Notícies des del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Noticias desde el Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

News from the Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

LA GUIA SEREM PER A TREBALLS DE REHABILITACIÓ, REFORMA I MANTENIMENT. OBRES SENSE PROJECTE

Autors: Institut de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya, Col·legi Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Barcelona i Infraestructures.Cat

El sector de la construcció els darrers anys s'ha anat transformant

Els treballs de rehabilitació, reforma i manteniment sense projecte han esdevingut els darrers anys un gruix important de l'activitat del sector de la construcció, i això comporta un procés necessari d'adaptació a les noves característiques i peculiaritats de l'activitat.

Aquests tipus d'intervencions, d'entrada, suposen un canvi en el perfil dels promotors, que en molts casos són comunitats de propietaris o particulars i, com a tals, no són professionals del sector, requerint un increment del paper assessor dels tècnics, tant del redactor de la documentació tècnica o pressupost previs a l'execució dels treballs, com del director de l'obra i del coordinador de seguretat i salut CSS durant la seva execució (que pot ser arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic). Aquests tècnics participen assessorant al promotor en l'elecció de contractistes i en l'organització de l'obra en general pel que fa a ritmes i solapaments de tasques, entre d'altres.

Bona part dels treballs a fer en intervencions de rehabilitació reforma i manteniment són similars als que es duen a terme en obra nova, però l'entorn és diferent. D'entrada, una gran diferència amb l'obra nova és que, així com en aquesta generalment els treballs s'inicien en un espai obert, un solar, els treballs de rehabilitació, reforma i manteniment s'inicien en un espai ja ocupat per una construcció existent sobre la qual s'intervindrà, modificant-la, i això comporta una tasca prèvia d'avaluació dels possibles riscos existents derivats de defectes estructurals, possibilitat de materials amb amiant i instal·lacions existents, i tantes altres situacions que cal preveure, analitzar, identificar-ne els possibles riscos que comportin i definir mètodes de treball que incorporin les mesures adients per prevenir-los.

En el decurs dels treballs, els accessos, els serveis d'obra, la descàrrega de material i les zones per emmagatzemar-lo també necessiten una especial atenció per la possible limitació que representa la mateixa construcció existent.

La limitació d'espai, l'ocupació de la via pública, la possibilitat que la intervenció sigui d'una part de l'edifici i la resta segueixi amb el seu ús habitual (residencial, comercial o de servei entre d'altres) també és un fet diferencial que comporta un tractament específic per evitar les possibles interferències i riscos associats que puguin afectar als treballadors. Això es veu accentuat a les ciutats, ja que bona part del edificis són entre mitgeres i d'ús mixt.

La diversitat d'agents que intervenen en els treballs de rehabilitació, reforma i manteniment, des del promotor, tècnics, contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms, cadascun d'ells amb responsabilitats i funcions diferents, comporta una especial complexitat pel que fa a la gestió de la prevenció de riscos laborals.

El perquè de fer aquesta guia i de fer-la conjuntament amb altres agents

Conscients de la nova realitat del sector, des de l'Institut de Seguretat i Salut Laboral (ISSL) del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya es va veure la necessitat d'elaborar una eina d'ajuda, com esperem que sigui aquesta guia i es va constatar que aquesta inquietud era compartida pel CAATEE (Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació) de Barcelona i Infraestructures.cat en el decurs d'altres col·laboracions. Aquestes entitats han estat coautores de la guia juntament amb l'ISSL ja que es va veure com una oportunitat desenvolupar l'eina conjuntament per tal que recollís les necessitats observades des de cada perspectiva dels diferents àmbits competencials o funcionals.

És una guia dirigida als diferents agents que hi intervenen i especialment per aquelles intervencions sense projecte, amb l'objectiu d'orientar-los pel que fa a la gestió de la prevenció de riscos laborals, aportant la informació necessària per tal que cada agent pugui prendre les decisions que li pertoquin sabent quines són les seves obligacions i, alhora, disposar de la informació bàsica pel que fa a les obligacions i competències de la resta d'agents amb qui s'ha de coordinar, fent l'aclariment que la guia no pretén ser un manual de gestió de la PRL exhaustiu per a tots els agents que hi intervenen.

A la vegada la guia ha permès a l'ISSL adoptar posicionament i aportar alguns aclariments pel que fa a l'aplicació de la normativa específica de prevenció de riscos laborals en sector de la construcció a les obres sense projecte, ja que bona part de les obres de reforma i manteniment no requereixen la redacció d'un projecte, però això no les fa menys complexes pel que fa a la gestió en prevenció de riscos laborals ni pressuposa que els treballs siguin de menys risc per als treballadors que els executen. Quant a la gestió de la prevenció, el fet de no existir un projecte comporta una singularitat pel que fa a l'aplicació de la normativa que és abordada per aquesta guia.

Per als agents professionals, CSS, tècnics, empreses i treballadors autònoms, aquesta guia és una eina útil per orientar la seva tasca en l'especificitat que comporta el fet de ser una obra sense projecte, però no tracta el conjunt d'obligacions que es desprenen de la normativa en PRL, entenent que és un tema àmpliament tractat en altres publicacions.

L'aplicació de la normativa específica de prevenció de riscos laborals en el sector de la construcció a les obres sense projecte

Aquesta guia, pel que fa a la gestió, recull el que disposa el RD 1627/97, de 24 d'octubre, pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció i que transposa a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 92/57/CEE, de 24 de juny del 1992, d'acord amb la interpretació que aporta la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Cinquena) de 7 d'octubre de 2010.

Com ja s'ha comentat, bona part d'aquestes obres no requereixen la redacció d'un projecte. La necessitat de projecte, segons el tipus d'intervenció, no és determinada per una normativa d'àmbit general, l'estableixen les diferents ordenances municipals per als tràmits de llicències, comunicats o similars (el projecte es demana a l'hora de sol·licitar la llicència d'obres), i hi ha diversitat de criteris segons el municipi. Si hi ha projecte caldrà redactar un estudi de seguretat i salut (ESS) o estudi bàsic de seguretat i salut (EBSS) que formarà part del projecte i, com a conseqüència, cada contractista ha d'aportar un Pla de seguretat i salut (PSS). El PSS és el document que defineix el conjunt de mesures preventives.

Aquest és el document base per dur a terme la prevenció a l'obra i el CSS és qui ha de coordinar les accions entre les diferents empreses que hi intervenen i en concret, coordinar l'aplicació dels principis generals de prevenció i de seguretat, coordinar les activitats de l'obra per garantir que els agents implicats apliquin de manera coherent i responsable els principis de l'acció preventiva, aprovar el PSS que ha redactat el contractista, organitzar la coordinació d'activitats empresarials, coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball i adoptar les mesures necessàries perquè només les persones autoritzades puguin accedir a l'obra.

En les obres sense projecte es planteja el dubte de si és o no exigible un PSS, ja que el RD 1627/97 estableix que s'elaborarà en aplicació de l'ESS o EBSS i en una obra o treballs sense projecte no existeixen aquests documents, ja que formen part del projecte.

Segons l'article 5 de la Directiva 92/57/CEE, de 24 de juny de 1992, el coordinador de seguretat farà que s'estableixi un PSS, i tan sols parla de pla de seguretat. És en la transposició de la Directiva, per mitjà del RD 1627/97, on es desdobla aquest document i s'estableix l'ESS o EBSS com a part integrant del projecte que servirà de document de base per elaborar el PSS.

L'article 3, apartat 2, de la Directiva 92/57/CEE, de 24 de juny de 1992, estableix que, prèviament a l'inici de l'obra, la propietat o el director de l'obra vetllarà perquè s'estableixi un PSS d'acord amb la lletra b) de l'article 5.

Tot seguit indica que els estats membres, després de consultar els interlocutors socials, podran establir excepcions a aquesta disposició tret que es tracti de:

• Treballs que suposin riscos especials, tal com s'enumeren a l'annex II.

• Obres amb durada estimada superior a 30 dies laborables i que ocupin més de 20 treballadors simultàniament.

• Obres amb volum estimat superior a 500 jornades.

Així doncs es pot concloure que, per a aquelles obres sense projecte però que compleixen algun dels tres requisits esmentats, és exigible el PSS.

Per treballs sense projecte, que no reuneixin cap d'aquests tres requisits, la redacció d'un PSS no és exigible tot i que és recomanable.

Com ja s'ha dit abans, la Directiva 92/57/CEE no preveu la redacció d'un ESS o EBSS, tan sols preveu un únic document que anomena PSS, i el RD 1627/97 és el que desdobla aquest document. Per tant, d'acord amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 7 d'octubre de 2010, que no hi hagi un ESS o EBSS perquè no hi ha un projecte no pot eximir de l'obligació de redactar un PSS en el qual es precisin les normes aplicables a una obra, tenint en compte, quan escaigui, qualsevol altre tipus d'activitat que es dugui a terme in situ, fins i tot activitats alienes als treballs propis de construcció; a més, aquest PSS ha de contenir mesures específiques relatives als treballs que entrin en una o diverses categories de l'annex II.

Per últim, pel que fa a la designació de CSS en el cas d'obres sense projecte, per fer una correcta lectura de la normativa vigent en prevenció de riscos laborals cal tenir present la sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sala cinquena), del 7 d'octubre de 2010, que interpreta la Directiva 92/57/CEE, de 24 de juny de 1992 i que declara que cal aplicar la Directiva i no poden fer-se excepcions a l'obligació de la propietat de designar un coordinador de seguretat i salut, per tant el fet que hi hagi o no projecte no eximeix d'aquesta obligació en els casos que preveu la norma.

Contingut de la guia

El document s'estructura en una primera part de definicions pel que fa a tipus de treballs i agents que hi intervenen, indicant requisits de gestió específics per a cada agent i aportant unes consideracions bàsiques en el cas de treballs de reforma i manteniment sense projecte; la segona part pretén guiar de manera pràctica a cada agent considerant la seva pròpia casuística i s'estructura en fitxes que permeten localitzar ràpidament la informació d'interès a cada cas. Al llarg de tot el document s'aporten referències a la normativa amb els enllaços directes a l'articulat que es comenta.

A les fitxes hi ha informació bàsica de com gestionar la PRL en les obres sense projecte per agent i fase, agrupades en dos matrius que, en el seu conjunt, consideren cinc fases. A les matrius es descriuen les diferents accions. Unes, recomanables (en negreta) i d'altres, de compliment obligat (en vermell), que permeten conèixer el que ha de fer cadascun dels possibles actors que intervenen en aquest tipus d'actuacions i en cadascuna de les fases en què s'ha dividit el procés.

La primera matriu fa referència a com s'ha de gestionar la prevenció en les dos primeres fases: treballs previs de diagnosi i planificació dels treballs. En aquestes fases, tradicionalment oblidades o menystingudes, hi ha riscos per a aquells treballadors que han de fer reconeixements, aixecaments de plànols, presa d'amidaments, proves i assajos, comprovacions diverses i descobriment de serveis afectats entre d'altres.

La segona matriu descriu com gestionar l'execució de les obres en diferents aspectes, considerant tres fases; contractació, execució i final d'obra. Així, els promotors, usuaris, contractistes i treballadors autònoms, CSS i tècnics coneixen les respectives obligacions i les recomanacions que cal tenir en consideració. En definitiva, el que ha de fer cadascú.

Les matrius han originat tot un seguit de fitxes que descriuen les accions que cal realitzar, els beneficis de fer el que es proposa, els resultats esperats, qui ho ha de fer i qui en té la responsabilitat.

Per acabar i a títol d'exemple d'utilització de la guia, s'ha desenvolupat dos casos pràctics.

Accions de difusió

Des de les tres institucions coautores s'han organitzat diverses jornades i accions de difusió que han permès donar a conèixer la guia a una bona representació dels sectors implicats. El desembre del 2014 es va celebrar un primer acte de presentació a la seu del CAATEEB i posteriorment es va presentar en el marc del Saló Internacional de la Construcció Beyond Building Barcelona-Reengineering CONSTRUMAT. Com a més rellevant, s'han fet diverses jornades territorials, a les Terres de l'Ebre, LLeida, Girona, Tarragona i Barcelona, s'han dut a terme diferents accions de difusió en l'àmbit de la contractació amb l'administració pública i està previst presentar-la a Granada en el marc del congrés CONTART 2016.

La guia està disponible a les Webs de les tres institucions i en concret a la Web de l'ISSL es pot descarregar des d'aquest enllaç: http://dom.cat/p99.