Scielo RSS <![CDATA[Archivos de Prevención de Riesgos Laborales]]> http://scielo.isciii.es/rss.php?pid=1578-254920150002&lang=en vol. 18 num. 2 lang. en <![CDATA[SciELO Logo]]> http://scielo.isciii.es/img/en/fbpelogp.gif http://scielo.isciii.es <![CDATA[<b>The great revolution of the small</b>: <b>nanotechnology and occupational risk prevention</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200001&lng=en&nrm=iso&tlng=en <![CDATA[<b>Renew or die</b>: <b>a new and functional website for <i>Archivos</i></b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200002&lng=en&nrm=iso&tlng=en <![CDATA[<b>Comprenhension of hazard pictograms of chemical products among cleaning workers</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200003&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Valorar la comprensión de los pictogramas de peligro del Sistema Globalmente Armonizado (SGA) de las Naciones Unidas referente a la clasificación, envasado y etiquetado de sustancias y mezclas químicas en trabajadores del sector de la limpieza. Métodos: Se encuestó a una muestra de 118 trabajadores sobre su percepción de los pictogramas de riesgo químico del SGA. Se valoró la comprensibilidad de los pictogramas mediante el porcentaje de aciertos y su adecuación a los estándares de comprensión mínima de la Organización International de Normalización y del Instituto Nacional Estadounidense de Estándares. Se valoró la influencia de distintas variables en la capacidad de comprensión mediante un modelo de regresión logística. Resultados: Se observaron tres grupos de pictogramas estadísticamente diferenciados según su comprensibilidad: los pictogramas "toxicidad aguda" y "inflamable" fueron descritos correctamente por 94 y 95% de los trabajadores encuestados respectivamente, los pictogramas "toxicidad sistémica", "corrosivo", "atención", "medio ambiente" y "explosivo", presentaron frecuencias de acierto del 48 al 64%, mientras que los pictogramas "comburente" y "gases a presión" fueron correctamente interpretados por un 7% de los encuestados. Los factores pronósticos para una peor comprensión fueron no estar familiarizado con los pictogramas, no haber recibido formación en prevención sobre el uso de productos químicos, ser inmigrante y tener más de 54 años de edad. Conclusiones: Solo dos pictogramas superaron los estándares mínimos de comprensión en la muestra estudiada. La formación, un instrumento que ha probado su eficacia para mejorar la interpretación correcta de los símbolos de peligro, debería fomentarse, especialmente en aquellos colectivos con mayor dificultad de comprensión.<hr/>Objective: To assess the comprehension among cleaning workers of the hazard pictograms as defined by the Globally Harmonized System (GHS) of the United Nations, concerning the classification, labeling and packaging of substances and mixtures. Methods: A sample of 118 workers was surveyed on their perception of the GHS hazard pictograms. Comprehensibility was measured by the percentage of correct answers and the degree to which they reflected International Organization for Standardization and American National Standards Institute standards for minimum level of comprehension. The influence of different variables to predict comprehension capacity was assessed using a logistic regression model. Results: Three groups of pictograms could be distinguished which were statistically differentiated by their comprehensibility. Pictograms reflecting "acute toxicity" and "flammable", were described correctly by 94% and 95% of the surveyed population, respectively. For pictograms reflecting "systemic toxicity", "corrosive", "warning", "environment" and "explosive" the frequency of correct answers ranged from 48% to 64%, whereas those for pictograms "oxidizing" and "compressed gas" were interpreted correctly by only 7% of respondents. Prognostic factors for poor comprehension included: not being familiar with the pictograms, not having received training on safe use of chemical products, being an immigrant and being 54 years of age or older. Conclusions: Only two pictograms exceeded minimum standards for comprehension. Training, a tool proven to be effective to improve the correct interpretation of danger symbols, should be encouraged, especially in those groups with greater comprehension difficulties. <![CDATA[<b>Return to work after musculoskeletal disorders</b>: <b>a systematic review of good practices guidelines</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200004&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Identificar las guías disponibles en la literatura sobre retorno al trabajo después de un episodio de incapacidad temporal (IT) por trastornos músculo-esqueléticos (TME) y evaluar la calidad metodológica de las mismas. Métodos: Se realizó una búsqueda sistemática de guías específicas de retorno al trabajo en inglés, castellano y catalán cuyo contenido tenía en forma total o parcial información sobre TME. Las guías identificadas fueron evaluadas cualitativa y cuantitativamente por siete expertos utilizando el método validado AGREE II. Para cada dominio se calcularon tanto las puntuaciones estandarizadas como las medianas de las puntuaciones con las que los evaluadores habían calificado cada ítem. Además, cada evaluador hizo un juicio cualitativo de la calidad metodológica de la guía. Resultados: Se identificaron 32 guías, de estas seis fueron seleccionadas para evaluar su calidad metodológica (tres específicas para TME). Sólo dos guías, la Official Disability Guidelines (ODG) y la Work-related Musculoskeletal Disorders Guide & Tools (WRGT), podrían utilizarse en la práctica profesional sin necesidad de modificaciones en su metodología. En general, todas las guías definen bien sus objetivos y a quién van dirigidas; y las opciones de retorno al trabajo se presentan en forma precisa. Sin embargo, todas excepto una (ODG) tienen limitaciones en los criterios para seleccionar la evidencia científica y no se mencionan los potenciales conflictos de interés. Conclusiones: Sólo fueron identificadas dos guías con alta calidad metodológica. Sin embargo, sería recomendable una evaluación basada en la evidencia de la calidad de sus recomendaciones.<hr/>Objective: To identify existing return-to-work (RTW) guidelines following a sickness absence (SA) due to musculoskeletal disorders (MSD) and evaluate their methodological quality. Methods: We performed a systematic search for RTW guideliness written in English, Spanish and Catalan, that included total or partial information on MSD. The identified guidelines were evaluated qualitatively and quantitatively by seven experts using the validated AGREE method. Standardized scores for each domain were calculated for each of the guidelines, as well as the median of the experts scores for each of the items. In addition, each expert made a subjective judgment on the quality of the selected guidelines. Results: Thirty-two guidelines were identified. From these, 6 (3 of which were MSD-specific) were selected for an evaluation of their methodological quality. Only two, the Official Disability Guidelines (ODG) and the Work-related Musculoskeletal Disorders Guide & Tools (WRGT) were felt to be suitable for use without further methodological modifications. In general, all of the guidelines properly define their objectives and target audience, and the RTW options are presented in a clear and precise way. However, all guides but one (ODG) have limitations in the criteria for selection of scientific evidence, and the potential conflicts of interest are not stated. Conclusions: Only two guides of high methodological quality were identified. However, an evidence-based evaluation of the quality of their recommendations is recommended prior to their use in professional practice. <![CDATA[<b>Estimating non work-related sickness leave absences related to a previous occupational injury in catalonia (Spain)</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200005&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats. <![CDATA[<b>Response: determination of work-relatedness of a worker infected by the Ebola virus in differing circumstances</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200006&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats. <![CDATA[<b>Prevention of accidents after leaving the worksite</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200007&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats. <![CDATA[<b>Workplace interventions to prevent musculoskeletal and visual symptoms and disorders among computer users</b>: <b>A systematic review</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200008&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats. <![CDATA[<b>Occupational Exposure Assessment of Highway Toll Station Workers to Vehicle Engine Exhaust</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200009&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats. <![CDATA[<b>European Agency for Safety and Health at Work</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200010&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats. <![CDATA[<b>Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200011&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats. <![CDATA[<b>Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya</b>]]> http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1578-25492015000200012&lng=en&nrm=iso&tlng=en Objetivo: Estimar la frecuencia de incapacidades temporales por contingencia común (ITcc) relacionadas con accidentes de trabajo (AT) previos con (ATB) o sin baja (ATSB). Métodos: Estudio longitudinal prospectivo. Se seleccionaron los trabajadores con ATB o ATSB notificados en Catalunya el último trimestre de 2009. Se hizo seguimiento durante seis meses posteriores al alta (ATB) o accidente (ATSB) según sexo y ocupación. Las fuentes de información fueron los registros oficiales de la autoridad laboral y sanitaria. Se definió "ITcc compatible con AT" si la incapacidad temporal se producía en los seis meses siguientes por el mismo grupo diagnóstico. Se calculó la frecuencia absoluta y relativa de ITcc según tiempo transcurrido y su duración (días acumulados, medidas de tendencia central y dispersión) según grupo diagnostico o área del cuerpo afectada comparándola con la del conjunto de Catalunya. Resultados: Un 2,9% de los ATB (n=627) presentó una ITcc compatible con AT con diferencias según diagnóstico, sexo y ocupación, siendo el mismo caso para el 2,1% de los ATSB (n=496). A igual diagnóstico, la duración de los ATB fue superior entre los que tuvieron después una ITcc compatible con ellos y la duración de éstas ITcc, superior al conjunto de Catalunya. Conclusiones: Parte de la infradeclaración de patología laboral corresponde a episodios reconocidos como laborales en un primer momento. La duración de la incapacidad no dependería únicamente del diagnóstico y curso clínico sino también de criterios de gestión de las Mutuas que podrían determinar que las lesiones más complicadas fueran derivadas a la asistencia pública con consecuencias personales, legales, sanitarias y económicas para todos los implicados.<hr/>Objectives: To estimate the frequency of non-work sickness absence (ITcc) related to previous occupational injuries with (ATB) or without (ATSB) sick leave. Methods: Prospective longitudinal study. Workers with ATB or ATSB notified to the Occupational Accident Registry of Catalonia were selected in the last term of 2009. They were followed-up for six months after returning to work (ATB) or after the accident (ATSB), by sex and occupation. Official labor and health authority registries were used as information sources. An "injury-associated ITcc" was defined when the sick leave occurred in the following six months and within the same diagnosis group. The absolute and relative frequency were calculated according to time elapsed and its duration (cumulated days, measures of central trend and dispersion), by diagnosis group or affected body area, as compared to all of Catalonia. Results: 2,9% of ATB (n=627) had an injury-associated ITcc, with differences by diagnosis, sex and occupation; this was also the case for 2,1% of ATSB (n=496). With the same diagnosis, duration of ITcc was longer among those who had an associated injury, and with respect to all of Catalonia. Conclusions: Some of the under-reporting of occupational pathology corresponds to episodes initially recognized as being work-related. Duration of sickness absence depends not only on diagnosis and clinical course, but also on criteria established by the entities managing the case. This could imply that more complicated injuries are referred to the national health system, resulting in personal, legal, healthcare and economic cost consequences for all involved stakeholders.<hr/>Objectiu: Estimar la freqüència d'incapacitats temporals per contingència comuna (ITcc) derivades d'accidents de treball previs amb (ATB) o sense baixa (ATSB). Mètodes: Estudi longitudinal prospectiu. Es van seleccionar els treballadors/ores amb ATB/ATSB notificats al Registre d'accidents de treball de Catalunya l'últim trimestre de 2009. Es va fer un seguiment durant els sis mesos posteriors a l'alta (ATB) o l'accident (ATSB) segons el sexe i l'ocupació. Les fonts d'informació van ser els registres oficials de l'autoritat laboral y sanitària. Es va definir "ITcc compatible amb AT" si es produïa en els sis mesos següents pel mateix grup diagnòstic. Es va calcular la freqüència absoluta i relativa d'ITcc segons el temps transcorregut i durada (dies acumulats, les mesures de tendència central i la dispersió) segons grup diagnòstic o àrea del cos afectada comparant-lo amb el conjunt de Catalunya. Resultats: Un 2,9% d'ATB (627) va presentar una ITcc compatible amb AT amb diferències segons diagnòstic, sexe i ocupació i un 2,1% d'ATSB (496). A igual diagnòstic la durada dels ATB va ser superior entre els que van presentar una ITcc compatible amb ells i la durada d'aquestes ITcc, superior al conjunt del país. Conclusions: Una part de la infradeclaració de patologia laboral correspon a episodis reconeguts com a laborals en un primer moment. La durada de la incapacitat no dependria únicament del procés (diagnòstic i curs clínic) sinó també d'altres criteris de gestió de les Mútues que comportarien que lesions més complicades serien derivades a l'assistència pública amb conseqüències personals, legals, sanitàries i de cost econòmic per a tots els implicats.