Revista de Bioética y Derecho

Editorial: dosier gestación por sustitución, con ocasión de la nueva sentencia del TS español de 31 de marzo de 2022, coordinado por M. Casado y M. Navarro-Michel

Filiation derived from gestational surrogacy: possession of status and interest of the minor, public order and fundamental rights

Resumen El Tribunal Supremo español aborda un caso de gestación por sustitución en el que, una vez nacido el niño en un país extranjero, se reclama judicialmente la filiación materna en España para la mujer comitente o madre de intención, con la que no tiene vínculo jurídico, con base en la posesión de estado. En el asunto que resuelve la STS de 31 de marzo de 2022, la vía elegida por la parte demandante no es el reconocimiento de la filiación ya establecida por las autoridades extranjeras donde ha tenido lugar el nacimiento, sino la reclamación judicial de la maternidad, manifestada por la posesión de estado, en interés del menor. Ello obliga a analizar si la posesión de estado es un mecanismo de determinación de la filiación, y si el interés del menor debe llevar ineludiblemente a atribuir la maternidad legal a la mujer que desempeña el rol de madre, aun careciendo de vínculo genético. La STS incluye otras afirmaciones acerca del orden público y la vulneración de derechos fundamentales que, aun siendo importantes porque revelan la posición del más alto tribunal, no son relevantes para resolver el caso planteado.

Resum El Tribunal Suprem espanyol aborda un cas de gestació per substitució en el qual, una vegada nascut el nen en un país estranger, es reclama judicialment la filiació materna a Espanya per a la dona comitent o mare d'intenció, amb la qual no té vincle jurídic, amb base en la possessió d'estat. En l'assumpte que resol la STS de 31 de març de 2022, la via triada per la part demandant no és el reconeixement de la filiació ja establerta per les autoritats estrangeres on ha tingut lloc el naixement, sinó la reclamació judicial de la maternitat, manifestada per la possessió d'estat, en interès del menor. Això obliga a analitzar si la possessió d'estat és un mecanisme de determinació de la filiació, i si l'interès del menor ha de portar ineludiblement a atribuir la maternitat legal a la dona que exerceix el rol de mare, fins i tot mancant de vincle genètic. La STS inclou altres afirmacions sobre l'ordre públic i la vulneració de drets fonamentals que, fins i tot sent importants perquè revelen la posició del més alt tribunal, no són rellevants per a resoldre el cas plantejat.

Abstract The Spanish Supreme Court deals with a case of surrogacy in which, once the child is born in a foreign country, the maternal filiation in Spain is judicially claimed for the intended mother absent any genetic link based on the possession of status. In the case resolved by the Spanish Supreme Court of March 31, 2022, the legal path chosen by the claimant is not the recognition of filiation as established by the foreign authorities where the birth has taken place, but the judicial claim of maternity, manifested by the possession of status, in the child's best interest. This makes it necessary to analyse whether the appearance of filiation is a mechanism for determining filiation, and whether the child's best interest must inevitably lead to attributing legal maternity to the woman who plays the role of mother, even without a genetic link. The Spanish Supreme Court also refers to public order and how surrogacy violates fundamental rights, arguments which, although important because they reveal the position of the highest court, are not relevant in this particular case.

The European Court of Human Rights and the relevance of genetic linkage: a review of the jurisprudence on cross-border surrogacy

Resumen En ausencia de instrumentos internacionales que establezcan pautas comunes sobre los acuerdos de gestación por sustitución transfronteriza, los ordenamientos que los prohíben o los consideran nulos han tenido que enfrentarse a la cuestión de sus efectos, lo que ya ha dado lugar a varios pronunciamientos del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. A partir del precedente Mennesson c. Francia (2014), el trabajo analiza las diferentes aproximaciones al fenómeno que han sido objeto de escrutinio por parte del TEDH. El trabajo presta una atención especial, por su mayor frecuencia, a los casos que tienen origen en la negativa de un estado a reconocer la filiación resultante de un acuerdo de gestación por sustitución celebrado fuera de sus fronteras y, en particular, al peso otorgado a la exigencia de vínculo genético entre el menor y al menos un progenitor de intención. Los más recientes Valdís Fjölnisdóttir y otros c. Islandia (2021) y A.M. c. Noruega (2022) evidencian que limitar el reconocimiento de efectos de estos acuerdos a los casos en que existe dicho vínculo no es coherente con el interés superior de los menores que resultan de los mismos, en especial cuando su adopción ya no es posible.

Resum A manca d'instruments internacionals que estableixin pautes comunes sobre els acords de gestació per substitució transfronterera, els ordenaments que els prohibeixen o els consideren nuls s'han hagut d'enfrontar a la qüestió dels seus efectes, el que ja ha donat lloc a diversos pronunciaments per part del Tribunal Europeu de Drets Humans. A partir del precedent Mennesson c. França (2014), el treball analitza les diferents aproximacions al fenomen que han estat objecte d'escrutini per part del TEDH. El treball posa una atenció especial, atesa la seva major freqüència, en els casos que s'originen en la negativa d'un estat a reconèixer la filiació resultant d'un acord de gestació per substitució celebrat fora de les seves fronteres i, en particular, en el pes atorgat a l'exigència de vincle genètic entre el menor i com a mínim un progenitor d'intenció. Els més recents Valdís Fjölnisdóttir i altres c. Islàndia (2021) i A.M. c. Noruega (2022) evidencien que limitar el reconeixement d'efectes d'aquests acords als casos d'existència del mencionat vincle no és coherent amb l'interès superior dels menors que en resulten, en especial quan la seva adopció ja no és possible.

Abstract In the absence of international instruments establishing common guidelines for cross-border surrogacy agreements, jurisdictions that prohibit them or consider them null and void have been confronted with the question of their effects, which has already led to several rulings by the European Court of Human Rights. Based on the leading case Mennesson v. France (2014), this paper analyses the different approaches to the phenomenon which have been scrutinized by the ECtHR. Due to their greater frequency, the paper pays special attention to cases arising from a state's refusal to recognize parenthood resulting from a surrogacy arrangement concluded outside its borders and, in particular, to the weight given to the requirement of a genetic link between the child and at least one intended parent. The more recent Valdís Fjölnisdóttir and other v. Iceland (2021) and A.M. v. Norway (2022) make it clear that limiting the recognition of the effects of these arrangements to cases where such a link exist is not consistent with the best interests of the resulting children, especially when adoption is no longer possible.

Legal initiative for gestational surrogacy in Portugal: an overview of the legal, regulatory, and ethical issues

Abstract Gestational surrogacy is a controversial ethical issue worldwide. In 2016, Portugal launched a second political attempt to legalize gestational surrogacy, proposing it as: being altruistic; forbidding a biological tie between the surrogate and the child; requiring a biological relationship between one of the legal parents and the child; and demanding a legal contract between the surrogate and the legal parents. The law was approved, regulated and entered into force. However, months later, the Constitutional Court ruled some of its norms unconstitutional, namely due to the legal ambiguity of the surrogacy contracts; too short a deadline for the surrogate's withdraw of consent; and the need to comply with the children's right to know their biological origin. The law entered a complex political and legal process. It also caused a serious problem in assisted reproductive treatments, with the suspension of those treatments that entailed the anonymity of the donors. The law on surrogacy was, finally, enacted in November 2021, although the introduction of its regulation is still pending. This paper describes the legal process, within its political context, stressing the ethical issues at stake, and presenting the initiative for legalization of gestational surrogacy in Portugal as a valuable case study analysis: of how a top-down initiative, ideologically driven and politically rushed, and which ignores ethical advice, generates a troubled and penalizing legal process for the people involved.

Resum La gestació subrogada és una qüestió ètica controvertida a tot el món. En 2016, Portugal va llançar un segon intent polític per a legalitzar la subrogació gestacional, proposant-la com: altruista; prohibint un vincle biològic entre la subrogada i el nen; exigint una relació biològica entre un dels pares legals i el nen; i exigint un contracte legal entre la subrogada i els pares legals. La llei va ser aprovada, reglamentada i va entrar en vigor. No obstant, mesos després, el Tribunal Constitucional va dictaminar la inconstitucionalitat d'algunes de les seves normes, en concret: l'ambigüitat jurídica dels contractes de gestació subrogada; un termini massa curt per a la retirada del consentiment de la mare de lloguer; i la necessitat de complir amb el dret dels nens a conèixer el seu origen biològic. La llei va entrar en un complex procés polític i jurídic. També va provocar un greu problema en els tractaments de reproducció assistida, amb la suspensió d'aquells que implicaven l'anonimat de les donants. La llei de gestació subrogada va ser, finalment, promulgada al novembre de 2021, si bé encara està pendent la introducció del seu reglament. Aquest treball descriu el procés legal, dins del seu context polític, posant l'accent en les qüestions ètiques en joc, i presentant aquesta iniciativa com una valuosa anàlisi de cas: de com una iniciativa de dalt a baix, ideològicament impulsada i políticament precipitada, i que ignora l'assessorament ètic, genera un procés legal problemàtic i penalitzador per a les persones implicades.

Resumen La gestación subrogada es una cuestión ética controvertida en todo el mundo. En 2016, Portugal lanzó un segundo intento político para legalizar la subrogación gestacional, proponiéndola como: altruista; prohibiendo un vínculo biológico entre la subrogada y el niño; exigiendo una relación biológica entre uno de los padres legales y el niño; y exigiendo un contrato legal entre la subrogada y los padres legales. La ley fue aprobada, reglamentada y entró en vigor. Sin embargo, meses después, el Tribunal Constitucional dictaminó la inconstitucionalidad de algunas de sus normas, en concreto: la ambigüedad jurídica de los contratos de gestación subrogada; un plazo demasiado corto para la retirada del consentimiento de la madre de alquiler; y la necesidad de cumplir con el derecho de los niños a conocer su origen biológico. La ley entró en un complejo proceso político y jurídico. También provocó un grave problema en los tratamientos de reproducción asistida, con la suspensión de aquellos que implicaban el anonimato de las donantes. La ley de gestación subrogada fue, finalmente, promulgada en noviembre de 2021, aunque aún está pendiente la introducción de su reglamento. Este trabajo describe el proceso legal, dentro de su contexto político, haciendo hincapié en las cuestiones éticas que están en juego, y presentando la iniciativa de legalización de la gestación subrogada en Portugal como un valioso análisis de caso: de cómo una iniciativa de arriba abajo, ideológicamente impulsada y políticamente precipitada, y que ignora el asesoramiento ético, genera un proceso legal problemático y penalizador para las personas implicadas.

Surrogacy motherhood in Mexico

Resumen La maternidad subrogada ha estado presente en la vida reproductiva de miles de parejas que buscan, a través de este procedimiento, lograr el sueño de convertirse en padres/madres de una criatura que tenga su mismo origen biológico. Estas parejas no pueden concebir debido a una imposibilidad física para gestar o por tratarse de parejas del mismo sexo, siendo ésta la única forma de convertirse en padres/madres biológicos. Sin embargo, en la actualidad, cada vez son más los casos que llegan a diversos tribunales con disputas por el reconocimiento de la filiación y la nacionalidad, así como problemas por la forma en que el poder legislativo ha regulado estos procedimientos. A través de estas líneas se expondrá lo que ha resuelto la Suprema Corte de Justicia de México sobre este tema, ya que los estados de Tabasco y Sinaloa han regulado el uso de la maternidad subrogada, pero en el año 2016 se solicitó la revisión de la Suprema Corte de la norma establecida en Tabasco por considerarla inconstitucional.

Resum La maternitat subrogada ha estat present en la vida reproductiva de milers de parelles que busquen, a través d'aquest procediment, aconseguir el somni de convertir-se en pares/mares d'una criatura que tingui el seu mateix origen biològic. Aquestes parelles no poden concebre a causa d'una impossibilitat física per a gestar o per tractar-se de parelles del mateix sexe, sent aquesta l'única manera de convertir-se en pares/mares biològics. No obstant això, en l'actualitat, cada vegada són més els casos que arriben a diversos tribunals amb disputes pel reconeixement de la filiació i la nacionalitat, així com problemes per la forma en què el poder legislatiu ha regulat aquests procediments. A través d'aquestes línies s'exposarà el que ha resolt la Suprema Cort de Justícia de Mèxic sobre aquest tema, ja que, els estats de Tabasco i Sinaloa han regulat l'ús de la maternitat subrogada, però l'any 2016 es va sol·licitar la revisió de la Suprema Cort de la norma establerta en Tabasco per considerar-la inconstitucional.

Abstract Surrogate motherhood has been present in the reproductive life of thousands of couples who seek, through this procedure, to accomplish the dream of becoming parents of a child with the same biological origin. These couples face an inability to conceive within the couple due to a physical impossibility to gestate or because they are same-sex couples, this being the only way to become biological parents. However, nowadays, more and more cases are coming to court with disputes over filiation and nationality, as well as legal disputes about the way in which the legislature has regulated these procedures. This article will explain what the Mexican Supreme Court of Justice has ruled on the subject, since the states of Tabasco and Sinaloa have regulated the use of surrogacy, but in 2016 the Supreme Court was asked to review the regulation established in Tabasco as it was considered unconstitutional.

Reflections on the first case of triple filiation from birth in Argentina. Why it is important to establish differences between adoption and surrogacy of pregnancy

Resumen El presente artículo tiene el propósito de reflexionar sobre un reciente caso de triple filiación desde el nacimiento en Argentina que constituye una nueva forma de coparentalidad. Para ello, en primer lugar, realizo una descripción de los hechos y la sentencia. En segundo lugar, refiero que los feminismos y los movimientos por la diversidad han colaborado en comprensiones y prácticas más respetuosas y dinámicas de la institución familiar en clara oposición al neoconservadurismo. Luego planteo que la defensa de dicho dinamismo familiar fundado no debiera llevarnos a defender cualquier camino para la consecución del proyecto familiar, puntualmente en el caso de varones solos o en pareja. Por ello, diferencio los modos que usualmente tienen para alcanzar la paternidad con el objetivo de mostrar cómo la coparentalidad y la adopción son moralmente aceptables mientras que la subrogación del embarazo es cuestionable éticamente.

Resum El present article té el propòsit de reflexionar sobre un recent cas de triple filiació des del naixement a l'Argentina que constitueix una nova forma de coparentalitat. Per a això, en primer lloc, realitzo una descripció dels fets i la sentència. En segon lloc, refereixo que els feminismes i els moviments per la diversitat han col·laborat en comprensions i pràctiques més respectuoses i dinàmiques de la institució familiar en clara oposició al neoconservadurisme. Després plantejo que la defensa d'aquest dinamisme familiar fundat no hagués de portar-nos a defensar qualsevol camí per a la consecució del projecte familiar, puntualment en el cas d'homes sols o en parella. Per això, diferencio les maneres que usualment tenen per a aconseguir la paternitat amb l'objectiu de mostrar com la coparentalitat i l'adopció són moralment acceptables mentre que la subrogació de l'embaràs és qüestionable èticament.

Abstract The purpose of this article is to analyze on a recent case of triple filiation from birth in Argentina, which constitutes a new form of co-parenting. In order to do so, firstly, I describe the facts and the judicial sentence. Secondly, I explain that feminisms and diversity movements have collaborated in more respectful and dynamic understandings and practices of the family institution in clear opposition to neoconservatism. Then I argue that the defense of such family dynamism should not lead us to defend any path for the achievement of the family project, especially in the case of single men or couples. Therefore, I differentiate the ways they usually have to achieve parenthood in order to show how co-parenting and adoption are morally acceptable while pregnancy surrogacy is ethically questionable.

On Surrogacy. Another turn of phrase

Resumen El autor vuelve a insistir, a propósito de una reciente sentencia del Tribunal Supremo español, en tres tesis sobre la gestación por sustitución que ya había defendido en otras ocasiones: no se trata de una práctica prohibida en nuestro Derecho (la nulidad no es lo mismo que la ilicitud); no atenta, en sí misma considerada, contra la dignidad humana, de la mujer gestante o del niño; y su regulación no tiene por qué exigir la gratuidad por parte de la mujer gestante, si bien la remuneración que esta pudiera recibir no debe quedar librada a las leyes del mercado.

Resum L'autor torna a insistir, a propòsit d'una recent sentència del Tribunal Suprem espanyol, en tres tesis sobre la gestació per substitució que ja havia defensat en altres ocasions: no es tracta d'una pràctica prohibida en el nostre Dret (la nul·litat no és el mateix que la il·licitud); no atempta, en si mateixa considerada, contra la dignitat humana, de la dona gestant o del nen; i la seva regulació no té per què exigir la gratuïtat per part de la dona gestant, si bé la remuneració que aquesta pogués rebre no ha de quedar lliurada a les lleis del mercat.

Abstract The author insists, with regard to a recent Spanish Supreme Court ruling, on three theses on surrogacy that he has already defended: it is not a practice prohibited in our law (nullity is not the same as illegality); it is not, in itself considered, against the human dignity of the pregnant woman or the child; and its regulation does not necessarily have to require the pregnant woman to do it for free, although the remuneration that she may receive should not be left to the laws of the market.

The constitutionalization of Bioethics Committees

Resumen Una reciente sentencia del Tribunal Supremo ha basado el fallo en un informe del Comité de Bioética de España sobre la maternidad subrogada, lo que coincide con un creciente debate acerca de la necesidad de incorporar este tipo de comités a la Carta Magna de cada país. Sin embargo, su constitucionalización plantea no pocos problemas, tanto por la posible composición de dicho órgano como por la naturaleza de sus informes y su relación con el poder legislativo y el judicial. Para analizar esta compleja cuestión, y empleando como hilo vertebrador la resolución judicial dictada sobre la maternidad subrogada, estudiaremos tres alternativas y su reflejo en dicha temática, en concreto: a) como "juego de suma cero" versus "reparto de cromos"; b) como "igualdad de oportunidades versus"igualdad de resultados": c) como consecuencia de la Cuarta Revolución Industrial.

Resum Una recent sentència del Tribunal Suprem ha basat la fallada en un informe del Comitè de Bioètica d'Espanya sobre la maternitat subrogada, la qual cosa coincideix amb un creixent debat sobre la necessitat d'incorporar aquest tipus de comitès a la Carta Magna de cada país. No obstant això, la seva constitucionalització planteja no pocs problemes, tant per la possible composició d'aquest òrgan com per la naturalesa dels seus informes i la seva relació amb el poder legislatiu i el judicial. Per a analitzar aquesta complexa qüestió, i emprant com a fil vertebrador la resolució judicial dictada sobre la maternitat subrogada, estudiarem tres alternatives i el seu reflex en aquesta temàtica, en concret: a) com a "joc de suma zero" versus "repartiment de cromos"; b) com a "igualtat d'oportunitats versus "igualtat de resultats": c) a conseqüència de la Quarta Revolució Industrial.

Abstract A recent ruling by the Supreme Court has based the ruling on a report by the Spanish Bioethics Committee on surrogate motherhood, which coincides with a growing debate about the need to incorporate this type of committee into the Magna Carta of each country. However, its constitutionalization poses many problems, both due to the possible composition of said body and the nature of its reports and its relationship with the legislative and judicial powers. In order to analyze this complex issue, and using the judicial resolution issued on surrogate motherhood as the backbone, we will study three alternatives and their reflection on said theme, specifically: a) as a "zero-sum game" versus "distribution of cards"; b) as "equal opportunities versus "equal results": c) as a consequence of the Fourth Industrial Revolution.

Reproductive posthumanism around the corner (reproductive exploitation 3.0)

Resumen Las corrientes intelectuales e ideológicas posthumanistas abogan por la superación de diferentes límites biológicos de la especie humana. La ruptura incluye los asuntos reproductivos, como estrategias para la supervivencia y como cuidado de una dignidad posthumana. En este trabajo, quiero esbozar cuestiones del trans y posthumanismo reproductivo interesado en la gestación subrogada (GS) en sus diferentes modalidades. La GS es relevante para reconducir la reproducción siguiendo criterios promotores de la elección individual. Comienzo subrayando la herencia liberal en el movimiento por la mejora humana y la elección procreativa. Después, sugiero que el posthumanismo reproductivo se apoya en los estudios de género y en la permisividad del comercio sexual para redefinir la GS como probable reproducción posthumana. Así, los objetivos del posthumanismo reproductivo ambicionan una agenda distinta a la feminista. Las perspectivas posthumanas y feministas proponen horizontes de justicia reproductiva que deberán criticarse en contexto antes de que los estados-nación procedan con reformas.

Resum Els corrents intel·lectuals i ideològics posthumanistes advoquen per la superació de diferents límits biològics de l'espècie humana. La ruptura inclou els assumptes reproductius, com a estratègies per a la supervivència i com a cura d'una dignitat posthumana. En aquest treball, vull esbossar qüestions del trans i posthumanisme reproductiu interessat en la gestació subrogada (GS) en les diferents modalitats. La GS és rellevant per reconduir la reproducció seguint criteris promotors de lelecció individual. Començo subratllant l'herència liberal en el moviment per la millora humana i l'elecció procreativa. Després, suggereixo que el posthumanisme reproductiu es recolza en els estudis de gènere i en la permissivitat del comerç sexual per redefinir la GS com a probable reproducció posthumana. Així, els objectius del posthumanisme reproductiu ambicionen una agenda diferent de la feminista. Les perspectives posthumanes i feministes proposen horitzons de justícia reproductiva que s'hauran de criticar en context abans que els estats nació procedeixin amb reformes.

Abstract Posthumanist intellectual and ideological currents advocate the overcoming of several biological limits of humankind. The rupture includes reproductive issues to care for posthuman dignity. In this work, I want to outline questions of trans and reproductive posthumanism interested in surrogacy in its different modalities. Gestational surrogacy is relevant to redirect reproduction following criteria that enhance individual choice. I begin by underlining the liberal heritage in the social movement for human enhancement and procreative choice. Next, I suggest that surrogacy could be considered as likely posthuman reproduction by drawing on gender studies and the permissiveness of commercial sex. Thus, the reproductive posthumanist goals envision an agenda different from the feminist one. Posthuman and feminist perspectives propose horizons of reproductive justice that will need to be critiqued in context before nation-states proceed with reforms.

The bioethical controversy over triage during the COVID-19 pandemic

Resumen La pandemia de la COVID-19 ha puesto en crisis a los sistemas públicos de salud con el aumento acelerado de ingresos a los servicios de urgencias y unidades de cuidados intensivos (UCI). Esta demanda de atención crítica en situación de emergencia sanitaria mundial ha suscitado la necesidad de aplicar métodos de triaje para seleccionar a las personas que tengan más probabilidades de sobrevivir con mejor calidad de vida y años de supervivencia. Sin embargo, las difíciles decisiones sobre el triaje no son una cuestión meramente médica, sino una decisión bioética que implica tomar en cuenta otros criterios sociales para seleccionar justa y equitativamente a las personas. Estas decisiones deben ser deliberadas y avaladas por comités hospitalarios de bioética, no deben ser tomadas únicamente por el personal sanitario. Este artículo aborda el problema de manera general y se refiere a la situación en México a partir de algunos datos disponibles. Se cuestiona el uso de métodos aleatorios y de orden de llegada al hospital por no ser los más justos y eficientes en el uso de recursos escasos de medicina crítica durante esta pandemia. Se discute también la viabilidad de emplear, junto con los criterios médicos, los criterios de "utilidad social", algunos de los cuales ya han sido aplicados en casos de listas de espera en trasplantes de órganos, en casos de desempate y para ayudar a una selección más cuidadosa de pacientes con la finalidad de incrementar el número de personas beneficiadas en las UCI y la calidad de vida de las supervivientes.

Resum La pandèmia de la COVID-19 ha posat en crisi als sistemes públics de salut amb l'augment accelerat d'ingressos als serveis d'urgències i unitats de vigilància intensiva (UCI). Aquesta demanda d'atenció crítica en situació d'emergència sanitària mundial ha suscitat la necessitat d'aplicar mètodes de triatge per a seleccionar a les persones que tinguin més probabilitats de sobreviure amb millor qualitat de vida i anys de supervivència. No obstant això, les difícils decisions sobre el triatge no són una qüestió merament mèdica, sinó una decisió bioètica que implica tenir en compte altres criteris socials per a seleccionar justa i equitativament a les persones. Aquestes decisions han de ser deliberades i avalades per comitès hospitalaris de bioètica, no han de ser preses únicament pel personal sanitari. Aquest article aborda el problema de manera general i es refereix a la situació a Mèxic a partir d'algunes dades disponibles. Es qüestiona l'ús de mètodes aleatoris i d'ordre d'arribada a l'hospital per no ser els més justos i eficients en l'ús de recursos escassos de medicina crítica durant aquesta pandèmia. Es discuteix també la viabilitat d'emprar, juntament amb els criteris mèdics, els criteris de "utilitat social", alguns dels quals ja han estat aplicats en casos de llistes d'espera en trasplantaments d'òrgans, en casos de desempat i per a ajudar a una selecció més acurada de pacients amb la finalitat d'incrementar el nombre de persones beneficiades en les UCI i la qualitat de vida de les supervivents.

Abstract The COVID-19 pandemic has put public health systems in crisis due to the accelerated increase in admissions to emergency services and intensive care units (ICU). This demand for critical care in a global health emergency has led to the need for triage methods to adequately select the patients most likely to survive the disease with better quality of life and years of survival. However, problematic decisions about triage are not merely a medical matter, but a bioethical decision that involves considering other social criteria to select patients fairly and equitably. These decisions must be deliberate and endorsed by hospital bioethics committees, they should not be taken solely by the health personnel in charge. This article addresses the problem in a general way and refers to the situation in Mexico, based on available data. The use of random and first-come arrival methods at the hospital is questioned for not being the fairest and most efficient in the use of scarce critical medicine resources during this pandemic. It also discusses the feasibility of using, together with medical criteria, the criteria of "social utility", some of which have already been applied in cases of waiting lists in organ transplants, in cases of tie-breaking and to help a more careful selection of patients to increase the number of people benefited in the ICU and the quality of life of the survivors.

Meanings of humanization in critical care. Experiences and actions of health professionals in Intensive Care Units in Bogota and Cartagena (Colombia)

Resumen La humanización en la prestación de servicios de salud es un imperativo ético, incluso para las Unidades de Cuidado Intensivo (UCI), donde brindar atención integral centrada en pacientes y familiares, y no en lo tecnológico, es un reto. Se presenta un estudio cualitativo que utilizó entrevistas semiestructuradas en línea, observación participante y diario de campo. Participaron 10 trabajadores de UCI privadas y 10 en UCI públicas: 6 fisioterapeutas, 5 médicos, 4 sanitarios de enfermería y 5 enfermeras. Para analizar la información se realizó codificación, categorización y hermenéutica de ideas. Se descubrieron dos posturas frente a la humanización: como obligación (deontología) o como acto respeto (profesionalismo). Se comprende y practica la humanización como: 1) buen trato y cordialidad al realizar intervenciones; 2) ponerse en el lugar del paciente reconociendo que tiene familia; 3) cuidados que garantizan confort al paciente mediante acciones sobre el cuerpo; 4) cumplir con objetivos terapéuticos evitando sufrimiento o daño; 5) reconocer la dignidad del paciente; 6) atención a la vulnerabilidad del paciente, especialmente oncológico. Existen barreras para la humanización: la pandemia, los insumos de la UCI, las normas institucionales rígidas, entre otras. En conclusión, los significados otorgados a la humanización en cuidado crítico están mediadas por prácticas con énfasis en aspectos biológicos e ideas relacionadas con el respeto por la dignidad humana (intimidad), el buen trato y evitar sufrimiento al paciente. La pandemia generó crisis en la atención humanizada expresada, entre otras, en ausencia de apoyo psicosocial al personal que trabaja en UCI.

Resum La humanització en la prestació de serveis de salut és un imperatiu ètic, fins i tot per a les Unitats de Cura Intensiva (UCI), on brindar atenció integral centrada en pacients i familiars, i no en l'aspecte tecnològic, és un repte. Es presenta un estudi qualitatiu que va utilitzar entrevistes semi-estructurades en línia, observació participant i diari de camp. Van participar 10 treballadors d'UCI privades i 10 en UCI públiques: 6 fisioterapeutes, 5 metges, 4 sanitaris d'infermeria i 5 infermeres. Per a analitzar la informació es va realitzar codificació, categorització i hermenèutica d'idees. Es van descobrir dues postures enfront de la humanització: com a obligació (deontologia) o com a acte respecto (professionalisme). Es comprèn i practica la humanització com: 1) bon tracte i cordialitat en realitzar intervencions; 2) posar-se en el lloc del pacient reconeixent que té família; 3) cures que garanteixen confort al pacient mitjançant accions sobre el cos; 4) complir amb objectius terapèutics evitant sofriment o mal; 5) reconèixer la dignitat del pacient; 6) atenció a la vulnerabilitat del pacient, especialment oncològic. Existeixen barreres per a la humanització: la pandèmia, els inputs de l'UCI, les normes institucionals rígides, entre altres. En conclusió, els significats atorgats a la humanització en cura crítica estan mediades per pràctiques amb èmfasis en aspectes biològics i idees relacionades amb el respecte per la dignitat humana (intimitat), el bon tracte i evitar sofriment al pacient. La pandèmia va generar crisi en l'atenció humanitzada expressada, entre altres, en absència de suport psicosocial al personal que treballa en UCI.

Abstract Humanization in the provision of health services is an ethical imperative; even for Intensive Care Units (ICU), where achieving comprehensive care focused on patients and families and not on technology is a challenge. A qualitative study is presented that used semi-structured online interviews, participant observation, and field diary. 10 private ICU workers and 10 public ICU workers participated: 6 physiotherapists, 5 doctors, 4 nursing assistants and 5 nurses. To analyse the information, ideas were codified, categorized and hermeneutics performed. Two positions were found regarding humanization, as an obligation (deontology) or as an act of respect (professionalism). Humanization is understood and practiced as: 1) good treatment and cordiality when carrying out interventions; 2) put yourself in the patient's shoes, recognizing that you have a family; 3) care that guarantees comfort to the patient through actions on the body; 4) meet therapeutic objectives avoiding suffering or harm; 5) recognize the dignity of the patient; 6) attention to the vulnerability of the patient, especially cancer. There are barriers to humanization: the pandemic, ICU supplies, rigid institutional regulations, and others. In conclusions the meanings given to humanization in critical care are mediated by practices with an emphasis on biological aspects and ideas related to respect for human dignity (privacy), good treatment and avoiding suffering to the patient. The pandemic generated a crisis for humanized care, expressed, among others, in the absence of psychosocial support for personnel working in the ICU.

The debate on ban or severely restrict primate research. Learnings and strategies

Resumen En la actualidad, la investigación en grandes simios ha dejado de realizarse en prácticamente todo el mundo. En este contexto, cabe preguntarse si es que ha llegado el tiempo de prohibir o restringir severamente la investigación con toda clase de primates no humanos. Una manera de abordar esta pregunta es evaluando si es que las razones que fueron esgrimidas-con éxito-en favor de restringir la investigación con grandes simios, pueden ser extendidas al caso de los demás primates no humanos. Teniendo como base una reciente revisión del debate sobre la restricción de la investigación con grandes simios (Aguilera, Perez Gomez, y DeGrazia, 2021), el presente artículo lleva a cabo esta tarea, analizando dominios de razones relacionados con el estatus moral, la ciencia, el bienestar animal, las actitudes de los expertos y el público, la conservación y el retiro de los primates, los costos financieros, y la atribución de respeto y derechos a los primates no humanos. De esta manera, se pretende iluminar el debate en torno a la restricción de la investigación con toda clase de primates no humanos, aportando herramientas estratégicas, persuasivas y filosóficas para quienes deseen avanzar en esta dirección.

Resum En l'actualitat, la recerca en grans simis ha deixat de realitzar-se en pràcticament tothom. En aquest context, cal preguntar-se si és que ha arribat el temps de prohibir o restringir severament la recerca amb tota mena de primats no humans. Una manera d'abordar aquesta pregunta és avaluant si és que les raons que van ser esgrimides-amb èxit-en favor de restringir la recerca amb grans simis, poden ser esteses al cas dels altres primats no humans. Tenint com a base una recent revisió del debat sobre la restricció de la recerca amb grans simis (Aguilera, Perez Gomez, i DeGrazia, 2021), el present article duu a terme aquesta tasca, analitzant dominis de raons relacionats amb l'estatus moral, la ciència, el benestar animal, les actituds dels experts i el públic, la conservació i el retir dels primats, els costos financers, i l'atribució de respecte i drets als primats no humans. D'aquesta manera, es pretén il·luminar el debat entorn de la restricció de la recerca amb tota classe de primats no humans, aportant eines estratègiques, persuasives i filosòfiques per qui desitgi avançar en aquesta direcció.

Abstract Currently, research on great apes has been phased out in practically all the world. In this context, the question arises as to whether it is time to ban or restrict research on all non-human primates. One way to address this question is to assess whether the reasons that were successfully put forward in favor of restricting research on great apes can be extended to other non-human primates. Based on a recent review of the debate on the restriction of research with great apes (Aguilera, Perez Gomez, y DeGrazia, 2021), the present article carries out this task, analyzing domains of reasons related to moral status, science, animal welfare, attitudes of experts and the public, conservation and retirement of primates, financial costs, and the attribution of respect and rights to non-human primates. This way, the aim is to shed light on the debate around the restriction of research with all types of non-human primates, offering strategic, persuasive, and philosophical tools for those who would like to move forward in this direction.