Notícies des del Departament d'empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Noticias desde el Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

News from the Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

JOVES I PREVENCIÓ DE RISCOS: ENTRE POC (TREBALL) I MASSA (RESTRICCIONS)

Un dels aspectes característics -i més negatius- del nostre mercat laboral és l'elevada taxa d'atur juvenil, que segons la darrera Enquesta de Població Activa (4rt trimestre de 2014) s'eleva a Catalunya al 46%, doblant la mitjana de la Unió Europea.

Aquest problema, a banda de les raons conjunturals relacionades amb la crisi econòmica, es pot dir que és estructural a Catalunya i Espanya, amb taxes d'atur juvenil històricament molt superiors a les dels països del nostre entorn. Tot plegat fa necessari introduir canvis a la formació dels joves que els permetin superar dos dels principals obstacles per a la seva integració en el mercat de treball: la poca correspondència entre la formació que reben i la realitat laboral que hi ha a les empreses, i la manca d'experiència, un aspecte que molt sovint les empreses invoquen per no contractar treballadors joves, o per fer-ho en condicions precàries.

En la recerca de solucions per combatre l'atur juvenil tant l'administració laboral com la educativa consideren que la realització de pràctiques en empreses en l'itinerari formatiu dels alumnes de formació professional -amb un pes molt més important del que ha tingut fins ara en l'itinerari formatiu- és fonamental per combatre les barreres d'entrada que els joves es troben al mercat laboral. Es considera que l'anomenada formació professional dual, que alterna la formació al centre educatiu i a l'empresa, i que funciona amb molt bons resultats a d'altres països, com Alemanya, pot contribuir a millorar la inserció laboral dels joves i també la competitivitat de les empreses catalanes.

Protegir els joves sense intimidar els empresaris

Ara bé, els esforços per implantar la formació professional dual a Catalunya estan trobant un obstacle important en la normativa de prevenció de riscos laborals en relació amb els joves menors d'edat. De fet l'administració educativa, en la cerca d'empreses que vulguin acollir estudiants en pràctiques en el marc de la formació professional dual, sovint es troba amb una negativa dels empresaris fonamentada en el temor que, amb la llei a la mà, qualsevol incident que pugui ocórrer amb un treballador menor o un menor en pràctiques comporti sancions o responsabilitats civils i, en el seu cas, fins i tot penals. Al final, moltes empreses s'estimen més "no complicar-se la vida", i això pot fer embarrancar el projecte de reforma de la formació professional al nostre país.

Més enllà d'invocar el compromís de tots amb l'educació dels joves i la seva integració social i laboral, cal analitzar amb objectivitat si el marc normatiu vigent ofereix prou garanties tant als empresaris que acollin alumnes en pràctiques als seus centres de treball com als mateixos alumnes, en relació amb la seva seguretat i salut. I la resposta és que no.

Una normativa obsoleta

En matèria de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors menors a Espanya la norma fonamental és l'article 27 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL). Aquest article es refereix específicament als treballadors d'entre 16 i 18 anys, atès que per sota dels 16 anys el treball està prohibit, a excepció dels menors que participen en espectacles públics amb una autorització expressa per part de l'autoritat laboral.

Els criteris recollits per a l'especial protecció dels treballadors menors a l'apartat primer de l'article 27 són prou raonables, però el problema rau a l'apartat segon, que encomana al Govern de l'Estat l'establiment de limitacions a la contractació de joves menors de 18 anys en treballs que presentin riscos específics. Encara avui, prop de vint anys després de l'aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals, no s'ha complert amb aquest encàrrec que fa la mateixa LPRL, de manera que continua vigent el Decret de 26 de juliol de 1957 que estableix les activitats prohibides als menors d'edat.

La vigència d'aquest decret dels anys 50 xoca frontalment amb un dels criteris bàsics de la regulació en matèria de prevenció de riscos laborals, que és que aquesta ha d'adaptar-se als avenços tant científics com tecnològics, així com als socials.

Així, el progrés del coneixement científic pot portar a detectar que una substància o un procediment considerats innocus fins aleshores realment tenen efectes perjudicials per a la salut. També pot passar, a la inversa, que es determini que una substància procediment no té els efectes perjudicials que se li havien atribuït erròniament o de forma cautelar en un principi.

D'altra banda, el desenvolupament tècnic i tecnològic, així com la modernització en la organització del treball, pot fer que tasques que fa set dècades, amb els equips i les tècniques aplicades en aquell moment fossin molt penoses o perilloses, avui en dia, amb els procediments i maquinària adequats, es puguin fer de manera segura i fins i tot còmode.

Consens tècnic, científic i social

Per tant, és fa necessari abordar una reforma de la legislació en matèria de treball de menors, amb serenitat i cura, tenint en compte no només el consens científic i tècnic, al que hem fet esment, sinó també al consens social. Un bon exemple de la importància del consens social l'ofereix l'evolució de la normativa en matèria de protecció de les dones davant els riscos laborals.

El mateix Decret de 1957 que encara estableix les activitats prohibides als menors incorporava també una relació d'activitats prohibides a les dones. Doncs bé, la part referida a les dones està derogada des de fa dècades, perquè l'exclusió de les dones, per norma, d'activitats com la mineria, a banda de no tenir un fonament científic, potser tenia una explicació sociològica als anys 50, però no en l'actualitat, on la igualtat entre homes i dones en el món laboral és un valor fonamental de les societats avançades. El resultat és que avui en dia només hi ha mesures preventives específiques per a les dones en relació amb la reproducció, però no amb el fet de ser dones en sí mateix.

Una mateixa anàlisi, per exemple, es podria fer en relació amb la prohibició de realitzar treball nocturn per als treballadors menors, recollida a l'article 6 de l'Estatut dels Treballadors. Caldria analitzar, d'una banda, quin és l'efecte per a la salut i el desenvolupament dels joves d'entre 16 i 18 anys de treballar de nit i dormir de dia -fins i tot es podria donar el cas que els hi sigui menys perjudicial que per a les persones més grans-, però també seria necessari assegurar que la majoria de la societat accepta que els menors d'entre 16 i 18 anys puguin treballar entre les 10 de la nit i les 6 del matí. Una bona regulació és aquella que té en compte les dades objectives, però també la visió que té la societat sobre una determinada qüestió, perquè si no esdevé de molt difícil aplicació.

Un aspecte que també es podria abordar, potser de manera més immediata, perquè la revisió de les activitats prohibides a menors pot ser un procés llarg, seria la transposició de normes comunitàries que permeten exceptuar normes sobre treball de menors quan es realitza en el marc de la formació professional.

Així, l'Estat espanyol ha optat per no incorporar a l'ordenament estatal el contingut dels articles 4.2 i 7.3 de la Directiva 94/33/CE, del Consell, de 22 de juny de 1994.

L'article 4.2 d'aquesta Directiva habilita als Estats membres a fer que la prohibició del treball de menors no s'apliqui a aquells que tinguin 14 o més anys i treballin en el marc d'un règim de formació en alternança o pràctiques en empreses, sempre que aquest treball estigui realitzat conforme a les condicions prescrites per l'autoritat competent.

Per la seva banda, l'article 7.3 permet als Estats exceptuar la prohibició als menors de treballar en certes activitats, quan aquestes siguin imprescindibles per a la seva formació professional, amb la condició que es garanteixi la protecció de la seva seguretat i salut, confiant el control i la vigilància de l'execució d'aquests treballs a una persona competent, i garantint la protecció de la seguretat i la salut del menor.

Finalment, una nova regulació en matèria de treball de menors, hauria de preveure la seva revisió periòdica a intervals regulars i adequats, per evitar precisament que en el futur passi el mateix que ara, quan ens trobem amb una regulació adaptada als coneixements, la tècnica i els valors propis de fa setanta anys.

Començar a treballar

El Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020 es fixa entre els seus objectius desenvolupar accions encaminades a fomentar l'actualització de la normativa actual en matèria de protecció dels menors en l'àmbit laboral, per les raons exposades. Ara bé, la legislació en la matèria és competència estatal, de manera que s'ha de començar per mirar de crear un consens tècnic i social que porti a què el legislador senti la necessitat de posar fil a l'agulla. Aquest article, sense anar més lluny, és una aportació a aquest objectiu.

Certament, elaborar normes és una de les tasques més delicades i difícils en tota societat, perquè cal aconseguir un equilibri d'interessos que és molt delicat i, a més, canviant al llarg del temps. Així, l'interès dels joves i de tota la societat és, evidentment, tenir garantida la protecció de la seva seguretat i salut, però quan aquesta regulació queda obsoleta i és excessivament restrictiva acaba per ser discriminatòria, ja que els impedeix accedir a una formació de qualitat. Una formació que els permeti integrar-se al mercat laboral de manera més fàcil que no pas ara.

Mantenir la regulació actual, que de tant voler protegir els joves, els impedeix formar-se millor, és clarament contraproduent: els nostres joves no patiran accidents, d'acord, però tampoc aprendran a treballar i tindran més difícil trobar una feina i no oblidem que el treball també és un determinant positiu molt potent de la salut de les persones. Les empreses, per la seva banda, tindran més problemes per trobar personal ben preparat. El nostre objectiu no ha de ser tancar els joves en una bombolla de vidre, sinó facilitar el seu creixement a tots els nivells per tal que puguin encarar la seva vida, també la professional, en les millors condicions.

UNA PREGUNTA FREQÜENT

Quines obligacions s'assumeixen, des del punt de vista de la prevenció de riscos, en una estada formativa dual en centres de treball?

Les obligacions a assumir per les empreses varien en funció de quina sigui la modalitat d'estada de l'aprenent a l'empresa en l'àmbit de la formació dual.

En cas de tractar-se d'una estada dual amb contracte laboral (qualsevol tipus), les obligacions són les mateixes que per a qualsevol altre treballador de l'empresa, tant pel que fa a la notificació dels accidents de treball, com pel que fa a la formació i informació en matèria de seguretat i salut laboral, les avaluacions de riscos dels llocs de treball, l'obligació de proporcionar-los equips i mitjans de protecció i, en general, el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals. En cas que l'alumne/treballador sigui menor d'edat, l'empresa ha d'aplicar les previsions específiques que conté la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals en relació amb els menors de 18 anys.

És diferent el cas en què l'estada dual sigui estrictament acadèmica i no laboral, és a dir, amb beca. Malgrat que determinades normes (Reial decret 1493/2011, de 24 d'octubre, en desenvolupament d'allò previst a la disposició addicional tercera de la Llei 27/2011, d'1 d'agost) han establert l'obligació de donar d'alta l'aprenent i cotitzar per ell en el Règim General de la Seguretat Social, això no implica que els hi sigui d'aplicació, en general, la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.

L'assimilació de l'aprenent becari amb els treballadors per compte aliena es fa tan sols en relació amb la seva inclusió en el Règim General de la Seguretat Social. L'entitat o organisme que acull l'aprenent tindrà la condició d'empresari a efectes exclusivament d'allò previst en el Reial decret citat (art. 5).

Així mateix, cal recordar que qualsevol persona que accedeixi a un centre de treball ho ha de fer en condicions de seguretat, ja que el fet de no estar obligat per la normativa laboral no vol dir que l'activitat de l'aprenent estigui exempta de riscos i poden haver responsabilitats en altres àmbits (per exemple, responsabilitat civil). A més a més, és convenient que les empreses avaluïn la interacció entre les tasques que duguin a terme els estudiants/becaris i els treballadors de l'empresa d'adscripció.