Notícies des del Departament d'empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Noticias desde el Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

News from the Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya

PRESENTACIÓ DE LA VERSIÓ 2 DEL MÈTODE D'AVALUACIÓ PREVENCIÓ DELS RISCOS PSICOSOCIALS CoPsoQ PSQCAT A BARCELONA

El passat 12 de maig va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona una jornada per presentar la versió 2 del mètode CoPsoQ PSQCAT d'avaluació i prevenció dels riscos psicosocials. La jornada va servir per posar de manifest tant la importància que té l'abordatge dels riscos psicosocials a les empreses com per donar a conèixer les millores que incorpora la nova versió del mètode, que reemplaça la versió 1.5 i que des del mes d'abril d'enguany està disponible al web gencat.cat/alafeinacaprisc junt amb tot el material de suport.

La primera ponència de la jornada, va ser la realitzada pel subdirector general de Seguretat i Salut Laboral, Jaume de Montserrat.

De Montserrat va subratllar la necessitat d'abordar els riscos psicosocials a les empreses, atès l'impacte social d'aquests riscos laborals, que a més estan molt generalitzats i són presents a tots els sectors i activitats. Amb el suport de dades de l'Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya i d'altres documents elaborats pel Departament d'Empresa i Ocupació el subdirector general va indicar que un terç dels ocupats catalans està exposat a diferents tipus de risc psicosocial: exigències emocionals, baix control sobre el treball, exigències quantitatives... També va subratllar que, en molts casos, aquests riscos afecten més les dones que els homes.

L'abordatge dels riscos psicosocials: tot està per fer

Tot i que en general es pot dir que la gestió de la prevenció de riscos laborals a les empreses és francament millorable, De Montserrat va posar de manifest que, en relació amb l'abordatge dels riscos psicosocials la situació és particularment precària. Així, l'informe Gestió de la prevenció de riscos laborals a les empreses de Catalunya, 2014, mostra que només el 3% de les empreses catalanes ha avaluat els riscos psicosocials que afecten els seus treballadors. D'aquest 3%, només un 70% -és a dir, en global poc més del 2%- ha planificat mesures per fer front a aquesta mena de riscos. I de les empreses que han fet aquesta planificació, la meitat -és a dir, només un 1% de les empreses catalanes- ha executat, ja sigui totalment o parcial, les mesures planificades.

Aquestes dades que mostren el virtual bandejament dels riscos psicosocials en la gestió de la prevenció a les empreses catalanes concorden amb altres que va aportar De Montserrat d'un estudi fet entre els serveis de prevenció aliens -que cal recordar que cobreixen el 83% dels treballadors de Catalunya-. La dedicació mitjana en temps als riscos psicosocials per a cada empresa que té concertada la prevenció de l'especialitat d'ergonomia i psicosociologia aplicada és d'una hora i mitja anual per empresa, i en molts casos la metodologia emprada no ofereix confiança sobre els seus resultats. Finalment, De Montserrat també va alertar sobre la mala praxis d'alguns SPA, que ofereixen a les seves empreses concertades l'avaluació del risc psicosocial presentant-la com a un estudi específic, al marge del concert, cobrant així un import addicional per la realització d'aquesta avaluació.

CoPsoQ PSQCAT, un instrument fiable i actualitzat

La segona ponència de la jornada va ser a càrrec de Salvador Moncada, membre del Centre de referència d'organització del treball d'ISTAS i del Comitè de Direcció de CoPsoQ International Network. Moncada va dedicar la primera part de la seva exposició a subratllar el rigor científic amb el que es va elaborar i s'està actualitzant aquest mètode d'avaluació i prevenció dels riscos psicosocials que té el seu origen a Dinamarca (CoPsoQ és l'acrònim en anglès de "Qüestionari psicosocial de Copenhaguen") però que, gràcies a la xarxa internacional de CoPsoQ, s'alimenta del coneixement de multitud d'experts i professionals per adaptar-lo tant a les característiques canviants dels mercats de treball com al coneixement que es va generant o la cultura i la llengua dels 25 països en els quals s'aplica. Aquesta adaptació i actualització, sota els requeriments del rigor científic consensuat internacionalment, és el que garanteix, segons va dir Moncada, que els resultats de les avaluacions fetes amb aquest mètode siguin fiables i permetin obtenir informació de qualitat sobre la situació dels riscos psicosocials a una empresa concreta.

Quant a les novetats que ofereix la segona versió del mètode CoPsoQ, Moncada va destacar la modificació de les dimensions d'exigències quantitatives / ritme de treball, exigències emocionals i exigència d'amagar emocions, doble presència / Work-Family Conflict, reconeixement versus estima o la separació de la Inseguretat sobre ocupació i la Inseguretat sobre les condicions de treball.

De forma general, a la versió mitjana del mètode, adreçada a empreses de 25 o més treballadors- cada factor de risc s'analitza amb quatre o tres preguntes,. L'objectiu és tractar de capturar millor el concepte en relació amb aquell factor de risc psicosocial, analitzant el problema des de punts de vista diferents.

Una altra novetat important és la incorporació de dues noves dimensions relacionades amb el que s'anomena "capital social" de l'empresa: justícia procedimental i confiança vertical.

Cal dir que totes dues estan estretament lligades, i de fet es considera que sense justícia procedimental, és a dir, sense que els treballadors percebin que l'organització tracta tothom amb justícia i amb criteris racionals i transparents, és impossible assolir la confiança vertical, que es refereix a la confiança tant dels treballadors envers els seus caps com a la inversa.

La inclusió d'aquestes dues dimensions s'explica perquè en els darrers anys s'ha demostrat una relació directa entre justícia i benestar psicològic. Així, en les organitzacions on no hi ha aquesta justícia els treballadors tenen més probabilitats de tenir alguna alteració en la seva salut mental. Això comporta perjudicis per a la productivitat, entre altres causes, perquè augmenten les baixes mèdiques per aquesta raó.

Avaluar per actuar

La Cap de l'Àrea d'Investigació de l'Institut de Seguretat i Salut Laboral del Departament d'Empresa i Ocupació, Emilia Molinero, va desgranar alguns dels avantatges de la versió 2 del mètode CoPsoQ PSQCAT, tot recordant en primer lloc que el sentit del mètode és avaluar el risc per després intervenir. Precisament per fer aquest segon pas la nova versió del mètode incorpora material de suport, com nous annexos que permeten, a més d'avaluar els riscos, identificar l'origen dels riscos psicosocials detectats a l'organització i aplicar les mesures que poden contribuir a eliminar-los o prevenir-los.

Molinero va dedicar part de la seva intervenció a subratllar la importància de l'aplicació del mètode de la manera que aquest mateix explicita, és a dir, amb participació dels treballadors, garantint l'anonimat i la confidencialitat en les respostes, sense modificar el qüestionari i aplicant el mètode amb l'acord de l'empresa i els treballadors.

Tots aquests aspectes són fonamentals per a que els resultats de l'avaluació generin confiança i siguin vàlids. Així, la cap de l'Àrea d'Investigació va destacar que la participació dels treballadors és clau, atesa la naturalesa intangible del risc. A més, va afegir que quan més gran és la participació -idealment, de tota la plantilla- més es redueix la incidència de la subjectivitat personal tant de treballadors, com de directius i personal tècnic de prevenció. Quant a l'anonimat i la confidencialitat, Molinero va afirmar que aquesta no queda garantida, els treballadors no voldran participar o no respondran amb sinceritat al qüestionari. Aquest punt és tant important que en cas que la desagregació de dades per edat o sexe pugui posar en evidència a un treballador o a un nombre reduït de treballadors (per exemple, quan només hi ha un home o una dona o un major de 55 anys a un departament concret) es pot obviar aquesta desagregació per sexe o edat, per tal que les respostes d'aquesta persona no siguin identificables individualment. En resum, segons Molinero és millor sacrificar una mica d'informació que posar en perill la confidencialitat, perquè això sí que treu validesa al conjunt.

Les preguntes del qüestionari no es poden modificar, encara que algunes puguin semblar incòmodes, perquè si no el qüestionari perd la seva fiabilitat. Canviar les preguntes, tal com va explicar Molinero, equivaldria a alterar un sonòmetre i pretendre que el mesurament del soroll serà igualment fiable. Finalment, l'acord entre empresari i treballadors o els seus representants per aplicar el mètode i consensuar les mesures que se'n derivin és fonamental, ja que sense compromís de totes les parts no es pot tirar endavant un projecte d'aquesta envergadura, que implica generar un canvi real en l'organització.

Avantatges per als usuaris de la versió 2

Per últim, Molinero va destacar que l'aplicatiu de la versió mitjana incorpora, entre d'altres millores, la possibilitat d'obtenir un quadre resum que permet visualitzar la situació en matèria de riscos psicosocials a l'empresa i localitzar les diferents situacions que es donen a cadascuna de les unitats o departaments de l'empresa. Això facilita la presa de decisions, i permet identificar el grup (el conjunt de l'organització o bé un departament específic) que està exposat a un risc i sobre el que cal determinar les mesures preventives.

La presentació de les novetats del mètode per a la versió curta (per a empreses de menys de 25 treballadors) va ser a càrrec de l'Andreu Foz, tècnic de la Institut de Seguretat i Salut. Foz va explicar que la nova versió curta té un apartat específic per guiar les microempreses (fins a 5 treballadors) en l'aplicació del mètode. Aquest apartat recull les seves especificats, com l'absència de representants dels treballadors gairebé sempre. Aquest fet exigeix que sigui el tècnic de prevenció, sovint d'un servei de prevenció aliè, qui lideri l'aplicació del mètode.

Risc intangible, efectes tangibles

La darrera ponència va ser a càrrec d'Albert Navarro, professor de la Unitat de Bioestadística de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va abordar la qüestió de l'anàlisi quantitativa de l'impacte de la prevenció dels riscos psicosocials, és a dir, del càlcul de l'efecte que tindria en estalvi de malalties mentals, per exemple, la eliminació dels diversos factors de risc psicosocial. Aquest treball serà publicat properament.

Finalment, la cloenda de la jornada va consistir en una intervenció de l'Àngel Vera, cap de Recursos Humans, i Virgínia Fernández, delegada de prevenció de Comissions Obreres a l'Hotel Colón de Barcelona. Ambdós van explicar el procés d'abordatge dels riscos psicosocials amb el mètode CoPsoQ PSQCAT a la seva empresa, posant de manifest les dificultats que van trobar -entre les quals cal esmentar les reticències no només de comandaments intermedis, sinó fins i tot d'un tècnic del servei de prevenció aliè-. Van subratllar que la convicció de la direcció de l'empresa en la importància de l'abordatge dels riscos psicosocials va ser clau per tirar endavant el procés i aconseguir la implicació activa de tots els agents, tot i que van admetre que els va costar un cert temps adaptar-se a la dinàmica del treball cooperatiu.

Tant Vera com Fernández van estar d'acord en què el procés d'abordatge del risc psicosocial amb el mètode CoPsoQ PSQCAT ha estat molt positiu per a l'empresa, ja que ha servit per introduir canvis que han millorat no només el benestar dels treballadors, sinó també la seva productivitat.

UNA PREGUNTA FREQÜENT

El fet que hi hagi una situació de conflicte interpersonal entre dos o més treballadors és un impediment per dur a terme una avaluació dels factors de risc psicosocial?

No, les situacions de conflicte interpersonal entre dos o més treballadors no suposen cap inconvenient per dur a terme l'avaluació dels riscos psicosocials. Malgrat que el conflicte pertany a l'àmbit de les relacions laborals i la gestió de Recursos Humans, algunes dificultats en la relació entre les persones poden tenir la seva causa en condicions organitzatives que donen lloc a riscos psicosocials.

És per això que en l'abordatge d'un conflicte interpersonal cal identificar correctament si els elements que el constitueixen i estan en el seu origen són de l'àmbit laboral o no. Si ho són, cal diferenciar si formen part de les relacions laborals i acords contractuals o de l'organització del treball.

Independentment d'això, quan es planteja dur a terme l'avaluació dels riscos psicosocials, el fet que es tingui coneixement de l'existència d'un conflicte interpersonal no és cap impediment per realitzar-la. L'ús de metodologies d'avaluació adequades, com és el cas de COPSOQ, que inclouen la màxima participació (desitjablement, de tot el personal) de la unitat d'anàlisi, assegura que l'avaluació no es veurà afectada per la coexistència de conflictes entre dues persones ja que no alterarà els resultats del conjunt en cas que l'origen no sigui l'organització del treball. Si ho és, seria un indicador que la realització de l'avaluació de riscos era necessària.

La identificació dels aspectes de l'organització que són factors de risc per a la salut de totes les persones exposades són els que caldrà treballar per identificar el seu origen i establir les mesures preventives adients, al marge de gestionar el conflicte, independentment, en el marc de les relacions laborals.