Notícies des del Departament d'empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Noticias desde el Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

News from the Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

LA FORMACIÓ EN PREVENCIÓ COM A MOTOR DE CANVIS

L'eficàcia de la formació dels treballadors en matèria de prevenció de riscos laborals és un dels aspectes més importants de cara a garantir la seva seguretat i salut, en particular quan l'avaluació de riscos mostra que, efectivament, els treballadors estan exposats a situacions de risc a la seva feina.

L'article 19 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, obliga als empresaris a proporcionar als treballadors una formació en matèria preventiva "teòrica i pràctica, suficient i adequada". Aquest article també precisa que aquesta formació s'ha d'impartir en el moment de la contractació, així com quan es produeixin canvis en les funcions del treballador o s'introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball.

Gairebé vint anys després de l'aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals, ningú posa en qüestió la necessitat de formar els treballadors en matèria preventiva, més enllà del fet que és una obligació legal. En canvi, sí que genera debat l'eficàcia de la formació en prevenció que, a la pràctica, s'ofereix als treballadors a les empreses. Els canvis en les metodologies de formació que han vingut de la mà de les noves tecnologies (formació a través d'Internet, particularment) també posen de manifest la necessitat de fixar, per a la formació en prevenció dels treballadors, uns criteris i objectius clars.

Com passa amb d'altres aspectes de la prevenció de riscos laborals, sovint s'ha vist la formació dels treballadors com un requisit a complir -i a justificar- més que no pas com un mitjà idoni per modificar les conductes dels treballadors en relació amb la seva seguretat i salut a la feina. L'important no és tant qui i com s'ha fet la formació, sinó la seva eficàcia, i és en aquest punt on hem d'admetre que no sempre s'assoleixen els resultats esperats.

Per a l'èxit de la formació és fonamental la participació dels treballadors i dels seus representants, en particular, d'aquells especialitzats en matèria preventiva, en el seu disseny i organització. A més, aquesta és una obligació segons l'article 33 de la Llei de prevenció de riscos laborals.

Aclarir conceptes

És important diferenciar entre formació i informació, dos conceptes que sovint es confonen en el món de la prevenció. Podríem dir que ambdós són imprescindibles per garantir la seguretat i la salut dels treballadors, però sense una formació adequada, la informació perd bona part de la seva utilitat. La informació, en tant que mera transmissió de dades entre un emissor i un receptor, en aquest cas el treballador, no és suficient per produir canvis en els comportaments.

També cal distingir entre la formació en prevenció de riscos laborals i la formació per capacitar els treballadors per desenvolupar les seves tasques, perquè una cosa és aprendre a executar una feina i una altra conèixer i saber prevenir els riscos d'aquesta mateixa feina. No obstant això, la integració d'aquestes dues formacions pot ser un element eficaç en el procés formatiu.

Finalment, un aspecte que genera debat és si, al marge de la literalitat de l'article 19 de la Llei de prevenció de riscos laborals, que n'estableix l'obligatorietat, sempre és necessari impartir formació en prevenció de riscos laborals als treballadors. En particular el dubte es planteja quan l'avaluació determina que no hi ha riscos o aquests s'han pogut eliminar. En aquest sentit cal dir que la formació té la funció, a banda del coneixement dels riscos específics de cada lloc de treball i de la manera de prevenir-los, de generar i mantenir entre els treballadors una actitud positiva i segura envers les condicions de treball, i és des d'aquest punt de vista que no es pot prescindir de la formació, fins i tot en el cas que els riscos s'hagin eliminat. D'altra banda, es fa difícil imaginar un lloc de treball on no hi hagi cap mena d'exposició a un o altre tipus de risc.

El veritable objectiu de la formació

Encara que sigui obvi, no està de més insistir en que l'objectiu de la formació en prevenció no és poder dir que s'ha format als treballadors en prevenció. Malauradament, massa sovint sembla que aquesta sigui la primera preocupació de les empreses, que demanen als treballadors que signin un paper conforme han rebut formació en prevenció de riscos laborals, però en canvi no es preocupen d'avaluar l'eficàcia de la formació o els coneixements adquirits.

Com passa en general en l'àmbit de la pedagogia, la formació no té sentit si no hi ha aprenentatge. El sentit últim de l'aprenentatge és provocar un canvi, ja que qui aprèn alguna cosa passa a una nova situació, aconsegueix un canvi en la seva conducta. Per tant, hi ha d'haver una distància entre la situació o el comportament de partida dels treballadors i el que s'observa després, per poder concloure que la formació ha estat efectiva. A més, el canvi ha de ser durador, perquè no té sentit una formació els efectes de la qual només romanen un període breu.

Per a que la formació sigui efectiva ha de basar-se en l'avaluació de riscos de cada lloc de treball i ha de tenir en compte les característiques específiques dels treballadors als quals va adreçada: nivell formatiu, actitud davant el risc... Així, els objectius, els continguts de la formació i la metodologia a emprar s'han de fixar a partir de les capacitats dels treballadors i no només a partir dels riscos identificats a l'avaluació.

La responsabilitat de la prevenció és empresarial, i cal donar-hi resposta des de l'organització preventiva de l'empresa. Així, l'organització preventiva ha de dissenyar el Pla de Formació, en base als resultats de l'avaluació, a les capacitats dels treballadors i a la planificació de l'activitat preventiva. Ha de ser l'organització preventiva qui fixi els objectius, els continguts, la metodologia més adequada, així com els sistemes d'avaluació i verificació de la seva eficàcia i els recursos humans i materials més adequats per impartir-la, en funció de les necessitats específiques de la seva organització i de cada lloc de treball.

Tant és el color del gat, mentre caci ratolins

La irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit de l'ensenyament està suscitant un intens debat sobre les modalitats de la formació en prevenció de riscos laborals, contraposant els avantatges i inconvenients de la formació en línia o presencial. En realitat, també en aquest cas val la pragmàtica sentència del líder xinés Deng Xiaoping que encapçala aquest apartat, ja que el que importa és assolir el canvi en els comportaments, i en aquest sentit s'ha de triar la metodologia que permeti amb més facilitat assolir l'objectiu de la formació.

Per tant, cal fugir de les simplificacions que assignen totes les virtuts a la formació presencial i tots els defectes a la formació en línia, així com, a la inversa, d'una excessiva fascinació per les noves tecnologies que els hi atribueixi tota mena d'avantatges. A la pràctica, els dubtes que es plantegen a l'entorn de la formació en prevenció de riscos laborals són els mateixos sigui quina sigui la modalitat triada, o si es combinen activitats presencials i en línia. Aquests dubtes giren a l'entorn de la durada de la formació, dels continguts, de la capacitació dels professors o de les persones que elaboren els materials, dels tutors, així com sobre l'avaluació de l'eficàcia de la formació, de l'aprofitament dels alumnes, etcètera.

No podem perdre de vista que la formació no és un objectiu en sí mateixa, sinó una eina que ha d'estar ben dissenyada, sigui quin sigui el seu canal, per aconseguir el seu objectiu, que és l'aprenentatge i el canvi d'actituds i de comportaments que aquest implica.

Acreditar els resultats

Per poder concloure que la formació és efectiva ha de permetre obtenir fites precises, observables i avaluables. Sense aquests elements és impossible mesurar la distància entre el que el treballador feia abans i després de la formació, i també són necessaris per organitzar sistemàticament els aprenentatges.

De fet, més que no pas la realització en sí de la formació, el que s'ha d'acreditar és que els objectius de la formació s'han assolit i es mantenen en el temps. De fet, l'organització preventiva de l'empresa també ha de dissenyar no només la formació, sinó els mecanismes que permetin controlar el grau de compliment dels resultats desitjats.

Malgrat que fins ara no hi ha literatura científica que estableixi un vincle directe entre formació en prevenció i reducció de lesions, malalties, trastorns i símptomes, la mateixa literatura científica sí recomana programes de formació en el lloc de treball, perquè quan estan ben dissenyats i executats, es produeix una millora en els comportaments dels treballadors en matèria de prevenció de riscos laborals. I, encara que sigui de forma indirecta o a més llarg termini, això ha de comportar necessàriament un impacte positiu en la seva seguretat i salut.

UNA PREGUNTA FREQÜENT

Qui pot impartir la formació als treballadors en matèria de prevenció de riscos laborals?

La formació destinada als treballadors regulada a l'article 19 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL) l'ha d'impartir l'organització preventiva de l'empresa. Per tant, aquesta formació només la pot impartir el servei de prevenció propi o mancomunat, el treballador designat, el propi empresari o el servei de prevenció aliè, en funció de la modalitat d'organització preventiva triada per l'empresa. Qui imparteixi la formació prevista a l'article 19 de la LPRL ha de tenir formació en prevenció de riscos laborals de nivell intermedi o superior. No s'admet que aquesta formació l'imparteixi algú que no pertanyi a l'organització preventiva de l'empresa.

Ara bé, l'article 19 de la LPRL no concreta les condicions i els requisits que ha de reunir aquesta formació, més enllà de dir que ha de ser "teòrica i pràctica, suficient i adequada" i centrar-se "específicament en el lloc de treball o funció de cada treballador". Per tant, res no impedeix que, un cop satisfeta per l'empresari l'obligació que en matèria de formació preventiva estableix l'article 19, altres persones amb la deguda capacitació, ja formin part de l'empresa o siguin externes a ella, però que en tot cas no formin part de la seva organització preventiva, puguin impartir continguts preventius complementaris als mínims que estableix la LPRL.

En aquest sentit, els encarregats o caps d'equip, en tant que persones que coneixen perfectament la feina, els riscos i com són els treballadors del seu equip, poden tenir un paper rellevant en la identificació de les necessitats formatives, així com, si escau, col·laborar en el disseny o fins i tot en la tasca d'impartir la formació. També poden ajudar a fer el seguiment i l'avaluació dels canvis actitudinals dels seus treballadors, un cop ja han rebut la formació necessària.

Finalment, cal tenir present que, en el marc de la formació necessària per desenvolupar correctament les tasques del lloc de treball (manipular una màquina, utilitzar un equip de treball...) sovint cal incloure la formació quant a les condicions i la manera correcta i segura de treballar, que tant pot abastar l'aprenentatge de les instruccions del fabricant, com el coneixement de les situacions que comportin una situació de anormalitat o perill o, fins i tot, la pròpia experiència adquirida per la praxi. Aquesta formació no està delimitada normativament quant al seu contingut ni quant a qui la pot impartir, però és convenient que tingui en compte la formació preventiva del lloc de treball, en existir una certa concordança entre ambdues qüestions, en tant que l'aprenentatge i perfeccionament d'una professió o ofici sempre integra, d'una manera o altra, els aspectes relatius a la seguretat i la salut.