Resumen

ARMAZA-ARMAZA, Emilio José. Pot el substrat ètic del "bioprogresisme" justificar un canvi en la política criminal en matèria de dopatge esportiu?. Rev. Bioética y Derecho [online]. 2022, n.55, pp.23-53.  Epub 20-Ene-2023. ISSN 1886-5887.  https://dx.doi.org/10.1344/rbd2022.55.38664.

Al llarg de les últimes dècades, nombrosos autors i autores han reflexionat sobre la millora humana, tant des de la perspectiva de l'ética i la filosofia política, com també des del prisma del Biodret. Com és lògic, aquesta reflexió ha aterrat, de manera natural, en els debats entorn de la millora esportiva (dopatge). En l'actualitat la doctrina es divideix en dos grans blocs: Es troba, d'una banda, el sector "bioconservador", el qual rebutja la possibilitat de concedir legitimitat (ètica i jurídica) a la millora humana (i, particularment, a la millora humana en l'àmbit esportiu). D'altra banda, trobem el sector "bioprogresista" on hi ha nombroses veus que, sota determinades circumstàncies, s'inclinen a considerar la possibilitat d'admetre algunes tècniques de millora. Fins aquí, no trobem res nou sota el sol. No obstant això, en el present treball s'analitza, de manera particular, si els arguments a favor de la liberalització de l'ús de tècniques de millora humana en l'esport (arguments "bioprogresistas") poden justificar i donar legitimitat a un canvi de rumb en la política criminal adoptada en matèria de dopatge esportiu (tals conductes es castiguen com a delicte en l'art. 362 quinquies CP). S'arriba a la conclusió que únicament seria possible admetre la descriminalització del delicte de dopatge si, a l'hora de discutir sobre la disponibilitat dels béns jurídics penalment tutelats, concedim major pes valoratiu a determinats fonaments liberals (particularment als milleans).

Palabras clave : dopatge; millora humana; esport; delicte; salut pública; bioprogresisme.

        · resumen en Español | Inglés     · texto en Español     · Español ( pdf )