Introducció:

En l'àmbit de la salut mental la qualitat deontològica o ètica professional de tot el personal sanitari està regulada pels corresponents codis internacionals i nacionals dels preceptius col·legis professionals.

Material i mètode:

Estudi crític dels codis deontològics espanyols i uns altres internacionals de referència, per a les especialitats oficials de psiquiatria i psicologia clínica.

Resultats i discussió:

Aquests codis normalitzen la confidencialitat com a assumpte imperatiu i són d'obligat compliment per als seus col·legiats. Els facultatius tenen igualment la màxima exigència bioètica d'ostentar sempre la formació i actualització òptimes en el seu camp, la qual cosa és aplicable tant si actuen pública com privadament, o són de l'una o l'altra especialitat. Les actuacions facultatiu-pacient més paternalistes només podran ser vàlides en l'actualitat quan els usuaris siguin incapaços de triar voluntàriament o de realitzar accions autònomes. No obstant això, resulten especialment sensibles les situacions que comportin risc de heteroagressió, suïcidi, consum de substàncies o es donin en menors d'edat. Per tant, pot haver-hi conflicte bioètic entre la confidencialitat facultativa i el deure de protegir i informar una altra persona involucrada.

Conclusions:

Al nostre país, la salvaguarda dels principis d'interès públic de no-maleficència i justícia haurà de prevaler sobre els més individuals d'autonomia i beneficència.