Revista de Bioética y Derecho

Editorial del dosier

Presentación del dosier

Thanks to the derogatory development during the COVID-19, telemedicine in France is better legally regulated and more accessible

Resume La télémédecine existe depuis les années 1980 et met en relation um patient à distance avec un médecin ou un professionnel de la santé qui échange des données numériques grâce à des outils informatiques. L'Ordre des médecins considère que les nouvelles technologies facilitent l'accès aux soins et à l'expertise, même si cela va à l'encontre des principes éthiques fondamentaux. Elle se substitue à l'acte médical traditionnel, et il est nécessaire de s'interroger sur sa pertinence et sur l'intérêt de ses conditions d'application pour le patient. Pendant l'épidémie de COVID-19, les conditions de la télémédecine ont été assouplies et le système d'assurance maladie a facilité son remboursement de manière dérogatoire. Les professionnels de la santé, les établissements de soins et les patients ont pu apprécier les nouvelles possibilités offertes par la télémédecine et en reconnaître les limites. Cependant, la sécurité n'est pas la principale préoccupation des patients, qui utilisent largement les outils informatiques pour surfer sur Internet et considèrent la médecine à distance comme un exercice facilement accessible sans en connaître les limites. Ils ne font pas de distinction entre la télémédecine clinique sous contrôle médical et les services de santé en ligne proposés sur Internet, qui sont des offres commerciales de bien-être. Dans cette présentation, nous décrirons d'abord l'évolution de la télémédecine, mise en œuvre depuis longtemps en France sous diverses formes, puis le développement spectaculaire des téléconsultations lors de l'épidémie COVID-19, dont les conséquences bénéfiques permettent une meilleure accessibilité et un meilleur remboursement par la sécurité sociale.

Resum La telemedicina existeix des dels anys 80 i posa en contacte a distància a un pacient amb un metge o professional sanitari que intercanvia dades digitals mitjançant eines informàtiques. L'Ordre de Metges considera que les noves tecnologies faciliten l'accés a les cures i als coneixements especialitzats, encara que vagi en contra de principis ètics fonamentals. Es tracta d'un substitut de l'acte mèdic tradicional, i cal qüestionar-se la seva pertinència i si les condicions d'aplicació aporten un benefici al pacient. Durant l'epidèmia de COVID-19, les condicions per a la telemedicina es van relaxar i el sistema d'assegurances sanitàries va facilitar el seu reemborsament de manera derogatòria. Els professionals sanitaris, les institucions sanitàries i els pacients van poder apreciar les noves possibilitats que ofereix la telemedicina i reconèixer les seves limitacions. No obstant això, la seguretat no és la principal preocupació dels pacients, que fan un ampli ús de les eines informàtiques per a navegar per Internet i consideren la medicina a distància com un exercici de fàcil accés sense conèixer els seus límits. No distingeixen entre telemedicina clínica sota supervisió mèdica i serveis de salut electrònica oferts per Internet, que són ofertes comercials de benestar. En aquesta presentació exposarem en primer lloc l'evolució de la telemedicina, implantada des de fa temps a França sota diverses formes, i a continuació l'espectacular desenvolupament de les teleconsultes durant l'epidèmia de COVID-19, les beneficioses conseqüències de la qual permeten una millor accessibilitat i reemborsament per part de la seguretat social.

Resumen La telemedicina existe desde los años 80 y pone en contacto a distancia a un paciente con un médico o profesional sanitario que intercambia datos digitales mediante herramientas informáticas. La Orden de Médicos considera que las nuevas tecnologías facilitan el acceso a los cuidados y a los conocimientos especializados, aunque vaya en contra de principios éticos fundamentales. Se trata de un sustituto del acto médico tradicional, y hay que cuestionarse su pertinencia y si las condiciones de aplicación aportan un beneficio al paciente. Durante la epidemia de COVID-19, las condiciones para la telemedicina se relajaron y el sistema de seguros sanitarios facilitó su reembolso de forma derogatoria. Los profesionales sanitarios, las instituciones sanitarias y los pacientes pudieron apreciar las nuevas posibilidades que ofrece la telemedicina y reconocer sus limitaciones. Sin embargo, la seguridad no es la principal preocupación de los pacientes, que hacen un amplio uso de las herramientas informáticas para navegar por Internet y consideran la medicina a distancia como un ejercicio de fácil acceso sin conocer sus límites. No distinguen entre telemedicina clínica bajo supervisión médica y servicios de salud electrónica ofrecidos por Internet, que son ofertas comerciales de bienestar. En esta presentación expondremos en primer lugar la evolución de la telemedicina, implantada desde hace tiempo en Francia bajo diversas formas, y a continuación el espectacular desarrollo de las teleconsultas durante la epidemia de COVID-19, cuyas beneficiosas consecuencias permiten una mejor accesibilidad y reembolso por parte de la seguridad social.

Abstract Telemedicine has existed since the 1980s and puts a patient in contact with a doctor or health professional at a distance who exchanges digital data using computer tools. The Ordre des Médecins considers that new technologies facilitate access to care and specialised expertise, even if it goes against fundamental ethical principles. It is a substitute for the traditional medical act, and one must question its relevance and whether the conditions of implementation bring a benefit to the patient. During the COVID-19 epidemic, the conditions for telemedicine were relaxed and the health insurance system facilitated its reimbursement in a derogatory manner. Healthcare professionals, healthcare institutions and patients were able to appreciate the new possibilities offered by telemedicine and recognize its limitations. However, safety is not the main concern of patients, who make extensive use of IT tools to surf the Internet and consider remote medicine as an easily accessible exercise without knowing its limits. They do not distinguish between medically supervised clinical telemedicine and e-health services offered over the Internet, which are commercial wellness offerings. In this presentation, we will first describe the evolution of telemedicine, which has long been implemented in France in various forms, and then the spectacular development of teleconsultations during the COVID-19 epidemic, the beneficial consequences of which allow better accessibility and reimbursement by social security.

Medical liability in telemedicine: a proposal of principles for a telemedical leges artis

Resumen El presente artículo analiza la responsabilidad civil médica atribuible a los profesionales de la salud que intervienen en el proceso de atención a distancia. Con este objeto, se propone un conjunto de principios de los cuales se derivan deberes de cuidado en la telemedicina exigibles a los profesionales de salud y a los prestadores. A partir de los principios de analogía con y complementariedad de la atención presencial, se desarrollan tres categorías de principios especiales para la atención a distancia: principios habilitantes, principios operativos y principios de protección al paciente. Bajo este esquema de principios se especifican deberes de cuidado, distinguiendo aquellos que responden a los riesgos causados por la distancia física de aquellos que surgen de los cambios organizacionales necesarios para este tipo de atención. La aplicación de estos deberes se analiza en tres escenarios de telemedicina: la teleconsulta, la teleinterconsulta y la teleconsultoría. Esta estructura de principios y deberes en la prestación de salud a distancia permite delimitar los alcances de la lex artis para cada escenario específico y, al mismo tiempo, elaborar estrategias regulatorias considerando criterios de necesidad, racionalidad y suficiencia, según los contenidos específicos que caracterizan cada escenario de atención de salud a distancia.

Resum El present article analitza la responsabilitat civil mèdica atribuïble als professionals de la salut que intervenen en el procés d'atenció a distància. Amb aquest objecte, es proposa un conjunt de principis dels quals es deriven deures de cura en la telemedicina exigibles als professionals de salut i als prestadors. A partir dels principis d'analogia amb i complementarietat de l'atenció presencial, es desenvolupen tres categories de principis especials per a l'atenció a distància: principis habilitants, principis operatius i principis de protecció al pacient. Sota aquest esquema de principis s'especifiquen deures de cura, distingint aquells que responen als riscos causats per la distància física d'aquells que sorgeixen dels canvis organitzacionals necessaris per a aquesta mena d'atenció. L'aplicació d'aquests deures s'analitza en tres escenaris de telemedicina: la teleconsulta, la teleinterconsulta i la teleconsultoría. Aquesta estructura de principis i deures en la prestació de salut a distància permet delimitar els abastos de la lex artis per a cada escenari específic i, al mateix temps, elaborar estratègies reguladores considerant criteris de necessitat, racionalitat i suficiència, segons els continguts específics que caracteritzen cada escenari d'atenció de salut a distància.

Abstract This article analyzes the civil medical liability imputable to health professionals involved at remote healthcare. To this end, a set of principles is proposed from which health professionals and telemedicine providers are required to perform care duties. Based on the principles of analogy with and complementarity of face-to-face healthcare, three categories of special principles for remote healthcare are developed: enabling principles, operational principles, and patient protection principles. Under this scheme of principles, duties of care are specified, distinguishing those that respond to the risks caused by physical distance from those that arise from the organizational changes necessary for this type of healthcare. The application of these duties is analyzed in three telemedicine scenarios: virtual visit, virtual consult and eConsult. This structure of principles and duties in the provision of remote healthcare allows to delimit the scope of leges artis for each specific scenario and, at the same time, to develop regulatory strategies considering criteria of necessity, rationality and sufficiency, according to the specific contents that characterize each scenario of remote healthcare.

Telemedicina e tecnologia assistiva

Resumo Busca-se analisar os desafios da aproximação entre médico e paciente numa relação intermediada pela telemedicina e como a tecnologia assistiva pode (e deve) contribuir para um atendimento satisfatório, com respeito a todas as dimensões do paciente, sua individualidade e autodeterminação. Considera-se verdadeiro retrocesso aos ideais paternalistas o ato de delegar o destino do paciente à tecnologia, sem a devida atenção e respeito às suas limitações e características individuais. E entende-se que a tecnologia assistiva pode ser uma possível solução aos problemas derivados do uso de tecnologias de informação e comunicação. Conclui-se que a integralidade dos serviços de saúde somente é atingida se houver atenção à realidade social dos pacientes e às suas características individuais, para o alcance da igualdade e da equidade; e que o uso puro e simples dos meios tecnológicos não é suficiente para que a integralidade dos serviços de saúde seja alcançada. Foi utilizada a metodologia exploratória, levantamento de dados e informações doutrinárias sobre o objeto de estudo, seguindo-se a respectiva sistematização em caráter triplo (coleta, organização e conservação de documentos), para a sua fundamentação.

Resum Busca analitzar els desafiaments de l'acostament mèdic i pacient en una relació intervinguda per la telemedicina i com les tecnologies asistives poden (i han de) contribuir a una atenció satisfactòria, respectant totes les dimensions del pacient, la seva individualitat i autodeterminació. L'acte de delegar el destí del pacient a la tecnologia, sense la deguda atenció i respecte a les seves limitacions i característiques individuals, és considerat un veritable retrocés als ideals paternalistes. I s'entén que la tecnologia asistiva pot ser una solució possible als problemes derivats de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es conclou que la integralitat dels serveis de salut només s'aconsegueix si s'atenen la realitat social dels pacients i les seves característiques individuals, a fi d'aconseguir la igualtat i l'equitat; i que l'ús pur i simple dels mitjans tecnològics no és suficient per assolir la integralitat dels serveis de salut. Es va utilitzar metodologia exploratòria, recol·lecció de dades i informació doctrinal sobre l'objecte d'estudi, seguida de la respectiva sistematització en un triple caràcter (recopilació, organització i conservació de documents), per justificar-la.

Resumen Busca analizar los desafíos del acercamiento médico y paciente en una relación mediada por la telemedicina y cómo las tecnologías asistivas pueden (y deben) contribuir a una atención satisfactoria, respetando todas las dimensiones del paciente, su individualidad y autodeterminación. El acto de delegar el destino del paciente a la tecnología, sin la debida atención y respeto a sus limitaciones y características individuales, es considerado un verdadero retroceso a los ideales paternalistas. Y se entiende que la tecnología asistiva puede ser una posible solución a los problemas derivados del uso de las tecnologías de la información y la comunicación. Se concluye que la integralidad de los servicios de salud solo se logra si se atiende a la realidad social de los pacientes y sus características individuales, con el fin de lograr la igualdad y la equidad; y que el uso puro y simple de los medios tecnológicos no es suficiente para lograr la integralidad de los servicios de salud. Se utilizó metodología exploratoria, recolección de datos e información doctrinal sobre el objeto de estudio, seguida de la respectiva sistematización en un triple carácter (recopilación, organización y conservación de documentos), para su justificación.

Abstract It seeks to analyze the challenges of approaching doctor and patient in a relationship mediated by telemedicine and how assistive technology can (and should) contribute to satisfactory care, with respect to all dimensions of the patient, their individuality and self-determination. The act of delegating the fate of the patient to technology, without due attention and respect to their limitations and individual characteristics, is considered a true setback to paternalistic ideals. And it is understood that assistive technology can be a possible solution to problems arising from the use of information and communication technologies. It is concluded that the integrality of health services is only achieved if there is attention to the social reality of patients and their individual characteristics, in order to achieve equality and equity; and that the pure and simple use of technological means is not enough for the integrality of health services to be achieved. Exploratory methodology was used, data collection and doctrinal information about the object of study, followed by the respective systematization in a triple character (collection, organization and conservation of documents), for its justification.

The Telemedicine act: a new concept of medical-personal assistance

Resumen Gracias a la equivalencia funcional entre acto médico y acto de telemedicina, la prestación sanitaria a distancia queda sujeta a las exigencias deontológicas, legales y profesionales previstas para toda actuación médica. Sin embargo, la calificación jurídica del acto de telemedicina como acto médico suscita el debate sobre si la prestación médica a distancia cumple con la exigencia de prestación personal y directa del acto médico. Este estudio, analiza esta cuestión y su resolución en diferentes sistemas jurídicos, como el francés, el español, el alemán y el austriaco. De este análisis comparativo, resultarán los elementos necesarios para reflexionar sobre la nueva configuración de la relación asistencial personal como presupuesto de la regulación del acto de telemedicina.

Resum Gràcies a l'equivalència funcional entre acte mèdic i acte de telemedicina, la prestació sanitària a distància queda subjecta a les exigències deontològiques, legals i professionals previstes per a tota actuació mèdica. No obstant això, la qualificació jurídica de l'acte de telemedicina com a acte mèdic suscita el debat sobre si la prestació mèdica a distància compleix amb l'exigència de prestació personal i directa de l'acte mèdic. Aquest estudi, analitza aquesta qüestió i la seva resolució en diferents sistemes jurídics, com el francès, l'espanyol, l'alemany i l'austríac. D'aquesta anàlisi comparativa, resultaran els elements necessaris per a reflexionar sobre la nova configuració de la relació assistencial personal com a pressupost de la regulació de l'acte de telemedicina.

Abstract Thanks to the functional equivalence between medical act and telemedicine act, the healthcare service at a distance is subject to the deontological, legal and professional requirements established for any medical performance. However, the legal qualification of the act of telemedicine as a medical act raises the debate on whether the medical service at a distance meets the requirement of personal and direct benefit of the medical act. This study analyzes this issue and its resolution in different legal systems such as French, Spanish, German and Austrian. From this comparative analysis, the necessary elements will result to reflect on the new configuration of the personal care relationship as a regulatory budget for the act of telemedicine.

Patients with chronic conditions and palliative care in oncology: a connection made too late. Telemedicine for palliative care in oncology

Resume La population française comprendra 23,4 % de personnes de plus de 65 ans en 2030. La plupart d'entre elles présentera des pathologies chroniques (cancers) nécessitant une prise en charge globale par les équipes de soins palliatifs. Toutefois le nombre restreint de lits d'hospitalisation et de médecins suggère que l'on aura rapidement besoin de developper la télémédecine pour le suivi des patients en soins palliatifs Nous avons proposé à 30 patients un suivi mensuel par téléconsultation après une première évaluation en Hospitalisation De Jour de soins palliatifs afin d'évaluer la faisabilité matérielle des consultations par télémédecine (patients altérés dans le cadre de leur parcours avancé dans la maladie cancéreuse, souvent âgés) et l'adhésion des patients dans cette pratique. Nous avons recueilli le vécu et ressenti des patients par rapport à ces téléconsultations 3 mois post inclusion. Nous avons montré la faisabilité de la téléconsultation pour les patients suivis en soins palliatifs. Les patients sont favorables à ce type de suivi. Ils n'ont aucune difficulté à se connecter indépendamment de leur âge. Tous en tirent bénéfice. Une relation de confiance s'établit facilement avec leur médecin, malgré leur méconnaissance antérieure à la téléconsultation. En revanche, notre étude met en évidence que 65% des patients à qui nous avons proposé un suivi par télémédecine sont décédés avant les 3 mois post inclusion traduisant un accès beaucoup trop tardif des patients aux soins palliatifs. Il est donc particulièrement important de promouvoir non seulement la télémédecine mais également un accès précoce aux soins palliatifs des patients.

Resum En 2030, el 23,4% de la població francesa tindrà més de 65 anys. La majoria d'ells tindran patologies cròniques (càncers) que requeriran una gestió integral per part dels equips de cures pal·liatives. No obstant això, el limitat nombre de llits hospitalaris i de metges suggereix que aviat serà necessari desenvolupar la telemedicina per al seguiment dels pacients en cures pal·liatives. Vam oferir a 30 pacients un seguiment mensual per teleconsulta després d'una avaluació inicial en un hospital de dia de cures pal·liatives amb la finalitat d'avaluar la viabilitat material de les consultes de telemedicina (pacients amb càncer avançat, sovint ancians) i l'acceptació d'aquesta pràctica per part dels pacients. Vam recollir l'experiència i els sentiments dels pacients respecte a aquestes teleconsultas 3 mesos després de la inclusió. Vam demostrar la viabilitat de la teleconsulta per a pacients seguits en cures pal·liatives. Els pacients estan a favor de este tipus de seguiment. No tenen cap dificultat per a connectar-se, independentment de la seva edat. Tots es beneficien d'això. S'estableix fàcilment una relació de confiança amb el seu metge, malgrat el seu desconeixement previ a la teleconsulta. D'altra banda, el nostre estudi mostra que el 65% dels pacients als quals vam proposar un seguiment per telemedicina van morir abans dels 3 mesos després de la inclusió, cosa que significa que els pacients accedeixen a les cures pal·liatives massa tard. Per això, és especialment important promoure no sols la telemedicina, sinó també l'accés precoç dels pacients a les cures pal·liatives.

Resumen En 2030, el 23,4% de la población francesa tendrá más de 65 años. La mayoría de ellos tendrán patologías crónicas (cánceres) que requerirán una gestión integral por parte de los equipos de cuidados paliativos. Sin embargo, el limitado número de camas hospitalarias y de médicos sugiere que pronto será necesario desarrollar la telemedicina para el seguimiento de los pacientes en cuidados paliativos. Ofrecimos a 30 pacientes un seguimiento mensual por teleconsulta tras una evaluación inicial en un hospital de día de cuidados paliativos con el fin de evaluar la viabilidad material de las consultas de telemedicina (pacientes con cáncer avanzado, a menudo ancianos) y la aceptación de esta práctica por parte de los pacientes. Recogimos la experiencia y los sentimientos de los pacientes con respecto a estas teleconsultas 3 meses después de la inclusión. Demostramos la viabilidad de la teleconsulta para pacientes seguidos en cuidados paliativos. Los pacientes están a favor deeste tipo de seguimiento. No tienen ninguna dificultad para conectarse, independientemente de su edad. Todos se benefician de ello. Se establece fácilmente una relación de confianza con su médico, a pesar de su desconocimiento previo a la teleconsulta. Por otra parte, nuestro estudio muestra que el 65% de los pacientes a los que propusimos un seguimiento por telemedicina fallecieron antes de los 3 meses tras la inclusión, lo que significa que los pacientes acceden a los cuidados paliativos demasiado tarde. Por ello, es especialmente importante promover no sólo la telemedicina, sino también el acceso precoz de los pacientes a los cuidados paliativos.

Abstract In 2030, 23.4% of the French population will be over 65 years old. Most of them will have chronic pathologies (cancers) requiring comprehensive management by palliative care teams. However, the limited number of hospital beds and physicians suggests that there will be a rapid need to develop telemedicine for the follow-up of palliative care patients. We proposed to 30 patients a monthly follow-up by teleconsultation after an initial evaluation in a palliative care day hospital in order to evaluate the material feasibility of consultations by telemedicine (patients altered in the context of their advanced course of cancer, often elderly) and the adherence of the patients to this practice. We collected the patients' experience and feelings regarding these teleconsultations 3 months after inclusion. We have shown the feasibility of teleconsultation for patients followed in palliative care. Patients are in favour of this type of follow-up. They have no difficulty connecting regardless of their age. They all benefit from it. A relationship of trust is easily established with their doctor, despite their lack of knowledge prior to teleconsultation. On the other hand, our study shows that 65% of the patients to whom we proposed a follow-up by telemedicine died before 3 months after inclusion, which means that patients have access to palliative care far too late. It is therefore particularly important to promote not only telemedicine but also early access to palliative care for patients.

A regulação jurídica brasileira do exercício da telemedicina no contexto da pandemia do COVID-19

Resumo O presente artigo tem como tema central a regulação jurídica do exercício da telemedicina, especialmente a partir do contexto criado na pandemia do COVID-19. Neste sentido, o estudo aborda os mecanismos legais e as orientações dadas pelo Conselho Federal de Medicina (CFM) para adoção da prática. Surgem, em virtude disso, diversos questionamentos referentes à situação trabalhista dos profissionais de saúde que utilizam a telemedicina como mecanismo de trabalho. O artigo, portanto, explanará a importância da adoção da telemedicina, como também as problemáticas oriundas de sua utilização.

Resum L'article té com a tema central la regulació jurídica de l'exercici de la telemedicina, especialment des del context creat en la pandèmia COVID-19. L'article aborda els mecanismes legals i les directrius donades pel Consell Federal de Medicina (CFM) per a l'adopció de la pràctica. Com a conseqüència, sorgeixen diverses preguntes sobre la situació laboral dels professionals sanitaris que utilitzen la telemedicina com a mecanisme de treball. L'article, per tant, explicarà la importància d'adoptar la telemedicina, així com els problemes derivats del seu ús.

Resumen El artículo tiene como tema central la regulación jurídica del ejercicio de la telemedicina, especialmente desde el contexto creado en la pandemia COVID-19. El artículo aborda los mecanismos legales y las directrices dadas por el Consejo Federal de Medicina (CFM) para la adopción de la práctica. Como consecuencia, surgen varias preguntas sobre la situación laboral de los profesionales sanitarios que utilizan la telemedicina como mecanismo de trabajo. El artículo, por tanto, explicará la importancia de adoptar la telemedicina, así como los problemas derivados de su uso.

Abstract This article has as its central theme the legal regulation of the exercise of telemedicine, especially from the context created in the COVID-19 pandemic. In this sense, the study addresses the legal mechanisms and guidelines given by the Federal Council of Medicine (CFM) for the adoption of the practice. As a result, several questions arise regarding the work situation of health professionals who use telemedicine as a work mechanism. The article, therefore, will explain the importance of adopting telemedicine, as well as the problems that arise through it.

Telemedicina, ética e a Resolução n. 2.314/2022 do Conselho Federal de Medicina Brasileiro: parâmetros de aplicação, subsidiariedade, letramento e segurança informacional

Resumo Em 5 de maio de 2022 o Conselho Federal de Medicina Brasileiro definiu e regulamentou a Telemedicina por meio da Resolução n. 2.314/2022. A partir deste marco teórico, propõe-se como problema de pesquisa o seguinte questionamento: o normativo brasileiro é capaz de lidar com as questões éticas de maior incidência na telemedicina? Objetiva-se identificar e definir padrões e princípios pelos quais o médico deve adotar durante a Telemedicina, ressaltando-se a relação centrada no paciente. Posteriormente, detalha-se criticamente a Resolução n. 2.314/2022 do Conselho Federal de Medicina Brasileiro sob a ótica de três preceitos. Como resultado, verifica-se a inexistência de regulamentação expressiva para o uso de tecnologias para finalidades médicas, fato que reflete em desafios éticos a serem enfrentados. Conclui-se que a normatização deficiente sobre telessáude ocasiona transtornos jurídicos e bioéticos, convergindo valores e princípios que pressupõem constância e integração na relação médico-paciente. O método utilizado é o de pesquisa integrada mediante técnica de pesquisa bibliográfica.

Resum El 5 de maig de 2022 el Consell Federal de Medicina del Brasil va definir i va regular la Telemedicina a través de la Resolució n. 2.314/2022. A partir d'aquest marc teòric, es proposa com a problema de recerca la següent pregunta: està la normativa brasilera capacitada per a tractar les qüestions ètiques de major incidència en la telemedicina? L'objectiu és identificar i definir les normes i principis que el metge ha d'adoptar durant la Telemedicina, posant l'accent en la relació centrada en el pacient. Posteriorment, la Resolució 2.314/2022 del Consell Federal de Medicina del Brasil es detalla críticament des de la perspectiva de tres preceptes. Com a resultat, es verifica la falta de regulació expressiva per a l'ús de les tecnologies amb finalitats mèdiques, fet que reflecteix els desafiaments ètics als quals cal enfrontar-se. Es conclou que la deficient normativitat en matèria de telemedicina ocasiona trastorns jurídics i bioètics, convergint valors i principis que pressionen la constància i integració en la relació metge-pacient. El mètode utilitzat és el de la recerca integrada mitjançant la tècnica de recerca bibliogràficas.

Resumen El 5 de mayo de 2022, el Consejo Federal de Medicina de Brasil definió y reguló la Telemedicina a través de la Resolución n. 2.314/2022. A partir de este marco teórico, se propone como problema de investigación la siguiente pregunta: ¿está la normativa brasileña capacitada para tratar las cuestiones éticas de mayor incidencia en la telemedicina? El objetivo es identificar y definir las normas y principios que el médico debe adoptar durante la Telemedicina, haciendo hincapié en la relación centrada en el paciente. Posteriormente, la Resolución 2.314/2022 del Consejo Federal de Medicina de Brasil se detalla críticamente desde la perspectiva de tres preceptos. Como resultado, se verifica la falta de regulación expresiva para el uso de las tecnologías con fines médicos, hecho que refleja los desafíos éticos a los que hay que enfrentarse. Se concluye que la deficiente normatividad en materia de telemedicina ocasiona transtornos jurídicos y bioéticos, convergiendo valores y principios que presionan la constancia e integración en la relación médico-paciente. El método utilizado es el de la investigación integrada mediante la técnica de investigación bibliográfica.

Abstract On May 5th, 2022, the Brazilian Federal Medicine Council defined and regulated Telemedicine through Resolution No. 2314/2022. Based on this theoretical framework, the following question is proposed as a research problem: is the Brazilian normative able to deal with the ethical issues of greatest incidence in telemedicine? The objective is to identify and define standards and principles which the physician should adopt during Telemedicine, emphasizing the patient-centered relationship. Subsequently, Resolution 2.314/2022 of the Brazilian Federal Medical Council is critically detailed from the point of view of three precepts. As a result, there is a lack of regulation for the use of technologies for medical purposes, which reflects ethical challenges. We conclude that the deficient regulation of telehealth causes legal and bioethical problems, converging values and principles that presuppose constancy and integration in the doctor-patient relationship. The method used is integrated research through a bibliographic research technique.

Ethical aspects of a telemedicine service in a mutual insurance company

Resumen MC Mutual es una mutua laboral que en 2021 inició un proyecto de telemedicina (TM), con el propósito de crear un modelo asistencial más sostenible y eficiente. Objetivo: Revisar los aspectos éticos y fortalezas del proyecto. Metodología: Revisión de la documentación existente en MC Mutual relativa a TM, entrevistas con el Director del proyecto y con dos profesionales del equipo de TM, sesión formativa y taller de simulación en el uso de la herramienta de TM. Resultados: Es un proyecto que desde su implementación contempló aspectos éticos esenciales: relación médico-paciente basada en un examen personal y conocimiento suficiente del historial médico del paciente, en la confianza y respeto mutuo; elaboración de consentimientos informados específicos; autonomía profesional para decidir el tipo de consulta más apropiado; disposición de los sistemas de telecomunicación con los requisitos necesarios; medidas de evaluación que preserven la calidad de la atención, seguridad del paciente, el mejor diagnóstico y prácticas de tratamiento posibles. Conclusiones: El proyecto de TM representa una oportunidad de mejora en la atención de los pacientes localizados en los centros asistenciales, haciendo que personal altamente capacitado esté disponible para pacientes y profesionales sanitarios que así lo requieran manteniendo condiciones óptimas de seguridad y calidad en la atención del paciente. Adicionalmente facilita el trabajo colaborativo entre profesionales sanitarios de centros asistenciales y centros de referencia.

Resum MC Mutual és una mútua laboral que en 2021 va iniciar un projecte de telemedicina (TM), amb el propòsit de crear un model assistencial més sostenible i eficient. Objectiu: Revisar els aspectes ètics i fortaleses del projecte. Metodologia: Revisió de la documentació existent en MC Mutual relativa a TM, entrevistes amb el Director del projecte i amb dos professionals de l'equip de TM, sessió formativa i taller de simulació en l'ús de l'eina de TM. Resultats: És un projecte que des de la seva implementació va contemplar aspectes ètics essencials: relació metge-pacient basada en un examen personal i coneixement suficient de l'historial mèdic del pacient, en la confiança i respecte mutu; elaboració de consentiments informats específics; autonomia professional per a decidir el tipus de consulta més apropiat; disposició dels sistemes de telecomunicació amb els requisits necessaris; mesures d'avaluació que preservin la qualitat de l'atenció, seguretat del pacient, el millor diagnòstic i pràctiques de tractament possibles. Conclusions: El projecte de TM representa una oportunitat de millora en l'atenció dels pacients localitzats en els centres assistencials, fent que personal altament capacitat estigui disponible per a pacients i professionals sanitaris que així ho requereixin mantenint condicions òptimes de seguretat i qualitat en l'atenció del pacient. Addicionalment facilita el treball col·laboratiu entre professionals sanitaris de centres assistencials i centres de referència.

Abstract MC Mutual is a mutual insurance company that started a telemedicine (TM) project in 2021 with the purpose of creating a more sustainable and efficient assistential model. Objective: To review the ethical aspects and strengths of the project. Methods: Review of the existing documentation in MC Mutual related to TM, interviews with the project director and with two professionals of the TM team, academic sessions and simulation training in the use of the TM tool. Results: It is a project that, since its implementation, has contemplated essential ethical aspects: physician-patient relationship based on a personal examination and a sufficient knowledge of the patient's clinical record, mutual trust and respect; preparation of specific informed consents, professional autonomy to decide the most appropriate type of consultation; provision of telecommunication systems with the necessary requirements; evaluation measures to preserve quality of attention, patient safety, the best possible diagnosis and treatment practices. Conclusions: The TM project represents an opportunity of improvement in the attention of patients located at assistential healthcare centers, making highly qualified personnel available to patients and health professionals who require it, keeping optimal conditions in patient safety and quality of attention. Additionally, it facilitates collaborative work between health workers from healthcare centers and reference centers.

The ethics of vehicle automation and alternate approaches to current moral problems

Resumen En el presente trabajo se utiliza el problema ético de la automatización en transportes y vehículos dotados de inteligencia artificial (IA) para un análisis crítico de las diferentes posiciones éticas y morales clásicas. Debido a la intersección de la IA con los campos de investigación de la bioética, la nomoética y la tecnoética, existe un hilo conductor en sus fundamentos. Además, se juzga necesario para este propósito, así como por rigurosidad, hacer uso de una cantidad mínima de herramientas formales y exponer un proyecto de una teoría ética actualizada, sistémica y materialista, que sobrepase a sus sistemas rivales. Así, se pretende ofrecer las bases para una teoría alterna más fecunda y explicar cómo las posiciones éticas tradicionales pueden ser obsoletas, si no directamente inaplicables, para afrontar la automatización inteligente y problemas morales similares, en la actualidad.

Resum En el present treball s'utilitza el problema ètic de l'automatització en transports i vehicles dotats d'intel·ligència artificial (IA) per a una anàlisi crítica de les diferents posicions ètiques i morals clàssiques. A causa de la intersecció de la IA amb els camps de recerca de la bioètica, la nomoètica i la tecnoètica, existeix un fil conductor en els seus fonaments. A més, es jutja necessari per a aquest propòsit, així com per rigorositat, fer ús d'una quantitat mínima d'eines formals i exposar un projecte d'una teoria ètica actualitzada, sistèmica i materialista, que sobrepassi als seus sistemes rivals. Així, es pretén oferir les bases per a una teoria alterna més fecunda i explicar com les posicions ètiques tradicionals poden ser obsoletes, si no directament inaplicables, per a afrontar l'automatització intel·ligent i problemes morals similars, en l'actualitat.

Abstract In the present paper we use the ethical problem of automation in transport and vehicles equipped with artificial intelligence (AI) for the critical analysis of the different classic ethical and moral positions. Due to the intersection between the AI with bioethics, nomoethics and technoethics research fields, entails a drastic thread to its foundations. Additionally, we judge necessary for our purpose, as for rigurosity, to make use of a minimum amount of formal tools and expose a project of an updated, systemic and materialist, ethical theory that surpasses their rival systems. Thus, we try to provide the basis for a more fruitful alternative theory and explain how the traditional ethical positions may be currently obsolete, if not directly inapplicable, to cope intelligent automation and similar moral problems, at the present time.

Ethical regulation of digital health applications in the COVID-19 pandemic

Resumen Desde la pandemia por COVID-19, varios países han desarrollado aplicaciones digitales en salud para ayudar a las políticas de prevención y cuidado de la población. Pero utilizan datos personales y sensibles y pueden depender de una infraestructura inadecuada para el almacenamiento, el resguardo y la protección de los datos. Presentamos diez criterios que deben cumplir las aplicaciones digitales en salud para garantizar la protección del derecho a la intimidad, libertad, privacidad, igualdad y confidencialidad de todo ser humano. Deben establecerse formas adecuadas de gobernanza que impliquen a todas las partes interesadas en su uso para garantizar la transparencia y la responsabilidad en los procesos de generación y transferencia de conocimientos en el sector sanitario.

Resum Des de la pandèmia per COVID-19, diversos països han desenvolupat aplicacions digitals en salut per a ajudar a les polítiques de prevenció i cura de la població. Però utilitzen dades personals i sensibles i poden dependre d'una infraestructura inadequada per a l'emmagatzematge, el resguard i la protecció de les dades. Presentem deu criteris que han de complir les aplicacions digitals en salut per a garantir la protecció del dret a la intimitat, llibertat, privacitat, igualtat i confidencialitat de tot ésser humà. Han d'establir-se formes adequades de governança que impliquin a totes les parts interessades en el seu ús per a garantir la transparència i la responsabilitat en els processos de generació i transferència de coneixements en el sector sanitari.

Abstract Since the COVID-19 pandemic, several countries have developed digital health applications to assist prevention and population care policies. But they use personal and sensitive data and may rely on inadequate infrastructure for data storage, safeguarding and protection. We present ten criteria that digital health applications must meet to guarantee the protection of the right to privacy, freedom, equality and confidentiality of every human being. Appropriate forms of governance must be established that involve all stakeholders in their use to ensure transparency and accountability in the processes of knowledge generation and transfer in the health sector.

Review on bioethical aspects in triage decisions in the intensive care unit during the COVID-19 pandemic

Resumen Introducción: La pandemia por COVID-19 provocó un aumento en los pacientes canalizados a las Unidades de Cuidados Intensivos (UCI). La aplicación de algoritmos de triaje provocó dilemas éticos cuando se tenía que decidir sobre el manejo clínico y/o el tratamiento de los pacientes. Objetivos: Analizar los principales aspectos bioéticos involucrados en los algoritmos usados en la toma de decisiones de triaje en la UCI durante la pandemia por COVID-19 a partir de una revisión de la literatura publicada en el periodo comprendido desde julio del año 2020 hasta febrero del año 2021. Métodos: Se realizó una búsqueda en Pubmed, SciELO, Ovid y Cochrane con los términos de búsqueda en inglés y español: "triage" (triaje), "Covid", "SARS Cov-2", "unidad de cuidados intensivo", "ética". Se excluyeron los artículos que no mencionaron algoritmos de intervención en la UCI, que no analizan la toma de decisiones, que no implican el entorno clínico, que no estuvieran indexados o artículos repetidos. Resultados: Se obtuvieron 45 artículos: los resúmenes fueron revisados de forma independiente por dos autores para eliminar sesgos, seleccionando 12 artículos que cumplían con los criterios de selección. Se encontró que los principales aspectos éticos que se tomaron en cuenta fueron: priorización inevitable, justicia y apoyo al rol del juicio clínico tomando en cuenta los derechos personales. Conclusiones: Es necesario realizar ajustes bioéticos para estandarizar la universalización de la toma de decisiones en momentos donde la capacidad de los servicios de salud se ve rebasada.

Resum Introducció: La pandèmia per COVID-19 va provocar un augment en els pacients canalitzats a les Unitats de Cures Intensives (UCI). L'aplicació d'algoritmes de triatge va provocar dilemes ètics quan calia decidir sobre el maneig clínic i/o el tractament dels pacients. Objectius: Analitzar els principals aspectes bioètics involucrats en els algorismes usats en la presa de decisions de triatge a l'UCI durant la pandèmia per COVID-19 a partir d'una revisió de la literatura publicada en el període comprès des del juliol de l'any 2020 fins al febrer del any 2021. Mètodes: Es va realitzar una cerca a Pubmed, SciELO, Ovid i Cochrane amb els termes de cerca en anglès i espanyol: "triage" (triatge), "Covid", "SARS Cov-2", "unitat de cures intensiva", " ètica". S'exclogueren els articles que no esmentaren algoritmes d'intervenció a l'UCI, que no analitzen la presa de decisions, que no impliquen l'entorn clínic, que no estiguessin indexats o articles repetits. Resultats: Es van obtenir 45 articles: els resums van ser revisats de forma independent per dos autors per eliminar biaixos, seleccionant 12 articles que complien els criteris de selecció. Es va trobar que els principals aspectes ètics que es van tenir en compte van ser: priorització inevitable, justícia i suport al rol del judici clínic tenint en compte els drets personals. Conclusions: Cal fer ajustaments bioètics per estandarditzar la universalització de la presa de decisions en moments on la capacitat dels serveis de salut es veu excedida.

Abstract Introduction: The COVID-19 pandemic caused an increase in patients referred to Intensive Care Units (ICU). The application of triage algorithms caused ethical dilemmas when it was necessary to decide on the clinical management and/or treatment of patients. Objectives: To analyze the main bioethical aspects involved in the algorithms used in triage decision-making in the ICU during the COVID-19 pandemic based on a review of the literature published in the period comprehended from July 2020 to February 2021. Methods: A search was conducted in Pubmed, Scielo, Ovid and Cochrane with the search terms in English and Spanish: "triage," "Covid," "SARS Cov-2", "intensive care unit", "ethics". Articles that did not mention intervention algorithms in the ICU, which do not analyze decision-making, which do not involve the clinical setting, which were not indexed, or repeated articles were excluded. Results: 45 articles were obtained: Two authors independently reviewed the abstracts to eliminate bias, selecting 12 articles that met the selection criteria. It was found that the main ethical aspects that were considered were: unavoidable prioritization, justice, and support for the role of clinical judgment, taking personal rights into account. Conclusions: It is necessary to make bioethical adjustments to standardize the universalization of decision-making at times when the capacity of health services is exceeded.

Validation of an instrument to measure respect for the autonomy of terminally ill patients during end-of-life medical decision-making

Resumen Antecedentes: El respeto por la autonomía de la persona consiste en considerar las preferencias y valores de la persona enferma durante la toma de decisions sobre el tipo de atención que recibe y es un elemento bioético-jurídico. Sin embargo, no existen instrumentos validados sobre este fenómeno que ayuden a clarificar la percepción del médico sobre este principio. Objetivo: Elaborar, validar mediante juicio de expertos y pilotear para obtener la consistencia interna de un instrumento que evalúa el nivel de acuerdo de los médicos sobre los diferentes elementos que constituyen el respeto por la autonomía de la persona enferma en etapa terminal. Métodos: Estudio transversal. Método de validación por juicio de diez expertos de México. El instrumento se piloteó en médicos de un hospital público de alta especialidad para determinar la consistencia interna del mismo. Resultados: Se generó un instrumento de 15 ítems con un índice de validez de contenido de 0.82 para 10 expertos. Fue piloteado en una muestra de 96 médicos. Se obtuvo un alfa de Cronbach de 0.694. Conclusiones: Se desarrolló, validó y evaluó la consistencia interna de un cuestionario para medir el nivel de acuerdo de médicos que atienden a persones enfermas en etapa terminal con relación a los aspectos constitutivos sobre el respeto de su autonomía. Se recomienda su aplicación en médicos para corroborar su utilidad y favorecer un diagnóstico situacional sobre la situación estudiada.

Resum Antecedents: El respecte per l'autonomia de la persona consisteix a considerar-les preferències i valors de la persona malalta durant la presa de decisions sobre el tipus d'atenció que rep i és un element bioeticojurídic. No obstant això, no hi ha instruments validats sobre aquest fenomen que ajudin a aclarir la percepció del metge sobre aquest principi. Objectiu: Elaborar, validar mitjançant un judici d'experts i pilotejar per obtenir la consistència interna d'un instrument que avalua el nivell d'acord dels metges sobre els diferents elements que constitueixen el respecte per l'autonomia de la persona malalta en l'etapa terminal. Mètodes: Estudi transversal. Mètode de validació per judici de deu experts de Mèxic. L'instrument es va pilotejar en metges d'un hospital públic d'alta especialitat per determinar-ne la consistència interna. Resultats: Es va generar un instrument de 15 ítems amb un índex de validesa de contingut de 0.82 per a 10 experts. Va ser pilotejat en una mostra de 96 metges. S'obtingué un alfa de Cronbach de 0.694. Conclusions: Es va desenvolupar, validar i avaluar la consistència interna d'un qüestionari per mesurar el nivell d'acord de metges que atenen persones malaltes en etapa terminal amb relació als aspectes constitutius sobre el respecte de la seva autonomia. Se'n recomana l'aplicació en metges per corroborar-ne la utilitat i afavorir un diagnòstic situacional sobre la situació estudiada.

Abstract Background: Respect for the autonomy of the person consists in considering the preferences and values of the sick person when making decisions about the type of care they receive and is a bioethical-legal element. However, there are no validated instruments on this phenomenon that help to clarify the physician's perception of this principle. Objective: To elaborate, validate through expert judgment and determine the internal consistency of an instrument that evaluates the level of agreement that the doctors have on the different elements that constitute respect for the autonomy of the terminally ill person. Methods: Cross-sectional study. The expert judgment validation method was used with a panel of ten experts from Mexico. The instrument was piloted in doctors of a highly specialized public hospital to determinate its internal consistency. Results: An instrument of 15 items was generated with a content validity index of 0.82 for 10 experts. It was piloted in a sample of 96 doctors (31.3% female and 68.7% male) and with an average age of 30 years. The Cronbach's alpha was 0.694. Conclusions: A questionnaire was developed to measure the level of agreement that the doctor who cares for terminally ill people has in relation to the constitutive aspects of respect for their autonomy. Based on the results of the validation and internal consistency, its application in medical populations is recommended to corroborate its usefulness and favour a simple situational diagnosis of the situation studied.

Bioethics and Human Rights in a Latin American perspective

Resumen Si bien parten del mismo contexto histórico y comparten preocupaciones centrales de fondo relacionadas con la protección de la persona humana, la interfaz entre Bioética y Derechos Humanos aún está experimentando un lento proceso de consolidación. Este artículo presenta un análisis histórico y conceptual de esta interfaz desde una perspectiva latinoamericana de la Bioética. Presenta dos temas que ejemplifican la complejidad - y el potencial - de este enfoque: la educación en bioética y la promoción de los Derechos de Pacientes. Sin desconocer las divergencias éticas y políticas que impregnan la discusión, el trabajo concluye en la necesidad de profundizar en este enfoque como vía para hacer efectivas las principales tareas que dieron origen a los dos campos: Bioética y Derechos Humanos, teniendo en cuenta el contexto histórico de la región.

Resum Tot i que parteixen del mateix context històric i comparteixen preocupacions centrals de fons relacionades amb la protecció de la persona humana, la interfície entre Bioètica i Drets Humans encara està experimentant un lent procés de consolidació. Aquest article presenta una anàlisi històrica i conceptual d'aquesta interfície des d'una perspectiva llatinoamericana de la bioètica. Presenta dos temes que exemplifiquen la complexitat - i el potencial - d'aquest enfocament: l'educació en bioètica i la promoció dels Drets de Pacients. Sense desconèixer les divergències ètiques i polítiques que impregnen la discussió, el treball conclou en la necessitat d'aprofundir en aquest enfocament com a via per fer efectives les tasques principals que van donar origen als dos camps: Bioètica i Drets Humans, tenint en compte el context històric de la regió.

Abstract Although they start from the same historical context and share central fundamental concerns related to the protection of the human person, the interface between bioethics and human rights is still undergoing a slow consolidation process. This article presents a historical and conceptual analysis of this interface from a Latin American perspective of bioethics. It presents two themes that exemplify the complexity - and potential - of this approach: education in bioethics and the promotion of patients' rights. Without ignoring the ethical and political divergences that permeate the discussion, the work concludes for the need to deepen this approach as a way to make effective the main tasks that gave rise to the two fields: Bioethics and Human Rights, taking into account the historical context of the region.

Ethics of feelings, capacity building, historical memory, and reconciliation: the fragility of health personnel in the Colombian armed conflict

Resumen Objetivo: analizar la forma en que los sentimientos y la recuperación de la memoria colectiva, posibilitan la disminución de la fragilidad social y política de los integrantes de la Misión Médica, haciendo factible nuevas maneras de participación, mediante el desarrollo de capacidades deliberativas desde la perspectiva bioética. Metodología: estudio exploratorio con enfoque cualitativo, que toma en cuenta la subjetividad e intersubjetividad de los participantes. Con fuentes de información heterogénea: grupos focales, entrevistas semiestructuradas y cartillas de campo, se constituyó un marco de factores relevantes, que permitieron procesar la información, mediante relaciones y categorizaciones conceptuales, para su posterior triangulación. Resultados: los sentimientos con mayor impacto ético en Misión Médica: incertidumbre, inseguridad ante el trabajo, ansiedad por los hechos de violencia, tristeza, temor, miedo e impotencia; producen efectos emocionales relacionados con el principio de maleficencia. La resiliencia, ha impedido realizar ejercicios de memoria colectiva, a causa del negacionismo y temor a recordar los hechos más significativos, esto les ha impedido el acceso a los mecanismos de Justicia Restaurativa. La ausencia de capacidades para afrontar la situación compromete la autonomía individual, la salud laboral y genera carencias legales no resueltas. Conclusiones: los sentimientos colectivos en el ámbito público del personal sanitario prevalecen sobre los sentimientos individuales basados en vivencias, que afectan la capacidad de deliberación, esto implica promover ejercicios de memoria colectiva, sobre los hechos del conflicto, mediante el desarrollo de capacidades que fortalezcan la legitima defensa de su autonomía y el desarrollo de un ejercicio profesional beneficiente, ante situaciones limítrofes de confrontación.

Resum Objectiu: analitzar la manera com els sentiments i la recuperació de la memòria col·lectiva, possibiliten la disminució de la fragilitat social i política dels integrants de la Missió Mèdica, fent factible noves maneres de participació, mitjançant el desenvolupament de capacitats deliberatives des de la perspectiva bioètica. Metodologia: estudi exploratori amb enfocament qualitatiu, que té en compte la subjectivitat i la intersubjectivitat dels participants. Amb fonts d'informació heterogènia: grups focals, entrevistes semiestructurades i cartilles de camp, es va constituir un marc de factors rellevants, que van permetre processar la informació, mitjançant relacions i categoritzacions conceptuals, per triangular-les posteriorment. Resultats: els sentiments amb més impacte ètic a Missió Mèdica: incertesa, inseguretat davant la feina, ansietat pels fets de violència, tristesa, temor, por i impotència; produeixen efectes emocionals relacionats amb el principi de maleficència. La resiliència, ha impedit fer exercicis de memòria col·lectiva, a causa del negacionisme i temor de recordar els fets més significatius, això els ha impedit l'accés als mecanismes de Justícia Restaurativa. L'absència de capacitats per fer front a la situació compromet l'autonomia individual, la salut laboral i genera mancances legals no resoltes. Conclusions: els sentiments col·lectius en l'àmbit públic del personal sanitari prevalen sobre els sentiments individuals basats en vivències, que afecten la capacitat de deliberació, això implica promoure exercicis de memòria col·lectiva, sobre els fets del conflicte, mitjançant el desenvolupament de capacitats que enforteixin la legítima defensa de la seva autonomia i el desenvolupament d'un exercici professional beneficient, davant de situacions limítrofes de confrontació.

Abstract Objective: to analyze the way in which feelings and the recovery of collective memory make it possible to reduce the social and political fragility of the members of the Medical Mission, making new ways of participation feasible, through the development of deliberative capacities from a bioethical perspective. Methodology: exploratory study with qualitative approach, which considers the subjectivity and intersubjectivity of the participants. With heterogeneous sources of information: focus groups, semi-structured interviews and field primers, a framework of relevant factors was constituted, which allowed processing the information, through conceptual relationships and categorizations, for its subsequent triangulation. Results: the feelings with the greatest ethical impact in Mission Medical: uncertainty, insecurity at work, anxiety due to acts of violence, sadness, fear, fear, and impotence; produce emotional effects related to the principle of maleficence. Resilience has prevented them from carrying out collective memory exercises, due to denial and fear of remembering the most significant events, which has prevented them from accessing Restorative Justice mechanisms. The absence of capacities to face the situation compromises individual autonomy, occupational health and generates unresolved legal shortcomings. Conclusions: collective feelings in the public sphere of health personnel prevail over individual feelings based on experiences, which affect the capacity for deliberation, this implies promoting exercises of historical memory on the facts of the conflict, through the development of capacities that strengthen the legitimate defense of their autonomy and the development of a beneficial professional exercise, in the face of borderline situations of confrontation.

Aspectos bioéticos da utilização de sistemas de inteligência artificial no campo da saúde: um estudo exploratório

Resumo Objetivo: analisar a percepção de usuários de redes sociais a respeito da utilização de sistemas de IA no campo da saúde e os aspectos bioéticos associados a essa utilização. Método: Estudo de método mistos, do tipo descritivo-exploratório. O percurso metodológico foi dividido em duas etapas: (1) levantamento de informação a respeito dos principais aspectos bioéticos envolvidos na utilização de IA e (2) elaboração dos cenários de tomada de decisão. Os dados quantitativos foram analisados por meio de estatística descritiva a fim de caracterizar a amostra do ponto de vista sociodemográfico, bem como caracterizar o perfil de tomada de decisão da amostra com relação às questões bioéticas associadas à utilização de sistemas de IA. A análise dos dados qualitativos foi realizada por meio da análise de conteúdo de Bardin. Resultados: com relação ao perfil sociodemográfico pode-se observar uma amostra de adultos, do sexo feminino, com curso superior completo. Com relação às preocupados éticas associadas aos cenários aplicados, as principais preocupações foram em primeiro lugar a privacidade e confidencialidade dos dados, seguido de preocupações relacionadas à responsabilidade associada a utilização destas tecnologias, bem como ao consentimento informado. Conclusão: Desta forma, destaca-se a importância de novos estudos empíricos exploratórios como este, avaliando a percepção, atitudes e opiniões de públicos especializados, como profissionais da área da saúde, do direito, das humanidades, a fim de se obter evidências concretas para a elaboração de programas de gestão e governança dos sistemas de IA, sobretudo no cenário brasileiro, de escassez de recursos.

Resum Objectiu: analitzar la percepció dels usuaris de les xarxes socials sobre l'ús de sistemes d'IA al camp de la salut i els aspectes bioètics associats a aquest ús. Mètode: Estudi de mètode mixt, del tipus descriptiu-exploratori. El camí metodològic es va dividir en dues etapes: (1) recopilació d'informació sobre els aspectes bioètics principals involucrats en l'ús de la IA i (2) elaboració d'escenaris per a la presa de decisions. Les dades quantitatives es van analitzar mitjançant estadística descriptiva per caracteritzar la mostra des del punt de vista sociodemogràfic, així com per caracteritzar el perfil de presa de decisions de la mostra pel que fa a qüestions bioètiques associades a l'ús de sistemes d'IA. L'anàlisi de dades qualitatives es va fer utilitzant l'anàlisi de contingut de Bardin. Resultats: quant al perfil sociodemogràfic, es pot observar una mostra de dones adultes amb títol universitari. Pel que fa a les preocupacions ètiques associades als escenaris aplicats, les principals preocupacions van ser en primer lloc la privadesa i confidencialitat de les dades, seguides de les preocupacions relacionades amb la responsabilitat associada a l'ús d'aquestes tecnologies, així com el consentiment informat. Conclusió: D'aquesta manera, es destaca la importància de nous estudis empírics exploratoris com aquest, que avaluïn la percepció, actituds i opinions de públics especialitzats, com a professionals de la salut, dret, humanitats, per tal d'obtenir evidències concretes per al desenvolupament . programes de gestió i governança dels sistemes d'IA, especialment a l'escenari brasiler, on els recursos són escassos.

Resumen Objetivo: analizar la percepción de los usuarios de las redes sociales sobre el uso de sistemas de IA en el campo de la salud y aspectos bioéticos asociados a este uso. Método: método mixto, del tipo descriptivo-exploratorio. El camino metodológico se dividió en dos etapas: (1) recopilación de información sobre los principales aspectos bioéticos involucrados en el uso de la IA y (2) elaboración de escenarios para la toma de decisiones. Los datos cuantitativos se analizaron mediante estadística descriptiva para caracterizar la muestra desde el punto de vista sociodemográfico, así como para caracterizar el perfil de toma de decisiones de la muestra con respecto a cuestiones bioéticas asociadas al uso de sistemas de IA. El análisis de datos cualitativos se realizó utilizando el análisis de contenido de Bardin. Resultados: en el perfil sociodemográfico se observa una muestra de mujeres adultas con título universitario. En cuanto a las preocupaciones éticas asociadas a los escenarios aplicados, las principales preocupaciones fueron en primer lugar la privacidad y confidencialidad de los datos, seguidas de las preocupaciones relacionadas con la responsabilidad asociada al uso de estas tecnologías, así como el consentimiento informado. Conclusión: De esta forma, se destaca la importancia de nuevos estudios empíricos exploratorios como este, que evalúen la percepción, actitudes y opiniones de públicos especializados, como profesionales de la salud, derecho, humanidades, con el fin de obtener evidencias concretas para el desarrollo. de programas de gestión y gobernanza de los sistemas de IA, especialmente en el escenario brasileño, donde los recursos son escasos.

Abstract Objective: to analyze the perception of users of social networks regarding the use of AI systems in the field of health and the bioethical aspects associated with this use. Method: Mixed method study, of the descriptive-exploratory type. The methodological path was divided into two stages: (1) gathering information about the main bioethical aspects involved in the use of AI and (2) elaboration of decision-making scenarios. Quantitative data were analyzed using descriptive statistics in order to characterize the sample from a sociodemographic point of view, as well as to characterize the sample's decision-making profile regarding bioethical issues associated with the use of AI systems. Qualitative data analysis was performed using Bardin's content analysis. Results: with regard to the sociodemographic profile, a sample of female adults with a university degree can be observed. With regard to the ethical concerns associated with the applied scenarios, the main concerns were in the first place the privacy and confidentiality of the data, followed by concerns related to the responsibility associated with the use of these technologies, as well as informed consent. Conclusion: In this way, the importance of new exploratory empirical studies like this one is highlighted, evaluating the perception, attitudes and opinions of specialized audiences, such as professionals in the health, law, humanities, in order to obtain concrete evidence to the development of management and governance programs for AI systems, especially in the Brazilian scenario, where resources are scarce.

Responsible consumption and production in the anthropocene: animal ethics and the sustainable development goals

Abstract The Sustainable Development Goals (SDGs) are a call for action to governments, organizations and civil society, a call for addressing the environmental and social problems of the 21st century. However, the 2030 Agenda does not focus on animal ethics as one of the keys to addressing these critical issues. The different ethical approaches to the moral status of non-human animals justify the transition to plant-based diets, not only because of the ecological and geological consequences of animal-product consumption but also in accordance with the principles of justice. This work highlights the consequences of animal-product consumption in the Anthropocene. The human being has become a geological force: The Anthropocene is the new geological epoch triggered by human activity that replaces the Holocene. Its effects have a major impact on biodiversity, deforestation, water resources, climate and health. This paper explores the need to develop a normative criterion for technology use to protect the moral status of non-human animals: technological innovation should be focused on the development of animal source foods alternatives.

Resumen Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) son un llamado a la acción para los gobiernos, organizaciones y sociedad civil; un llamamiento para abordar los problemas ambientales y sociales del siglo XXI. Sin embargo, la Agenda 2030 no se centra en la ética animal como una de las claves para tratar estos temas tan críticos. Los diferentes enfoques éticos sobre el estatus moral de los animales no-humanos justifican la transición hacia dietas basadas en alimentos vegetales, no solo por las consecuencias ecológicas y geológicas del consumo de productos animales, sino también en concordancia con los principios de justicia. Este trabajo pretende destacar las consecuencias del consumo de productos animales en el Antropoceno. El ser humano se ha convertido en una fuerza geológica: El Antropoceno es la nueva época geológica desencadenada por la actividad humana que reemplaza al Holoceno. Sus efectos tienen un gran impacto sobre la biodiversidad, la deforestación, los recursos hídricos, el clima y la salud. Las siguientes líneas exploran la necesidad de desarrollar un criterio normativo para el uso de la tecnología para proteger el estado moral de los animales no-humanos: la innovación tecnológica debe centrarse en el desarrollo de alternativas para los alimentos de origen animal.

Resum Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són una crida a l'acció per als governs, les organitzacions i la societat civil; una crida per abordar els problemes ambientals i socials del segle XXI. Tot i això, l'Agenda 2030 no se centra en l'ètica animal com una de les claus per tractar aquests temes tan crítics. Els diferents enfocaments ètics sobre l'estatus moral dels animals no humans justifiquen la transició cap a dietes basades en aliments vegetals, no només per les conseqüències ecològiques i geològiques del consum de productes animals, sinó també en concordança amb els principis de justícia. Aquest treball pretén destacar les conseqüències del consum de productes animals a l'Antropocè. L'ésser humà ha esdevingut una força geològica: L'Antropocè és la nova època geològica desencadenada per l'activitat humana que reemplaça l'Holocè. Els seus efectes tenen un gran impacte sobre la biodiversitat, la desforestació, els recursos hídrics, el clima i la salut. Les línies següents exploren la necessitat de desenvolupar un criteri normatiu per a l'ús de la tecnologia per protegir l'estat moral dels animals no humans: la innovació tecnològica s'ha de centrar en el desenvolupament d'alternatives per als aliments d'origen animal.

The dignity of women as a relevant legal argument in Spanish Supreme Court Ruling 277/2022, 31 March 2022, on filiation in surrogacy

Resumen Este comentario se centra en analizar uno de los aspectos relevantes de la reciente sentencia dictada por el Pleno de la Sala de lo Civil del Tribunal Supremo español, el 31 de marzo de 2022. La decisión jurisdiccional, aunque tiene por objeto la determinación de la filiación, se pronuncia sobre la polémica cuestión que se sitúa claramente en el ámbito de la Bioética y que está siendo, ya desde hace algún tiempo, objeto de un intenso debate social, político y jurídico, cual es la maternidad subrogada y su incidencia en la dignidad de la mujer, como cualidad intrínseca inherente a sus derechos más básicos y fundamentales. En este supuesto, el Tribunal Supremo, de manera rotunda, considera que se produce una vulneración flagrante de la dignidad de la mujer gestante y de sus derechos inviolables. Tras examinar el significado del principio esencial de la dignidad humana, se concluye que dicha cualidad es innegociable e inalienable y, por tanto, no es susceptible de resignificación que la menoscabe o menosprecie en ningún caso, en ninguna otra cultura ni en ningún otro contexto.

Resum Aquest comentari se centra a analitzar un dels aspectes rellevants de la recent sentència dictada pel Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem espanyol, el 31 de març de 2022. La decisió jurisdiccional, encara que té per objecte la determinació de la filiació, es pronuncia sobre la polèmica qüestió que se situa clarament a l'àmbit de la Bioètica i que està sent, ja des de fa algun temps, objecte d'un intens debat social, polític i jurídic, quina és la maternitat subrogada i la seva incidència en la dignitat de la dona, com a qualitat intrínseca inherent als seus drets més bàsics i fonamentals. En aquest cas, el Tribunal Suprem, de manera rotunda, considera que es produeix una vulneració flagrant de la dignitat de la dona gestant i dels seus drets inviolables. Després d'examinar el significat del principi essencial de la dignitat humana, es conclou que aquesta qualitat és innegociable i inalienable i, per tant, no és susceptible de resignificació que la menyscabi o menyspreï en cap cas, en cap altra cultura ni en cap altre context.

Abstract This commentary focuses on analyzing one of the relevant aspects of the recent decision handed down by the Plenary of the Civil Chamber of the Spanish Supreme Court on March 31, 2022. The jurisdictional decision, although its purpose is to determine parentage, pronounces on the controversial issue that is clearly located in the field of Bioethics and which has been, for some time now, the subject of an intense social, political and legal debate, which is surrogate motherhood and its impact on the dignity of women, as an intrinsic quality inherent to their most basic and fundamental rights. In this case, the Spanish Supreme Court categorically considers that there is a flagrant violation of the dignity of pregnant women and their inviolable rights. After examining the meaning of the essential principle of human dignity, it is concluded that said quality is non-negotiable and inalienable and, therefore, it is not susceptible to resignification that undermines or belittles it in any case, in any other culture, or in any other context.

Filiation, surrogacy, and private international law: the Spanish Supreme Court Ruling 277/2022, on filiation in surrogacy, in light of the doctrine of the European Court of Human Rights

Resumen El Tribunal Supremo admite la reclamación de la paternidad biológica y el expediente de adopción como procedimientos idóneos para el reconocimiento de la filiación derivada de una gestación por sustitución celebrada en el extranjero, al mismo tiempo que deniega su reconocimiento cuando haya sido reclamada mediante la solicitud de la transcripción del certificado registral extranjero o por posesión de estado. Esta doctrina es compatible con la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos que obliga a los Estados a reconocer la filiación derivada de una gestación por sustitución cuando exista un vínculo genético entre el menor y los padres de intención, así como a proteger el interés superior del menor cuando exista vida familiar. Esta doctrina jurisprudencial pretende proteger los derechos de la madre gestante y el interés superior del menor; sin embargo, una protección eficaz de ambos solo puede venir desde un convenio de derecho internacional privado que regule los requisitos para el reconocimiento de la filiación por parte de aquellos Estados que niegan validez a los contratos de gestación por sustitución, de manera que los derechos humanos y el interés superior del menor sean garantizados.

Abstract The Supreme Court admits the claim of biological paternity and the adoption file as suitable procedures for the recognition of the filiation derived from a surrogacy carried out abroad, at the same time that it denies its recognition when it has been claimed through the application of the transcript of the foreign registry certificate or by possession of state. This doctrine is compatible with the case of law of the European Court of Human Rights, which obliges States to recognize the filiation derived from surrogacy when there is a genetic link between the minor and the intended parents, as well as to protect the best interests of the minor, when there is family life. This jurisprudential doctrine seeks to protect the rights of the surrogate mother and the best interests of the minor; however, effective protection of both can only come from a private international law agreement that regulates the requirements for the recognition of filiation by those States that deny validity to surrogacy contracts, so that human rights and the best interests of the minor are guaranteed.

Resum El Tribunal Suprem admet la reclamació de la paternitat biològica i l'expedient d'adopció com a procediments idonis per al reconeixement de la filiació derivada d' una gestació per substitució celebrada a l' estranger, al mateix temps que desestima el seu reconeixement quan hagi estat reclamada mitjançant la sol· licitud de la transcripció del certificat registral estranger o per possessió d‟estat. Aquesta doctrina és compatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans que obliga els Estats a reconèixer la filiació derivada d'una gestació per substitució quan hi hagi un vincle genètic entre el menor i els pares d'intenció, així com protegir l'interès superior del menor quan hi hagi vida familiar. Aquesta doctrina jurisprudencial vol protegir els drets de la mare gestant i l'interès superior del menor; tanmateix, una protecció eficaç de tots dos només pot venir des d'un conveni de dret internacional privat que reguli els requisits per al reconeixement de la filiació per part dels Estats que neguen validesa als contractes de gestació per substitució, de manera que els drets humans i l'interès superior del menor siguin garantits.