Revista de Bioética y Derecho

Editorial

Food offenses and criminal protection of public health

Resumen Se plantea la relevancia y legitimidad de sancionar penalmente la llamada responsabilidad por el producto, con independencia de la posible imputación por homicidios, lesiones o/y estafa. Se utiliza un ejemplo de fraude alimentario como evidencia de la estructura, relevancia y legitimidad de la responsabilidad penal por el producto. La responsabilidad penal requiere que el producto sea nocivo e idóneo para afectar la seguridad en el consumo.

Abstract The main question of legality and relevance for criminal product liability regardless of judgment for homicide, injuries or/and fraud. Case of massive "fraud" is used as evidence for structure, relevance and legality of criminal product liability. Criminal liability requires a product, which is a threat to people's health.

Resum Es planteja la rellevància i legitimitat de sancionar penalment l'anomenada responsabilitat pel producte, amb independència de la possible imputació per homicidis, lesions o/i estafa. S'utilitza un exemple de frau alimentari com a evidència de l'estructura, rellevància i legitimitat de la responsabilitat penal pel producte. La responsabilitat penal requereix que el producte sigui nociu i idoni per afectar la seguretat en el consum.

Reflections on the power of the food consumer

Resumen La evolución del sector alimentario ha ido pareja a nuevas necesidades sociales; en este proceso, el consumidor ha pasado de ser un agente pasivo a cobrar conciencia de su poder y posibilidades de acción, obligando a la producción alimentaria a considerar en su oferta cuestiones más allá del precio o la conveniencia. El etiquetado es buena muestra de esta evolución; inquietudes medioambientales, de salud, éticas, etc. se han impuesto y cada día son más importantes. El autor reflexiona sobre las razones detrás de este fenómeno, entre las que están la propia evolución de la sociedad, los medios de información y las nuevas tecnologías.

Abstract Food sector has evolved hand in hand with society. In this sense, consumer has moved from a mere passive position to a real empowerment, with stronger influence in the food chain - thus changing the landscape of food consumption. Labelling is a good example of this evolution, and it is no longer a mere declaration of content but much more: environment, health, ethics and other issues are more and more present and crucial. The author explains this evolution having in mind not only societal changes but also the growing information available, the role of media and new information technologies.

Resum L'evolució del sector alimentari ha anat aparellat a noves necessitats socials; en aquest procés, el consumidor ha passat de ser un agent passiu a cobrar consciència del seu poder i possibilitats d'acció, obligant a la producció alimentària a considerar en la seva oferta qüestions més enllà del preu o la conveniència. L'etiquetatge és bona mostra d'aquesta evolució; inquietuds mediambientals, de salut, ètiques, etc. s'han imposat i cada dia són més importants. L'autor reflexiona sobre les raons darrere d'aquest fenomen, entre les quals estan la pròpia evolució de la societat, els mitjans d'informació i les noves tecnologies.

Food label and misleading messages in consumer information

Resumo Consumatori e istituzioni considerano l'etichetta come una sorta di bussola indispensabile ai fini dell'orientamento nell'acquisto dei prodotti alimentari. Tuttavia, le informazioni che quest'ultima include, pur essendo veritiere, non sempre lo permettono, perché le indicazioni obbligatorie, di per sé o nell'interazione con le indicazioni facoltative, con la pubblicità o con il bagaglio identitario e cognitivo dei consumatori, possono veicolare messaggi allusivi, impliciti e fuorvianti. Il presente articolo intende analizzare i processi rappresentativi e volitivi sottostanti alla scelta di acquisto, che nel caso specifico assume caratteristiche sue proprie in ragione del bene oggetto del contratto e delle condizioni in cui questo si conclude. Inoltre, si propone di indagare l'interferenza del professionista nel processo decisionale del consumatore, attraverso lo studio di alcuni casi che mettono in evidenza i limiti intrinseci dell'etichetta come strumento informativo.

Resumen Los consumidores y las instituciones consideran la etiqueta como una especie de brújula indispensable para orientarse a la hora de adquirir los productos alimenticios. Sin embargo, a pesar de ser verdaderas, las informaciones incluidas en las etiquetas no siempre lo permiten, ya que las indicaciones obligatorias, de por sí o en interacción con las indicaciones voluntarias, con la publicidad o con el bagaje identitario y cognitivo de los consumidores, pueden transmitir mensajes alusivos, implícitos o engañosos. El presente artículo pretende analizar los procesos representativos y volitivos subyacentes a la decisión de compra, la cual, en el caso específico, adquiere características propias en razón del bien objeto del contrato y de las condiciones en las que éste termina. Además, se propone investigar la interferencia del profesional en el proceso decisional del consumidor a través del estudio de unos casos que ponen en evidencia los límites intrínsecos de la etiqueta como herramienta informativa.

Abstract Both consumers and institutions consider food label as an essential compass in the purchase of foodstuffs. However, label information, although truthful, does not always allow consumer orientation. Indeed, mandatory information, either per se or in interaction with optional elements, advertising, or with the identity and cognitive baggage in consumers' psyches, may end up providing suggestive, implicit or misleading messages. This paper aims at analyzing the representative and volitional processes underlying purchasing decisions, which - in this specific case - assume particular characteristics depending on the type of good that is the object of the contract and on the special conditions under which it is concluded. The article also seeks to investigate the interference of professionals in the decision-making process. This will be done through the study of several leading cases that highlight the intrinsic limits of the label as an informative tool.

Resum Els consumidors i les institucions consideren l'etiqueta com una espècie de brúixola indispensable per orientar-se a l'hora d'adquirir els productes alimentaris. No obstant això, malgrat ser veritables, les informacions incloses en les etiquetes no sempre ho permeten, ja que les indicacions obligatòries, de per si mateixes o en interacció amb les indicacions voluntàries, amb la publicitat o amb el bagatge identitari i cognitiu dels consumidors, poden transmetre missatges al·lusius, implícits o enganyosos. El present article pretén analitzar els processos representatius i volitius subjacents a la decisió de compra, la qual, en el cas específic, adquireix característiques pròpies en raó del bé objecte del contracte i de les condicions en les quals aquest acaba. A més, es proposa investigar la interferència del professional en el procés de decisió del consumidor a través de l'estudi de casos que posen en evidència els límits intrínsecs de l'etiqueta com a eina informativa.

Soberania alimentar na interseção entre bioética e direitos humanos: uma revisão integrativa da literatura

Resumo O conceito de soberania alimentar pauta-se na tentativa de contrariar o sistema de produção alimentar, comandado pelas grandes empresas, que retiram o direito dos povos de decidirem sobre sua alimentação. Realizou-se uma revisão integrativa da literatura com pergunta norteadora orientada pela bioética, através da Declaração Universal sobre Bioética e Direitos Humanos. Para busca, utilizaram-se os descritores "soberania" e "alimentar", tendo como resultado 21 artigos para leitura integral. Compilou-se em três categorias: (I) Aspectos do meio-ambiente, (II) Direitos Humanos e (III) Aspectos político-econômicos. A análise demonstrou que a concentração de terras, de meios de produção, e capital, têm trazido consequências para a saúde e iniquidades das populações, sem atentar-se com a sustentabilidade e a sobrevivência do próprio planeta.

Abstract The concept of food sovereignty is based on the attempt to counteract the food production's system, led by large companies, which withdraw the autonomy of people to decide on their food actions. An integrative review of literature was conducted with a guiding question oriented by bioethics, through the Universal Declaration on Bioethics and Human Rights. The search on the database was made with the descriptors "sovereignty" and "food", resulting in 21 articles for full reading. They were compiled in three categories: (I) Aspects of the environment, (II) Human Rights and (III) Political-economic aspects. The analysis has shown that the concentrations of land, means of production, and capital, have brought consequences for the iniquities of populations and their health, without regard to the sustainability and survival of the planet.

Resumen El concepto de soberanía alimentaria se basa en intentar contrarrestar el sistema de producción de alimentos desarrollado por grandes empresas que anula la autonomía de las personas para decidir sobre su consumo alimentario. A través de la Declaración Universal sobre Bioética y Derechos Humanos, se realizó una revisión integral de la literatura existente guiada por una preguntada orientada dentro del campo de la bioética. La búsqueda en la base de datos se hizo con los descriptores "soberanía" y "comida", y como resultado aparecieron 21 artículos de lectura completa. Éstos se compilaron en tres categorías: (I) Aspectos vinculados al medio ambiente, (II) Derechos Humanos y (III) Aspectos político-económicos. El análisis ha demostrado que la tenencia de la tierra en pocas manos, los medios de producción y el capital han traído graves consecuencias para la población y para su salud, sin tener en cuenta la sostenibilidad y la supervivencia del planeta.

Resum El concepte de sobirania alimentària es basa en intentar contrarestar el sistema de producció d'aliments desenvolupats per grans empreses que anul·la l'autonomia de les persones per a decidir sobre el seu consum alimentari. A través de la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans, es va realitzar una revisió integral de la literatura existent guiada per una preguntada orientada dins del camp de la bioètica. La recerca dins la base de dades es va fer amb els descriptors "sobirania" i "menjar", i com a resultat varen aparèixer 21 articles de lectura completa. Aquests es van recopilar en tres categories: (I) Aspectes lligats al medi ambient, (II) Drets Humans i (III) Aspectes polític-econòmics. L'anàlisi ha demostrat que la tinència de la terra en poques mans, els mitjans de producció i el capital han generat grans conseqüències per a la població i per a la seva salut, sense tenir en compte la sostenibilitat i la supervivència del planeta.

Towards an ethical food. Theoretical and practical approaches to a vegetarian diet

Resum Des que tenia cinc anys en Tom Watkins s'alimentava seguint exclusivament una dieta crudivegana. L'any 2008 nombroses veus es van alçar en contra de la seva mare per la manera com aquesta l'alimentava, ja que consideraven tenia conseqüències negatives per la salut del menor. L'estudi d'aquest cas ens permetrà, prenent com a referència els principis de la bioètica i la deontologia professional, discutir quines són les possibilitats de les que disposem per abordar conflictes com aquest. Debatrem les característiques del model alimentari actual, i veurem com d'allunyat n'està de poder-se considerar saludable i respectuós tant amb el medi ambient com amb els animals. I finalment ens preguntarem sobre quin ha de ser el paper del dietista-nutricionista a l'hora de tractar qüestions com aquestes.

Abstract Since he was five years old, Tom Watkins was exclusively fed following a raw vegan diet. In 2008, many people started criticizing his mother for the way she was feeding her son, as they considered this diet had negative consequences for the minor's health. Analysing this case will allow us, taking as a point of reference the principles of bioethics and professional ethics, to discuss the available possibilities to tackle such conflicts. We will also discuss the characteristics of the current food model and we will see how distant it is from being healthy and respectful with the environment and the other animals. Finally, we will analyse the role of the dietician-nutritionists in dealing with this type of issues.

Resumen Desde que tenía cinco años, Tom Watkins se alimentaba siguiendo exclusivamente una dieta crudivegana. El año 2008, numerosas voces se alzaron en contra de su madre por la manera en que lo alimentaba, ya que consideraban que tenía consecuencias negativas para la salud del menor. El estudio de este caso nos permitirá, tomando como referencia los principios de la bioética y la deontología profesional, discutir cuáles son las posibilidades de las que disponemos para abordar conflictos como este. Debatiremos las características del modelo alimentario actual y veremos cuán alejado está de poder considerarlo saludable y respetuoso tanto con el medio ambiente como con los animales. Finalmente nos preguntaremos cuál debe ser el papel del dietista-nutricionista a la hora de tratar cuestiones como éstas.

Feed us freely or equally? Solidarity and identity

Resumen Nuestra autonomía alimentaria se ve fragmentada por la presión social de la industria cárnica, a la par que las desigualdades sociales acrecentadas. Las teorías de la justicia distributivas y contrafácticas parecen insuficientes para extender nuestros deberes éticos y políticos más allá de nuestras acotadas identidades colectivas. Sin embargo, como se tratará de mostrar, ni fomentar sólo este tipo de justicia ni comprender la solidaridad y la identidad como antinomias excluyentes son ideas que nos permiten encarar adecuadamente problemas globales como la malnutrición. Superar estos anclajes conceptuales pueden llevarnos a plantear un modelo alimentario más sostenible que el actual. Y se sugiere que una de las acciones más acertadas para paliar esta situación, es practicar una solidaridad invisible.

Abstract Our food autonomy is fragmented by the social pressure of meat industry, along with increased social inequalities. Distributive and counterfactual theories of justice seem insufficient to extend our ethical and political duties beyond our limited collective identities. However, as it will try to show, neither promote this kind of justice nor understand solidarity and identity as excluding antinomies are ideas that allow us to adequately address global problems such as malnutrition. Overcoming these conceptual anchors can lead us to propose a more sustainable food model than the current one. And it is suggested that one of the most successful actions to improve this situation is practicing an invisible solidarity.

Resum La nostra autonomia alimentària es veu fragmentada per la pressió social de la industria de la carn, i les desigualtats socials acrescudes. Les teories de la justícia distributives i contrafàcticas semblen insuficients per estendre els nostres deures ètics i polítics més enllà de les nostres fitades identitats col·lectives. No obstant això, com es tractarà de mostrar, ni fomentar només aquest tipus de justícia ni comprendre la solidaritat i la identitat com antinòmies excloents són idees que ens permeten encarar adequadament problemes globals com la malnutrició. Superar aquests ancoratges conceptuals poden portar-nos a plantejar un model alimentari més sostenible que l'actual. I se suggereix que una de les accions més encertades per pal·liar aquesta situació, és practicar una solidaritat invisible.

Conscientious Objection, bioethics and human rights: A perspective from Colombia

Resumen Este artículo discute el fenómeno de la objeción de conciencia y algunas características de su práctica utilizando los datos de un estudio realizado en Bogotá (Grupo Médico por el Derecho a Decidir, 2015). A partir de los datos, la autora discute la noción de conciencia para distinguir entre aquellas prácticas que se ajustan a la objeción y aquellas que son barreras de acceso, abordando distintas tesis bioéticas sobre la objeción de conciencia. Finalmente, el artículo propone utilizar los estándares de derechos humanos desarrollados por la Corte Constitucional colombiana en materia de objeción de conciencia, como una solución ética compatible con la tesis de la concesión o el mutuo acuerdo.

Abstract This article discusses the phenomenon of conscientious objection, and some features of its practice, using data recently collected in a KAP (Knowledge, Attitudes and Practices) study conducted in Bogotá (Global Doctors for Choice, 2015). Using the figures, the author discusses, from a bioethical perspective, the idea of conscientious and its centrality for both, the provision and denial of services, emphasizing the first one, and addressing different thesis that have been developed in the bioethics field. Finally, the article proposes the use of the standards developed by the Colombian Constitutional Court in different rulings in relation to conscientious objection as an ethical solution compatible with the social contract theory.

Resum Aquest article discuteix el fenomen de l'objecció de consciència i algunes característiques de la seva pràctica utilitzant les dades d'un estudi realitzat a Bogotà (Grup Mèdic pel Dret a Decidir, 2015). A partir de les dades, l'autora discuteix la noció de consciència per distingir entre aquelles pràctiques que s'ajusten a l'objecció i aquelles que són barreres d'accés, abordant diferents tesis bioètiques sobre l'objecció de consciència. Finalment, l'article proposa utilitzar els estàndards de drets humans desenvolupats per la Cort Constitucional colombiana en matèria d'objecció de consciència, com una solució ètica compatible amb la tesi de la concessió o el mutu acord.

Emergent Problems in Italy in the Matter of Assisted Reproductive Technology

Resumo La procreazione medicalmente assistita in Italia è regolamentata della Legge 40/2004 che nel corso degli ultimi dieci anni è stata oggetto di diversi interventi giurisprudenziali che ne hanno ridisegnato il volto tanto da farne un esempio di riscrittura giurisprudenziale di un testo normativo. Rimangono tutt'ora aperti vari problemi che impongono un ripensamento con riferimento al modello di famiglia, di genitorialità e all'esistenza di un diritto alla libertà procreativa. Le diverse correnti del femminismo hanno accolto in modo diverso l'avvento delle nuove tecnologie riproduttive, considerate come capaci di ampliare i diritti delle donne ma anche di aprire nuove forme di assoggettamento e sfruttamento.

Resumen La tecnología de reproducción asistida (ART) en Italia está regulada por la Ley 40/2004. Ésta se ha convertido en los últimos diez años en objeto de varias resoluciones judiciales que la han ido remodelando hasta tal punto de convertirla en un ejemplo de reescritura judicial de un texto legal. Todavía quedan varias preguntas abiertas que muestran la necesidad de replantearnos nuestro modelo de familia y de crianza de los hijos y la existencia de un derecho a la libertad de procreación. Existen diferentes corrientes dentro del feminismo en relación a la ART, por un lado, puntos de vista que remarcan que estas nuevas tecnologías amplían los derechos de las mujeres, mientras que por otro lado, opiniones que manifiestan que esta tecnología trae nuevas formas de subrogación y explotación.

Abstract Assisted reproductive technology (ART) in Italy is regulated under Law 40/2004, which over the last ten years has become the object of various court rulings that have reshaped it to such an extent as to make it an example of judicial rewriting of a statutory text. There still remain several open questions that make it necessary to rethink our model of the family and of parenting and the existence of a right to procreative freedom. Different currents in feminism have responded in a variety of ways to the advent of ART, on the one hand finding that these new technologies broaden the rights of women, while on the other arguing that they bring in new forms of subjugation and exploitation.

Resum La tecnologia de reproducció assistida (ART) a Itàlia està regulada per la Llei 40/2004. Aquesta s'ha convertit en els últims deu anys en objecte de diverses resolucions judicials que l'han anat remodelant fins al punt de convertir-la en un exemple de reescriptura judicial d'un text legal. Encara queden varies preguntes obertes que mostren la necessitat de replantejar-nos el nostre model de família i de criança dels fills i la existència d'un dret a la llibertat de procreació. Existeixen diferents corrents dins del feminisme en relació a l'ART, per una banda, punts de vista que remarquen que aquestes noves tecnologies amplien els drets de les dones, mentre que per altra banda, hi ha opinions que manifesten que aquesta tecnologia comporta noves formes de subrogació i explotació.

Body and property rights: critical issues and limits in the balance between individual and collective interests

Resumo Questa analisi prende in esame le principali criticità che nell'attuale dibattito etico e giusfilosofico sono connesse al processo di giustificazione e qualificazione del diritto di proprietà del corpo e delle sue parti, nella tensione tra interessi individuali e interessi collettivi. Le difficoltà risiedono nel considerare proprietà del soggetto quelle parti del corpo, come i campioni biologici, che possono essere ritenute espressione dell'identità biologica del soggetto dal quale provengono, in quanto parti non "autonome o riproducibili", e adottando il modello proprietario, per cui il campione biologico una volta separato dal corpo viene visto come un bene mobile e quindi oggetto di proprietà alla stregua di qualsiasi altro bene, diventa ancor più problematico qualificare la relazione tra corpo, diritto e proprietà dal punto di vista ontologico e normativo. Ciò ha determinato l'esigenza di ripensare concettualmente la definizione dello statuto etico-giuridico del corpo umano e della proprietà delle sue parti, la cui discussione è divenuta imprescindibile nel dibattito contemporaneo.

Resumen Este análisis reflexiona sobre cómo el debate contemporáneo vinculado a los campos de la ética y de la filosofía del derecho ha abordado la problemática de justificar y calificar el derecho a reclamar un interés de propiedad del propio cuerpo y de sus partes. Al abordar este problema, pretendo destacar la tensión que existe entre los derechos individuales y colectivos y el desafío que supone tratar muestras biológicas como propiedad: puesto que dichos tejidos no pueden reproducirse independientemente del individuo del que provienen, y por lo tanto están estrechamente relacionados con la identidad biológica del individuo, así que resulta complejo usarlos como cualquier otra propiedad personal, o "movible". Esto hace necesario elaborar una ontología de la relación entre el cuerpo y la propiedad, a fin de comprender si esta relación apoya normativamente la noción de un derecho de propiedad del cuerpo, repensando así el marco legal y ético del cuerpo humano y sus partes como sujeto de propiedad.

Abstract This analysis looks at the way the contemporary debate in ethics and legal philosophy has addressed the problem of justifying and qualifying the right to claim a property interest in the body and its parts. In treating this problem I highlight the tension between individual and collective rights and the challenge of treating something like biological samples as property: since such tissue cannot be reproduced independently of the individual from which it comes, and so is closely bound up with the individual's biological identity, there seems to be something amiss in the idea of using it like any other piece of personal property, or "movable". This makes it necessary to work out the ontology of the relation between the body and property, so as to understand whether this relation normatively supports the notion of a property right in the body, thus rethinking the legal and ethical status of the human body and its parts as subject to ownership.

Resum Aquest anàlisi reflexiona sobre com el debat contemporani vinculat als camps de l'ètica i de la filosofia del dret ha abordat la problemàtica de com justificar i qualificar el dret a reclamar un interès de propietat del propi cos i de les seves parts. Al tractar aquest problema, pretenc destacar la tensió existent entre els drets individuals i col·lectius i el desafiament que suposa tractar mostres biològiques com a propietat: ja que aquests teixits no poden reproduir-se independentment de l'individu del que provenen, i per tant estan estretament relacionats amb la identitat biològica de l'individu, així que resulta complex fer-los servir com a qualsevol altra propietat personal, o "movible". Aquest fet fa necessari elaborar una ontologia de la relació entre el cos i la propietat, amb la finalitat de comprendre si aquesta relació dóna suport normativament a la noció d'un dret de propietat del cos, repensant així el marc legal i ètic del cos humà i de les seves parts com a subjectes de propietat.

The Quality and Veracity of Digital Data on Health: from Electronic Health Records to Big Data

Abstract The quality of health information online depends on our ability to assess whether it is accurate, whether we are making this assessment as citizens/patients or whether we are using predictive software tools. There is a vast literature on the quality of health data online, and it suggests that the various tools for ensuring such quality are not fully adequate. I propose to address this problem by getting technological, organizational, and legal tools to work synergistically together. Integral to this vision―across all three elements―is the training needed for professionals delivering healthcare services as well as for patients using and generating health information online.

Resumen La calidad de la información de salud que podemos encontrar en línea depende de nuestra capacidad para evaluar si ésta es precisa o no, de si estamos haciendo esta evaluación como ciudadanos/pacientes o de si estamos usando herramientas de software de predicción. Existe una amplia gama de literatura sobre la calidad de los datos de salud que podemos encontrar por internet, y ésta sugiere que las diversas herramientas para garantizar una alta calidad de la información no son totalmente adecuadas. Propongo abordar este problema obteniendo herramientas tecnológicas, organizativas y legales para trabajar juntos y generar sinergias. Integrada a esta visión, a través de los tres elementos, es necesaria la formación de los profesionales que prestan servicios de atención médica, así como de los pacientes que usan y generan información de salud en línea.

Resum La qualitat de la informació de salut que podem trobar en línia depèn de la nostra capacitat per avaluar si aquesta és precisa o no, de si estem fent aquesta avaluació com a ciutadans/pacients o de si estem fent servir eines de software de predicció. Existeix una àmplia gama de literatura sobre la qualitat de les dades de salut que podem trobar per internet, i aquesta suggereix que les diverses eines per garantir una alta qualitat de la informació no són totalment adequades. Proposo abordar aquest problema obtenint eines tecnològiques, organitzatives i legals per treballar junts i generar sinèrgies. Integrada a esta visió, a través dels tres elements, és necessària la formació dels professionals que presten serveis d'atenció mèdica, així com dels pacients que fan servir i generen informació de salut en línia.

The overwhelming prevalence of suffering in Nature

Abstract There are several reasons to believe that there is a predominance of suffering over wellbeing in nature. The difference grows exponentially when the suffering of invertebrates is taken into consideration. Given the relevance of the experience of pain when it comes to attributing moral considerability to an individual, the seriousness and implications of the above statements are significant due to the need to reconcile the interests of an enormous number of individuals who experience pain to some degree. Depending on the species and the ecosystem, there are variations that must be kept in mind with the aim of reducing the existing amount of suffering.

Resumen Tenemos fuertes razones para creer que hay una prevalencia del sufrimiento sobre el bienestar en la naturaleza. Esta diferencia crece exponencialmente si tenemos en cuenta el sufrimiento de los invertebrados. Dada la relevancia de la experiencia del dolor para la atribución de consideración moral a un individuo, la gravedad e implicaciones de lo dicho son enormes en la medida en que tenemos que conciliar los intereses de una gran cantidad de individuos que experimentan dolor en algún grado. Dependiendo de la especie y el ecosistema, existen variaciones que tenemos que tener en cuenta en aras de reducir la cantidad de sufrimiento existente.

Resum Tenim fortes raons per creure que hi ha una prevalença del patiments sobre el benestar en la naturalesa. Aquesta diferència creix exponencialment si tenim en compte el patiment dels invertebrats. Donada la rellevància de l'experiència del dolor per a l'atribució de consideració moral a un individu, la gravetat i implicacions del que s'ha dit són enormes en la mesura en què hem de conciliar els interessos d'una enorme quantitat d'individus que experimenten dolor en algun grau. Depenent de l'espècie i l'ecosistema, existeixen variacions que hem de tenir en compte per reduir la quantitat de patiment existent.

The Impossible Burger. The food revolution in the EU

Resumen La difícil situación que atraviesa el planeta a causa, entre otros, del modelo agroalimentario actual, ha provocado que el sistema alimentario se convierta en uno de los grandes desafíos del siglo XXI y a la vez, en una nueva oportunidad económica. Empresas como Impossible Foods lideran una revolución tecnológica alimentaria. Su primer producto, la Impossible Burger, comercializado ya en los EEUU, es el objeto de esta tesina. Esta "Hamburguesa de plantas" pretende reemplazar a la hamburguesa de ternera convencional, proporcionando una experiencia sensorial idéntica o mejorada. Pero su ingrediente estrella, la heme, el cual marca la diferencia con el resto de hamburguesas vegetarianas, es la pieza clave que determinará el futuro comercial de este producto en Europa.

Abstract The difficult situation that the planet goes through due to the current agrifood model, among others, has caused the food system becomes one of the great challenges of the 21st century and nowadays, in a new economic opportunity. Companies like Impossible Foods lead a food technological revolution. Its first product, the Impossible Burger, already marketed in the United States, is the subject of this thesis. This "Burger of plants" aims to replace conventional beef burger, providing an identical or enhanced sensory experience. But its star ingredient, heme, which marks the difference with the rest of vegetarian burgers, is the key element which will determine the commercial prospects of this product in Europe.

Resum La difícil situació del planeta a causa, entre altres factors, del model agroalimentari actual, ha provocat que el sistema alimentari es converteixi en un dels grans desafiaments del segle XXI i, alhora, en una nova oportunitat econòmica. Empreses com ara Impossible Foods lideren una revolució tecnològica alimentària. El seu primer producte, la Impossible Burger, comercialitzat ja als EUA, és l'objecte d'aquesta tesina. Aquesta "Hamburguesa de plantes" pretén substituir l'hamburguesa de vedella convencional, proporcionant una experiència sensorial idèntica o fins i tot millor. Però el seu ingredient estrella, la heme, que és el que marca la diferència amb la resta d'hamburgueses vegetarianes, és la peça clau que determinarà el futur comercial d'aquest producte a Europa.

Health claims in foods confuse the average consumer. Activia, Actimel and Puleva Omega 3 according to Regulation 1924/2006

Resumen Mediante el Reglamento 1924/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 20 de diciembre de 2006, relativo a las declaraciones nutricionales y de propiedades saludables en los alimentos, se han regulado las declaraciones de propiedades saludables de la publicidad de los productos alimenticios para que no induzcan a error al consumidor. Muchas empresas alimentarias, con la entrada en vigor de dicho Reglamento, tuvieron que cambiar o anular las declaraciones de propiedades saludables alegadas en sus productos alimenticios. Hoy en día, una declaración de propiedades saludables posee evidencias científicas suficientes como para verificar que la relación entre un componente y una propiedad saludable existe.

Abstract Through Regulation 1924/2006 of the European and Advice Parliament of December 20th, 2006, relative to the nutritional and health claims on food, health claims have been regulated in order that their advertising does not induce the consumer to be mistaken. Many food companies, with the entry into force of the mentioned Regulation, had to change or cancel the health claims provided in their food products. Nowadays, a health claim possesses sufficient scientific evidence as to verify that the relation between a component and a healthy property exists.

Resum Per mitjà del Reglament 1924/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, s'han regulat les declaracions de propietats saludables en la publicitat dels productes alimentaris a fi que no indueixin a error al consumidor. Des que aquest Reglament és vigent, nombroses empreses alimentàries han hagut de canviar o d'anul·lar les declaracions de propietats saludables que al·leguen en els seus productes alimentaris. Avui, una declaració de propietats saludables vol dir que hi ha evidències científiques suficients per verificar que existeix relació entre un component i una propietat saludable.

Sugary drinks taxation as a measure to reduce obesity in Spain. Effectiveness analysis and evaluation of its application in other countries

Resumen La obesidad está alcanzando proporciones epidémicas, y los expertos aseguran que si no se invierte la tendencia, en los próximos años las enfermedades no transmisibles podrían ser la causa de aproximadamente un 73% de las muertes. Asimismo, la Organización Mundial de la Salud decidió lanzar una recomendación, en la que advierte que las políticas que promocionen el aumento de un 20% el precio de venta al consumidor final de las bebidas azucaradas, podrían reducir de una forma proporcional su consumo. Con el objetivo de conocer más el impuesto, se ha analizado su aplicación en España y Cataluña así como México, Francia, Reino Unido y Dinamarca.

Abstract Obesity is reaching epidemic proportions, and according to experts, if this trend in not reversed in the coming years, non-transmissible diseases could be the cause of 73% of the deaths. In addition, the World Health Organization decided to launch a recommendation, in which point out that the policies promoting a 20% increase in the sale price to the final consumer of sugary drinks could reduce its consumption in a proportional way. In order to know about the tax, its application in Spain and Catalonia has been analysed, as well as in Mexico, France, United Kingdom and Denmark.

Resum L'obesitat està arribant a proporcions epidèmiques i els experts asseguren que, si no s'inverteix aquesta tendència, en els propers anys les malalties no transmissibles podrien ser la causa d'aproximadament un 73% de morts. Així mateix, l'Organització Mundial de la Salut va decidir publicar una recomanació en la qual adverteix que les polítiques que promoguin un augment del 20% en el preu de venda al consumidor final de les begudes ensucrades podrien reduir-ne de forma proporcional el consum. Amb l'objectiu de conèixer més aquest impost, s'ha analitzat la seva aplicació a Catalunya i a Espanya, així com a Mèxic, França, el Regne Unit i Dinamarca.

Why we still do not eat insects: legal framework in the European Union

Resumen Los insectos son considerados un alimento inusual en Europa, cuando no lo son para otras regiones del mundo. Este consumo inexistente es debido a la aversión cultural hacia ellos y a la falta de legislación comunitaria que los contemple. Para esclarecer la situación de la comercialización de grillos fritos enteros, se presentan dos situaciones distintas en un caso práctico: la venta en octubre de 2017 y enero de 2025. En la primera situación, los grillos no podrán comercializarse por el vacío legal de la legislación comunitaria y española, mientras que, en el año 2025, serán considerados nuevos alimentos y por lo tanto sí podrán comercializarse. Aun así, son necesarias normativas complementarias para abordar su calidad y seguridad alimentaria.

Abstract Insects are considered unusual food in Europe whereas in other regions of the world are very common. Its consumption is non-existent due mainly to the cultural aversion towards them and the lack of regulations. To clarify what the legal status of insects is, two different situations in selling fried crickets are presented inside a case study: selling in October 2017 and in January 2025. Analysing the first situation it turns out that its merchandising is non-viable due to the legal vacuum in the European and Spanish regulations, whereas in 2025, fried crickets will be considered as a novel food. Despite all, more efforts are needed in order to create other regulations that focus into the expected quality and food safety.

Resum Els insectes es consideren un aliment inusual a Europa, però no en altres regions del món. Aquest consum inexistent es produeix a causa de l'aversió cultural cap a ells i a la falta d'una legislació comunitària que ho contempli. Per esclarir la situació de la comercialització de grills fregits enters, s'exposen dues situacions diferents en un mateix cas pràctic: la venda d'aquests insectes l'octubre de 2017 i el gener de 2025. En la primera situació, els grills no poden comercialitzar-se a causa del buit legal existent en la legislació comunitària i en l'espanyola, mentre que l'any 2025 seran considerats com aliments nous que podran comercialitzar-se. Així i tot, calen normatives complementàries que facin referència a la seva qualitat i seguretat alimentària.