.

Resum Aquest document ofereix una proposta des de la perspectiva de la bioètica per a l'elaboració d'un protocol de triatge en el context de la pandèmia de COVID-19. L'esmentada proposta inclou recomanacions sobre les normes procedimentals i normes substantives que han de regir l'assignació i reassignació de recursos terapèutics en condicions d'escassetat extrema.

Alocação ética de recursos de saúde: porque importa a distinção entre 'racionar' e 'racionalizar'

Resumo A alocação de recursos em saúde tem uma dimensão ética irredutível, não podendo ser apenas tecnicamente decidida, mas devendo ser eticamente ponderada, o que experiências paradigmáticas de macro (Oregon Basic Health Services Act, 1989) e microalocação (God's Committee, 1962) evidenciaram. Exige-se justiça, na enunciação de critérios de priorização, e transparência, na sua aplicação. Em situações de escassez agravada de recursos é comum tomar 'alocar' e 'racionar' como sinónimos, ou afirmar que 'alocar' é sempre 'racionar'. Rejeitando estas posições, distingue-se 'alocar' (gestão de recursos) de 'racionar' (atribuição de recursos limitados a um número limitado de pessoas) e de 'racionalizar' (optimização dos recursos disponíveis). Estas distinções são eticamente pertinentes, evidenciando-se como só a 'racionalização' respeita a justiça, transparência e dignidade humana.

Resumen La asignación de recursos de salud tiene una dimensión ética irreducible, que no se puede solo decidirse técnicamente, sino que debe sopesarse éticamente, lo que han demostrado experiencias paradigmáticas de macro (Ley de Servicios Básicos de Salud de Oregon, 1989) y microasignación (Comité de Dios, 1962). Se requiere justicia, en la enunciación de los criterios de priorización, y transparencia, en su aplicación. En situaciones de grave escasez de recursos, es común tomar 'asignar' y 'racionar' como sinónimos, o afirmar que 'asignar' siempre es 'racionar'. Al rechazar estas posiciones, hay una distinción entre 'asignar' (gestión de recursos) del 'racionar' (asignación de recursos limitados a un número limitado de personas) y 'racionalizar' (optimización de los recursos disponibles). Estas distinciones son éticamente relevantes y muestran cómo solo la 'racionalización' respeta la justicia, la transparencia y la dignidad humana.

Resum L'assignació de recursos de salut te una dimensió ètica irreductible, que no es pot decidir només tècnicament, sinó que s'ha de sospesar èticament, el que han demostrat experiències paradigmàtiques de macro (Llei de Serveis Bàsics de Salut d'Oregon, 1989) i microassignació (Comitè de Déu, 1962). És requereix justícia, en l'enunciació dels criteris de priorització, i transparència, en la seva aplicació. En situacions de greu escassetat de recursos, és habitual interpretar 'assignar' i 'racionar' com a sinònims, o afirmar que 'assignar' sempre és 'racionar'. Quan es rebutja aquesta perspectiva, hi ha una distinció entre 'assignar' (gestió de recursos) envers 'racionar' (assignació de recursos limitats a un número limitat de persones) i 'racionalitzar' (optimització dels recursos disponibles). Aquestes distincions són èticament rellevants i mostren com únicament la 'racionalització' respecta la justícia, la transparència i la dignitat humana.

Abstract Allocation of health resources has an irreducible ethical dimension, thus cannot be decided only technically, but must be ethically weighed, what paradigmatic experiences of macro (Oregon Basic Health Services Act, 1989) and micro allocation (God's Committee, 1962) have shown. Justice is required in the enunciation of prioritization criteria, and transparency in its application. In situations of aggravated resource scarcity, it is common to take 'allocate' and 'rationing' as synonyms or claim that 'allocate' is always 'rationing'. Rejecting these positions, there is a distinction between 'allocating' (resource management) from 'rationing' (allocation of limited resources to a limited number of persons) and 'rationalizing' (optimization of available resources). These distinctions are ethically pertinent, showing how only 'rationalization' respects justice, transparency and human dignity.

The loneliness of COVID-19 patients at the end of their lives

Resumen Las medidas de seguridad de salud pública tomadas en todo el mundo para detener el ascenso de contagios por SARS-CoV-2 ha despertado el interés por determinados aspectos de la ética asistencial. Se ha hablado ampliamente de las recomendaciones médicas para priorizar la atención sanitaria de pacientes críticos o la distribución equitativa de recursos bajo la amenaza de saturación de los servicios. No obstante, se ha prestado mínima atención a la soledad inevitable de los enfermos con COVID-19 al final de sus vidas. Los procedimientos y normativas de seguridad sanitaria actuales exigen el aislamiento de las personas diagnosticados con COVID-19 o de aquellas bajo sospecha de contagio por falta de pruebas confirmatorias. Estas pautas de actuación conllevan una serie de condiciones que atentan los derechos del paciente, con especial relevancia al final de vida, como el derecho a una muerte digna y al acompañamiento, y que contribuyen a un elevado número de muertes en soledad. Si bien el aislamiento es una de las medidas de prevención de la infección más eficaces, es necesario adaptar un protocolo para situaciones de final de vida que contemple flexibilizar el aislamiento de estos pacientes siempre que haya una voluntad expresa por su parte. El presente manuscrito analiza la vulneración de los derechos del paciente al final de vida en situación de emergencia sanitaria y plantea una serie de recomendaciones para promover el respeto a su libertad y autonomía sin que ello suponga la asunción de riesgo colectivo excesivo.

Abstract Public health security measures launched worldwide in order to prevent the rapid transmission of SARS-CoV-2 have renewed the interest in certain aspects of health care ethics. General medical recommendations such as critically ill patient prioritization or equitable distribution of scarce resources have been widely discussed. Nevertheless, little consideration has so far been given to the loneliness of patients with COVID-19 at the end of their lives. Present health safety policies and regulations inevitably entail the isolation of people diagnosed with COVID-19 or those suspected of being infected -due to shortage of diagnostic tests. This procedure necessarily spells patient's rights violation particularly affecting the right to a dignified death and end-of-life care, thus contributing to a high number of lonely deaths. Although the isolation is one of the best strategies to prevent the infection, it is needed to ease such policy towards a relaxation of these measures whenever patients expressly requests it. To this aim, the current manuscript analyzes patient end-of-life right infringements within the context of the health crisis caused by COVID-19 and provides recommendations to promote respect for their freedom and autonomy with negligible social risk-taking.

Resum Les mesures de seguretat de salut pública preses a tot el món per aturar l'ascens de contagis per SARS-CoV-2 han despertat l'interès per determinats aspectes de l'ètica assistencial. S'ha parlat àmpliament de les recomanacions ètiques per prioritzar l'atenció de pacients crítics o la distribució equitativa de recursos sota l'amenaça de saturació dels serveis. Malauradament, s'ha prestat una atenció mínima a la solitud inevitable dels malalts amb COVID-19 a la fi de les seves vides. Els procediments i normatives de seguretat sanitària actuals exigeixen l'aïllament de les persones diagnosticats amb COVID-19 o d'aquelles sota sospita de contagi per falta de proves confirmatòries. Aquestes pautes d'actuació comporten una sèrie de condicions que atempten els drets del pacient, amb especial rellevància al final de vida, com el dret a una mort digna i a l'acompanyament, i que contribueixen a un elevat nombre de morts en soledat. Si bé l'aïllament és una de les mesures de prevenció de la infecció més eficaces, és necessari adaptar un protocol per a situacions de final de vida que contempli flexibilitzar l'aïllament d'aquests pacients sempre que hi hagi una voluntat expressa per part seva. El present manuscrit analitza la vulneració dels drets del pacient a la fi de vida en situació d'emergència sanitària i planteja una sèrie de recomanacions per promoure el respecte a la seva llibertat i autonomia sense que això suposi l'assumpció d'una amenaça col·lectiva excessiva.

The management of scarce life supports in pandemic contexts. Reflections on the application of triage within the COVID-19 framework

Resumen En el marco de una pandemia a escala mundial como la que representa el COVID-19 uno de los mayores dilemas bioéticos que se plantean es el de la gestión de determinados medios asistenciales escasos, tales como los respiradores (ventilación mecánica asistida), pues del acceso a los mismos dependen las posibilidades de supervivencia de numerosos pacientes en estado crítico. El presente trabajo trata de determinar los criterios para la gestión de dichos soportes vitales en un contexto de escasez extrema de los mismos para hacer frente a las necesidades de la totalidad de los pacientes que los requieren, analizando la literatura comparada sobre el particular, así como diferentes informes institucionales y de organismos en la esfera de la bioética.

Abstract In the context of a worldwide pandemic such as COVID-19, one of the greatest bioethical dilemmas that arise is the management of certain scarce medical devices, such as ventilators (mechanical ventilation), since the survival of many critically ill patients depends on the access to these ventilators. The present paper tries to determine the criteria applicable for the management of these medical devices in a context of extreme scarcity to face the needs of all the patients who require them. To this end, the comparative literature on the subject as well as different institutional and academic reports in the field of bioethics are analysed.

Resum En el marc d'una pandèmia a escala mundial com la que representa la COVID-19 un dels majors dilemes bioètics que es plantegen és el de la gestió de determinats mitjans assistencials escassos, com ara els respiradors (ventilació mecànica assistida), ja que de l'accés als mateixos depenen les possibilitats de supervivència de nombrosos pacients en estat crític. El present treball pretén determinar els criteris per a la gestió d'aquests suports vitals en un context d'escassetat extrema dels mateixos per fer front a les necessitats de la totalitat dels pacients que els requereixen, analitzant la literatura comparada sobre el particular, així com diferents informes institucionals i d'organismes en l'esfera de la bioètica.

Essay on the pandemic

Resumen Han sucedido tantas cosas, y en tan poco tiempo, que no resulta fácil seleccionar alguna temática sin dejarnos fuera otras igualmente relevantes. Probablemente nos pasaremos los próximos años debatiendo sobre lo acontecido, entre otros motivos, por la escasa información que aun hoy tenemos sobre la apisonadora que ha triturado nuestro estilo de vida. Pues bien, he seleccionado, de entre las innumerables que podríamos estudiar, cuatro narrativas. En concreto, la pandemia como refriega entre neokantianos y utilitaristas; como datificación de rebaño; como ajuste de cuentas epistemológico y como singularidad española. Con este análisis podremos interrelacionar, aunque sea de forma breve, las implicaciones éticas, jurídicas, políticas y científicas de una historia que recién ha comenzado.

Abstract So many things have happened, and in such a short time, that it is not easy to select some topic without leaving out other equally relevant ones. We will probably spend the next few years debating what happened, among other things, due to the scant information that we still have today about the steamroller that has crushed our lifestyle. Well, I have selected, from the innumerable ones that remain to be studied, four narratives. Specifically, the pandemic as a fray between neo-Kantians and utilitarians; as herd dating; as an epistemological reckoning and as a Spanish singularity. With this analysis we will be able to interrelate, albeit briefly, the ethical, legal, political and scientific implications of a history that has just begun.

Resum Han passat tantes coses, i en tan poc temps, que no resulta fàcil seleccionar alguna temàtica sense deixar-nos fora d'altres igualment rellevants. Probablement ens passarem els propers anys debatent sobre els fets, entre altres motius, per l'escassa informació que encara avui tenim sobre la piconadora que ha triturat el nostre estil de vida. Doncs bé, he seleccionat, d'entre els innombrables que podríem estudiar, quatre narratives. En concret, la pandèmia com la batalla entre neokantians i utilitaristes; com datificació de ramat; com venjança epistemològica i com a singularitat espanyola. Amb aquest anàlisi podrem interrelacionar, encara que sigui de forma breu, les implicacions ètiques, jurídiques, polítiques i científiques d'una història que just acaba de començar.

The international sharing of personal data concerning health in times of the COVID-19: ethical and legal issues for the impulse of a necessary cooperation

Resumen El presente artículo ambiciona defender la necesidad y la virtualidad de emprender una acción colectiva, primero, paneuropea y luego, internacional para hacer frente con la mayor celeridad, eficiencia y eficacia posibles a la emergencia sanitaria suscitada por la COVID-19, abordando, específicamente, la problemática ética y legal de la compartición internacional de datos personales. Todo ello con la firme pretensión de lograr una mayor y mejor cooperación internacional en materia de investigación médico-científica con datos de carácter personal.

Abstract This article aims to defend the need of taking a pan-European and international collective action to tackle as rapidly, efficiently and effectively as possible the public health emergency caused by the COVID-19, addressing, specifically, the ethical and legal issues of the international sharing of personal data. On the whole, intending to improve international cooperation in medical and scientific research with personal data.

Resum El present article ambiciona defensar la necessitat i la virtualitat d'emprendre una acció col·lectiva, primer, paneuropea i després, internacional per fer front amb la major celeritat, eficiència i eficàcia possibles a l'emergència sanitària suscitada per la COVID-19, abordant, específicament, la problemàtica ètica i legal de la compartició internacional de dades personals. Tot això amb la ferma pretensió d'aconseguir una major i millor cooperació internacional en matèria d'investigació medico-científica amb dades de caràcter personal.

Survive the COVID-19. Experiences of confinement in penitentiary centers in Mexico City

Resumen Se presenta una reflexión de la valía e importancia de los talleres de filosofía, inscritos en el Proyecto Boecio, que se han llevado a cabo en el Reclusorio Femenil de Santa Martha Acatitla y Reclusorio Varonil Oriente, ambos en Ciudad de México. Se mencionarán los contenidos y aprendizajes de dichos talleres, los cuales han sido significativos para las personas privadas de su libertad, para sobrellevar su proceso judicial, y el sobrevivir su "encierro", así como también, la manera en que sus familiares y amistades han sido beneficiados con dichos aprendizajes de sus seres queridos en reclusión, al brindarles herramientas para sobrellevar el estar "encerrados en casa" por la cuarentena de la COVID-19.

Abstract This is a reflection about the value and importance of the philosophy workshops, registered in the Boethius Project, which have been carried out at the Santa Martha Acatitla´s Womens Prison and East Men´s Prison both of them in Mexico City. The contents and learning from these workshops will be mentioned, which have been signicant for the people in prison, to survive their judicial process and "confinement", as well as the way in which their family and friends have been benefitied with these learnings from their loved ones in jail, by providing then with tools to support "Stay in home" by the COVID-19 quarantine.

Resum Es presenta una reflexió de la importància dels tallers de filosofia, inscrits en el Projecte Boeci, que s'han dut a terme en el Reclusorio Femenil de Santa Martha Acatitla y Reclusorio Varonil Oriente, tots dos a Ciutat de Mèxic. Es parlarà dels continguts i aprenentatges d'aquests tallers, els quals han estat significatius per a les persones privades de la seva llibertat, per suportar el seu procés judicial, i sobreviure el seu "tancament", així com també, la manera en què els seus familiars i amistats s'han beneficiat d'aquests aprenentatges dels seus éssers estimats en reclusió, en poder brindar-los eines per a suportar l'estar "tancats a casa" per la quarantena de la COVID-19.

Parental Access to Neonatal Intensive Care Units in times of pandemic

Resumen La llegada de la pandemia por coronavirus SARS-CoV-2 (la enfermedad de la COVID-19) a España también ha repercutido en el acceso parental a las Unidades de Cuidados Intensivos Neonatales (UCIN). Al comienzo de la pandemia se tomaron las medidas que, fundamentadas en criterios de salud pública, se consideraron necesarias. A medida que avanzaba el conocimiento científico sobre la COVID-19, y en base a los nuevos datos obtenidos, se comenzaron a adaptar las medidas inicialmente establecidas. Sin embargo, creemos que la adaptación de alguno de estos protocolos, en concreto el del acceso parental a las UCIN, no ha sido la idónea desde el punto de vista bioético y del interés superior del menor. A lo largo de este artículo exponemos esas insuficiencias.

Abstract The arrival of the SARS-CoV-2 coronavirus pandemic (COVID-19 disease) in Spain has also had an impact on parental access to Neonatal Intensive Care Units (NICU). At the beginning of the pandemic, measures were taken that, based on public health criteria, and were considered necessary. As scientific knowledge about COVID-19 advanced, and based on the new data obtained, the measures initially established began to be adapted. However, we believe that the adaptation of some of these protocols, specifically that of parental access to NICU, has not been the ideal one from the bioethical point of view and in the best interest of the minor. Throughout this article we expose these insufficiencies.

Resum L'arribada de la pandèmia per coronavirus SARS-CoV-2 (la malaltia de la COVID-19) a Espanya també ha repercutit en l'accés parental a les Unitats de Cures Intensives Neonatals (UCIN). A l'inici de la pandèmia es van prendre les mesures que, fonamentades en criteris de salut pública, es van considerar necessàries. A mesura que avançava el coneixement científic sobre la COVID-19, i en base a les noves dades obtingudes, es van començar a adaptar, les mesures inicialment establertes. No obstant això, creiem que l'adaptació d'algun d'aquests protocols, en concret el de l'accés parental a les UCIN, no ha estat la idònia des del punt de vista bioètic i de l'interès superior del menor. Al llarg d'aquest article exposem aquestes insuficiències.

Advance Care Planning as a preventive strategy for ethical conflicts in emergencies during and after COVID-19

Resumen La actual pandemia por la COVID-19 está ocasionado serias amenazas para la salud pública a nivel mundial, especialmente para los grupos de población más vulnerables. Los casos más graves de la enfermedad han sido primeramente atendidos por los profesionales de urgencias y emergencias, los cuales han tenido que tomar decisiones en contextos altamente complejos donde la priorización en la asignación de los recursos sanitarios disponibles les ha generado situaciones éticamente conflictivas. El objetivo del presente artículo es analizar la importancia de implantar la PDA en los servicios de urgencias y emergencias como herramienta de consulta en la resolución de los problemas éticos surgidos durante la pandemia por COVID-19, concretamente, en la atención al paciente crónico complejo o con enfermedad crónica avanzada.

Abstract The events of the present CoVID-19 pandemic are causing serious threats to Public Health worldwide, specifically at the most vulnerable population groups. Emergency professionals have served as the first responders for the most serious cases of this disease. At the same time, they have made decisions in highly complex contexts where the prioritization of allocated care resources has generated ethically conflictive situations. The aim of this article is to analyze the importance of implementing the ACP as a tool in the emergency services to solve ethical problems that have arisen during the COVID-19 pandemic, particularly in the care of complex chronic patients or those with advanced chronic disease.

Resum L'actual pandèmia per la COVID-19 està ocasionat serioses amenaces a la salut pública a nivell mundial, especialment als grups de població més vulnerables. Els casos més greus de la malaltia han estat primerament atesos pels professionals d'urgències i emergències, els quals han hagut de prendre decisions en contextos altament complexos on la priorització en l'assignació dels recursos sanitaris disponibles els ha generat situacions èticament conflictives. L'objectiu d'aquest article va ser analitzar la importància d'implantar la PDA en els serveis d'urgències i emergències com a eina de consulta a la resolució dels problemes ètics sorgits durant la pandèmia per COVID-19, concretament, en l'atenció al pacient crònic complex o amb malaltia crònica avançada.

COVID-19 and the challenges of digital surveillance for human rights: analysis of the app DataCOVID foreseen in the Ministerial Order SND/29/2020, of March 27th

Resumen La pandemia de la COVID-19 ha demostrado la fragilidad del mundo globalizado y se está combatiendo mediante una combinación de técnicas y herramientas de ámbitos muy diferentes, desde clínico hasta tecnológico. La aplicación de las nuevas tecnologías ha suscitado el actual gran debate europeo sobre la privacidad. Una de sus manifestaciones es la Orden SND/29/2020, de 27 de marzo, del Ministerio de Sanidad, en la que se prevé el desarrollo de la app DataCOVID de seguimiento digital. Este trabajo tiene por objeto examinar la legalidad y alcance de estas medidas desde la perspectiva del respeto al derecho a la privacidad en el marco de las garantías para los derechos humanos y la protección de datos.

Abstract The COVID-19 pandemic has demonstrated the fragility of the globalized world and is being fought through a combination of techniques and tools, among which new contact tracing technologies play a fundamental role. These new tracking technologies have sparked the current great European debate on privacy. One of its manifestations is Order SND/29/2020, of March 27, approved by the Ministry of Health of the Government of Spain, which provides for the development of a website and a contact tracing app DataCOVID. This work aims at examining the legality and scope of the measures adopted in the Ministerial Order considering its implications for the respect of the right to privacy and data protection from the perspective of human rights guarantees.

Resum La pandèmia de la COVID-19 ha demostrat la fragilitat del món globalitzat i s'està combatent mitjançant una combinació de tècniques i eines d'àmbits molt diferents, des del clínic fins al tecnològic. L'aplicació de les noves tecnologies ha suscitat l'actual gran debat europeu sobre la privacitat. Una de les seves manifestacions és l'Ordre SND/29/2020, del 27 de març, del Ministeri de Sanitat, en la qual es preveu el desenvolupament de l'app DataCOVID de seguiment digital. Aquest treball té per objecte examinar la legalitat i abast d'aquestes mesures des de la perspectiva del respecte al dret a la privacitat en el marc de les garanties pels drets humans i la protecció de dades.

Data in times of pandemic: the urgency of a new covenant. Reflections from Latin America and the Caribbean

Resumen Los avances de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) permiten acceder en tiempo real a una cantidad ingente de datos, a través de los cuales es posible conocer el comportamiento de hechos sociales. En este escenario, la actual pandemia por SARS-CoV-2 ha permitido, bajo cuestionables criterios de inmediatez y urgencia, circular información que genera realidad e impacta en la toma de decisiones; y, además, ha favorecido la apropiación del dato, exponiendo a las personas a violaciones de sus derechos fundamentales. Ambos asuntos son sensibles para América Latina y el Caribe, región que hoy se presenta no sólo como el epicentro de la pandemia sino también de las desigualdades. La contribución que desde la reflexión y deliberación bioética puede realizarse en esta materia, adquiere especial relevancia con vistas a generar un nuevo pacto para el tratamiento de los datos.

Abstract Advances in Information and Communication Technologies (ICT) provide real-time access to a vast amount of data, through which it is possible to know the behavior of social facts. In this scenario, the current SARS-CoV-2 pandemic has allowed, under questionable criteria of immediacy and urgency, to circulate information that generates reality and impacts on decision-making; and has also favored the appropriation of the data, exposing people to violations of their fundamental rights. Both issues are sensitive to Latin America and the Caribbean, a region that today is presented itself not only as the epicenter of the pandemic but also of inequalities. The contribution that bioethical reflection and deliberation can make in this matter, acquires special relevance with a view to generating a new covenant for the treatment of data.

Resum Els avenços de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) permeten accedir en temps real a una quantitat ingent de dades, a través dels quals és possible conèixer el comportament de fets socials. En aquest escenari, l'actual pandèmia per SARS-CoV-2 ha permès, sota qüestionables criteris d'immediatesa i urgència, circular informació que genera realitat i impacta en la presa de decisions; i, a més, ha afavorit l'apropiació de la dada, exposant a les persones a violacions dels seus drets fonamentals. Tots dos assumptes són sensibles per a Amèrica Llatina i el Carib, regió que avui es presenta no només com l'epicentre de la pandèmia sinó també de les desigualtats. La contribució que des de la reflexió i deliberació bioètica pot realitzarse en aquesta matèria, adquireix especial rellevància amb vistes a generar un nou pacte per al tractament de les dades.

Rethinking basic income, mutual aid, and gender during COVID-19 pandemic in México

Resumen Las carencias sociales de México empeorarán por la pandemia SARS-COV2. A saber, el acceso a la salud, derechos laborales básicos, y la infructuosa respuesta del gobierno para erradicar la violencia machista contra las mujeres. El desinterés histórico para fomentar una cultura del apoyo mutuo y el autocuidado ha provocado que gran parte de la ciudadanía se haya desconectado de sus derechos sociales y sanitarios. Así, no se sigue una indicación -quédate en casa- por desigualdades estructurales. Propongo que la libertad efectiva puede conseguirse mediante la aprobación de la renta básica universal desde una perspectiva feminista. Concluyo que las secuelas de la pandemia, que definirán la vida cotidiana, ameritan la aprobación de esta medida. Igualmente, las mujeres como clase sexual requieren protección desde una perspectiva feminista.

Abstract Many of the social deprivations of Mexico will be worsened due to SARS-COV2 pandemic. Namely, the insufficient access to public health, lack of labor rights, and the unsuccessful government's response to eradicate male violence against women. The historical unconcern in promoting a culture rooted in mutual aid and self-care has provoked many citizens are disconnected from their social and health rights. Thus, people's inability to carry through one direction -stay home- is unfulfilled, in part, due to structural inequalities. I affirm that effective liberty could be obtained by approving a Universal Basic Income from a feminist perspective. I conclude that the aftermath of COVID-19, which will define everyday life for a while, require the endorsement of such measure. Likewise, women as a class deserve protection from a feminist critical framework.

Resum Les mancances socials de Mèxic empitjoraran per la pandèmia SARS-COV-2. A saber, l'accés a la salut, els drets laborals bàsics i la infructuosa resposta de govern per eradicar la violència masclista contra les dones. El desinterès històric per fomentar una cultura de suport mutu i l'autocura ha provocat que gran part de la ciutadania s'hagi desconnectat dels seus drets socials i sanitaris. Així, no se segueix una indicació -queda't a casa- per desigualtats estructurals. Proposo que la llibertat efectiva pot aconseguir-se mitjançant l'aprovació de la renda bàsica universal des d'una perspectiva feminista. Concloc que les seqüeles de la pandèmia, que definiran la vida quotidiana, mereixen l'aprovació d'aquesta mesura. Igualment, les dones com a classe sexual requereixen protecció des d'una perspectiva feminista.

Scientific diplomacy: the role of the scientific in pandemics management

Resumen Este artículo evalúa el papel de los científicos en el análisis y la gestión de los asuntos mundiales, en particular durante las crisis sanitarias como la actual pandemia de COVID-19. Las autoridades y la población requieren su asesoramiento basado en el conocimiento adquirido a través del proceso científico para comprender los problemas locales y globales, y facilitar la búsqueda de soluciones. La intervención de los expertos debe estar inscrita en principios éticos y deontológicos del conocimiento científico, y tener en cuenta una serie de aspectos sociales y económicos, para proporcionar respuestas que favorezcan el avance del conocimiento, el bienestar social y la mejora de la salud de las poblaciones.

Abstract This article evaluates the role of scientists in the analysis and management of global affairs, in particular during health crises such as the current COVID-19 pandemic. Their advice based in the knowledge acquired through the scientific process is required by the authorities and the population to understand local and global issues and to facilitate the search for solutions. Experts' intervention must be inscribed on ethical and deontological principles of scientific knowledge, and take into account a series of social and economic aspects, to provide answers in favor of the advancement of knowledge, social well-being and the improvement of the health of populations.

Resum Aquest article avalua el paper dels científics en l'anàlisi i la gestió dels assumptes mundials, en particular durant les crisis sanitàries com l'actual pandèmia de COVID-19. Les autoritats i la població requereixen el seu assessorament basat en el coneixement adquirit a través del procés científic per comprendre els problemes locals i globals, i facilitar la recerca de solucions. La intervenció dels experts ha d'estar inscrita en principis ètics i deontològics del coneixement científic, i tenir en compte un seguit d'aspectes socials i econòmics per proporcionar respostes que afavoreixin l'avanç del coneixement, el benestar social i la millora de la salut de les poblacions.

The right to personal data protection, digital technologies and the pandemic for COVID-19 in Colombia

Resumen La pandemia COVID-19 ha generado impactos sociales y políticos adicionales a los estrictamente sanitarios, llevando de un aparte a que los países, en el contexto de los estados de emergencia decretados, limiten de manera temporal algunos derechos y libertades civiles, para preservar la vida y salud de los ciudadanos; y de otra parte, han acelerado la transformación digital con el desarrollo y uso de herramientas tecnológicas para complementar las medidas de salud pública. Diversos organismos internacionales han expresado su preocupación respecto a la vulneración del derecho a la protección de datos personales en este nuevo escenario, e incluso han propuesto lineamientos éticos a tener en cuenta. En este artículo se analizarán las medidas que han sido implementadas en Colombia con ocasión de la COVID-19, desde la perspectiva del marco jurídico del derecho a la protección de datos personales vigente, y como los principios y derechos que lo componen, pueden ser reinterpretados a la luz de estas nuevas recomendaciones éticas.

Abstract COVID-19 pandemic has generated additional social and political impacts beyond those strictly related to health, leading countries to, within the context of declared states of emergency, temporarily limit some civil rights and liberties in order to preserve their citizen's life and health. On the other hand, it has accelerated the digital transformation with the development and use of technological tools to complement public health measures. Several international organizations have voiced their concern about the violation of the right to personal data protection in this new scenario and have even proposed ethical guidelines to be taken into account. This article will analyses the measures that have been implemented in Colombia during COVID-19 pandemic, from the actual perspective of the legal framework of the right to personal data protection, and how its principles and rights may be reinterpreted in the light of these new ethical recommendations.

Resum La pandèmia COVID-19 ha generat impactes socials i polítics addicionals als estrictament sanitaris, portant d'un a part al fet que els països, en el context dels estats d'emergència decretats, limitin de manera temporal alguns drets i llibertats civils, per preservar la vida i salut dels ciutadans; i d'una altra banda, accelerant la transformació digital amb el desenvolupament i l'ús d'eines tecnològiques per complementar les mesures de salut pública. Diversos organismes internacionals han expressat la seva preocupació pel que fa a la vulneració del dret a la protecció de dades personals en aquest nou escenari, i fins i tot han proposat directrius ètiques a tenir en compte. En aquest article s'analitzaran les mesures que han estat implementades a Colòmbia amb motiu de la COVID-19, des de la perspectiva del marc jurídic del dret a la protecció de dades personals vigent, i com els principis i drets que el componen, poden ser reinterpretats a la llum d'aquestes noves recomanacions ètiques.

The COVID-19 as global risk

Resumen El COVID-19 tanto como pandemia como cuanto riesgo global reta a los sistemas de salud pública de los Estados. Pero también este acontecimiento desafía a los principios de la bioética de origen occidental y muestra sus límites lo que demanda por un nuevo conjunto de principios fundados en la ontología y en un orden moral objetivo.

Abstract COVID-19 as a pandemics as well as a global risk challenges States' public health systems. But also this event defies the Western-based principles of bioethics and shows their limits asking for a new set of principles based upon ontology and objective moral order.

Resum La COVID-19 tant com pandèmia com a risc global repta als sistemes de salut pública dels Estats. Però també aquest esdeveniment desafia els principis de la bioètica d'origen occidental i mostra els seus límits, fet que aboga per un nou conjunt de principis fonamentats en l'ontologia i en un ordre moral objectiu.

Artificial intelligence and Big Data as solutions to COVID-19

Resumen La inteligencia artificial y el Big Data se articulan para poder lidiar con diferentes problemas relacionados con el análisis de datos masivos, en particular información de la COVID-19. En el presente artículo se muestran algunos proyectos de investigación relacionados con el aprendizaje profundo, el aprendizaje automático, el Big Data y la ciencia de datos, tendientes a dar soluciones plausibles bien en el monitoreo, detección, diagnóstico y tratamiento de las enfermedades asociadas con el virus. Con esto en mente, se muestra la correspondencia entre las tecnologías disruptivas y la información crítica, creando sinergias que permiten elaborar sistemas más avanzados de estudio y análisis facilitando la obtención de datos relevantes para la toma de decisiones sanitarias.

Abstract Artificial intelligence and Big Data are articulated to be able to deal with different problems related to the analysis of big data, in particular, information from the COVID-19. In this sense, this article shows some research projects related to deep learning, machine learning, Big Data and data science, aimed to provide plausible solutions in monitoring, detection, diagnosis and treatment of diseases associated with the virus. The correspondence between disruptive technologies and critical information is shown, creating synergies that allow the development of more advanced systems of study and analysis, facilitating the obtaining of relevant data for health decision-making.

Resum La Intel·ligència Artificial i el Big Data s'articulen per poder fer front a diferents problemes relacionats amb l'anàlisi de dades massiu, concretament, informació relativa a la COVID-19. En aquest sentit, en el present article es mostren alguns projectes d'investigació relacionats amb l'aprenentatge profund, l'aprenentatge automàtic, el Big Data i la ciència de dades, capaços de donar solucions plausibles en el monitoratge, detecció, diagnòstic i tractament de les malalties associades amb el virus. Amb això en ment, es mostra la correspondència entre les tecnologies disruptives i la informació crítica, creant sinergies que permeten elaborar sistemes més avançats d'estudi i anàlisi facilitant l'obtenció de dades rellevants per a la presa de decisions sanitàries.

Escolhas de Sofia e a pandemia de COVID-19 no Brasil: reflexões bioéticas

Resumo Pretende-se mostrar como a pandemia de COVID-19 causada pelo novo coronavírus Sars-CoV-2, afeta a distribuição equitativa de recursos sanitários no Brasil, bem como evidenciar os dilemas e entraves éticos e psicológicos vivenciados pelos profissionais da saúde no contexto de combate à doença. O presente estudo objetivou revisar conhecimentos acerca de questões bioéticas referentes à escassez de recursos e saúde mental. Realizou-se, desse modo, uma análise de protocolos sobre alocação de recursos recém-publicados no Brasil.

Resumen Se pretende mostrar cómo la pandemia de COVID-19 causada por el nuevo coronavirus Sars-CoV-2, afecta la distribución equitativa de los recursos de salud en Brasil, así como resaltar los dilemas y barreras éticas y psicológicas advertidas por los profesionales de la salud en el contexto de lucha contra la enfermedad. El presente estudio tuvo como objetivo revisar el conocimiento sobre cuestiones bioéticas relacionadas con la escasez de recursos y la salud mental. Así, se realizó un análisis de protocolos sobre la asignación de recursos recientemente publicados en Brasil.

Abstract It is intended to show how the COVID-19 pandemic caused by the new Sars-CoV-2 coronavirus, affects the equitable distribution of health resources in Brazil, as well as to highlight the ethical and psychological dilemmas and barriers experienced by health professionals in the context of fighting disease. The present study aimed to go through knowledge about bioethical issues related to the scarcity of resources and mental health. Thus, an analysis of protocols on the allocation of newly published resources in Brazil was carried out.

Resum Es pretén mostrar com la pandèmia de COVID-19 causada pel nou coronavirus Sars-COV-2, afecta la distribució equitativa dels recursos de salut al Brasil, així com ressaltar els dilemes i les barreres ètiques i psicològiques reconegudes pels professionals de la salut en el context de lluita contra la malaltia. El present estudi va tenir com a objectiu revisar el coneixement sobre qüestions bioètiques relacionades amb l'escassetat de recursos i la salut mental. Així, es va realitzar una anàlisi de protocols sobre l'assignació de recursos recentment publicats al Brasil.

Control of Privacy by Health Authorities in Emergency Situations

Resumen El presente estudio ofrece una investigación sistemática, exhaustiva y actualizada del tratamiento de datos personales relativos a la salud de los ciudadanos afectados y/o potencialmente afectados por la situación excepcional derivada del COVID-19. Para ello, y tomando en consideración toda la normativa, general y sectorial, aplicable en materia de protección de datos y de sanidad, se procede al análisis de las bases legitimadoras procedentes y de las excepciones que, aplicables a situaciones de emergencia sanitaria como la actual, habilitan el tratamiento atendiendo a la naturaleza de quien intervenga como responsable, haciendo especial énfasis en el interés público perseguido por las Administraciones Públicas y en el interés vital del propio interesado.

Abstract This study offers a systematic, exhaustive and updated investigation of the processing of personal data relating to the health of citizens affected and/or potentially affected by the exceptional situation resulting from COVID-19. For this purpose, and taking into account all the general and sectorial regulations applicable to data protection and health issues, it analyses the legitimate bases and the exceptions that, applicable to health emergency situations such as the present one, allow the processing according to the nature of the controller, with special emphasis on the public interest pursued by the Public Administrations and the vital interest of the data subject.

Resum El present estudi ofereix una investigació sistemàtica, exhaustiva i actualitzada del tractament de dades personals relatives a la salut dels ciutadans afectats i/o potencialment afectats per la situació excepcional derivada de la COVID-19. Per aquest motiu i tenint en compte tota la normativa, general i sectorial, aplicable en matèria de protecció de dades i de sanitat, es procedeix a l'anàlisi de les bases legitimadores procedents i de les excepcions que, aplicables a situacions d'emergència sanitària com l'actual, habiliten el tractament atenent a la naturalesa de qui intervingui com a responsable, fent especial èmfasi a l'interès públic perseguit per les administracions públiques i en l'interès vital de la persona interessada.

Risks of violation of the fundamental rights of people with disabilities in relation to health crises

Resumen Durante el periodo de estado de alarma del estado español producido por la emergencia sanitaria derivada de la pandemia de la enfermedad por coronavirus 2019-2020 se han puesto de manifiesto amenazas a los derechos de las personas con discapacidad y oportunidades de desarrollo en relación con su autonomía personal. El respeto a los tratados internacionales en materia de derechos humanos obliga a los estados a abordar desde el modelo de la autonomía personal la situación de vulnerabilidad de las personas con discapacidad y a luchar contra las actitudes basadas en modelos anteriores de tratamiento de la discapacidad.

Abstract Threats to the rights of persons with disabilities and opportunities to develop in relation to their personal autonomy have been revealed during the period of state of alarm of the Spanish state produced by the health emergency derived from the 2019-2020 coronavirus disease pandemic. Respect for international human rights treaties obliges states to approach the vulnerable situation of people with disabilities from personal autonomy model and to fight against attitudes based on previous models of treatment of disability.

Resum Durant el període d'estat d'alarma de l'estat espanyol produït per l'emergència sanitària derivada de la pandèmia de la malaltia per coronavirus 2019-2020 s'han posat de manifest amenaces als drets de les persones amb discapacitat i oportunitats de desenvolupament en relació amb la seva autonomia personal. El respecte als tractats internacionals en matèria de drets humans obliga els estats a abordar des del model de l'autonomia personal la situació de vulnerabilitat de les persones amb discapacitat i a lluitar contra les actituds basades en models anteriors de tractament de la discapacitat.

Infringements of the Organic Data Protection Law in the health area. Statistical description of the infringements

Resumen La Ley Orgánica de Protección de Datos (LOPD) es necesaria para garantizar el derecho a la intimidad reconocido en la Constitución Española. La gestión de los datos personales debe ser especialmente sensible en el ámbito sanitario por las características de los protegidos. Este trabajo revisa las resoluciones dictadas desde el 28 de octubre de 2005 hasta el 29 de octubre de 2018 por la Agencia Española de Protección de Datos (AEPD), agrupando las infracciones por frecuencia de infracción y describiendo las peculiaridades de algunas resoluciones. En la medida de la información aportada por la denuncia, se trata de valorar la intención de la misma.

Abstract The Organic Law on Data Protection (LOPD) is necessary to guarantee the right to privacy recognized in the Spanish Constitution. The management of personal data must be especially sensitive in the health field due to the characteristics of the protected persons. This paper reviews the resolutions issued from October 28 2005 to October 29 2018 by the Spanish Agency for Data Protection (AEPD), grouping the infractions by frequency of infringement and describing the peculiarities of some resolutions. To the extent of the information provided by the complaint, the aim is to assess its intention.

Resum La Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) és necessària per a garantir el dret a la intimitat reconegut en la Constitució Espanyola. La gestió de les dades personals ha de ser especialment sensible en l'àmbit sanitari per les característiques dels protegits. Aquest treball revisa les resolucions dictades des del 28 d'octubre de 2005 fins al 29 d'octubre de 2018 per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), agrupant les infraccions per freqüència d'infracció i descrivint les peculiaritats d'algunes resolucions. En la mesura de la informació aportada per la denúncia, es tracta de valorar la intenció d'aquesta.

O papel da remuneração na decisão de participar de pesquisa na saúde

Resumo O processo de consentimento informado para participação de pesquisa com seres humanos visa fornecer as informações adequadas ao indivíduo possibilitando que este tome a decisão de participar de maneira voluntária, livre de pressões externas. A possibilidade de remuneração poderia interferir na voluntariedade deste processo de consentir. O presente estudo objetivou avaliar percepção de influência da remuneração monetária por meio de simulações de pesquisa que variam em nível de risco (Bioequivalência e de Fase I) e tipo de remuneração monetária (com e sem). Participaram do estudo 80 voluntários. Os resultados sugerem que a remuneração não constituiu uma interferência na voluntariedade do processo de consentimento, visto que participantes aceitaram convite para participar da primeira pesquisa para a qual foram convidados e não se sentiram influenciados indevidamente.

Resumen El proceso de consentimiento informado para la participación de sujetos humanos en investigación tiene por objeto dar la información adecuada al individuo, permitiendo que tome la decisión de participar de manera voluntaria y libre de presiones externas. La posibilidad de remuneración podría interferir en la voluntariedad de este proceso de consentir. El presente estudio evalúa la percepción de la influencia de la remuneración monetaria a través de simulaciones de investigación que varían en nivel de riesgo (Bioequivalencia y de Fase I) y tipo de remuneración monetaria (con y sin). Participaron del estudio 80 voluntarios. Los resultados sugieren que la remuneración no constituyó una interferencia en la voluntariedad del proceso de consentimiento, ya que los participantes aceptaron una invitación para participar en la primera encuesta a la que fueron invitados y no se sintieron influenciados incorrectamente.

Abstract The process of informed consent for research participation with human beings aims to provide appropriate information to individuals enabling him or her to make the decision to participate voluntarily, free of external pressures. The possibility of remuneration could interfere in the willingness to consent. The present study aims to evaluate the perception of influence of the monetary payment through research simulations that vary in the level of risk (Bioequivalence and Phase I) and type of monetary payment (with and without). Eighty volunteers participated in the study. The results suggest that remuneration did not interfere with the willingness of the consent process, as participants accepted an invitation to participate in the first research option to which they were invited to and did not feel undue influence.

Resum El procés de consentiment informat per a la participació de subjectes humans en recerca té per objecte donar la informació adequada a l'individu, permetent que prengui la decisió de participar de manera voluntària i lliure de pressions externes. La possibilitat de remuneració podria interferir en la voluntarietat d'aquest procés de consentir. El present estudi avalua la percepció de la influència de la remuneració monetària a través de simulacions de recerca que varien en nivell de risc (Bioequivalencia i de Fase I) i tipus de remuneració monetària (amb i sense). Van participar de l'estudi 80 voluntaris. Els resultats suggereixen que la remuneració no va constituir una interferència en la voluntarietat del procés de consentiment, ja que els participants van acceptar una invitació per a participar en la primera enquesta a la qual van ser convidats i no es van sentir influenciats incorrectament.

Animal bioethics as a response to dystopian cartesianism

Resumen La crisis sanitaria global que es la COVID-19 arroja al pensamiento hacia lugares incómodos. En el presente manuscrito sugiero que la filosofía pospandémica, de ahora en adelante, no puede ni podrá desentenderse del fenómeno de lo viviente, específicamente del viviente animal no humano. Precisamente, producto de la indiferencia de la cuestión animal, la filosofía ha creído por pretérita la tesis cartesiana del animal-máquina. Muy por el contrario, en este texto propongo que dicha comprensión del animal no tiene nada de arcaica, y que, provocada por el contexto pandémico, podría dar a lugar a lo que tentativamente es posible denominar "cartesianismo distópico". Ante esta consumación, cuya cristalización es el devenir (total) máquina del animal no humano, una bioética animal podría servir como vía para contravenir el cartesianismo distópico.

Abstract The global health crisis that is the COVID-19 throws the thinking into uncomfortable places. In the present manuscript I suggest that post-pandemic philosophy, from now on, cannot and will not ignore the phenomenon of the living, specifically the living non-human animal. Precisely, as a result of the indifference of the animal question, philosophy has believed in the past the Cartesian thesis of the animal-machine. On the contrary, in this text we propose that such understanding of the animal is not archaic at all, and that, triggered by the pandemic context, could give rise to what can tentatively be called "dystopian Cartesianism". In front of this consummation, whose crystallization is the (total) machine becoming of the non-human animal, an animal bioethics could serve as a way to contravene the dystopian Cartesianism.

Resum La crisi sanitària global que és la COVID-19 llança el pensament cap a llocs incòmodes. En el present manuscrit suggereixo que la filosofia postpandèmica, d'ara endavant, no es pot ni es podrà desentendre del fenòmen del que és viu, específicament del vivent animal no humà. Precisament, producte de la indiferència de la qüestió animal, la filosofia ha cregut per pretèrita la tesi cartesiana de l'animal-màquina. Molt al contrari, en aquest text proposo que aquesta comprensió de l'animal no té res d'arcaica, i que, provocada pel context pandèmic, podria donar a lloc al que temptativament és possible anomenar "cartesianisme distòpic". Davant d'aquesta consumació, la cristal·lització del qual és l'esdevenir (total) màquina de l'animal no humà, una bioètica animal podria servir com a via per contravenir el cartesianisme distòpic.

Illicit advertising and health: closing the circle

Resumen La regulación de la publicidad en algunos ámbitos de lo sanitario proporciona, más allá del nivel concreto de eficacia en su aplicación, naturalmente mutable y coyuntural, un marco coherente de protección que no se constata en otros campos. Este trabajo analiza la aplicabilidad de los criterios legales y jurisprudenciales de uno de ellos (el de publicidad de medicamentos) como complemento para la actuación frente a prácticas gravemente dañosas del interés público y de los derechos de los consumidores en otros como el de la publicidad de bebidas alcohólicas o de alimentos malsanos, muy necesitados de criterios jurídicos fundados con los que actuar para atajar la desprotección del consumidor y defender la salud pública.

Abstract The regulation of advertising in some areas of health provides, beyond the specific level of effectiveness in its application, naturally mutable and conjunctural, a coherent framework of protection that is not found in other fields. This paper analyzes the applicability of legal and jurisprudential criteria of one of these areas (advertising of medicinal products) as a complement to action against practices that are seriously harmful to public interest and to consumer rights in other areas, such as the advertising of alcoholic beverages or unhealthy food, which are in great need of well-founded legal criteria with which to act to take action to tackle consumer protection and defend public health.

Resum La regulació de la publicitat en alguns àmbits del sanitari proporciona, més enllà del nivell concret d'eficàcia en la seva aplicació, naturalment mutable i conjuntural, un marc coherent de protecció que no es constata en altres camps. Aquest treball analitza l'aplicabilitat dels criteris legals i jurisprudencials d'un d'ells (el de publicitat de medicaments) com a complement per a l'actuació enfront de pràctiques greument danyoses de l'interès públic i dels drets dels consumidors en uns altres com el de la publicitat de begudes alcohòliques o d'aliments malsans, molt necessitats de criteris jurídics fundats amb els quals actuar per a atallar la desprotecció del consumidor i defensar la salut pública.