Revista de Bioética y Derecho

Editorial

The embryoid and its laws. A brief approach to the international context

Resumen En los últimos años el desarrollo de modelos in vitro con células madre humanas que simulan el desarrollo embrionario temprano ha vivido un gran progreso. Las dificultades para acceder a embriones humanos, la escasez de material embrionario y los desafíos técnicos, legales y éticos existentes sobre la investigación y experimentación con embriones humanos in vitro siguen siendo una barrera para avanzar en el conocimiento de la embriogénesis tras la gastrulación. Por ello distintos mecanismos celulares subyacentes a la formación de las líneas celulares en los seres humanos siguen siendo desconocidos. En el presente trabajo intentaré reflejar varios de los aspectos que son motivo de incertidumbres jurídicas internacionales en relación con la investigación con embrioides como modelo experimental.

Resum En els últims anys el desenvolupament de models in vitro amb cèl·lules mare humanes que simulen el desenvolupament embrionari primerenc ha viscut un gran progrés. Les dificultats per a accedir a embrions humans, l'escassetat de material embrionari i els desafiaments tècnics, legals i ètics existents sobre la recerca i experimentació amb embrions humans in vitro continuen sent una barrera per a avançar en el coneixement de la embriogènesi després de la gastrulació. Per això diferents mecanismes cel·lulars subjacents a la formació de les línies cel·lulars en els éssers humans continuen sent desconeguts. En el present treball intentaré reflectir diversos dels aspectes que són motiu d'incerteses jurídiques internacionals en relació amb la recerca amb embrioides com a model experimental.

Abstract In recent years, the development of in vitro models with human stem cells that simulate early embryonic development has experienced great progress. The difficulties in accessing human embryos, the scarcity of embryonic material, and the existing technical, legal, and ethical challenges regarding research and experimentation with in vitro human embryos still represents a barrier to advancing in the knowledge of post-gastrulation embryogenesis. Therefore, different cellular mechanisms underlying the formation of cell lines in humans remain unknown. In the present work I will try to reflect several of the aspects that are the cause of international legal uncertainties in relation to research with embryoids as an experimental model.

Three coordinates of analysis of trans children: vulnerability, intersectionality and bioethics

Resumen Partiendo de un enfoque bioético plural y laico, la situación de infantes trans cuestiona los parámetros de inteligibilidad cisnormativa que supeditan las asignaturas de género en sólo dos posibilidades: la femenina y masculina. La concepción de la vulnerabilidad por capas es una herramienta útil para identificar diferentes grados de vulnerabilidad o desventaja social. Y, un recurso indispensable para interpretar y aplicar el corpus iuris de derecho internacional en materia de derechos humanos para abordar aquellos casos donde se socaban los derechos humanos de la niñez trans, al permitir indagar más sobre los factores que dan lugar a la vulneración de los derechos humanos de personas mayores y menores de edad, incluso, valiéndose de una perspectiva interseccional. Por tal motivo, en este trabajo, se plantea la vinculación de tres conceptos: vulnerabilidad, interseccionalidad y bioética. El primero, para hallar los grados de vulnerabilidad de estas personas en distintos ámbitos de la vida cotidiana; el segundo, para identificar los factores que detonan dichos grados de vulnerabilidad; y, el tercero, para reflexionar, desde una perspectiva de derechos humanos, sobre la importancia de legislar o no respecto de un asunto que incide en la vida y conciencia individual de la niñez que percibe y expresa una identidad de género contraria con el sexo asignado al nacer, o que vive y experimenta una identidad no binaria.

Resum Partint d'un enfocament bioètic plural i laic, la situació d'infants trans qüestiona els paràmetres d'intel·ligibilitat cisnormativa que supediten les assignatures de gènere en només dues possibilitats: la femenina i masculina. La concepció de la vulnerabilitat per capes és una eina útil per a identificar diferents graus de vulnerabilitat o desavantatge social. I, un recurs indispensable per a interpretar i aplicar el corpus iuris de dret internacional en matèria de drets humans per a abordar aquells casos on es perjudiquen els drets humans de la infantesa trans, en permetre indagar més sobre els factors que donen lloc a la vulneració dels drets humans de persones majors i menors d'edat, fins i tot, valent-se d'una perspectiva interseccional. Per tal motiu, en aquest treball, es planteja la vinculació de tres conceptes: vulnerabilitat, interseccionalitat i bioètica. El primer, per a trobar els graus de vulnerabilitat d'aquestes persones en diferents àmbits de la vida quotidiana; el segon, per a identificar els factors que detonen aquests graus de vulnerabilitat; i, el tercer, per a reflexionar, des d'una perspectiva de drets humans, sobre la importància de legislar o no respecte d'un assumpte que incideix en la vida i consciència individual de la infantesa que percep i expressa una identitat de gènere contrària amb el sexe assignat en néixer, o que viu i experimenta una identitat no binària.

Abstract Starting from a plural and secular bioethical approach, the situation of trans infants questions the parameters of cisnormative intelligibility that subordinate gender subjects to only two possibilities: feminine and masculine. The layered conception of vulnerability is a useful tool to identify different degrees of vulnerability or social disadvantage, and an indispensable resource for interpreting and applying the corpus iuris of international human rights law to address those cases where the human rights of trans children are undermined, by allowing further inquiry into the factors that give rise to the violation of the human rights of adults and minors, including, using an intersectional perspective. For this reason, this paper proposes the linking of three concepts: vulnerability, intersectionality and bioethics. The first, to find the degrees of vulnerability of these people in different areas of daily life; the second, to identify the factors that trigger these degrees of vulnerability; and, the third, to identify the factors that trigger these degrees of vulnerability, and the third, to reflect, from a human rights perspective, on the importance of legislating or not on an issue that affects the life and individual conscience of children who perceive and express a gender identity contrary to the sex assigned at birth, or who live and experience a non-binary identity.

Digitalization of communication and attention to LGBTIQ+ people: Two emerging ethical conflicts for psychology in Chilean Primary Health Care

Resumen El artículo analiza los conflictos éticos detectados por Psicólogas/os en la Atención Primaria de Salud en Chile, centrando la descripción y análisis en los percibidos como emergentes, a través de un estudio cualitativo, tipo exploratorio-descriptivo. Dos fueron los principales conflictos identificados: a) resguardo de información sensible en ficha clínica electrónica y b) atención a personas LGBTIQ+ sin capacitación correspondiente. El estudio transparenta la importancia de visibilizar demandas incipientes en salud pública a través de las perspectivas de los propios profesionales, dotándoles de notoriedad para avanzar en su priorización y resolución. Explorar la dimensión ética es relevante para el ejercicio de la psicología contemporánea, porque da cuenta de las necesidades de la sociedad, permitiendo incluso anticiparse a ellas.

Resum L'article analitza els conflictes ètics detectats pels psicòlegs en l'Atenció Primària de Salut a Xile, centrant-se en la descripció i anàlisi dels que es perceben com a emergents mitjançant un estudi qualitatiu de tipus exploratori-descriptiu. Es van identificar dos conflictes principals: a) la protecció de la informació sensible en els registres clínics electrònics i b) l'atenció a persones LGBTIQ+ sense la formació adequada. L'estudi destaca la importància de fer visibles les demandes incipients en la salut pública a través de les perspectives dels mateixos professionals, donant-los rellevància per avançar en la seva prioritat i resolució. Explorar la dimensió ètica és rellevant per a l'exercici de la psicologia contemporània, ja que reflecteix les necessitats de la societat, fins i tot permetent anticipar-se a elles.

Abstract The article analyzes the ethical conflicts detected by psychologists in Primary Health Care in Chile, centering the description and analysis on those perceived as emerging, through an exploratory-descriptive qualitative study. There were two main conflicts identified: a) safeguarding of sensitive information in electronic clinical records and b) healthcare for LGBTIQ+ persons without the corresponding qualification. The study illustrates the importance of highlighting developing demands in public healthcare through the perspectives of the professionals themselves, providing the demands with notoriety in order to advance in their prioritization and resolution. Exploring the ethical dimension is relevant for contemporary psychology practice because it accounts for the needs of society, even making it possible to anticipate them.

How do Act 8/2021 and Act 6/2022 affect biomedical research carried out in Spain?

Resumen La implementación de la Convención de Derechos de las Personas con Discapacidad obliga a los Estados Partes a realizar reformas legales que afectan a las normas que regulan la participación de las personas con discapacidad en la investigación biomédica clínica, en especial en los ensayos clínicos con medicamentos. En España, se ha tenido que reformar el Código Civil y la Ley General de Derechos de las Personas con Discapacidad para adecuar el ejercicio de la capacidad jurídica y para garantizar la accesibilidad cognitiva. Estas reformas podrían servir como modelo de las reformas que deben implementarse en otros países.

Resum La implementació de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat obliga als Estats Parts a realitzar reformes legals que afecten les normes que regulen la participació de les persones amb discapacitat en la investigació biomèdica clínica, especialment en els assaigs clínics amb medicaments. A Espanya, s'ha hagut de reformar el Codi Civil i la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat per adequar l'exercici de la capacitat jurídica i garantir l'accessibilitat cognitiva. Aquestes reformes podrien servir com a model per a les reformes que han d'implementar-se en altres països.

Abstract The implementation of the Convention on the Rights of Persons with Disabilities obliges the States Parties to carry out legal reforms that affect the norms that regulate the participation of persons with disabilities in clinical biomedical research, especially in clinical trials with drugs. In Spain, the Civil Code and the General Act on the Rights of Persons with Disabilities have had to be reformed to adapt the exercise of legal capacity and to guarantee cognitive accessibility. These reforms could serve as a model for reforms to be implemented in other countries.

Decriminalization of euthanasia in Belgium: A profile of twenty years and deontological implications

Resumen El artículo pone en contexto las estadísticas de veinte años desde la despenalización de la eutanasia en Bélgica. En esta reconstrucción se analizan los aspectos centrales de la política, tales como su carácter democrático y la protección de la objeción de conciencia. A menudo discutido de forma aislada, este artículo plantea el fin de vida voluntario como parte de un programa paliativo que, a su vez, integra una visión más amplia, como se refleja en el paquete de regulaciones del año 2002. Además de delinear ciertas consecuencias deontológicas, entre otras, el artículo subraya el carácter excepcional de la eutanasia, limitándose a casos debidamente calificados de sufrimiento físico o psíquico, pero que de manera significativa reivindica el respecto de la autonomía de la persona. Con todo, el artículo invita a considerar códigos morales múltiples de cara a uno de los pocos eventos de los que tenemos certeza: la muerte.

Resum L'article posa en context les estadístiques de vint anys des de la despenalització de l'eutanàsia a Bèlgica. En aquesta reconstrucció s'analitzen els aspectes centrals de la política, com el seu caràcter democràtic i la protecció de l'objecció de consciència. Sovint discutit de forma aïllada, aquest article planteja la fi de vida voluntària com a part d'un programa pal·liatiu que, al seu torn, integra una visió més àmplia, com es reflecteix en el paquet de regulacions de l'any 2002. A més de delinear certes conseqüències deontològiques, entre d'altres, l'article subratlla el caràcter excepcional de l'eutanàsia, limitant-se a casos degudament qualificats de patiment físic o psíquic, però que de manera significativa reivindica el respecte de l'autonomia de la persona. Amb tot, l'article convida a considerar codis morals múltiples de cara a un dels pocs esdeveniments dels quals tenim certesa: la mort.

Abstract The article brings into context the statistics of twenty years since the decriminalization of euthanasia in Belgium. In reconstructing this process, the central aspects of the policy are analysed, such as its democratic nature and the protection of conscientious objection. Often discussed in isolation, this article considers voluntary end of life as part of a palliative program that, in turn, integrates a broader vision, as reflected in the 2002 package of regulations. In addition to outlining some of its consequences, deontological and otherwise, the article underlines the exceptional use of euthanasia, limited to duly qualified cases of physical or mental suffering, but that it also significantly increases respect for the autonomy of the person. All in all, the article invites us to consider multiple moral codes in the face of one of the few events of which we are certain: death.

Eutanásia voluntária ativa, suicídio assistido, ortotanásia e os cuidados paliativos: um panorama das discussões no poder legislativo federal brasileiro

Resumo No âmbito das proposições legislativas brasileiras, buscou-se compreender os desafios e obstáculos no percurso delimitativo das práticas de fim de vida. Analisou-se 193 documentos, desde 1981 até 2020, com base na metodologia hermenêutica-dialética. Evidenciou-se distintas propostas regulamentadoras das práticas de eutanásia e ortotanásia, na relação com os cuidados paliativos. As associações dos termos “cuidados paliativos” e “ortotanásia”, em oposição à “eutanásia/suicídio assistido, revelaram a conflituosa construção de valores que perpassa nossa sociedade. Com a tramitação de projetos relacionados à ortotanásia e eutanásia, compreendemos o sentido das decisões políticas que envolvem as possibilidades de escolhas e liberdade das pessoas, entre o direito à vida e o direito à morte digna. Compreendemos a problemática da legalização da ortotanásia, como forma do poder legislativo se furtar ao debate sobre a eutanásia/suicídio assistido, como alternativa à distanásia e ao sofrimento no processo de morrer.

Resum En el context de les propostes legislatives brasileres, busquem comprendre els reptes i obstacles en el camí cap a la delimitació de les pràctiques al final de la vida. S'han analitzat 193 documents, des de 1981 fins a 2020, basant-se en la metodologia hermenèutica-dialèctica. S'han evidenciat diferents propostes normatives per a les pràctiques d'eutanàsia i ortotanàsia, en relació als cures pal·liatius. Les associacions dels termes "cures pal·liatius" i "ortotanàsia", en oposició a "eutanàsia/suïcidi assistit", revelen la construcció conflictiva de valors que impregna la nostra societat. Amb la tramitació dels projectes relacionats amb la ortotanàsia i l'eutanàsia, entenem el sentit de les decisions polítiques que implica les possibilitats de tria i llibertat de les persones, entre el dret a la vida i el dret a una mort digna. Comprenguem el problema de la legalització de la ortotanàsia com una forma que el poder legislatiu eviti el debat sobre l'eutanàsia/suïcidi assistit, com a alternativa a la distanàsia i al patiment en el procés de morir.

Resumen En el ámbito de las propuestas legislativas brasileñas, se buscó comprender los desafíos y obstáculos en el camino de la regulación de las prácticas al final de la vida. Se analizaron 193 documentos desde 1981 hasta 2020, utilizando la metodología hermenéutica-dialéctica. Se evidenciaron diferentes propuestas regulatorias relacionadas con la eutanasia y la ortotanasia, en relación con los cuidados paliativos. La asociación de los términos "cuidados paliativos" y "ortotanasia", en contraposición a "eutanasia/suicidio asistido", reveló la conflictiva construcción de valores que atraviesa nuestra sociedad. Con la tramitación de proyectos relacionados con la ortotanasia y la eutanasia, comprendemos el sentido de las decisiones políticas que involucran las posibilidades de elección y libertad de las personas, entre el derecho a la vida y el derecho a una muerte digna. También comprendemos la problemática de la legalización de la ortotanasia como una forma de que el poder legislativo evite el debate sobre la eutanasia/suicidio asistido, como una alternativa a la distanasia y al sufrimiento en el proceso de morir.

Abstract Within the scope of Brazilian legislative proposals, we sought to understand the challenges and obstacles in the delimiting path of end-of-life practices. 193 documents were analyzed, from 1981 to 2020, based on the hermeneutic-dialectical methodology. Different regulatory proposals for the practices of euthanasia and orthothanasia, in relation to palliative care, were evidenced. The associations of the terms “palliative care” and “orthothanasia”, as opposed to “euthanasia/assisted suicide, revealed the conflicting construction of values that permeates our society. With the processing of projects related to orthothanasia and euthanasia, we understand the meaning of political decisions that involve the possibilities of choices and freedom of people, between the right to life and the right to a dignified death. We understand the problem of legalizing orthothanasia as a way for the legislative power to evade the debate on euthanasia/assisted suicide, as an alternative to dysthanasia and suffering in the dying process.

Do consentimento informado à tomada de decisão compartilhada e a urgência de sua implementação no contexto brasileiro

Resumo O presente artigo expõe um panorama geral da Tomada de Decisão Compartilhada (TDC), considerada cada vez mais como a melhor forma para envolver os pacientes no processo de decisão sobre seus cuidados em saúde. Contudo, a despeito do amplo reconhecimento internacional, a TDC ainda não se encontra amplamente implementada na prática clínica brasileira, sendo o consentimento informado o modelo de tomada de decisão mais comumente adotado pelos profissionais de saúde. Assim, este trabalho, após esclarecer as definições em torno da TDC, apresenta instrumentos para sua aplicação e as razões pelas quais essa nova forma de tomar decisões deve ser preferível ao consentimento informado.

Resum L'actual article exposa una visió general de la Presa de Decisions Compartides (PDC), cada vegada més considerada com la millor manera d'involucrar els pacients en el procés de decisió sobre la seva cura sanitària. No obstant això, malgrat el reconeixement internacional ampli, la PDC encara no està àmpliament implementada en la pràctica clínica brasilera, essent el consentiment informat el model de presa de decisions més comunament adoptat pels professionals de la salut. Així, aquest treball, després de clarificar les definicions al voltant de la PDC, presenta instruments per a la seva aplicació i les raons per les quals aquesta nova forma de prendre decisions ha de ser preferible al consentiment informat.

Resumen Este artículo presenta una visión general de la Toma de Decisiones Compartida (TDC), considerada cada vez más como la mejor manera de involucrar a los pacientes en el proceso de toma de decisiones sobre su atencion de salud. Sin embargo, a pesar del amplio reconocimiento internacional, la TDC aún no está ampliamente implementada en la práctica clínica brasileña, siendo el consentimiento informado el modelo de toma de decisiones más comúnmente adoptado por los profesionales de la salud. Así, este trabajo, tras aclarar las definiciones en torno a la TDC, presenta instrumentos para su aplicación y las razones por las que esta nueva forma de tomar decisiones debe ser preferible al consentimiento informado.

Abstract This article presents an overview of Shared Decision Making (SDM), increasingly considered the best way to involve patients in the decision-making process about their health care. However, despite wide international recognition, SDM is still not widely implemented in brazilian clinical practice, with informed consent being the decision-making model most commonly adopted by health professionals. Thus, this work, after clarifying the definitions around SDM, presents instruments for its application and the reasons why this new way of making decisions should be preferable to informed consent.

Bioethical considerations for research on medical residents

Resumen El presente artículo argumenta que es necesaria la investigación sobre los programas de residencias médicas para mejorar el entorno laboral y académico que viven los médicos y médicas en su formación como especialistas. Por lo que se proponen algunas consideraciones para garantizar una investigación ética. Para ello, el artículo sigue la estructura de dos premisas y una conclusión, donde cada premisa se fundamenta analíticamente. La primera premisa es que los factores estructurales de los programas de residencias médicas conducen a una condición de vulnerabilidad, se sustenta la primera premisa al explorar los factores estructurales que contribuyen a su vulnerabilidad desde el análisis del contexto mexicano y el marco teórico de la interseccionalidad. Así, se presentan algunas de las características que se entrecruzan y determinan la forma en la que los y las residentes experimentan en sus espacios sociales y ambientes de desarrollo. La segunda premisa es que la investigación de un grupo vulnerable conduce al desarrollo de estrategias para el cambio. El artículo reconoce la necesidad de investigar y desarrollar intervenciones para los grupos sociales vulnerables con el fin de mejorar su situación y proporcionar un entorno más seguro.

Resum L'article actual argumenta que és necessària la investigació sobre els programes de residències mèdiques per millorar l'entorn laboral i acadèmic que viuen els metges en la seva formació com a especialistes. Per això, es proposen algunes consideracions per garantir una investigació ètica. L'article segueix l'estructura de dues premisses i una conclusió, on cada premissa es fonamenta analíticament. La primera premissa és que els factors estructurals dels programes de residències mèdiques porten a una condició de vulnerabilitat. Aquesta primera premissa es fonamenta explorant els factors estructurals que contribueixen a la seva vulnerabilitat des de l'anàlisi del context mexicà i el marc teòric de la interseccionalitat. Així, es presenten algunes de les característiques que es creuen i determinen la forma en què els residents experimenten en els seus espais socials i entorns de desenvolupament. La segona premissa és que la investigació d'un grup vulnerable condueix al desenvolupament d'estratègies per al canvi. L'article reconeix la necessitat d'investigar i desenvolupar intervencions per als grups socials vulnerables amb l'objectiu de millorar la seva situació i proporcionar un entorn més segur.

Abstract This paper argues that research on medical residency programs is necessary to improve the work and academic environment that physicians experience in their training as specialists. Therefore, some considerations are proposed to ensure ethical research. on medical residents. For this purpose, the paper follows the structure of two premises and a conclusion, where each premise is analytically supported. The first premise is that the structural factors of medical residency programs lead to a condition of vulnerability. The first premise is supported by exploring the structural factors that contribute to their vulnerability from the analysis of the Mexican context and the theoretical framework of intersectionality. Thus, some of the characteristics that intersect and determine the way in which residents experience their social spaces and development environments are presented. The second premise is that researching a vulnerable group leads to the development of strategies for change. The article recognizes the need to research and develop interventions for vulnerable social groups to improve their situation and provide a safer environment.

The relationship between migration and the right to health from a bioethical perspective. A systematic literature review

Resumen Uno de los principales debates en bioética gira en torno al acceso a la salud de personas migrantes, sin embargo, es difícil encontrar estudios o artículos que consignen las aportaciones concretas que la bioética ha hecho en esta materia. Por esta razón, esta revisión sistemática tiene como objetivo principal identificar los aportes que la bioética ha realizado a la relación entre migración y el derecho humano de acceso a la salud desde el año 2006. Con base en la metodología PRISMA, se realizó una búsqueda de artículos en los repositorios cerrados de Scielo, PubMed, Elsevier, Redalyc y Dialnet, procurando que estos fueran de revistas indexadas. Se excluyeron aquellos que fueron publicados antes del año 2006. En total, se eligieron 13 artículos que fueron sometidos a una lectura detallada para reportar sus resultados y conclusiones. Los hallazgos fueron agrupados en seis categorías y se identificó como principal aportación de esta disciplina la formulación de principios bioéticos que guían la labor médica y científica y que son nociones básicas para elaborar políticas públicas de acceso a la salud. Se considera que los resultados recabados son relevantes para autoridades, profesionales de la salud, científicos y migrantes, así como para la elaboración de nuevos proyectos que retomen el objetivo de esta investigación con otro enfoque.

Resum Un dels principals debats en bioètica gira entorn de l'accés a la salut de les persones migrants, però és difícil trobar estudis o articles que recullin les contribucions concretes que la bioètica ha fet en aquesta matèria. Per aquesta raó, aquesta revisió sistemàtica té com a objectiu principal identificar les aportacions que la bioètica ha fet a la relació entre migració i el dret humà d'accés a la salut des de l'any 2006. Basant-se en la metodologia PRISMA, es va dur a terme una cerca d'articles als repositoris tancats de Scielo, PubMed, Elsevier, Redalyc i Dialnet, procurant que aquests fossin de revistes indexades. Es van excloure aquells que van ser publicats abans de l'any 2006. En total, es van seleccionar 13 articles que van ser sotmesos a una lectura detallada per informar els seus resultats i conclusions. Les troballes es van agrupar en sis categories i es va identificar com a principal aportació d'aquesta disciplina la formulació de principis bioètics que guien la tasca mèdica i científica i que són nocions bàsiques per elaborar polítiques públiques d'accés a la salut. Es considera que els resultats recopilats són rellevants per a les autoritats, professionals de la salut, científics i migrants, així com per a l'elaboració de nous projectes que reprenen l'objectiu d'aquesta investigació amb una altra perspectiva.

Abstract One of the main debates in bioethics revolves around access to health care for migrants; however, it is difficult to find studies or articles that record the concrete contributions that bioethics has made in this area. For this reason, the main objective of this systematic review is to identify the contributions that bioethics has made to the relationship between migration and the human right of access to health since 2006. Based on the PRISMA methodology, a search for articles was carried out in the closed repositories of Scielo, PubMed, Elsevier, Redalyc and Dialnet, ensuring that these were from indexed journals. Articles published before 2006 were excluded. In total, 13 articles were selected and subjected to a detailed reading in order to report their results and conclusions. The findings were grouped into six categories and the main contribution of this discipline was identified as the formulation of bioethical principles that guide medical and scientific work and are basic notions for developing public policies on access to health. The results obtained are considered relevant for authorities, health professionals, scientists and migrants, as well as for the development of new projects that take up the objective of this research with a different approach.

Surrogate motherhood in Mexico and Brazil, a comparative legal study between two Latin American nations

Resumen Se aborda estudio al tema de maternidad subrogada o gestación por sustitución respecto de la nación mexicana y la nación brasileña, los cuales como países independientes, ubicados en diferentes puntos geográficos y con idiomas distintos, tienen en común, compartir un mismo continente, concentrar gran número de población y contar con la presencia de maternidad subrogada, donde si bien, dicha figura se hace presente en otros países del mundo, por la amplitud y complejidad del tema; solo se toma especial estudio a las dos naciones señaladas, en intención de conocer el estado actual de esta figura procreativa, en particular respecto de la participación de la gestante sustituta en México o donadora temporal del útero como es conocida en Brasil, a través de realizar un estudio comparado que permita comprender la evolución, desarrollo y mecanismos legales actuales de la figura procreativa en comento, con propósito de ofrecer propuesta de mejora a la legislación mexicana en proceso de construcción. Se realiza un estudio jurídico de tipo cualitativo, donde se aplica el método deductivo e inductivo, dogmático y exegético; el estudio es pertinente, actual y de interés general en el ámbito nacional e internacional.

Resum Es realitza un estudi sobre el tema de la gestació subrogada o substitució gestacional en relació a la nació mexicana i la nació brasilera, les quals, com a països independents situats en diferents ubicacions geogràfiques i amb idiomes diferents, tenen en comú el fet de compartir el mateix continent, concentrar una gran població i comptar amb la pràctica de la gestació subrogada. Tot i que aquesta figura està present en altres països del món, a causa de l'amplitud i complexitat del tema, es realitza un estudi especial sobre les dues nacions esmentades amb la intenció de conèixer l'estat actual d'aquesta forma de reproducció, especialment pel que fa a la participació de la gestant substituta a Mèxic o de la donadora temporal d'úter, com és coneguda a Brasil. Aquest estudi comparatiu permet comprendre l'evolució, el desenvolupament i els mecanismes legals actuals d'aquesta pràctica reproductiva, amb l'objectiu de proposar millores a la legislació mexicana en procés de construcció. L'estudi és de tipus jurídic qualitatiu i aplica mètodes deductius i inductius, dogmàtics i exegètics. Aquest estudi és rellevant, actual i d'interès general tant a nivell nacional com internacional.

Abstract A study on the subject of surrogate motherhood or surrogacy is addressed with respect to the Mexican nation and the Brazilian nation, which as independent countries, located in different geographical points and with different languages, have in common, share the same continent, concentrate large number of population and have the presence of surrogate motherhood, where although this figure is present in other countries of the world, due to the breadth and complexity of the subject; Only a special study is taken of the two mentioned nations, with the intention of knowing the current status of this procreative figure, particularly regarding the participation of the surrogate pregnant woman in Mexico or temporary donor of the uterus as it is known in Brazil, through carrying out a comparative study that allows to understand the evolution, development and current legal mechanisms of the procreative figure in question, with the purpose of offering an improvement proposal to the Mexican legislation in the process of construction. A qualitative legal study is carried out, where the deductive and inductive, dogmatic and exegetical method is applied; the study is pertinent, current and of general interest at the national and international level.

Artificial intelligence in the prevention of suicidal behaviour: Technical aspects and ethical-legal considerations

Resumen En este artículo reflexionamos sobre la potencialidad terapéutica de los nuevos desarrollos de la Inteligencia Artificial en el ámbito de la salud mental, en particular en la prevención de conductas suicidas. En primer lugar, analizamos los aspectos tecno-científicos más relevantes del Machine Learning en el entorno de las Redes Sociales, las aplicaciones móviles y los chatbots, así como las ventajas e inconvenientes de esta nueva Psiquiatría Computacional. A continuación, consideramos los límites y dificultades en el uso de estas tecnologías desde una perspectiva ética, además del marco legal para que estas aplicaciones preventivas sean garantistas en lo que a eficacia, seguridad, privacidad, transparencia, responsabilidad y equidad se refiere. Si bien las amenazas son considerables, concluimos que con una correcta identificación y gestión de las mismas el alcance terapéutico de estas herramientas se antoja alentador.

Resum En aquest article reflexionem sobre la potencialitat terapèutica dels nous desenvolupaments de la Intel·ligència Artificial en l'àmbit de la salut mental, especialment en la prevenció de conductes suïcides. En primer lloc, analitzem els aspectes tecno-científics més rellevants de l'Aprenentatge Automàtic en l'entorn de les Xarxes Socials, les aplicacions mòbils i els chatbots, així com els avantatges i inconvenients d'aquesta nova Psiquiatria Computacional. A continuació, considerem els límits i les dificultats en l'ús d'aquestes tecnologies des d'una perspectiva ètica, a més del marc legal perquè aquestes aplicacions preventives siguin garantistes en qüestions d'eficàcia, seguretat, privadesa, transparència, responsabilitat i equitat. Tot i que les amenaces són considerables, concloem que amb una correcta identificació i gestió d'aquestes, el potencial terapèutic d'aquestes eines sembla prometedor.

Abstract In this article we reflect on the therapeutic potential of the new developments of Artificial Intelligence in the field of mental health, particularly in the prevention of suicidal behavior. First, we analyze the most relevant techno-scientific aspects of Machine Learning in the environment of Social Networks, mobile applications and chatbots, as well as the advantages and disadvantages of this new computational psychiatry. Next, we consider the limits and difficulties in the use of these technologies from an ethical perspective, in addition to the legal framework so that these preventive applications are guarantees in terms of efficacy, security, privacy, transparency, responsibility and fairness. Although the threats are considerable, we conclude that with proper identification and management of them, the therapeutic scope of these tools seems encouraging.

Public health in Ecuador: Mandatory vaccination against COVID-19 and vaccine certificate

Resumen La vacuna obligatoria de la COVID-19 y la exigencia del certificado en Ecuador constituyen políticas que dependen de la gobernabilidad y gobernanza del poder central, que arrastra crisis políticas, socioeconómicas, jurídicas, ambientales, de salud y salubridad, de gestiones anteriores y propias. Políticas enmarcadas en un modelo paternalista de salud, que es justificado en el caso de la vacuna obligatoria, por el riesgo y daño del SARS-Cov2, que forzó la autonomía al orden social, y que han generado debate. Existe un 7.8% de la población disidente a la vacuna por razones epistémicas de falta de conocimiento de su funcionamiento, y ético-políticas basadas en la libertad individual, pensamiento, y el alcance de poder del Estado. Las estadísticas demuestran que la mayoría de las personas vacilantes a la inmunización son sujetos colectivos históricamente discriminados como los indígenas Afroecuatorianos y Montubios, que muchos pertenecen a la clase social baja, y habitan en la periferia, que previamente a la pandemia, carecía de infraestructura en salud. Demostrando como las determinantes de la salud influyen, y se conjugan en un complejo biosocial diverso, creando vulnerabilidades y privilegios. La pandemia expone las desigualdades y los problemas del modelo del Sistema Nacional de Salud. Por lo tanto, a través del método dialéctico, el artículo analiza las posiciones opuestas a la inmunización imperativa, y propone una tercera basada en un modelo sindémico de salud, que considera al complejo biosocial, cuyo mínimo normativo son los derechos humanos, libertad, dignidad y principios bioéticos, principalmente de vulnerabilidad, interdependencia, diversidad cultural, pluralismo y justicia social.

Resum La vacuna obligatòria de la COVID-19 i l'exigència del certificat a l'Equador constitueixen polítiques que depenen de la governabilitat i governança del poder central, que arrossega crisis polítiques, socioeconòmiques, jurídiques, ambientals, de salut i salubritat, de gestions anteriors i pròpies. Polítiques emmarcades en un model paternalista de salut, que és justificat en el cas de la vacuna obligatòria, pel risc i mal del SARS-Cov2, que va forçar l'autonomia a l'ordre social, i que han generat debat. Existeix un 7.8% de la població dissident a la vacuna per raons epistèmiques de falta de coneixement del seu funcionament, i ètic-polítiques basades en la llibertat individual, pensament, i l'abast de poder de l'Estat. Les estadístiques demostren que la majoria de les persones vacil·lants a la immunització són subjectes col·lectius històricament discriminats com els indígenes Afroequatorians i Montubios, que molts pertanyen a la classe social baixa, i habiten en la perifèria, que prèviament a la pandèmia, mancava d'infraestructura en salut. Demostrant com les determinants de la salut influeixen, i es conjuguen en un complex biosocial divers, creant vulnerabilitats i privilegis. La pandèmia exposa les desigualtats i els problemes del model del Sistema Nacional de Salut. Per tant, a través del mètode dialèctic, l'article analitza les posicions oposades a la immunització imperativa, i proposa una tercera basada en un model sindèmic de salut, que considera al complex biosocial, que el seu mínim normatiu són els drets humans, llibertat, dignitat i principis bioètics, principalment de vulnerabilitat, interdependència, diversitat cultural, pluralisme i justícia social.

Abstract The compulsory COVID-19 vaccine and the requirement of the certificate in Ecuador constitute policies that depend on the governability and governance of the central power, which drags political, socioeconomic, legal, environmental, health, and sanitation crises from previous administrations and its own. Policies framed in a paternalistic health model, which is justified in the case of the mandatory vaccine, by the risk and damage of SARS-Cov2, which forced autonomy into the social order, and which have generated debate. There is a 7.8% of the population dissenting to the vaccine for epistemic reasons of lack of knowledge of its functioning, and ethical-political reasons such as individual freedom, religion, thought, and the scope of State`s power. Statistics show that most of the people hesitant to immunization are historically discriminated collective subjects such as Afro-Ecuadorians, and Montubio indigenous people. Most of them belong to the lower social class, and live in the periphery, which prior to the pandemic, lacked health infrastructure. Demonstrating how the determinants of health influence and combine in a diverse biosocial complex, creating vulnerabilities and privileges. The pandemic exposes the inequalities and problems of the paternalistic model of the National Health System. Therefore, through the dialectic method, the article analyzes the positions opposed to imperative immunization, and proposes a third one based on a syndemic model of health, which considers the biosocial complex, whose normative minimum are human rights, freedom, dignity, and bioethical principles, mainly vulnerability, interdependence, cultural diversity, pluralism, and social justice.